Saltar al contenido

Diari de Sabadell | Entrevista de Josep Gamell a Roser Amills: «M’agradava estirar-me els migdies a l’herba del Parc Catalunya» (9-1-2018)

Entrevista · Diari de Sabadell · 9 de enero de 2018

El 9 de gener de 2018, el Diari de Sabadell va publicar a la contraportada, L’Última, l’entrevista de Josep Gamell a Roser Amills «M’agradava estirar-me els migdies a l’herba del Parc Catalunya», sobre la seva novel·la Asja. Amor de dirección única (Comanegra, 2017), que havia presentat a la llibreria La Llar del Llibre de Sabadell, i sobre els seus anys com a responsable de l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Sabadell.

Avui podeu llegir què vaig parlar amb en Josep Gamell al Diari de Sabadell. Asja Lacis & Walter Benjamin.

Pàgina de L’Última del Diari de Sabadell amb l’entrevista de Josep Gamell a Roser Amills i la seva foto davant d’una prestatgeria de La Llar del Llibre
L’entrevista a L’Última del Diari de Sabadell.

Roser Amills, escriptora i periodista: «M’agradava estirar-me els migdies a l’herba del Parc Catalunya»

Per Josep Gamell, Diari de Sabadell, p. 32 (L’Última), 9 de gener de 2018. Peu de foto: «L’escriptora Roser Amills va presentar la seva última novel·la, Asja, a La Llar del Llibre».

Com descobreixes Asja Lacis, la protagonista del teu últim relat?
El pare del meu primer fill va descobrir Walter Benjamin, vaig començar a llegir la seva obra i el que s’havia escrit sobre ell, i l’Asja em va cridar molt l’atenció.

I doncs?
Perquè era un misteri. L’acusaven d’haver estat una dona perillosa que l’havia portat pel mal camí.

Vaja.
Vaig fer un intent d’escriure sobre Benjamin perquè m’interessava moltíssim, però sempre acabava apareixent ella. Així que ho vaig deixar reposar.

Fins quan?
Fa uns tres anys, amb La bachillera acabada de publicar, estava començant una nova novel·la que se’m resistia (és la que tinc en marxa ara), vaig parar i, com a distracció, vaig tornar a Benjamin, a repassar les fitxes que havia escrit quan encara anava a la universitat. I vaig veure que hi tenia l’esquema de la novel·la. M’hi vaig ficar de ple i vaig descobrir coses meravelloses d’una dona que em va entusiasmar. No feia altra cosa que investigar sobre l’Asja, i com més ho feia més em fascinava. El resultat d’aquell procés és aquesta novel·la.

Portes, doncs, més de vint-i-cinc anys amb l’Asja en la teva vida. Què has après d’ella? Què t’ha aportat aquest personatge?
He après que la seva única equivocació va ser confiar en una idea: el comunisme inicial, un comunisme intel·lectual que ella es va creure. Com a societat ens hauríem d’aplicar la idea de no creure’ns mai les idees massa radicals, que exclouen els altres o generen una actitud de guerra o de militància sense pensar.

Com era l’Asja?
Molt intel·ligent, però va pecar d’entusiasta; potser per la seva joventut inicial, va creure en aquella utopia que era el primer comunisme, i al final de la seva vida se n’adona que tot havia estat una trampa, que el totalitarisme i la manca de respecte per les vides humanes s’havia imposat. En aquest sentit, l’aprenentatge ha de servir perquè no tornin a passar aquestes coses, que siguem persones raonables, pensar quins interessos hi ha al darrere de cada notícia i aprendre del que ja ha passat en la història, que justament és el que ens pot ajudar. La Segona Guerra Mundial va ser un punt d’inflexió, van passar coses que no havien passat mai en la història sobre la societat civil, i hauríem d’evitar que no tornin a passar, cal que aprenguem del seu error. Ni l’Asja ni el Benjamin podien fer altra cosa, però ens van avisar que estava passant a Europa i arreu del món. I, com dic al final del llibre: fem que allò que ells van intentar ensenyar-nos a les generacions futures no sigui en va.

Vas ser màxima responsable de l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Sabadell durant tres anys i mig. Què recordes de la teva etapa a Sabadell?
Dels anys que vaig treballar a Sabadell, com que hi anava en tren des de Sant Cugat, sortia de la feina de nit i tenia temps de pensar molt. I d’estar sola a l’andana esperant el tren em ve un costum molt bo per escriure que recomano a tothom.

De què es tracta?
De portar sempre a sobre un quadernet per anar prenent nota de totes les idees. Des de llavors, que va ser quan vaig començar a escriure una novel·la, no ho he oblidat mai, i sempre en duc un! La novel·la que vaig començar a escriure a Sabadell era Fes bondat; que com era la primera va ser la que em va costar més. De fet, la vaig deixar en un calaix molts anys, fins el 2012, que hi vaig tornar. I no va estar … per publicar fins el 20…

Més records?
Recordo també haver-… més d’un migdia a … del Parc Catalunya per … i corregir el que esta… llant llavors, que era … de poemes Lais pe…distingits, escrit in… durant aquells anys … treballar a Sabadell…

Què destacaries d…
M’agradava molt … recordava una mi… la gent es coneix … troba i se saluda… Crec que el ser… badellenc és … dignitat, un orgu… badell, és clar, … un passat…

De l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Sabadell a escriptora

Filla de mare mallorquina d’origen criptojueu, d’Algaida, i pare de família minera de Bagà, al Berguedà, Amills va néixer i es va criar a Algaida, on va estudiar al col·legi Pare Bartolomé Pou i a l’Institut Pere de Son Gall de Llucmajor. Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on resideix actualment. Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Amills va ser cap de premsa i RREE, i màxima responsable de l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Sabadell a principis del 2000, tasca que va desenvolupar durant tres anys i mig. Les seves dues últimes novel·les són Asja (2017) i La Bachillera (2016).

Transcripció parcial: la fotografia de la pàgina que conservem té tallades les columnes de la dreta; els punts suspensius assenyalen el text que no es llegeix.

Més a Entrevistes a Roser Amills, la fitxa d’Asja. Amor de dirección única i el clipping de premsa d’Asja.

También te puede interesar

Etiquetas

Página de L’Última del Diari de Sabadell con la entrevista de Josep Gamell a Roser Amills y su foto ante una estantería de La Llar del Llibre

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.