Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: lesbianisme, de Safo a Yourcenar (2013)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits lesbianisme

“Quan un s’enamora, el sexe al que pertanyi l’altre no té importància”Marguerite Yourcenar

Safo (aprox. 620 a.C), Mestra amantíssima, gran mite lèsbic

No era lesbiana, sinó el que avui s’anomenaria bisexual, malgrat heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat no van aparèixer fins al segle XIX, i com a classificació mèdica. Aquesta poeta lírica grega va ser tan famosa que Plató es va referir a ella dos segles després de la seva mort com la desena musa. Nascuda a la illa de Lesbos, probablement a Mitilene, es creu que va pertànyer a una família noble i va ser contemporània del poeta Alceu, de qui se l’ha suposat amant. També es diu que es va casar amb un home ric de la illa d’Andros i que va tenir una filla que es deia Cleis. A Lesbos instruïa a les joves en les arts del plaer, pel que era freqüentada per homes que buscaven mestres de l’amor físic. El morbo consistia en que les pràctiques de l’art del plaure no es realitzaven sols entre mestra i alumna, sinó també entre alumnes, amb les quals Safo va arribar a tenir una estreta relació i per a les quals va compondre odes nupcials quan l’abandonaven per casar-se. El poeta Anacreont (mitjans del segle VI a. de C., una generació posterior a Safo), afirmava que Safo sentia un amor sexual per les dones, d’aquí procedeixen els termes lesbianisme i safisme, ambdós usats posteriorment per nomenar l’homosexualitat femenina en honor a la poeta.

Cristina de Suècia (1626-1689), la princesa que es vestia d’home (Maria Antonieta també tenia jovenetes amants) Exemple de sibaritisme i sofisticació

La tendència de la reina a vestir d’home era coneguda i excusada pel seu noble bressol; va ser criada pel seu pare com a home i durant la seva època s’especulava amb que fos hermafrodita. Fins i tot després que abdiqués del tron, l’any 1654, per evitar el matrimoni, li són conegudes relacions amb altres dones, com una jove comptessa per la qual es moria d’amor a la seva joventut. Als quaranta la monarca es va enamorar perdudament d’un cardenal catòlic. Sobre les causes d’aquest canvi, s’ha apuntat la influència del pensador Rene Descartes, profund catòlic. La versió de la seva biografia al cinema, “La reina Cristina de Suècia” (1933), va ser protagonitzada per Greta Garbo, que va aconseguir donar-li al personatge una seductora barreja de qualitats femenines i masculines, forta, valenta, independent, sexualment experimentada (estem parlant del segle XVII), decidida i molt intel·ligent. Uranista és un terme del segle XIX que es va atribuir a les persones del tercer sexe -algú «amb una psique femenina en un cos d’home» sexualment atret pels homes- i que es va estendre per abastar el que actualment es coneix com a dones transgènere.

Vita Sackville-West (1892-1962), amiges que es fan amants, però una és molt reivindicativa i es vesteix d’home… resultat: l’altra s’asusta

Aquestes escriptores angleses es van conèixer a Londres al 1904 prenent te a casa d’una amiga. Tenien deu i dotze anys. Vita vivia en una de les cases més grans d’Anglaterra, amb 365 habitacions, i va ser educada per una mare que li deia constantment que era lletja. Catorze anys després, es van tornar a trobar i la seva relació es va fer apassionada. Per llavors Vita estava casada amb un diplomàtic britànic, Sir Harold Nicolson, per evitar comentaris, i tenia dos fills a càrrec de les mainaderes mentre ella anava de vacances amb Violet. El marit, amb inclinacions homosexuals, consentia la relació lèsbica de Vita i Violet, ben coneguda a Anglaterra però silenciada per la premsa. L’any 1918, en un viatge realitzat a París junt amb Violet, Vita va començar a disfressar-se d’home i es va fer dir Julian, fet que va portar a una psiquiatra americana a qualificar el comportament com una «perversió femenina», travestisme, i la va incloure a la seva llista de desviacions. Vita es vestia d’home com a reivindicació del seu lesbianisme, i també per poder accedir a llocs on només podien anar parelles heterosexuals. Al 1919, la seva amiga i amant, Violet, es va casar amb Denys Trefusis, també per conveniència. Com a condició per al matrimoni, Vita li va fer prometre que mai no mantindria relacions sexuals amb aquest marit, però uns anys més tard el marit de Vita li va confessar que sabia que Violet es ficava al llit amb el seu marit; Vita es va sentir traïda i no va tornar a veure-la. En 1923, el crític d’art Clive Bell, integrant del Cercle Bloomsbury, d’escriptors i artistes, va presentar a Vita a Virginia Woolf i ambdues es van fer amants. La novel·la “Orlando” està basada en la biografia de Vita.

Mercedes Acosta (1893-1968): ‘Sé prendre una dona a qualsevol home’ (bisexualitat, més perill i més morbo!!!) Poeta, dissenyadora de moda, guionista… presumia de poder prendre-li la dona a qualsevol home. I ho aconseguia. Era un don Juan femení.

Posseïa una personalitat intensa, gelosa i possessiva i mai va ocultar les seves preferències sexuals. «No pots desfer-te d’ella tan tranquil·lament; ha tingut a dues de les dones més importants d’Estats Units: Greta Garbo i Marlene Dietrich», escrivia la narradora nord-americana Gertrude Stein a la seva compatriota, l’escriptora Anita Loos, per prevenir-la. Es va obstinar a seduir a Garbo, i ho va aconseguir en una mostra de fina estratègia. Dies després que fossin presentades, es van retrobar al carrer i Mercedes va anar a l’atac: «Em va pesar haver de deixar Constantinoble sense haver-li parlat, però de vegades el destí és més amable del que pensem o potser és que no podem escapar a la nostra destinació», escriuria anys després d’aquelles trobades, perquè la sort va tornar a posar-les cara a cara al 1931, nouvinguda Mercedes a Hollywood per treballar de guionista. «Quan ens vam donar la mà i em va somriure vaig sentir que l’havia conegut tota la vida», va escriure sobre Greta. Va fer l’actriu un comentari sobre el bell braçalet que lluïa l’escriptora, Mercedes s’ho va treure i l’hi va regalar a la Garbo: “El vaig comprar a Berlín per a tu”. Aquesta història la va explicar Acosta a les memòries, que publicà a Nova York, al 1960, amb el títol “Aquí yace el corazón”. També se la coneix per les seves relacions romàntiques amb Tamara Karsavina, Tallulah Bankhead, Marlene Dietrich, Alla Nazimova, Eva Li Gallienne, Isadora Duncan, Katharine Cornell, Maude Adams, Ona Munson (Belle Watling a “Allò que el vent s’enfugué”), Adele Astaire i moltes altres menys famoses.

Gabriela Mistral (1889-1957), En el més absolut secret, ho va passar fatals (s’ha sabut per les seves cartes)

Als 15 es va enamorar platònicament d’Alfredo Videla Pineda, ric i atractiu, 20 anys més gran que ella, amb el que es va cartejar durant any i mitj. Després va conèixer a Romelio Ureta, funcionari de ferrocarrils, que es va suïcidar. A partir de llavors, no se sap molt de la seva vida sentimental, pel que durant anys la sexualitat de la Premi Nobel de Literatura xilena va ser tema de debat. Fins que, el 2006, va sortir a la llum la seva correspondència amb la seva marmessora nord-americana Doris Dana, trenta anys més jove, i el misteri va quedar resolt. Doris va ser la seva companya sentimental des que la conegués a Nova York, i entre els 40.000 documents apareguts, manuscrits inèdits i fotos, podem llegir una història intensa, on hi hagué lloc per a la passió, la gelosia, la separació, el retrobament, el gaudi i, sobretot, el secretisme: “Tu no em coneixes encara bé, amor meu. Tu ignores la profunditat del meu vincle amb tu. Dóna’m temps, dóna-m’ho, per fer-te una mica feliç. Tingues paciència, espera a veure i a sentir el que tu ets per a mi”, va escriure Mistral a Dana el 22 d’abril de 1949. Hi ha a les seves cartes un encreuament de personalitats carregades d’emotivitat: “Tinc per a tu en mi moltes coses subterrànies que tu no veus encara”, va escriure Mistral en una llibreta, on Dana afegeix: “Vull conèixer aquestes coses subterrànies i tu saps bé que tinc confiança, moltíssima confiança. He donat a tu (sic) la prova de la meva confiança”. Mistral va morir a Nova York, al costat de Dana, i en una de les seves últimes cartes diu: “Doris, jo estic a Estats Units per tu”.

Marguerite Yourcenar (1903-1987), No ho va dir, tampoc ho va negar (que hauria de ser l’actitud natural!!!)

“Quan un s’enamora, el sexe al que pertanyi l’altre no té importància”

Marguerite Yourcenar

L’escriptora va perdre a la seva mare als deu dies del seu naixement i va créixer a la ciutat francesa de Lille, en un ambient aristocràtic, amb la seva àvia paterna i el seu pare, confident i amic, que la va iniciar en els idiomes clàssics i la literatura de molt petita. Als 8 anys ja llegia llibres de filosofia, als 10 va aprendre llatí i als 12 grec. Amb només 16 anys, el seu pare li finança la publicació de la seva primera obra. Després de la mort del pare, va rebre una herència considerable que li va permetre dedicar-se només a la literatura i va publicar la seva primera novel·la, “Alexis”, que tracta d’un jove aristòcrata que li explica a la seva dona en una carta els motius de la seva ruptura i la seva atracció per altres homes. Poc després coneix a París a la traductora nord-americana Grace Frick, amb la que es trasllada a Nova York al començament de la Segona Guerra Mundial. Yourcenar sempre es va referir a ella com “la meva companya de pis”. Imparteix classes de literatura i s’enamoren i viuen juntes durant 42 anys, fins que Grace va morir. Després d’una dècada de treball, Marguerite va acabar la seva novel·la més famosa, “Memòries d’Adrià”, que va publicar al 1951 i es convertiria en un gran èxit com a preludi de la novel·la històrica, i al 1980 va ser triada membre de l’Acadèmia francesa de les lletres, sent la primera dona a aconseguir-ho. Entre els personatges de les seves obres destaquen els homes homosexuals i, en general, tots aquells que han de reprimir les seves passions per la pressió social. Marguerite mai va parlar de la seva orientació sexual, tampoc la va negar. Era vegetariana convençuda i sovint reivindicava el dret dels animals a un tracte digne.