Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Malalties venèries

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

La Isak Dinesen va començar a explicar històries per obra i gràcia de la sífilis que li va contagiar el seu marit

Flaubert va agafar una malaltia venèria a Egipte… o a Marsella? O als dos llocs?

Charles Baudelaire va dependre tota la vida de la seva prostituta musa malgrat li havia contagiat malalties venèries (potser les seves “flors del mal”?)

Vincent van Gogh té una història molt semblant: una prostituta compartida amb Gauguin li va contagiar una malaltia venèria… i es pensa que va ser ella la que va rebre la seva orella tallada de regal

I per acabar, la bomba: Josep Pla va agafar una malaltia venèria a Berlín?

La Isak Dinesen va començar a explicar històries per obra i gràcia de la sífilis que li va contagiar el seu marit

La baronessa Karen Blixen (Copenhaguen, 1885-1962), més coneguda literariament com Isak Dinesen, es va casar amb el seu cosí el baró Blixen, amb qui va iniciar a Kenya una plantació de cafè. El matrimoni va ser de conte de fades però la convivència… difícil. El primer any el seu marit, que no parava de tenir amants de tot tipus, li va contagiar la sífilis.

Cansada de les infidelitats, es van separar després de sis anys de matrimoni, quedant-se ella amb la plantació. Li deien “la germana lleona” per la seva bona punteria i la seva habilitat com a caçadora… I finalment va decidir escriure Memorias de África per fer una miqueta de catarsi amb tot aquest desengany.

Flaubert va agafar una malaltia venèria a Egipte… o a Marsella? O als dos llocs?

En Egipto, según el biógrafo Frederick Brown, contrajo sífilis contagiado por Kuchuk-Hanem, una hermosa cortesana, y en Marsella se sabe que estuvo con Eulalie Foucault, prostituta.

Charles Baudelaire va dependre tota la vida de la seva prostituta musa malgrat li havia contagiat malalties venèries (potser les seves “flors del mal”?)

Al 1840, amb 19 anys, es matricula en Dret i inicia un estil de vida dissipat, fet que provoca continus xocs amb la seva família per la seva inclinació cap a les drogues i la bohèmia. Quan aconsegueix la majoria d’edat i percep l’herència paterna, de 75.000 francs, decideix independitzar-se i s’instal·la en un apartament, comença a freqüentar els prostíbuls i manté una relació amb una prostituta jueva del Barri Llatí anomenada Sarah, a la qual denomina Louchette perquè és guerxa, i que probablement li va contagiar la sífilis. Les dones que omplen la seva vida a partir de llavors són aventureres i prostitutes, com Jeanne Duval, una actriu mulata, amb la qual voldrà continuar molts anys malgrat les desavinences i les infidelitats. Baudelaire torna sempre a ella, que va exercir un paper fonamental a la seva vida i va ser musa dels seus millors poemes. Però econòmicament van de fracàs en fracàs, dilapidant la fortuna heretada, per la qual cosa la seva mare sol·licita que se l’obligui, legalment, a racionar les seves despeses. Al 1845, histèric i amb una vida sentimental complexa, assaja un suïcidi en un cabaret davant un grup d’amics, amb un tall de punyal. A més, quan es van publicar els seus poemes, al 1857, el govern francès el va acusar d’ofendre la moral pública, processant-lo per ficar-lo a la presó. Amargat, incomprès, Baudelaire s’aïlla encara més i emmalalteix, físicament és una ruïna… però segueix unit a la seva Duval, alcoholitzada i més tard paraplègica, fins a la mort.

Vincent van Gogh té una història molt semblant: una prostituta compartida amb Gauguin li va contagiar una malaltia venèria… i es pensa que va ser ella la que va rebre la seva orella tallada de regal

El seu germà Theo es va convertir en el seu millor conseller i a l’únic que va fer partícip de quant li succeïa. Només a ell li va explicar per carta que havia començat a viure amb Clasina Maria Hoornik, Sien, una prostituta embarassada, alcohòlica i amb una filla de poca edat, perquè li servís de model. Aviat pensa a casar-se amb ella però aquest intent de vida familiar va fracassar: per la falta de recursos econòmics, Sien va tornar a exercir la prostitució i Van Gogh es veia contínuament pressionat pel seu pare i el seu germà a trencar amb ella, com finalment va succeir, deixant-li de record la sífilis. Més tard, com sabem, Vincent embogeix a Arles, on havia anat per tractar de recuperar-se. En un primer moment està il·lusionat amb el seu estudi i pinta frenèticament, però per a la seva desgràcia tria company d’estudi equivocat: Gauguin, que amb el seu caràcter egoista va acabar d’agreujar el seu estat i li va augmentar les paranoies. Quan Gauguin va comprendre el que estava passant, es va espantar i va decidir marxar, al que Vincent va reaccionar violentament i va protagonitzar la coneguda peripècia d’automutilar-se tallant-se part de l’orella. El que va venir després no és menys intrigant: la lliura a Rachel, una prostituta que freqüentava, fet que podria no tenir més rellevància, si no fos perquè Rachel era precisament la prostituta que Van Gogh havia compartit amb Gauguin en una de les nits dissolutes que van viure mentre van compartir estudi. D’aquesta manera, Vincent li estava donant simbòlicament l’orella a Gauguin, al que no suportava haver perdut, perquè per a ell s’havia convertit en una mena de mentor i figura paterna.

I per acabar, la bomba: Josep Pla va agafar una malaltia venèria a Berlín?

Josep Pla (1897-1981), noies del carrer

«A la prostitució, la memòria no existeix», Josep Pla.

Instal·lat a Berlín al 1923, Pla va conèixer una jove emigrant russa i jueva, Aly Herscovitz, que vagava pels carrers, prostituint-se. Parlava francès i anglès i es van agradar; ell va tractar fins i tot d’ajudar-la a guarir-se d’una malaltia venèria. La descrivia així al seu germà Pere: «És una noia vivaç que em distreu molt. És molt jove, té 19 anys”. No obstant això, quan va haver de tornar… la va oblidar. No succeiria així amb Aurora Perea (1910-1969), que va ser la següent dona de mala vida de la seva. Es van conèixer a l’Escala al 1940 i van mantenir una relació apassionada i de convivència. Pla explicava que la va conèixer en un bar de Mataró, i que era prostituta. Baixeta i prima, tenia un caràcter dolç i reservat, i amb ella Pla va descobrir un erotisme que li havia estat desconegut fins llavors. Es van separar cinc anys més tard i quan Aurora va marxar, Pla va escriure: «He perdut l’amor de la meva vida». Però ell va seguir visitant-la: primer a l’hotel Viena de Barcelona, més tard a l’Argentina, on l’escriptor va viatjar cinc cops entre 1958 i 1966, atret pel desig i l’obsessió. Aurora es va casar a Buenos Aires amb un espanyol republicà, calb i sense dents, vint anys més gran que ella, i tots dos vivien dels ingressos d’un bordell. Fins a la mort d’Aurora, Pla li va escriure centenars de cartes d’elevada càrrega eròtica. Aurora va saber mantenir contents el marit, que acceptava els diners que enviava Pla, i l’amant, que no podia viure sense ella.

Més programes de Les mil i una nits a Catalunya Ràdio.