Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: la pareja, con Lluís Llongueras (2013)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les 1001 nits, la parella

Cas real i molt actual: Parella que necessita primers auxilis per culpa de l’atur:

JOSEP JIMÉNEZ. 39 ANYS. SEPARAT AMB 3 FILLS “Des que vaig perdre la feina, la meva vida de parella m’ha anat cada cop pitjor”. Des que vaig perdre la feina, fa dos anys, no he aixecat cap i crec que cada dia ho veig tot més negre. Jo treballava en un fàbrica i ens van fer fora a uns quants treballadors per reestructuració de plantilla. Portava treballant 10 anys. Quan em vaig quedar a l’atur vaig pensar que no podia fer res per sortir de la situació, em vaig tornar agre i irritable. Em passava el temps bevent, perquè no volia pensar i estar tot el dia compadint-me de mi mateix. Amb la meva dona les coses van començar a empitjorar. Jo estava sempre de mal humor i li cridava. Vaig arribar diverses vegades borratxo a casa i la meva dona em va començar a tirar en cara que no jo era capaç de solucionar-li la papereta a la família. Tenim tres fills i calia alimentar-los. Ella, que no tenia feina tampoc, va haver de posar-se a treballar per hores netejant una casa. Els diners que teníem per tots era molt poc. El meu fill gran, de 16 anys, es va aliar amb la meva dona i va començar a acusar-me que era un inútil. La situació es va fer insostenible i ella va decidir que o me n’anava jo o se n’anava ella de casa. Al final vaig marxar jo. Ara viu amb els meus pares i em sento totalment fracassat, malgrat ells m’han acollit molt bé. No sé què fer.

Proposo: idees baratetes o gratis per tornar a tenir una miqueta d’alegria…

12 coses que poden separar-te de la teva parella: les coses que el dia a dia amaga… i que han de sortir a la llum: HEM DE SER MÉS VALENTS!!!

Malgrat estigueu enamorats, encara que us estimeu, encara que us divertiu junts, hi ha fets i situacions que poden portar la relació en orris. Val més parlar de cada petit detall (amb carinyo) que guardar-se les coses (explicaré anècdotes de parella gracioses que van per aquí…)

És preferible comentar qualsevol sensació o cosa que ens incomodi, per petita que sigui, al fet que acabi convertint-se en una bomba que exploti en el moment menys esperat. La comunicació en parella ha de basar-se en el respecte, en l’escolta i en la tolerància. No caben els retrets, les pujades de to o els imperatius.

Les explicarem amb simpatia perquè els oients puguin prevenir en lloc d’haver de guarir. 12 problemes i 12 solucions. Et sona alguna d’aquestes situacions?

Els començaments d’una relació sempre són el millor, però la continuació també pot ser increïble si saps sortejar els típics problemes que sorgeixen amb la convivència, la confiança o certes circumstàncies alienes a vosaltres.

1) CONVIVÈNCIA: Estàveu súper enamorats, però des que heu anat a viure junts no el suportes: no fa res a casa!!! La punyetera convivència

“No compartim les tasques domèstiques”

Aquesta és una de les queixes més comunes entre les noies, encara que no exclusiva del gènere femení. Amb que un dels dos membres de la parella senti que treballa més que l’altre a la casa de forma injustificada, està servit el conflicte. Quan estem cecs d’amor fins a ens fa gràcia la roba bruta pel sòl, els atuells acumulats o les rentadores per tendir, però quan de debò es conviu, les tasques domèstiques poden convertir-se en un veritable infern per qui les sofreix.

Solució. Encara que sembli incòmode, aquest és un tema que has de deixar clar des del principi, i si no ho has fet, toca parlar seriosament o prendre mesures dràstiques…

Cal fer un repartiment just i equitatiu de les tasques en funció dels horaris i responsabilitats de cadascun fora de casa. No caiguis mai en l’error de fer-ho tu perquè no suportes veure-ho brut ni tampoc exageris amb les obligacions de neteja, mai anteposis la neteja de la casa al sexe o al descans!

Si és ell qui es queixa que feixos poc a casa, esforça’t, la clau de la convivència és fer-li la vida fàcil a l’altre.

Explico cas real meu del passat i com ho vaig arreglar: la bugada i els plats a la pica durant setmanes… I viure cadascú a casa seva em sembla cada dia més encertat (el Bolinches ho fa així, tinc entès)

2) INSEGURETAT: Quan el gran executiu era ell no hi havia cap problema, però quan a tu et van pujar el sou, es va prendre fatal que guanyessis més…

Mai et vas imaginar que seria un d’aquests homes que se senten amenaçats perquè la seva noia guanya més que ells o té un treball millor, però des que et van ascendir intenta per tots els mitjans llevar-te mèrits o fer-te sentir per sota d’ell.

Està distant, malhumorat i fins i tot li ha baixat la libido; o al contrari, necessita demostrar que és molt home en tot els sentits.

Solució. Parla clarament amb ell i recorda ser dòcil al llit, alguna alegria li ha de quedar per no sentir-se frustrat…

del que penses, però tingues tot el tacte possible perquè li costarà molt reconèixer que està gelós del teu èxit. Intenta raonar la situació amb ell però no permetis que et llevi mèrits. Si no canvia d’idea i fins i tot es mostra masclista en altres aspectes, pensa si vols estar amb algú així. Si la situació és al contrari, tracta de racionalitzar per què et fa sentir malament que ell tingui un treball millor que el teu. En el fons d’aquest tipus de comportaments subjeu un problema d’inseguretat o falta d’autoestima.

3) MASSA JUERGA: Al principi sortir a la nit era genial, però des que va començar a consumir drogues amb massa freqüència, no pareu de discutir.

Una addicció a les drogues o a l’alcohol pot destruir l’amor, la confiança i la complicitat que existeix en una parella.

El problema sorgeix quan ja no podeu fer junts les coses que abans us encantaven, quan qui sofreix l’addicció comença a mentir i a mostrar-se agressiu. El major problema arriba quan el principal amor de qui està enganxat és la seva pròpia addicció.

Solució. Fer que no passa res és una mala tàctica. Però es tracta d’un tema delicat, ja que qui sofreix una addicció no vol reconèixer-la i tracta d’ocultar-la per tots els mitjans… (cap al psicòleg, els dos!!!)

Si és necessari, arribarà fins i tot a apartar-se de la seva família, els seus amics i la seva parella. En aquest cas cal ser radical: plantejar obertament el problema i abandonar-li tret que admeti que té un problema i accedeixi a buscar ajuda professional, en aquest cas comptarà amb tot el suport de l’altre.

4) FAMÍLIA POLÍTICA LLUNY: T’avorreixes com una ostra des que us heu casat i feu massa vida familiar? M’avorreixo ¿?!!! Nooooo…. Surt sola i ja veuràs com espavila!

La rutina s’ha instal·lat en la teva vida? Ja no et molestes a arreglar-te per a ell? No suportes estar sempre amb la seva família o ficada a casa? T’ha baixat la libido als peus?

Abans de buscar solucions has de plantejar-te si segueixes enamorada d’ell o es tracta solament d’excés de confiança, costum i confiança.

Solució. Combatre la rutina suposa un esforç permanent per part d’ambdós, ja que sempre serà present. La solució d’emergència és…

posar certa distància entre ambdós per poder trobar-vos a faltar: tractar de no passar les 24 hores del dia junts, passar més temps amb els teus amics, tenir parcel·les d’independència, buscar-te ocupacions que et treguin de casa i et facin tornar a veure-li amb la distància que abans et feia voler estar sempre amb ell.

5) Problemes culturals / socials

Algunes vegades són les circumstàncies externes les que fan trontollar-se una relació. Les diferències socioculturals o fins i tot les famílies polítiques

poden interposar-se fortament entre dues persones per molt que es vulguin. T’asseguis de menys en el seu ambient o amb la seva família, o a l’inrevés? Li vols però t’agradaria que anés més culte, o a l’inrevés? No t’agraden massa els costums de la seva família, o a l’inrevés?

Solució. Es tracta de qüestions molt delicades que cal resoldre amb comunicació i tacte. Però li podem donar la volta i buscar-hi, amb complicitat, el morbo!!!!

El primer és no tractar mai d’aparentar o de ser qui no s’és. Encara que es pot millorar, no has de tractar de canviar a la teva parella perquè sigui com tu vols, et trobaràs amb algú insatisfet i al que no coneixes. Respecte a la seva família, no intentis mai separar-li d’ella, intenteu ser flexibles i molt tolerants perquè l’altre no es vegi forçat a fer coses que no vol o amb les quals no està d’acord. Les manques culturals tenen millor solució si ambdós teniu voluntat i el tema es tracta amb tacte i respecte.

6) Viviu obsessionats per la feina… Segur que no és un escut per amagar altres coses?

La feina acapara la vida fins al punt de deixar en un segon pla a la nostra parella… Què s’hi pot amagar darrera?

Tots tenim obligacions i responsabilitats i és lícit tenir ambicions laborals. Però també cal saber posar-se límits quan el treball ocupa la major part del nostre temps. A la parella cal cuidar-la i atendre-la, és dur sentir que un treball pot ser més important que una persona.

Parlar amb arguments reals i realistes… i posar-hi imaginació (donaré idees)

Solució. El millor és asseure’s a parlar amb calma i raonant les situacions amb arguments reals. Si ell o tu teniu un treball amb molta responsabilitat i és difícil complir els horaris, cal pactar petites coses per intentar que el temps que passeu junts sigui només per a vosaltres. En aquest cas cal buscar qualitat en lloc de quantitat. D’altra banda, cal descobrir si darrere d’aquest lliurament desmesurat al treball s’amaga un problema de desamor, una evasió de la rutina o fins i tot una infidelitat.

Neruda

Josie Bliss (1908-1969), Pantera birmana de Neruda

«Em vaig endinsar tant en l’ànima i la vida d’aquesta gent, que em vaig enamorar d’una nadiva. Es vestia com una anglesa i el seu nom de carrer era Josie Bliss. Però en la intimitat de la seva casa, que aviat vaig compartir, es despullava de tals peces i de tal nom per usar el seu enlluernador sarong i el seu recòndit nom birmà.» Amb 23 anys, Neruda és destinat a Orient com a cònsol i aquest any de residència a Yangon va viure un idil·li tan dramàtic com a commovedor amb una torrencial nativa. Era diplomàtic en aquelles terres, i l’idil·li va durar uns mesos, però al poc Josie va començar a amagar-li cartes, morta de gelosia, i va començar a espantar-li. En una ocasió, Neruda va despertar sobresaltat i la va trobar vestida de blanc, a l’altre costat del mosquitero, tenebrosa, blandiendo un ganivet mortífero: «Quan et moris s’acabaran els meus temors», va balbotejar ella. L’endemà preparava curiosos ritus per assegurar la seva fidelitat i amenaçava amb incendiar la casa. Espantat, Neruda no va trigar a fugir d’aquella situació cada més amenaçadora, va preparar el viatge en el més absolut secret i es va marxar sense acomiadar-se, abandonant roba i els seus llibres, i ja al vaixell li va dedicar el poema “Tango del vidu” i més tard li dedicaria el poema que tanca “Residencia en la tierra”.