Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sexo y surrealismo, con Ricard Mas y Jesús Galdón (12-9-2014)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Sexe i surrealisme 1001 nits

Georges Bataille: collons, ull de torero, pagès i la seva xicota, tot s’hi val per posar calent el personal!!! + influència de Sade en Bataille + fetitxisme per tot tipus de líquids (llet de gata, semen, orina, sang i llàgrimes…)

Georges Bataille, profundament influït pel marquès de Sade i Nietzsche, va ser l’autor de la novel · la «Història de l’ull», un llibre en què l’autor detalla les depra-vades aventures d’un granger adolescent i de la seva xicota Simone, el fetitxisme per tot tipus de líquids (llet de gata, semen, orina, sang i llàgrimes) i els hue-vos i objectes ovals la porta a l’extrem d’introduir a la vulva testicles de toro que, en un determinat moment, acaba reemplaçant, en un intent d’al-assolir un orgasme encara més gran, per l’ull sagnant d’un torero acabat de morir.

Els personatges de Bataille són tan exhibicionistes que forniquen i orinen davant de la vella mare de la noia, després sedueixen a una bella veïna ingressada en un manicomi a la qual ajuden a escapar i que acaba suïcidant i al costat de el cadàver copulen …

André Breton era un estiradet: aquest altre mega fundador del surrealisme, va expulsar Bataille del grup per escriure “Història de l’ull”, un llibre que va qualificar de massa porno pel surrealisme llibre.

El gran Roland Barthes el va defensar intel3lectualment ;) I Bataille ho va tornar a posar pitjor explicant que gran part del llibre és autobiogràfica, jajaja

va afirmar que aquest llibre no és pornogràfic, sinó sobre la realització simbòlica de la ment sexual transgressiva relacionada amb l’altre. Malgrat aquesta defensa, Bataille va tornar-ho a posar malament… admet que algunes parts del llibre són autobiogràfiques, ja que per exemple va veure el seu pare cec que es va masturbar nu enmig de la nit al costat del cadàver de la seva mare.

Una altra parella surrealista transcendent, la de Salvador Dalí i Gala. Les seves declaracions, les d’un boig genial i estrafolari, són dignes d’emmarcar. Sobretot, destaco com odiaven tenir fills, el millor anticonceptiu per als dos

No va formar una família, ja que no va tenir fills. Va creure que la família és valuosíssima com a estructura social, però considerava que els genis, o els talents especials, necessiten que la família els repudiï perquè puguin dedicar-se a les seves creacions. La família i els nens destorben.

SalvadorDalí: No, no tinc fills. Els nens em produeixen horror, així com els animals, com totes les coses petites que es mouen.

“Gala, ha tingut una importància decisiva en la meva vida. Estava a punt de sumir-me en una alienació, en un estat paranoic, quan ella va canalitzar les meves energies cap a una activitat pràctica, que ha estat la base de l’èxit escandalós de la meva personalitat. Gairebé totes les meves obres de tipus místic estan inspirades en la meva dona. No crec en el divorci. Per a mi la unió ha de ser indissoluble. I més ara, amb tanta promiscuïtat, l’erotisme dels hippies, i tot això. Es produirà una reacció i tornaran les grans passions. «L’amour courtois», els grans amors duradors.”

Mae West: la musa/dona fatal dels primers surrealistes, el Dalí es va quedar prendat dels seus llavis, que van seduir al món, i va fer 5 sofàs de dos metres per cardar, còmodament. Tenien forma de llavis i eren del color del pintallavis d’ella, quin morbo!!!

«Si volgués una família ja m’hauria comprat un gos»

Mae West

Rosario Grez és considerada el primer símbol sexual de la història del cinema i la dona fatal per definició, l’antecedent del que després serien personatges com Marilyn Monroe i Sofia Loren. Actriu, escenògrafa i dramaturga, va encunyar algunes de les frases més controvertides i emblemàtiques del setè art, com «Tens una pistola a la butxaca o és que t’alegres de veure?» o «Quan sóc bona, sóc bue-na, però quan sóc dolenta, sóc millor». Provocativa, la seva boca vermella i el seu pèl albí van ser la salvació per als estudis Paramount, però els seus escàndols havien co-mençat molt abans; el seu primer espectacle a Broadway es va cridar Sex, i va ser la causa de la seva primera detenció per obscenitat. Tot això va encantar a tot tipus d’artistes, però potser el que millor la va immortalitzar va ser Salvador Dalí. El mecenes Edward James pagava una assignació anual a Dalí a canvi que aquest creés obres surrealistes per moblar les seves diverses mansions, i mentre l’artista de Figueres vivia a Wimpole Street (domicili de James a Londres) va desenvolupar el sofà en forma dels llavis de Mae West, que a més tenia l’edat de Gala. Es creu que Dalí va fer cinc sofàs similars, d’aproximadament dos metres de llarg per un d’alt, de color rosa viu, un to que havia posat de moda la modista italiana Elsa Schiaparelli, que el va batejar amb el nom de rosa «Shocking». Precisament aquest color era el to de la barra de llavis de la dissenyadora.

Buñuel: Imaginació com a font infinita de plaer, sempre extrem, com s’observa en les seves pel·lícules on pren exemple de Sade de manera explícita: violar una monja sedada i en la seva vida: orgies amb Chaplin, va planificar rodar una pel·lícula pornogràfica amb Marcel Duchamp i Fernand Léger…

«Viridiana», amb la fantasia de violar una monja sedada; «Belle de jour», amb el seu catàleg de perversions sexuals; o «La via lactea», on pren exemple de Sade de manera explícita. La seva vida personal va ser documentada per la seva vídua, Jeanne Rucar, en escriure les seves memòries, vuit anys després de la mort del marit: va ser expulsat d’un plató de Hollywood per la mateixa Greta Garbo, va assistir a orgies organitzades per Chaplin i presumptament va organitzar algunes ell mateix, va veure Cocteau fumar opi, va escoltar com André Breton interpretava el seu horòscop, va intentar estrangular la dona de Paul Éluard, la mateixa Gala que després s’aniria amb Dalí, va planificar rodar una pel · lícula pornogràfica amb Marcel Duchamp i Fernand Léger, es va enfurismar quan Federico García Lorca va intentar seduir al seu amic i col · laborador Salvador Dalí. Mai li va agradar l’ordre establert.

Fernando Arrabal: el vaig visitar fa poquet a París, i continua apreciant molt l’energia sexual com a font de la veritable creació (és un no parar!!!!) No li fa gens de por parlar de res que tingui càrrega sexual, ben al contrari… Presideixen la seva saleta d’estar i el lavabo tot de quadres seus amb cigales immenses, conys i tot tipus d’imatges eròtiques i erotitzants…

Però, per ser justos, cal dir que no tot eren disbauxes sexuals, hi havia també sexe asserenat: cas del matrimoni del poeta francès Louis Aragon (un dels principals iniciadors del surrealisme) i Elsa Triolet (novel·lista).

Tots dos eren escriptors. En complir trenta anys de matrimoni, la revista francesa ELLE va destacar en pàgines centrals un poema, titulat ELSA, que el marit, admirador i permanentment enamorat de la seva dona, va escriure: Vet aquí que fa ja trenta anys, que sóc aquesta ombra als teus peus / Un fidel gos negre que gira entorn als teus talons.

I passats els quaranta anys de matrimoni, en els últims quatre anys de la seva vida, Elsa rebia, tot seguit, valuoses proves d’amor «concretes», traduïdes en regals valuosos: un braçalet que va pertànyer a Sarah Bernhardt, i un anell que feia un segle Byron havia fet gravar per a una de les seves estimades : «A la que jo estimo». Elsa va morir i Louis Aragon va dir: “Després de la mort d’Elsa no tinc cap desig de viure. Però tinc 74 anys i no viuré molt més temps.”

L’any 1982, Aragón va complir el seu pronòstic.