Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Adictes al sexe

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Adictes al sexe, idees de Roser Amills

“Al primer amor se l’estima més, als altres se’ls estima millor”

Antoine de Saint-Exupery

Una dona que va posar en perill l’Imperi romà: Júlia la Major, a la que li deien alegre de Roma, 80.000 relacions

Com explica Sèneca, la filla de l’emperador August, als 14, va ser obligada a casar-se amb el seu cosí Marcelo. Va enviduar poc després per l’enverinament d’aquest per part de Livia , madrastra de Júlia, però als 18 la van tornar a casar, aquesta vegada amb Agripa, 24 anys més gran i amb el que va tenir 5 fills. Les terceres noces serien amb Tiberi, fill de Lívia i germanastre de Júlia, de qui havia estat enamorada des de nena. Com que aquest no li feia cas, va utilitzar un beuratge per seduir-lo, un afrodisíac que també va fer despertar en ella un ardent apetit sexual que la va portar a convertir-se en desenfrenada nimfòmana protagonista d’orgies amb múltiples amants: “El diví August —explica Sèneca— va bandejar a la seva filla, que estava cobrint d’escàndol la casa imperial: amants admesos a patolls; orgies nocturnes a través de la ciutat; el Fòrum i la Tribuna, des d’on el seu pare havia dictat les lleis contra l’adulteri, triats per la seva filla com a lloc de desordre; cites diàries al costat de l’estàtua de Marsyas, quan ja, més que adúltera, prostituïda, reivindicava en els braços del primer desconegut el dret a totes les audàcies”. L’estàtua de Marsyas, al fòrum, era el lloc de cita de les prostitutes de Roma i, segons Plini, Júlia va tenir el cinisme de coronar-la, una nit d’embriaguesa. August ho va saber més tard, i, ofès, va ordenar el desterrament de la seva filla. Alguns escrits expliquen que en total aquesta dona salvatge va mantenir prop de 80.000 relacions sexuals, per aquest motiu va ser coneguda amb l’epítet d’“alegre de Roma”.

Francesc I de França, Sincerament adúlter: deia que no ho podía evitar i s’ho feia amb totes, totes li agradaven!!! (menys la seva!)

(1494-1547) Va declarar la seva intenció de ser un “reial adúlter” quan va arribar al tron, després de casar-se amb Claudia de França, de la qual va afirmar: «Res em sedueix en la seva persona. Però què importa! Estimo a aquesta nena. Qüestió d’Estat. Per a l’amor hi ha altres prats on, sense ni inclinar-me, podré tallar al meu gust les més apetitoses corol·les.» La seva primera amant oficial va ser Francesca de Foix, comtessa de Châteaubriant, dama d’honor de la seva esposa, la reina. A aquesta la va succeir Ana de Pisseleu, triada per la mare de Francisco i aviat promoguda com a governanta. No es va quedar aquí: mentre va durar la monarquia, centenars d’altres dones van passar per les alcoves reials.

Catalina II de Rússia, la Gran (i tant gran!!!), Sis al dia y 80 joves disponibles a l’any

(1729-1796) A “El poder de la luxúria”, Silvia Miguens ens explica que el seu matrimoni amb Pere III no va resultar i va haver de buscar afecte en braços d’altres homes (es diu que cada fill que va tenir va ser d’un pare diferent, i cap de Pere). Cada poc temps, l’inquilí de l’habitació contigua a la de la tsarina era substituït per un altre més jove, més atractiu o més d’acord amb els gustos de l’emperadriu, que requeria els favors dels seus amants fins a sis cops al dia i comptava amb una mitja de 21 amants fixos i a l’any gaudia de fins a un total de 80 joves a la seva disposició.

René de Chateaubriand (1768-1848), Amant de mil estimat per cent mil (es veu que es contenia!) Li va fer molta ràbia a Napoleó

Aquest conqueridor, el més romàntic dels escriptors francesos, diplomàtic i polític, després dels seus amors amb la jove Léontine de Villeneuve, 40 anys més jove, va comprar una granja sense pati en La Vallée-aux-Loups, Châtenay, amb hort i jardí amb pomeres i acàcies, i la va reformar per convertir-la en retir després d’enemistar-se amb Napoleó, que li havia suggerit — potser per gelosia, doncs Josefina havia travat gran amistat amb René- que s’establís a un mínim de dues llegües de París. Aquí, encara que ja granat, es refugiava al fons del parc en un pavelló que va anomenar la Torre de Velléda i on, en secret, continuà rebent a les seves amants. A les seves memòries, “Amor i vellesa”, analitza la seva promiscuïtat incontrolada: “Cal remuntar-se molt enrere en el temps per trobar l’origen del meu suplici, cal retornar a aquesta aurora de la meva joventut, quan em vaig crear un fantasma de dona que adorar. Em vaig esgotar amb aquesta criatura imaginària, després van venir els amors reals amb els quals no vaig aconseguir mai aquesta felicitat imaginària la idea de la qual era a la meva ànima”.

Ludwig van Beethoven (1770-1827), Ocellet picador impenitent (i semblava tan seriós, i què bé que ho disimulava!!!)

Com coneixien la seva afició a les dones i a les prostitutes (de les quals va obtenir alguna malaltia venérea, possible causa de la seva sordera), les converses que el compositor mantenia amb els seus amics cobraven sovint un biaix delator que ha quedat registrat a “Beethoven”. Aquesta biografia, de Maynard Solomon, inclou cartes, diaris i notes on podem llegir que, ja vell, coquetejava tot quant podia. Il·lustra la sexualitat de Beethoven una anècdota que es va produir quan el seu amic Karl Peters, al seu “Quadern de Conversa”, explica que li va preguntar: «Li agradaria ficar-se al llit amb la meva esposa?». La resposta del compositor no consta en aquest quadern, però sí una anotació de la mateixa data de Ludwig que diu: «Ara aniré a buscar a la meva dona». Josephine, puritana però obedient. Com podem continuar llegint: “A on anava avui quan el vaig veure al carrer prop del Haarmarkt?”, preguntà una visita, a Beethoven, sabent els costums del compositor, que va replicar amb franquesa: “Culpam transferre in alium [Atribueixi-li la culpa a un altre)”. Beethoven ja no robava cors en la seva última etapa, doncs havia limitat la seva activitat sexual a una successió de relacions sense amor que li permetien descarregar tensió sexual però que no afectaven als sentiments ni a l’honor dels seus amics.

Simón Bolívar: era adicte al sexe, però en va tenir una de preferida: Una Llibertadora i dotzenes d’amants

(1783-1839), El militar, per la seva infància freturosa d’afectes, va tenir sempre necessitat de seduir, ser estimat, admirat, buscar experiències noves constantment. La seva Manuelita — Manuela Sáenz- va ser l’amant més apassionada, però mai va compartir casa amb el Libertador, sinó que va viure sempre a Lima, mentre ell va viatjar i va mantenir amors furtius. Un amb una dama francesa, Fanny Du Villars, a qui freqüentava als salons de polítics, militars, diplomàtics, científics, comercials. Bella i de 25 anys, aquesta francesa estava casada sense amor amb un home forja més gran que ella. Bernardina Ibáñez, a la que ell anomenava “La melindrosa”, és un altre amor. També coneix a una altra Manuela, de 17 anys, Teresa Laines, Manuelita White, Joaquina Garaicoa, Teresa Mosso, Aurora Pardo i moltes mes. Però Manuela Sáenz va mantenir el seu amor pel Libertador i fins i tot el va ajudar a escapar per la finestra en un intent d’assassinat. Des d’aquest dia, el propi Bolívar la va anomenar la Libertadora del Libertador. Però, després de la mort de Bolívar, Manuela va ser rebutjada per la societat i exiliada del seu país natal, amb prohibició d’entrada a Colòmbia, per la qual cosa es va instal·lar a Perú, des d’on, pregonera d’una cadira de rodes, va viure els seus últims anys recordant als seus amors amb el Libertador, fins que mor per una epidèmia al 1865.

Alexandre Dumas pare: Va beure del seu verí (és ell el que va tractar d’explicar la infidelitat així: «Les cadenes del matrimoni són tan pesades que fan falta dues persones per suportar-les… i fins i tot de vegades tres»)

(1802 — 1870). Menys moralista que en els seus relats, sentia debilitat pels romanços amb les dones d’altres homes, malgrat també ell va beure del seu verí. El llibre «Triangles Amorosos», de Bàrbara Foster, Michael Foster i Letha Hadady, explica que l’escriptor va cometre l’error de casar-se amb la seva amant, l’actriu Ida Ferrer, al 1840. Aquelles noces no van ser per amor sinó pel dot que aportava Ida i amb el qual Dumas podria saldar els múltiples deutes que tenia. Vivien a la mateixa casa però separats, Ida a la planta baixa i Dumas al primer pis. Una nit freda d’hivern, tornant tard a casa, l’esposa li va obrir en camisa de dormir perquè ja era al llit, però el foc de la xemeneia seguia encès i Dumas es va asseure una estona. Les presses de la seva dona, perquè marxès, van fer sospitar que alguna cosa passava. Va fer una mirada per la sala i va trobar a la balconada al seu amic Roger de Beauvoir, que tremolava de fred. Però la victòria de Roger va ser breu: aviat el creador de «Dartagnan» es va ficar al llit amb la dona de Roger, i així van seguir un temps en pau amb les seves complexes triangulacions d’erotisme compartit.

Adele Foucher, la dona de Victor Hugo: Banyuda molt atenta, no li importava gaire que el marit fosa dicte al sexe i ho duia prou bé

(1803-1868), Pablo Achón explica, a “Els conflictes íntims dels homes cèlebres”, el cas d’Adele, l’esposa de l’escriptor Victor Hugo, com una barreja de seudomasoquisme, tendresa, complicitat i histèria íntima. Cohibida des del començament davant els apremis sexuals del novel·lista, qui la nit de noces la va posseir fins a vuit cops, va acabar prenent una determinació: acceptar-la, sense rondinar, tal com era, però també ajudar-lo a portar la correspondència que aquest tenia amb les seves amants, preocupant-se no només per a que respongués puntualment a totes elles (i la deixés tranquil·la), sinó també perquè la feia feliç ajudar així a mantenir la bona salut sexual del marit, a qui considerava un dels homes més importants del món. Tota una “dona de la seva època” que va saber acompanyar al seu egoista i luxuriós marit, fins a l’últim moment: ella mateixa també es va encarregar, quan ja se sentia morir, de buscar substituta i va pregar educadament a l’amant de torn del seu marit que prengués el relleu i el cuidés tal com ella ho havia fet.

Lola Montez: va descubrir el sexe molt joveneta i ja no va parar: Recanvi d’amants sense parpellejar

(1818-1861), La ballarina i cantant assegurava haver nascut a Sevilla el 1823, malgrat se sap que va ser a Irlanda, i el 1818. Va recórrer amb èxit l’Europa d’inicis del XIX i va acumular escàndols. Amb tretze anys havia descobert que podria aconseguir quant es proposés aprofitant el seu atractiu físic; i ja no va parar. Després de casar-se tres cops i mantenir relacions amb amants de tota Europa (inclosos Franz Liszt i Alejandro Dumas, pare), es va convertir en favorita de Luis I de Baviera, qui la va fer baronessa de Rosenthal i comtessa de Landsfeld. El seu secret? Un escriptor de l’època va explicar que el rei li va confessar que Lola “podia realitzar miracles amb els músculs de les seves parts privades” i que es va convèncer d’això quan “va aconseguir donar-li deu orgasmes en un període de 24 hores”. Va ser tal l’escàndol que, per pressió cortesana i popular, el rei va haver d’abdicar. Veient que la cosa es posava malament, Lola Montez va decidir emigrar a Anglaterra, i més tard a Califòrnia. Algunes cartes trobades un cop morta demostren que tenia la idea de donar un cop d’estat per annexionar-se Califòrnia i anomenar-la Lolaland. Realitza una sèrie de conferències que tampoc tindran molt èxit de “La justícia històrica sobre l’intel·lecte de les dones”. Finalment, un col·lapse esquizofrènic la va fer acabar com a indigent pels carrers de Nova York.

Anatole France: com que estaba amb una dona adicta al sexe, ella tenia l’acord amb el marit de que no arribava mai sense avisar (molt civilitzats)

(1844-1924), Léontine Lippmann (1844-1910), dona lliure, tenia un fill de 16 anys i molta inquietud literària, motiu pel que organitzava tertúlies al saló de casa, prou conegudes per tots els intel·lectuals de París. Així, i malgrat estar casada, va conèixer i es va fer amant del novel·lista Anatole, que es va instal·lar fins a tal punt a casa del seu amant, que el marit de Léontine tenia per costum avisar abans de tornar a la seva casa… per no enxampar-los. A aquestes tertúlies també va assistir Marcel Proust a partir de 1889, que al seu torn es va encapritxar del fill de Léontine i va intentar tenir una foto seva, com sempre va fer amb els homes i dones que li van agradar. Mentre, Léontine va continuar les relacions amoroses amb Anatole, ajudant-lo a escriure els seus articles i a treballar les seves novel·les. Altres fonts més atrevides, com l’antic secretari d’Anatole, Jean-Jacques Brousson, van revelar al 1922 que Léontine era la veritable autora de l’obra del mestre. En fi. Tot just morta Léontine, al 1910, el novel·lista va seduir Talita Schütte i l’assumpte va aparèixer a la premsa.

Paul Gauguin: explica mario Vargas llosa que com que era adicte al sexe va crear el món per poder dedicar-se al que més li agradava del món: Sexe salvatge, constant i variat

(1848-1903), Explica Mario Vargas Llosa a «El paraíso en la otra esquina» que Gaugin, corredor de borsa que va descobrir una tardana vocació pintora, necessitava fer l’amor constantment per pintar. El sexe es converteix per a ell en fonamental i sent el impuls imperiós de viure-ho com els habitants dels Mars del Sud i la Polinèsia, que tant el meravellaren. Abandona la seva vida de burgès i perd la fortuna i la salut a canvi de provar les mels del primitivisme més ancestral. Segons descriu Vargas Llosa, la inspiració se li escapolia si no trobava una nova exòtica amant — a les quals anomenava Vahine- que posseir diariamente. En alguna ocasió, també durant la seva estada a les illes, va experimentar amb algun jove natiu.

Sigmund Freud: potser el pare de la psicoanàlisi també era adicte al sexe? Ja ho deia Freud sense que ningú li preguntés, “tots som polígams reprimits”.

(1856-1939), Ja ho deia Freud sense que ningú li preguntés, “tots som polígams reprimits”. Ell també, i va estar flirtejant amb la seva cunyada Minna — mentre vivia amb la seva dona, Martha, que l’estimava intel·lectualment i poc més-, com es recull a “La vida quotidiana de Sigmund Freud i la seva família”, de Detlef Berthelsen, on Minna Bernays, germana menor de la seva esposa, ocupa un lloc decisiu pels vincles íntims que va mantenir amb el cèlebre cunyat (i que van durar tota la vida). Al 1882, quan Freud es va enamorar de Martha, molt freda, també es va sentir atret per Minna, la intel·ligència de la qual i l’esperit càustic li encantaven. Li va escriure cartes íntimes, plenes de confidències, anomenant-la «el meu tresor, la meva germana» mentre la jove estava de nòvia amb un amic de Freud, Ignaz Schönberg, qui va contreure tuberculosi i va morir a principis de l’any 1886. Minna va decidir romandre soltera i al 1896 es va instal·lar a Viena, a la casa de la germana i Freud, on va ocupar una habitació sense entrada independent. Per arribar a ella, havia de passar contínua-ment pel dormitori de la parella Freud. Segons va investigar el The New York Times al 2008, Freud va delatar de forma implícita la seva relació amb Minna en inscriure els noms de tots dos en el registre d’un hotel, durant unes vacances pels Alps suïssos: Freud, de 42 anys i que tractava de vèncer el seu càncer de mandíbula reerotizant la seva vida d’home madur, i la seva cunyada, de 33, es van registrar com a parella casada i ell fins i tot va enviar des del lloc una enganyosa postal a la seva esposa on lloava les belleses dels Alps i definia l’hotel com a «modest» quan en realitat era un dels més luxosos de la ciutat. Amb el pas dels anys es va convertir en «tia Minna» pels cinc fills de la família Freud.

Nietzche: adicte a fer-se palles (també això ésa dicte al sexe???)

Amadeo Modigliani (1884-1920), Tenia sempre una gana feroç! (“Pintar a una dona és posseir-la”, Modigliani… i en va pintar moltes!)

Amb prou feines feia 1,65, però era bell, intens i excessiu. Brillant i exquisit, parlava francès sense accent. La seva única filla reconeguda, Jeanne Hébuterne Modigliani, de casada Jeanne Nechtschein, va escriure una biografia sobre el seu pare titulada “Modigliani: home i mite”, on explica que l’artista, durant la seva breu vida — va morir als 35- es va centrar en la bohèmia de les llargues nits d’haixix, alcohol, sexe, baralles i altres embriagueses. Quan la cocaïna barrejada amb haixix li semblava poc, es col·locava amb absenta. La seva enginyosa forma de ser i el seu aspecte atractiu magneti-zaven a les dones, i no es va privar de res: va tenir amors amb moltes d’elles, que també eren les seves models: dependentes de bugaderies, belles botigueres, groupies de l’art, noies de l’acadèmia de pintura Colarossi. També va seduir a la poeta russa Anna Ajmátova. Entre 1916 i 1919, Modigliani va pintar vint-i-sis nus femenins diferents i la sensualitat que emana d’aquests cossos va acréixer la llegenda d’un Modigliani voraç i donat als excessos en grup. A moltes les va maltractar d’obra i paraula, però cap el va oblidar i totes el van estimar i es van sentir vídues de l’excèntric pintor quan va morir.

Mercedes Acosta: adicta al sexe, li agradaven les dones: ‘Sé prendre una dona a qualsevol home’

(1893-1968), Poeta, dissenyadora de moda, guionista… presumia de poder prendre-li la dona a qualsevol home. I ho aconseguia. Era un don Juan femení. Posseïa una personalitat intensa, gelosa i possessiva i mai va ocultar les seves preferències sexuals. «No pots desfer-te d’ella tan tranqui-lament; ha tingut a dues de les dones més importants d’Estats Units: Greta Grabo i Marlene Dietrich», escrivia la narradora nord-americana Gertrude Stein a la seva compatriota, l’escriptora Anita Loos, per prevenir-la. Es va obstinar a seduir a Garbo, i ho va aconseguir en una mostra de fina estratègia. Dies després que fossin presentades, es van retrobar al carrer i Mercedes va anar a l’atac: «Em va pesar haver de deixar Constantinoble sense haver-li parlat, però de vegades el destí és més amable del que pensem o potser és que no podem escapar a la nostra destinació», escriuria anys després d’aquelles trobades, perquè la sort va tornar a posar-les cara a cara al 1931, nouvinguda Mercedes a Hollywood per treballar de guionista. «Quan ens vam donar la mà i em va somriure vaig sentir que l’havia conegut tota la vida», va escriure sobre Greta. Va fer l’actriu un comentari sobre el bell braçalet que lluïa l’escriptora, Mercedes s’ho va treure i l’hi va regalar a la Garbo: “El vaig comprar a Berlín per a tu”. Aquesta història la va explicar Acosta a les memòries, que publicà a Nova York, al 1960, amb el títol “Aquí yace el corazón”. També se la coneixe per les seves relacions romàntiques amb Tamara Karsavina, Tallulah Bankhead, Marlene Dietrich, Alla Nazimova, Eva Li Gallienne, Isadora Duncan, Katharine Cornell, Maude Adams, Ona Munson (Belle Watling a “Allò que el vent s’enfugué”), Adele Astaire i moltes altres menys famoses.

Gala, li agradava tant el sexe que no podía parar i el Dalí, per fer-la contenta, li regalava amants joves diàriament

Helena Ivanovna Diakonova va saber encendre els amors més bojos i les antipaties més violentes. Fins als vuitanta anys va rebre amants al castell de Púbol, joves que Dalí li anava “regalant”. Ho confirma sense rubor Marci, el propietari de l’Hostal de Cadaqués, bar de copes i concerts on la parella anava, Dalí a ser venerat pels fans i gala a seleccionar cambrers eixerits. Després els portava a casa, i a aquestes “reunions” Dalí, impertérrit voyeur, només podia entrar sota invitació explícita prèvia. El més conegut d’aquests joves amants és Jeff Fenholt, protagonista del musical “Jesucrist Super Star”.

Johnny Weissmüller: Tarzán no es conformava amb Jane

(1904-1984), L’actor, campió de natació que va guanyar 52 tornejos a Estats Units, va trencar 67 marques mundials, va guanyar cinc medalles d’or a París i Amsterdan… es prenia les relacions de parella com una competició: sis esposes, es divorciava i casava de nou amb la següent. Però una d’elles, Lupe Vélez (1908-1944), mexicana explosiva de metre cinquanta, li va posar al seu torn les banyes amb Douglas Fairbanks, John Gilbert i Gary Cooper, fet que va originar baralles llegendàries per a escàndol dels seus veïns de Beverly Hills: ella mossegava i esgarrapava. Ho explica Kenneth Anger a “Hollywood Babilònia”. Es van separar, és clar, i Vélez es va suïcidar al 1944, als 36 anys, perquè el seu últim amant, Harald Ramond, la va abandonar embarassada. Cal recordar que en aquella època ser mare soltera era quelcom socialment inacceptable que hauria posat fi a la seva carrera. El suïcidi va ser d’allò més planificat: el 13 de desembre de 1944 Lupe Vélez organitza una festa. Durant el sopar inventa una excusa i es retira a la seva cambra. Allà es despulla, ingereix una dosi mortal de Seconal i s’estira al llit, envoltada d’una gran quantitat de flors, doncs vol estar bella quan la trobin. S’havia maquillat i depilat el pubis en forma de cor. Però li van venir arcades, va anar al bany, va relliscar amb el seu propi vòmit i va morir en lamentables condicions.

Graham Greene: monògam oficial, en realitat era un 007 amb llicència per a seduir tot el que es movia

(1904-1991), L’amant de l’escriptor -irremeiable faldiller, monògam oficial- durant més de tres dècades, Yvonne Cloetta, ha desvetllat interessants detalls inèdits de l’autor a ‘La meva vida amb Graham Greene’. Va ser un home misteriós i aventurer que, ja fos a Hanoi, París o Saigon, estimava tot tipus de dones. Yvonne Cloetta va conèixer a l’autor, amic de Gabriel García Márquez en els seus últims anys, al 1959. Ella residia a Camerun, casada amb un executiu francès, i era mare de dues nenes, mentre Greene, que s’havia separat, però no divorciat, de la seva dona feia uns anys, era ja un escriptor conegut. Relata les seves trobades a París anys més tard i una relació intensa, malgrat sovint a distància, que ja no s’interrompria, així com nombrosos ‘affairs’ de l’escriptor que, mentre, es va forçar per convertir-se en tot un 007: a més de les seves nombroses amants, la història del Servei Secret d’Intel·ligència (1909-1949) ressenya la llista d’escriptors que van col·laborar en els serveis d’espionatge de Sa Majestat. Destaca, entre d’altres, Graham Greene.

Jean Paul Sartre y Simone de Beauvoir Depredadors totals!!!

(1905-1980) (1908-1986), Van practicar un abundant voyeurisme verbal i com a testimoniatge, els centenars de cartes que s’enviaven. Formava part del seu «pacte» explicar-s’ho absolutament tot, incloses les seves aventures amoroses amb els seus corresponents detalls, fet que va donar per a molt, doncs tots dos eren uns apassionats de l’hedonisme i escriure era religió per a ells, tant com el sexe lliure: els jocs perversos entre Simone i Jean Paul Sartre sovint incloïen terceres persones de qualsevol sexe amb les que mantenien aventures sense amagar-se’n mai. Solien tiranitzar als seus amants, en alguns casos fins a portar-les a la bogeria i vora la mort, com va ser el cas de Bianca Lamblin, que es va suïcidar en 1939. Sartre practicava com a anticonceptiu el coitus interruptus i Michelle Vian (dona de Boris Vian i amant durant anys de Sartre), va tenir tres avortaments. L’últim la va deixar estèril. Quan Sartre tenia 70 anys una empleada domèstica va renunciar perquè mentre treballava va escoltar com l’amant del filòsof experimentava un orgasme: l’incident va portar a Beauvoir a renyar a Michelle per tenir cura amb la salut de Sartre.

Frank Sinatra: No perdre cap oportunitat

(1915-1998), Disbauxes, amics, amants, Las Vegas… Alternava amb els líders de la màfia, anava de festa amb qui seria president d’EUA, John Kennedy… Ho explica Javier Márquez, escriptor i periodista que ha recopilat les anècdotes del cantant i els seus amics a “Rat Pack, viviendo a su manera”. Produia una descàrrega elèctrica quan entrava en una habitació, els homes volien ser com ell, les dones volien estar amb ell. Moltes ho van aconseguir: milers de fans s’amuntegaven després de les seves actuacions. Cridant. Histèriques. Desitjant tocar-lo. Sinatra les tornava boges i les noies li agradaven una barbaritat. Les seves dones havien d’acostumar-se a contínues infidelitats. Es va casar en quatre ocasions: Nancy Barbato, Ava Gadner, Mia Farrow i Bàrbara. «Però al marge d’aquests matrimonis va tenir romanços sonats i que no van sortir a la llum fins a anys després, com és el cas de Lauren Bacal, amb la que va trencar el compromís de noces perquè ella es va avançar i ho va fer públic», prossegueix Márquez. Amb Ava compartia la passió pel menjar italià, la boxa, les festes i la beguda. Quan es van conèixer, Frank encara estava casat amb Nancy i era pare, si bé la premsa del cor parlava d’una possible ruptura, que es materialitzà quan un paparazzo va fer públic el romanç amb Ava. A l’any següent, Gardner es va convertir en la seva segona esposa, però es van separar al 1957 per infidelitats de tots dos. Al 1953, mentre rodava a Àfrica ‘Mogambo’ i en plena crisi amb Sinatra, Ava va descobrir que estava embarassada i va anar a avortar a Londres, amb una escala a Madrid en la qual va coincidir amb Luis Miguel Dominguín, el torero, i es van fer amants per viure maratonianes sessions de sexe a Madrid mentre Ava de pas seduïa a l’italià Walter Chiari, casat llavors amb la futura dona del torero, Lucía Bosé. Sol i penedit per haver perdut a Ava, poc abans de morir, als 82 anys, va mantenir una relació amb Nancy Reagan, el seu últim amor.

Marcello Mastroiani: La seva reflexió és que com més sexe, cada cop més savi

(1924-1996), Tant lio a alguns els torna savis, com és el cas de Mastroiani, que parlava així d’una de les seves moltes amants, Catherine Deneuve: «La dona ideal és divertida. Et fa sentir feliç i content. Quan vaig conèixer a Catherine Deneuve, estava convençut que ella era aquest ideal. Però quan la vaig conèixer millor em vaig adonar que no hi tenia res que veure. Ella era només la mare de la meva filla»

Truman Capote: no parava, i el súmmum era robar-li el marit a una amiga

(1925-1984), Carregava sobre les esquenes una història familiar que el turmentava: segons ell explicava, el so primordial de la seva infància va ser el d’una porta en tancar-se i el taconeig de la seva mare en sortir, abandonant-lo en algun hotel per anar a la trobada d’innombrables amants. El mateix any — 1948— en què va publicar la seva primera novel·la, “Altres veus, altres àmbits“, va conèixer a qui seria el seu company fins a la mort: Jack Dunphy, escriptor poc conegut i exballarí de Broadway, llavors casat amb Joan McCracken, de qui es divorciaria al 1950 per quedar-se amb Capote. En unes declaracions a la revista Interview, Capote va dir: “No hi ha ningú al món que no es pugui conquerir si un es concentra de debò en això, si realment ho vol aconseguir. Cal voler-ho excloent tota la resta. Així és que com vaig conquerir al novel·lista Jack Dunphy. Tothom deia que no ho aconseguiria; estava casat amb una noia extraordinària, Joan McCracken, que també m’agradava, i molt. Però jo estava decidit”. Van estar junts 35 anys, fins a la mort de l’escriptor, i van viatjar per tot el món. Fins que, al 1982, les cartes es van convertir en telegrames d’auxili.

Toni Curtis: Mil amants… i Marilyn

(1925-2010), Bernard Schwartz, conegut al món sencer com Tony Curtis, va ser el primer home que va usar els estereotips de la bellesa femenina a la seva imatge: celles depilades, pestanyes llargues per ressaltar els seus ulls blaus i llavis gruixuts. Es va casar sis cops. Va tenir mes de mil amants. Però la que més el va marcar va ser Marilyn, relació en què tots dos eren infidels a les seves parelles. Cada cop que Curtis publicava un nou lliurament de les seves memòries, parlava de Marilyn. Primer va dir que besar-la era com besar a Hitler, tan bon punt ella va perdre un fill seu. Estava casada amb Arthur Miller; ell, amb Janet Leigh. Però des de 1950 mantenien una relació. Curtis va airejar a més altres intimitats sexuals de Monroe: «Al llit, mai estava segur, ni abans, ni durant ni després, d’on tenia el cap». Malgrat afegeix: «Marilyn sabia donar als homes just el que volien».

Grace Kelly Col·leccionista d’homes i maragdes, no sabem a què era més adicta

(1929-1982), Hi ha un passatge d’un dels seus amants, el professor d’art dramàtic Don Richardson, i que recull James Spada a “Grace Kelly, les vides secretes de la princesa”, que revela el vessant menys conegut d’aquesta col·leccionista: «Vaig començar a veure en ella un altre aspecte de la seva naturalesa, era freda com l’acer. Arrasava com un tanc al camí que s’havia assenyalat. I el que va posar fi al nostre romanç fou quan va començar a interessar-se per gent indesitjable, indignes per a ella. Va començar a sortir amb el maitre del Waldorf, perquè estava relacionat amb gent de l’alta societat i coneixia molts famosos. Més tard es va convertir en la seva amant. Una nit va sortir amb Ali Khan (espòs de Rita Hayworth). Llavors ella vivia en el East Side, em va cridar per convidar-me a sopar. Durant el sopar em va mostrar un braçalet d’or i maragdes. Lamentablement ho vaig reconèixer. Coneixia a diverses noies que en tenien un d’igual. Quan Ali Khan sortia amb una noia, li regalava una pitillera amb una maragda, però quan cardaven, li regalava el braçalet. Aquella nit va tancar per sempre el nostre idil·li i la nostra amistat. He sabut posteriorment que des del regal del braçalet, fornicava amb tot aquell amb qui es relacionava i que estigués en condicions de fer quelcom per ella. Es ficava al llit amb agents, productors, directors… El veritablement trist és que ja no tenia necessitat de fer-ho, perquè llavors ja era una figura famosa i estava ben situada al món del cinema.»

Warren Beatty, el més incansable: 12.775 dones, segons la biografia “Star: How Warren Beatty Seduced America” de Peter Biskind

(1937), Ha tingut, al llarg de la seva carrera, 12.775 dones, segons la biografia “Star: How Warren Beatty Seduced America” de Peter Biskind, un dels crítics i historiadors del cinema contemporani més respectats. Frenètica activitat sexual la del protagonista de “Esplendor sobre l’herba”, on donava el primer petó amb llengua que es va veure al cinema. Li servia qualsevol dona «que es creués en el seu camí»: Natalie Wood, Jane Fonda, Julie Christie, Leslie Caron, Joan Collins, Diane Keaton i Madonna, entre moltes altres. Segons el llibre, Collins atribuïa l’energia de Beatty «a les vitamines que es prenia» i en alguna ocasió va haver d’»arrossegar-se fora del llit» per escapar als desitjos insaciables del seu amant. “Amb ell”, explicava Joan Collins, “ho fèiem tres o quatre cops al dia i era capaç de, al mateix temps, respondre al telèfon”. La nova biografia de l’actor no inclou a la llista «els polvos ràpids, els fregaments, els petons robats i altres coses» i Biskind afirma al llibre que a l’actor i cineasta en moltes ocasions no li importava l’aparença física de les dones amb les quals mantenia relacions. Un antic becari en el rodatge del film “The Parallax View”, de 1974, sosté al llibre que les noies que feien cua davant la porta de la seva caravana no eren particularment atractives, i fins i tot eren «grassonetes» o tenien «una ombra de bigoti»

Jim Morrison & Pamela Courson, Sexe i rock: Va clamar: “Volem el món, i ho volem ara”, i a més volia moltes dones.

(1943-1991) (1946-1974)Va clamar: “Volem el món, i ho volem ara”, i a més volia moltes dones. A la pel·lícula d’Oliver Stone, “The Doors”, es mostra com Morrison coneix a Pamela Courson al carrer i la segueix fins a casa, malt que en la vida real es van conèixer gràcies a Jhon Densmore (baterista de The Doors) a The London Fog, un club dels 60 situat a Los Angeles. Jhon Densmore volia sortir amb ella, però va ser Morrison qui es va quedar amb la noia. La relació que van mantenir va ser tormentosa, doncs ella era possessiva, però no tenia més remei que suportar els constants enganys de Morrison que, quan totes les seves amants el deixaven, tornava als braços de Pam. Pamela es rescabalava sent també infidel i la lletra de la cançó “She has me and she has you” (Ella em té a mi i a tu) demostra que ell ho sabia.

Carla Bruni De famós en famós i tiro perquè em toca: una altra que no sabem si és adicta al sexe o al poder…

(1967), La primera dama francesa té un catàleg oficial de 30 amants. Així ho declara en una de les seves cançons: «Sóc una nena, malgrat els meus 40 anys, malgrat els meus 30 amants». La pregunta del milió era qui són els integrants de la llista, de moment, a part dels anònims, se sap que Mick Jagger, capdavanter dels Stones es va ajuntar amb la turinesa al 1991. Era un mite personal i la icona d’una època que ella recorda com a “boja i trepidant”. També el milionari Donald Trump, però li va durar poc: “Creia que podria comprar-me amb els seus dòlars. Però s’equivocaba. Els diners mai m’han interessat”. Eric Clapton li va regalar cinc cançons que mai s’han editat i que Bruni conserva com un tresor. Finalment, Kevin Costner, que es va enamorar de Carla i van mantenir un romanç desigual per edat i pretensions, doncs ella no buscava una relació de monogàmia. Fins que amb 44 anys s’ha casat amb Sarkozy i sembla que ha acabat la llista. De moment.

Amy Winehouse: va morir per la seva adicció a les drogues, però també era adicta al sexe… per tenir amics

(1983-2011), Després del seu divorci express de la malmesa cantant, Blake Fielder-Civil es va dedicar a partir de 2009 a explicar a la premsa el passat de la seva relació amb Amy, obsessionada amb ell. Tos dos eren addictes al sexe i arribaven a fer-ho sis cops per nit, però ni així aconseguia satisfer a Amy, que va ser infidel força cops amb, almenys, fins a quatre homes. Ell tampoc es quedava enrere i va tenir altres històries: “La meva relació amb Amy va ser bella, intensa i molt física. El sexe amb ella es va iniciar des del primer dia que vam estar junts, era apassionat. És el millor sexe que he tingut en la vida. És fins i tot millor al llit que cantant”. Blake va afirmar que sabia que ella l’enganyava amb altres homes, i a la premsa de fet havien aparegut fotos que ho demostraven, com per exemple les que hi ha d’ella amb el seu guardaespatlles passejant de la mà per Santa Lucia. Ell anava perdonant-la: “Crec que sempre s’ha sentit molt sola i ha utilitzat el sexe per tenir amics”. Però Blake, malgrat seguia enamorat, va decidir tallar amb Amy en assabentar-se que s’havia involucrat sentimentalment amb un exjugador de rugbi.