Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Voyeurs

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Gala Eluard-Dalí (1894-1982), Amants joves de regal

Helena Ivanovna Diakonova va saber encendre els amors més bojos i les antipaties més violentes. Fins als vuitanta anys va rebre amants al castell de Púbol, joves que Dalí li anava “regalant”. Ho confirma sense rubor Marci, el propietari de l’Hostal de Cadaqués, bar de copes i concerts on la parella anava, Dalí a ser venerat pels fans i gala a seleccionar cambrers eixerits. Després els portava a casa, i a aquestes “reunions” Dalí, impertérrit voyeur, només podia entrar sota invitació explícita prèvia. El més conegut d’aquests joves amants és Jeff Fenholt, protagonista del musical “Jesucrist Super Star”.

Lluís XIII, Demostració pràctica en viu i en directe, els que vetllaven pel seu bon desenvolupament al llit reial eren uns voyeurs molt descarats!!!!

Als 10 anys va ser proclamat rei de França. Va romandre solter cinc més, fins que amb 15 va contreure matrimoni amb Ana d’Àustria, germana de Felip IV. Era verge i es desconeix si, per timidesa o per desinterès, el jove rei no complia els seus deures conjugals. Al poc, Ana d’Àustria es va queixar al seu germà Felip IV, qui va transmetre el cas al Papa, que l’hi va comunicar al seu nunci a París, que al seu torn va informar a l’ambaixador de Venècia, amic de Lluís XIII… A partir d’aquí, explica Robert de Montesquieu que entre tots van idear un sistema per mostrar al rei en què consistia el procés amatori. Van conduir al jove a una sala secreta on esperaven la seva germana, la duquessa de Vendôme, i el seu marit, els qui li van fer una demostració pràctica. Mentre mirava, al seu costat es trobaven el seu metge i el confessor. Una vegada constatat pel seu metge allí present l’efecte físic que l’espectacle va tenir en el rei, se’l va instar a anar en aquest moment al jaç, on Ana d’Àustria l’esperava convenientment preparada. El truc va tenir èxit, fet estrany atès que va ser-hi tots presents per verificar-ho. Anys després, jeia malalt terminal de tuberculosi, i va sentir riure en una cambra propera i li va comentar al sacerdot que creia que la seva dona, la reina, li era infidel. El sacerdot el va renyar per albergar tals pensaments, al que Lluís XIII va respondre: “En el meu estat actual, estic obligat a perdonar-la, però no estic obligat a creure-la”.

Stendhal, Perseguia i espiava a la dona que li agradava fins que ella es va espantar molt i li va haver de dir que prou!!!

Henri-Marie Beyle, de pseudònim Stendhal, sensible i bon observador, va escriure una suggeridora descripció d’un coit: “L’endemà es tractaven de tu”. Després de la caiguda de Napoleó, Stendhal va a Milà per dedicar-se a la música i la pintura. Allà coneix a Matilde Viscontini Dembowski i experimenta per ella tots els matisos de la passió. Fins a tal punt, que està disposat a renunciar a les relacions fàcils i buides que havia gaudit fins llavors. Però Matilde roman indiferent i l’amenaça amb deixar de veure-l, no vol res seriós. Stendhal es desespera, i decideix seguir-la d’incògnit. Viatja al poble on ella passa les vacances, però el descobreix, i com a càstig només li permet veure-la dos cops al mes. Podem comprendre-l en aquesta sentida carta que li escriu el 7 de juny de 1818: “M’ha sumit en la desesperació. M’acusa repetidament de no ser delicat, com si, en els seus llavis, tal acusació no signifiqués res. […] Però estic dominat per una passió fatal que ja no em deixa ser amo de les meves accions. M’havia jurat a mi mateix allunyar-me de vostè o, almenys, no veure-la i no escriure-li fins que vostè hagués tornat, però una força més poderosa que totes les meves decisions m’arrossegava cap als llocs on vostè es trobava. […] Hi ha moments, durant les llargues tardes solitàries, en els quals, si fos necessari assassinar amb tal de veure-la, em convertiria en assassí”. Per a la seva fortuna, l’amor per ella dura poc temps més: cansat de pregar i no obtenir resposta, es retira derrotat i, desenganyat, i escriu: “Molt freqüentment les llàgrimes són l’últim somriure de l’amor”.

Frederich Nietzsche, Secreta persecució de l’estimada, a més d’un gran masturbador es dedicava a mirar i mirar…

Hedwig Raabe (1844-1904) va ser el primer amor de Nietzsche, platònic potser però li va arribar tan endins l’estiu de 1866, quan la va veure actuar en Leipzig, que li va compondre diverses cançons amb música inclosa i les hi va enviar. Però allò no va progressar, a causa de la timidesa malaltissa del filòsof, i va ser ignorat. Tres anys més tard, Nietzsche coneix a Cósima, companya i després dona de Wagner. Assisteix al naixement del fill de tots dos, Sigfrid. Diu Xandru Fernández a “Wagner contra Nietzsche” que en aquest ambient idíl·lic el filòsof intueix una nova oportunitat i s’enamora de Cósima Wagner (1837-1930), per la qual sospirà 18 anys! Que culminen quan, en un moment de deliri, escriu a Cósima: “Ariadna, t’estimo. Dionisi”. Ella rep tres targetes més i un full, gairebé indesxifrable, que diu: «Cósima Wagner és la més excel·lent de les dones que existeixen, i jo he interpretat el seu matrimoni amb Wagner, en el que a mi respecta, sempre com un adulteri». Mentre, coneix la jove russa Lou Andreas-Salomé, que estudiava en Zurich filosofia. Paul Rée s’havia enamorat d’ella i li explicava a Nietzsche el seu neguit: aquests relats desperten la seva curiositat i… l’assetja i li proposa matrimoni. També a l’abril de 1876, li va fer més o menys el mateix a Mathilde Trampedach, proposició de matrimoni gairebé com un assalt, després d’haver-se vist amb prou feines tres cops en societat. La dona va rebutjar espantada i Nietzsche es va desentendre de nou, com si res hagués succeït. El filòsof va viure torturat per aquest amor truncat, com mostra una carta a Paul Rée: “Salutacions de part meva a aquesta russa, si les salutacions tenen sentit; estic àvid de tal espècie d’ànimes. Sí!, en breu em llançaré al rapte; a la vista del que penso fer els propers deu anys, la necessito. Un capítol totalment diferent és el matrimoni; com a màxim podria posar-me d’acord per a un enllaç de dos anys”.

Comte Eusebi Güell i Gaudí, Cabaretera que ho mostra tot: va ser voyeur a la força i va quedar ben traumat, era gairebé asexual i va acabar de definir-se

De 1880 és l’anècdota amb una cabaretera exibicionista que va explicar Ariel Mastandrea a El País al 2005: Agustina Iglesias, la Bella Otero, que als dotze anys va deixar el seu poble natal i va anar a parar a un prostíbul a Pontevedra, després va passar a Barcelona i la nit del seu debut hi havia entre els assistents dos personatges influents que mai l’oblidarien: Antoni Gaudí i Cornet, l’arquitecte que resava a tots els sants, dormia vestit amb les sabates posades i col·locava ceràmiques de colors als sostres i parcs dels aristòcrates, i el Comte Güell, aquells dies regidor de Barcelona. El que va succeir ho relataria amb detall: aquella noieta va empènyer a la concurrència de bohemis, anarquistes i comerciants borratxos i es va obrir pas fins a l’escenari. Enmig del fum dels cigars i la fritanga, es va aixecar la faldilla fora dels límits burgesos i va dir: «Mirin si no és veritat el que diuen i o creguin o no, vegin el que aquí jo porto tan preciós…». Va causar sensació. Aquesta desimboltura extraordinària en una època en què les dones no s’atrevien a ballar soles i molt menys agitant les faldilles commocionà a Güell i al seu acompanyant, Gaudí.

Guy de Maupassant, Espiar i fregar-se amb les banyistes a la platja

Aquest escriptor de vida sexual i literària extremadament actives, va practicar la fantasia d’espiar banyistes i fins i tot va desitjar anar més enllà, fregant-se amb elles, com explica A. Lumbroso, al 1905, al seu llibre “Souvenirs sur Maupassant”: “Anava a la platja a contemplar les banyistes amb les robes mullades i adherides. Després d’haver-les espiat, confessava que li hagués agradat fregar altres faldilles diferents de les sotanes”.

Will Rogers, Espiant a petita Shirley Temple al camerino

Aquest cowboy va ser la més famós dels westerns muts per la seva perícia a cavall i la seva facilitat per al llaç. Malgrat la seva petita alçada era un ídol per a tots pel seu coratge i aviat es va guanyar el lloc de símbol nacional d’integritat i optimisme. Però les cròniques de l’època, dels companys de feina, van descobrir que aquest noble vaquer tenia també el seu cantó fosc, una obsessió per la petita Shirley Temple, amb la que compartia el lloc d’estrella de la Fox. Aquest amor deslligat li va portar a fer una forat en la paret per espiar el camerino contigu de la petita actriu.

James Joyce, Espiar a la seva dona tocant-se al bany

Va escriure tantes cartes facides de fantasies que podem citar-li a gairebé cada capítol. Ara ens quedem amb aquesta del 20 de desembre de 1909, on des de Dublín exposa a la seva estimada una fantasia voyeurista: “la meva dolça i múrria Nora, he rebut avui vespre la teva ardent carta i he tractat d’imaginar-te fregant-te el sexe al bany. Com ho fas? Et recolzes contra la paret amb la teva mà pessigollejant-te sota la roba? O t’ajups sota el forat amb les camises rebregades cap amunt i la teva mà treballant fortament a través de l’obertura de les teves calces? Et va servir com a preludi per cagar? Em pregunto com vas poder fer-ho”. Joyce també celebrava i compartia en una altra carta del mateix any la fantasia que ella descordés la seva bragueta mentre ell dormia: “Dius que me la xuclaràs quan tornis, i que vols que et mengi el cony, dolenteta depravada. Espero que em sorprenguis en alguna ocasió en què em quedi dormit vestit, te m’apropis amb foc de puta als teus ulls somiadors, descordis la meva bragueta botó a botó, desenfundis amb amabilitat el fort ocell del teu amant, t’ho introdueixis a la boca humida i ho xuclis fins que es posi gros i rígid rígid i s’escorri a la teva boca”. Al que afegia: “També jo et sorprendré dormida, t’alçaré la faldilla, t’obriré les calentes calces amb suavitat, em tendiré al te costat i començaré a llepar sense presses el teu parrús”.

Elvis Presley, El més gran voyeur que conec (les seves parelles expliquen que li agradava mirar-les copulant amb altres i en trobades sàfiques

Al biopic “Elvis, els primers anys”, de James Stevin Sadwith, s’explica que al rei del rock el que li encantava era mirar a altres parelles copulant i que es va convertir en un voyeur que no respectava a ningú. Pagava bé a prostitutes perquè li protagonitzessin trobades sàfiques amb ell com a espectador. A Presley, impotent en els seus últims anys de vida a causa dels estupefaents que prenia, no li van faltar voluntàries: «Les groupies, ansioses esperant passar una nit amb el major símbol sexual del planeta, de dues en dues i de tres en tres, es van trobar amb un Elvis impotent que havia perdut el control dels intestins i bufeta, fet que significa que més d’una vegada es van despertar trobant-se una sorpresa al llit». Elvis va introduir a Priscilla en alguns dels seus secrets, com les pastilletes per animar-se o relaxar-se, i li va demanar jocs lèsbics amb una altra dona, ambdues en roba interior blanca. Aquells entreteniments es van gravar en vídeo per cortesia de Sony, que va posar a les seves mans un prototip de gravadora i càmera per a ús domèstic: regal perfecte per un voyeur.

Iggy Pop, Va convertir en voyeurs involuntaris a tots els seus seguidors practicant sexe sobre l’escenari

El llegendari rocker ha tingut una vena exhibicionista i provocadora que li ha portat més d’un disgust i situacions còmiques, com quan va ser arrestat al 1968 a Michigan per actes contra la moral pública: «Bé, allò no va ser una exhibició gratuïta. Hi havia un mètode rera la meva bogeria. Actuàvem com teloners del poderós Jagged Edge i volia robar-li alguns aplaudiments. […] No va ser del tot intencionat, sinó més aviat una fallida, com Janet Jackson diria: «una fallida de vestuari». Se’m van trencar els pantalons i vaig haver de sortir de l’escenari i cobrir-me amb una tovallola per tornar a pujar. Vaig intentar cantar i subjectar la tovallola, que era l’única cosa que portava posat: ni botes, ni joies, res. Finalment em vaig dir: «A la merda, vaig a tornar boja a aquesta gent i els hi faré recordar tota la vida». Em vaig posar a cridar, a retorçar-me, a donar voltes i a saltar. I la banda tocava frenèticament. Llibertat total!». Iggy va ser declarat culpable pel jutge James Schocke, qui li va imposar una multa de 41 dòlars i li va ordenar pagar nou dòlars per les costes del judici. En una altra ocasió, durant una entrevista a una ràdio de Detroit, es va treure tota la roba i va començar a masturbarse en antena, per a sorpresa i consternació del presentador Donen Carlisle. Tres dècades més tard, durant l’enregistrament de «Trolling», el tema principal de «The Weirdness», va posar nerviós a tot el grup: «El cas és que me la vaig treure a la primera cançó que gravàrem i Steve va començar a moure la nou de dalt a baix i li fallava la veu. A la tercera presa li vaig preguntar: «Què tal sonen les veus?» I va contestar: «Bé, crec que l’expressió oral està bé, si és que penses cantar-li al teu membre».