“… las damas con exceso de lecturas asustan a los buenos maridos…”
Us esperem el proper divendres 14 de febrer (a tots els enamorats de la cultura, les dones i la conversa) al Cau de les Arts d’Esplugues de Llobregat, a les 19h.
Presentació de Jaume Grau Massalleras:
Leonor se ha emancipado de las apariencias, se ha liberado de la frivolidad y de la existencia trivial de mujercita, ya no es solo un cuerpo destinado a la reproducción sino que se prepara de continuo para ser una mujer preparada para preparar a otras en lo que a ella le parece la actividad más feliz, ese universo superior que es la sabiduría. No en vano la llaman la Bachillera todas las gentes, escandalizadas pues no pocos ven en este proyecto de Leonor un absurdo. Sin embargo, no se deja amilanar por las críticas, y su vida, como la de las niñas que acuden a sus clases, consiste en madrugar, trabajar mucho, estar en contacto con la naturaleza para observar de cerca sus maravillas, hacer un poco de ejercicio y mantener ocupados el cuerpo y la mente en continuo progreso, pues la fortaleza no es contraria a la feminidad y eso las ayudará, además, a cumplir el destino que elijan, como ha elegido ella el suyo.
Roser Amills, La Bachillera, ifeelbook editors, 2016 (pàg. 142).
Amb la Roser Amills hem volgut retre un homenatge a les dones que, en una època convulsa, van escollir un camí incert i difícil, lluny del sender marcat per la seva condició social i de gènere.
Les hem anomenat “dones il.lustrades” pel doble motiu del seu afany per accedir a l’educació, i per que van ser coetànies d’un segle que, com deia Kant, no era encara il.lustrat (Aufgeklärt) , però anava em marxa cap a les Llums (Aufklärung).
Roser Amills inicia el seu relat parlant de la doble discriminació d’unes dones de la Mallorca de la transició entre el segles XVIII i XIX, xuetes i pobres, i de l’admiració d’una d’elles, Leonor, vers Mary Wollstonecraft, podríem dir la primera feminista moderna, model de dona intel.ectual i emancipada gràcies a la cultura.
Aquest escenari també ens ofereix el pretext per a parlar de totes les dones il.lustrades, també d’aquelles que, des de l’altre extrem de la escala social, van donar llum i esplendor a la cultura de la conversa, com la desconeguda Madame de Tencin, de qui ens parla Benedetta Craveri en el seu llibre que porta el mateix títol (La cultura de la conversación, Siruela, 2007).
