RNE Ràdio 4 | Fantasies d’Eros: Hotels per a passions explosives

Del guió de Roser Amills per a «Fantasies d’Eros» · RNE Ràdio 4

Hotels per a passions explosives

Si les parets del certs hotels parlessin… tindríem tertúlia per a estona.

Convidada (vindrà) Àl·la Maksímova (russa però que parla català), directora de l’hotel Llegendes de Girona Catedral**** i el primer hotel a Catalunya on es pot gaudir del mobiliari eròtic en habitacions especialment ideades per als amants.

Anècdotes vàries

Ava Gardner (1922-1990), Escàndols als hotels espanyols: fins i tot la van vetar al Ritz de Madrid per pixar sobre la catifa

«Sóc estrella d’Hollywood amb totes les seves conseqüències, però a pesar d’això, mai m’he tallat les venes, ni he pres pastilles per a dormir, i això és tot una feta»

Gardner

Ava volia marxa, volia fer l’amor a tota hora i de totes les maneres possibles.

Donava a entendre les seves ganes amb una mirada que cremava, aixecant provocativament una cella o presentant-se vestida únicament amb unes calces, i s’accelerava encara més quan visitava Espanya: “Dec haver vist més albes que qualsevol altra actriu en la història d’Hollywood”, va confessar. Segons ella, lus anys que va passar al nostre país van ser els mes bells i desenfrenats de la seva vida.

El seu domicili durant un temps va ser l’Hotel Castellana Hilton de Madrid.

Aquí prenia el seu llegendari còctel de gossos -cervesa amb whisky-

i es veia amb els seus amants: George C. Scott, el ballarí Antonio, el torero Luis Miguel Dominguin, conegut esbojarrat (del que es conta que, la primera nit que van estar junts, es va aixecar del llit just després del revolcón i Ava li va preguntar “A on vas?”, al que ell va contestar «a contar-lo, a on vols que vagi») i

una llarga llista d’homes que van creuar el humbral de l’hotel de la seva mà.

En ocasions alternava aquest hotel amb el Ritz madrileny, però aviat va començar a ser considerada «una amenaça per a la societat».

Un dia es va arribar a aixecar les faldilles totalment borratxa en el hall de l’hotel i davant tots es va posar a orinar en les seves catifes fetes a mesura per la Real Casa de Tapissos, podem imaginar l’espectacle. Va ser vetada del Ritz, i des de llavors corre la remor que diu que els actors i els toreros no són benvinguts pel personal de recepció.

Després de l’expulsió del Ritz, Ava i els seus amants es van mudar: com ella mateix compte en la seva autobiografia “Ava Gardner en la seva pròpia veu”, es va traslladar a un pis del centre de Madrid, un dúplex amb àtic en la tercera planta, en el Carrer Doctor Arce, 11, on va seguir organitzant festes escandaloses

que en aquest cas molestaren només al seu veí de baix, que no era altre que el dictador argentí Juan Domingo Perón, exiliat en aquells dies a Espanya, que primer la convidava a degustar les empanades de la seva dona Isabelita fins que va acabar denunciant-la a causa de les sorolloses festes que nit després de nit celebrava l’estrella amb els seus amics toreros, balladors, cantaores i actors. En 1967 i farta de tanta moral espanyola, Ava es va traslladar a Londres, on va fixar la seva residència fins al dia de la seva mort en 25 gener de 1990 als 67 anys.

Lucho Gatica (1928), Ava Gardner va trucar al cantant de boleros per dir-li: ‘My suite is three fifthen’ i ell no s’ho creia… Normal!!!

Ho explica a una entrevista de 2007, el cantant de boleros xilè compte:

«Vaig ser amic de Ava Gardner. Ella va ser la que em va trucar per telèfon, estant jo a Madrid. A les set de la tarda em crida i em diu: «My name is Ava Gardner».

I jo per a seguir-li la broma li dic: «My name is Frank Sinatra» . I em diu: «you don’t believe em». «I don’t believe you». «My suite is three fifthen».

Jo, desconfiat truco al meu pianista, Jorge Ortega, i li dic que m’acaba de cridar Ava Gardner. «Què!», em diu. «Si i està aquí en el tercer pis». «Seràs burro si no la vas a veure!» I vaig anar cap enllà. Toco el timbre, m’obre i em diu: «Ara sí em creu, veritat». «Yes, I believe you now», li dic. «Entra», em diu.

Vaig passar i ella tenia quatre discos meus, d’aquests grans. I va anar així i aquí que ens vam fer amics. Sortim a sopar. Després vam anar a un flamenc”.

El que no aclaria en aquesta entrevista és si va haver una mica més, però sí que després van tornar a trobar-se a Nova York i a Madrid…

I de desfà en elogis sobre l’atractiva que era: «Indubtablement la dona més bufona que he vist, la més bufona del món. No es posava maquillatge, era tot natural. Mai em vaig a oblidar de l’expressió que jo vaig tenir quan la vaig veure. A part era una dona molt senzilla. L’última vegada que la vaig veure va ser a Miami, en un show de Frank Sinatra, que ens va convidar a mi i al fill de l’expresident de Mèxic, Miguel Alemany. Després vaig estar amb ella en una festa que ens havia preparat Frank després del show».

Però no tot són escàndols al Ritz de Madrid: històries romàntiques i maques, anècdota d’Alberto de Monaco

Per la suite del Ritz de Madrid també van passar en 1956 el Príncep Rainiero de Mònaco i la Princesa Grace, que van celebrar la seva lluna de mel allí, però no hagueren de muntar cap escàndol doncs van tornar després en diverses ocasions. En una visita privada que el seu fill, el Príncep Alberto, va fer fa uns anys a Madrid, el Ritz li va donar la mateixa habitació en la qual es van allotjar els seus pares i no l’hi van dir fins al final, quan ja s’anava, alguna cosa que ell va agrair enormement.

Liz Taylor (1932-2011), Nua i mullada a una suite de la Costa Brava, també la varen fer fora de l’hotel

L’any 1959 va ser en la Costa Brava per al rodatge de la pel·lícula de Mankiewicz “De cop i volta l’últim estiu”, basada en l’obra de Tennessee Williams.

Durant la seva estada, en l’hotel de cinc estrelles “Hostal La Gavina” de S’Agaró, Girona, va protagonitzar un gloriós incident, al tendir-se completament mullada sobre el cobrellit de seda i plata de la suite real de La Gavina.

Josep Ensesa, el director de l’hotel, va ser alertat per una cambrera xivata i, molt digne, va pregar a l’actriu que abandonés immediatament l’habitació.

Pel mateix hotel van passar, més o menys precipitadament, Charles Chaplin i Cole Peter; Sofia Loren i Lucía Bosé; Siguin Connery i George C. Scott; Jack Nicholson i Robert de Niro; Humphrey Bogart amb Lauren Bacall; Peter Sellers amb Elke Sommer i un etcètera interminable que podria tancar John Wayne, qui, per cert, va deixar un compte pendent.

I un altre liante: durant la visita a Espanya de Errol Flynn l’any 1937, es va desmaiar al hall borratxo i completament nu a l’hotel Oriente

Va ser a l’hotel més antic de Barcelona, inaugurat en 1842 amb el nom de Fonda d’Orient, encara que en l’actualitat ha estat rebatejat menjo Husa Oriente (C/ La Rambla, 45, Tel.

Històries perilloses: Coco Chanel (1883-1971), Aventures amb les SS en el Ritz de París

Com conta el periodista Marcel Haedrich en el seu lliuro ‘Coco Chanel, secrète’, aquesta dona tormentosa, huraña, nerviosa, bojament romàntica, misteriosa… l’any 1939 va tancar les seves botigues i durant tota l’ocupació alemanya de França va residir en l’hotel Ritz, amb vista a la Plaça Vendome,

lloc de residència dels alts comandos militars nazis. Allò va facilitar un romanç amb el cap d’intel·ligència nazi, el Baró Hans Günther von Dincklage (1896-1974), que va facilitar personalment la estadía de la modista en l’hotel.

També es va dir que va mantenir relacions amb el capità de la SS Walter Kutschmann, responsable de la exterminació de jueus a començament de la guerra a Polònia i traslladat a París en 1943 on va ser el seu contacte amb la SS.

Allí romandria fins a la seva mort, quan la seva vida solitària estava ja dominada per la artrosis i la morfina.

El 10 de gener de 1971, sola en el seu apartament situat en l’hotel Ritz i amb 87 anys, Chanel havia sortit a passejar com de costum, i quan va tornar a l’hotel es va asseure a veure televisió mentre li preparaven el sopar. En el moment del seu decés només estava amb ella la seva sirvienta personal.

Josep Palau i Fabre (1917-2008), Ligue d’hotel que no va funcionar… per culpa de Picasso!

Explica el polifacètic poeta català, en La Contra de la vanguardia del 16 de novembre del 99,

que havia travat una gran amistat amb la seva admirat Picasso, a la fi dels 60, i que el mestre era el primer. Fins a tal punt que un dia va fer una conquesta en un hotel, en la Costa Blava, i ja tenia a aquella dona nua en el llit… però no va funcionar: “Estava tibant perquè eren les quatre de la tarda i jo tenia cita amb Picasso a les cinc. Devia anar-me ja, o arribava tard! Va ser l’única vegada en la meva vida que no he funcionat”. I després afegix: “Li vaig pregar que ens veiéssim més tard. No va aparèixer, clar: la meva actitud va ser molt vexatòria per a ella. Ho vaig sentir moltíssim”.

Un altre ligue d’hotel que no va funcionar: el guitarrista de Guns n’Roses, emmanillat al llit i abandonat a un hotel

Però, en ocasions, una habitació d’hotel pot convertir-se en parany per al correcte desenvolupament de les passions, com és el cas de Saul Hudson (1965), conegut com Slash,

mític guitarrista de Guns n’Roses i actualment en Velvet Regirar, que va ser trobat emmanillat al llit d’un hotel i la persona que li va emmanillar mai va tornar, encara que si escau es rumorea que l’hi havia buscat i va ser per venjança.

Leonard Cohen (1934), Hotel Chelsea, temple per a jocs de nens dolents: buscava la Brigitte bardot, es va perdre pels pasadizos de l’hotel i va trobar-se a la Janis Joplin, amb la que va passar la nit… i degué anar bé perquè després li va dedicar una cançó

«Quan veig la cara d’una dona transformada per l’orgasme que hem aconseguit, llavors sé que ens hem trobat. Tot la resta és mentida»Cohen

L’hotel Chelsea, inaugurat en 1884, es troba en el carrer 23 de Nova York, entre la 8ª i la 9ª Avinguda, en el qual va anar el barri de moda de la riba esquerra del Tàmesi. Artistes, músics i escriptors –Andy Warhol, Leonard Cohen, Williams, Jack Kerouac, Jimi Hendrix, Burroughs, Gregory Cors, Allen Ginsberg, Bob Dylan – ho van convertir en temple del malditismo exquisit i també en escenari de tot tipus d’històries i fantasies eròtiques.

Un dia Leonard Cohen es va perdre pels passadissos d’aquest hotel buscant a Brigitte Bardot, que ell sabia que s’allotjava aquí però estava esquiva, i va acabar 5 pisos més amunt, en el llit de Janis Joplin. Ho conta el propi Cohen: van coincidir en l’ascensor i, gens més versi, van tenir clar que passarien la nit junts. El músic li dedicaria després una cançó «Chelsea Hotel», escrita a la calor de aque-lla nit, on diu: “Et recordo clarament en el Chelsea Hotel,
parlaves tan segura i tan dolçament,
mamant-me-la sobre un llit desfet
mentre en el carrer t’esperava la limusina”.
També fa una subtil referència a la promiscuïtat de Janis: «No puc dur el compte de cada ocell que vas caçar».

Altres històries del Chelsea Hotel

Patti Smith i Robert Mapplethorpe van conviure en una relació confusa de sexe còmplice i creativitat. Burroughs i Ginsberg tenien vein-tisiete anys quan van ocupar l’habitació 1.017, que donava al pati interior i contava amb un sol llit petita, i aquí van compartir tot tipus d’aventures. Arthur C. Clark va escriure 2001: una odissea de l’espai amb Stanley Kubrick, ambdós tancats en una habitació. En 1966 Andy Warhol va oficiar la consagració d’aquell antro en temple del maleidisme exquisit amb “Chelsea girls” , el seu tercer largometraje, 214 minuts en blanc i negre amb provocadors i infinits primers plans i rudimentaris experiments de multipantalla. Pels passadissos i el hall de l’hotel havia passat ja tota la bohèmia novaiorquesa…

I ja que estem parlant dels grans de la música… Beatles (1960-1969), ¿És possible, sense sortir de Barcelona, fer-ho a la mateixa suite del quartet de Liverpool? Sí, i sabem on i quant costa… + Anècdota de Joan Gaspart i els pantalons de Lennon

Regalar-se una nit a l’habitació on va dormir el quartet de Liverpool, els Beatles, en la seva única visita a la ciutat de Barcelona, el 3 de juliol de 1965, per a donar un mític concert de fi de gira europea de 35 minuts en la plaça de toros de la Monumental, considerat el pioner esdeveniment musical de primer ordre que va tenir lloc en la ciutat, és possible. Va anar en les suites, comunicades per un saló central, 109 i 111 de l’hotel Avinguda Palace (Gran Via dels Corts Catalans, 605, Tel.

actualment una de les més benvolgudes de Barcelona pels fetichistas del grup.

Josep Maria Francino, un dels més grans col·leccionistes sobre els Beatles d’Espanya sencera, conta que aquest dia Joan Gaspart, que anys després seria president del Barça, i que s’havia fet fan del grup uns anys abans durant la seva estada en Liverpool, on treballava en un hotel de dia mentre que de nit es passava pel Cavern Club, havia estat amb ells en l’hotel aquesta tarda i els va acompanyar al recinte de l’actuació. Llavors, Lennon li va demanar els seus pantalons… perquè els duia millor planchados! No se sap on estan actualment aquells pantalons arrugats.

Javier Tomàs Gaspart, sotsdirector actual, detalla que s’ha convertit l’habitació en testimoniatge de la visita, decorant-la amb fotografies, un valuós arxiu documental i, fins i tot, una reproducció del baix que va pertànyer a Sir Paul McCartney, i que altres personatges com Joan Miró, Liza Minnelli i Ernest Hemingway, també van dormir en aquesta mateixa habitació, amb jacuzzi i que actualment costa al voltant de 250 euros per nit.

John Bonham (1948-1980) de Led Zeppelin, Entramaliadures eròtiques a la suite amb peix i maquinetes d’afaitar que varen empipar molt a un altre membre del grup…

El grup de rock anglès Led Zeppelin va ser considerat un dels més importants d’aquest gènere i un dels més populars durant la dècada dels setanta. Bonham, el bateria –que està en la llista dels 50 millors de la història-, es va encarregar de collir per a la banda tot tipus d’escàndols:

en una gira americana es va extralimitar per complet en l’hotel i va tenir relacions sexuals en l’habitació amb una noia, usant peix, mentre un amic de la banda filmava l’acte en vídeo.

Altre detall curiós d’aquesta gira fué que el mateix Bonham, amb una maquinilla d’afaitar, li va afaitar el borrissol púbic a altra noia, i això va produir un gran empipament del cantant, Robert Plant: la maquinilla d’afaitar… era seva!

Va morir el 25 de setembre de 1980 per aspiració del seu propi vòmit, després d’ingerir uns quaranta gots de vodka en menys de dotze hores. Tenia 32 anys.

Jimi Hendrix (1942-1970), Samarkand de Londres, una suite para sexe, drogues, rock & roll… i mort

A la biografia “Room Full àf Mirrors”, Xerris R. Cross compte que Jimi Hendrix era tan atractiu per als seus fans que les dones que es llançaven al seu llit es van convertir en una rutina. Va tenir diverses núvies “oficials”, algunes al mateix temps, però l’excitació que causava entre les dones era tal que les groupies feien cua en la porta de la seva casa per a poder ficar-se al llit amb ell.

Entre les seves conquestes més famoses es conten Brigitte Bardot i Janis Joplin.

Va passar els últims dies de la seva vida en apassionada activitat sexual amb una de les seves núvies, Monika Dannemann, en la suite de l’hotel Samarkand de Londres, situat en una zona tranquil·la de la ciutat, al costat mateix del mercat de Portobello, en el 22 de Lansdowne Crescent.

Allí va morir a causa d’un col·lapse per una excessiva ingestió de barbitúricos i alcohol: es va ofegar amb el seu propi vòmit, amb la seva núvia tombada al seu costat en el llit, que també havia d’estar afectada perquè no es va assabentar de res i va despertar quan ja duia hores mort.

Il·luminada: Monika creia que ella i Jimi eren amants predestinados i esperava poder casar-se, i suposadament Jimi sabia que anava a morir, per això va decidir passar la seva última nit amb ella, com va declarar Jeanetta Jacobs, una amiga de Jimi que es mantenia bastant en contacte amb ell: «Abans que ell morís, Monika em va confessar que estava molt enamorada de Jimi, que ell li havia donat un anell i que anaven a casar-se aviat. Mónica em contava, també, que Jimi es considerava de vegades una reencarnació de Crist, i que li mostrava les marques dels estigmes en les mans i els peus”.

Howard Hughes (1905-1976), Hotels per a buscar llibertat, dotzenes d’amants i TOC (en va fer una peli diCaprio, “Aviador”)

Després del seu primer divorci, l’excèntric magnat i aviador va ser amant de nombroses estrelles de cinema, oferint matrimoni a moltes, incloent a Katharine Hepburn, qui a més va ser la seva millor amiga.

Entre els seus romanços es conten Bette Davis, Rita Hayworth, Gene Tierney, Ava Gardner, Olivia de Havilland, Yvonne DeCarlo, Jane Greer, Kathryn Grayson, Ginger Rogers, Billie Dove -una dona exòtica per qui Hughes va pagar al seu marit perquè es divorciés-, entre unes altres.

Encara que va viure en la seva pròpia llar a Califòrnia durant molts anys, en un moment donat es va adonar que podia viure en hotels, per a no haver de declarar al fisc per la seva residència i per a tenir més llibertat a l’hora de rebre als seus amants. Poc després, la llei va canviar, pel que qualsevol persona que estigués almenys 180 dies residint en un estat qualsevol, havia de pagar impostos per això, i llavors simplement va decidir anar canviant d’hotel i d’estat amb major freqüència.

El 5 d’abril de 1976, a l’edat de 70 anys, completament autorrecluído en una suite d’un prestigiós hotel de Acapulco pel trastorn obsessiu compulsiu que havia anat desenvolupant al llarg dels últims anys, Hughes agonitza, i encara que li van dur amb avió a l’hospital de Houston, ja gens es va poder fer per ell.

Ernest Hemingway (1899-1961), Romanços erràtics d’hotel en hotel: a cada hotel amb una dona o amant diferent, entre toros, alcohol, disbauxes i cròniques de guerra

Per guanyar-se la vida treballava com corresponsal en el «Toronto Star». El seu matrimoni no anava bé, així que una tarda de juliol de 1923 , Hemingway s’escapa de París a Espanya amb Pauline, una amiga de la seva dona, creuant els Pirineus.

Va arribar A Pamplona tot just iniciades les festes de San Fermín.

Es van instal·lar en l’hotel La Perla i allí ambdós comencen un apassionat romanç que acaba amb el seu divorci de Hadley.

Pauline no era bella però per la seva herència familiar gaudien d’una esplaiada situació econòmica. L’ambient de la ciutat i, en particular, el joc gratuït de l’home amb el toro i amb la mort li van excitar i van impactar tant que la va triar com escenari de la seva primera novel·la d’èxit «The Sun Also Rises» (Festa), publicada tres anys després.

Arriba a ser tant el escandalo públic dels seus amors que en una ocasió Ernest ha de saltar del segon pis de l’hotel on es trobava amb Jane per a no ser sorprès per Pauline que es presenta en el lloc sense avisar.

El capritxós escriptor també va ser infidel a Pauline amb una amiga d’aquesta, que va conèixer a Cuba, Jane, i amb la qual també es veia en un hotel, «Ambos mundos», a la Habana Vella.

L’escriptor tornaria a Espanya als Sanfermines en vuit ocasions més, l’última en 1959 en companyia de la seva quarta esposa, Mery Welsh.

Per ordre mèdica, no podia tenir relacions sexuals ni beure, i ambdues coses li disgustaven enormement, i a més considerava que aquell ascetismo dificultava la seva capacitat d’escriure.

Encara conserven l’habitació que va ocupar, la 201 (abans, 207) tal com la van veure els seus ulls en la dècada dels cinquanta. Allotjar-se en ella costa uns 500 euros per nit. “He passat molt temps matant animals i peixos –li va dir a l’actriu Ava Gardner– para no matar-me a mi mateix.”. Però pocs anys més tard ho va fer: es va suïcidar d’un tir amb el seu rifle.

American Colony: un luxós hotel a Jerusalem que abans era l’harem d’un sultà

Alguns, en canvi, guarden històries d’abans de convertir-se en hotels, com és el cas de l’hotel de pedra American Colony de Jerusalem,

ha albergat a Lawrence d’Aràbia, Lauren Bacall o el seductor de «Prety Woman» Richard Gere. Situat a l’est de la ciutat santa, a un centenar de metres de la «línia verda» que divideix la part palestina i israeliana de la ciutat, va anar originàriament la residència del pachá otomà Rabah Amin el Huseini, que va viure durant anys allí amb el seu harem de quatre esposes.