Reseña · Crónica de la mesa redonda de Cerdanyola · 20 de septiembre de 2013
Resumen mesa literatura y sexo en Cerdanyola con Laura Borràs, Carme Sánchez y Miquel Esteve
El boom de la literatura erótica alrededor de éxitos editoriales como la saga de Sombras de Grey refleja los cambios en la sexualidad que se ha dado en que las mujeres cada vez reclaman un mayor protagonismo abandonando el machismo imperante a la literatura erótica clásica.
Ésta es una de las primeras conclusiones de la mesa redonda que abría ayer el semestre del ciclo literario Cafè amb lletres al MAC-Can Domènech.
La escritora y periodista Roser Amills moderaba ayer al atardecer una mesa redonda en que se abordaron cuestiones como la presencia del erotismo a toda la historia de la literatura, la importancia de este tipo de relatos para alimentar la fantasía y favorecer cambios en la sexualidad con una mayor tolerancia o la importancia de vivir la sexualidad con alegría. La psicóloga y codirectora del Instituto de Sexología de Barcelona, Carme Sánchez, destaca el uso que hace de la literatura erótica en las terapias. Sánchez constata que el sexo es natural pero la sexualidad se aprende y que muchas mujeres llegan a su consulta conscientes de haber tenido una educación sexual nula. La psicóloga indica que la literatura erótica aborda «una sexualidad que las mujeres reclaman cada vez más» con mayor conciencia de sí mismas y del papel protagonista que tienen.
El escritor Miquel Esteve, autor del thriller erótico El joc de Sade, incide en que la literatura erótica ha tenido a lo largo de la historia una visión machista de la sexualidad y libros como los de la saga de Sombras de Grey, a pesar de describir prácticas maquilladas, otorgan «el mando a las mujeres que dejan de ser sujetos pasivos de la sexualidad» como pasaba antes. Hecho, indica Esteve, que causa «miedo escénico» entre los hombres porque la mujer «se ha liberado y busca unas expectativas que antes no estaban». La filóloga y directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs insiste que hasta ahora la sexualidad se ocupaba del deseo masculino, no del femenino, «que no computaba, no tenía porque tenerlo», y que el horizonte de expectativas ha cambiado con una tensión en positivo que busca el equilibrio.
Otros cambios no son tan positivos. Laura Borràs indica que la hipersexualización de la sociedad actual hace que los niños puedan ver condicionado su acceso a la sexualidad por la facilidad de acceso a través, por ejemplo, de internet, y la precocidad con que se hace. Esto, manifiesta Borràs, puede hacer que se vea «como habitual lo que no lo es».
Sin embargo, los ponentes a la mesa redonda insisten que el sexo es vida y, por lo tanto, no puede ser ajeno a la palabra y está a la literatura desde siempre, incluso a la Biblia. Laura Borràs repasaba capítulos históricos destacados como los de la lírica trovadoresca medieval o libros claves como El Decamerón o Tirant lo Blanc con registros que van «desde la insinuación hasta momentos de gran explicitud».
La mesa redonda sobre literatura erótica abría así el semestre del ciclo.
El guion de la taula literària, por Roser Amills
Roser Amills preparó y condujo esta tertulia del ciclo de la Taula Literària de Cerdanyola del Vallès. Este es el guion que envió a los ponentes, en catalán.
Taula literària | Literatura eròtica. Dijous 19 de setembre de 2013, a les 19.30 h. Sala d’actes del Museu d’Art de Cerdanyola, Can Domènech (c. Sant Martí, 88).
Presentació
Presentació breu del tema i estructura de la tertúlia, i dels membres de la taula, condueix Roser Amills. Cada ponent exposa el seu punt de vista en 5-7 minuts: què entenem per literatura eròtica? (definir, emmarcar, situar, delimitar… des de cada vessant).
Laura Borràs: poesia eròtica, autors clàssics
Filòloga, doctora en Filologia Romànica, professora de la Universitat de Barcelona, especialista en literatura catalana i literatura digital.
- Quant fa que existeix la literatura eròtica?
- Abans era millor, pitjor o igual?
- Què cal saber per tenir cultura de veritat de literatura eròtica clàssica?
Miquel Esteve: narrativa eròtica per al gran públic
Escriptor i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, autor d’El joc de Sade.
- Com s’inspira un narrador a l’hora d’explicar les experiències sexuals dels personatges?
- És autobiogràfic?
- Cal haver-ho provat tot per escriure bé de sexe?
- Quin secret té el teu èxit?
- Hi ha una literatura eròtica de la terra?
Carme Sánchez: beneficis de la lectura de literatura eròtica en la salut sexual
Psicòloga amb màster en Sexologia i Psicoteràpia Integradora, codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona i col·laboradora del Consultori Sexual d’Els Matins de TV3.
- Els sexòlegs poden llegir literatura eròtica gaudint-la o estan treballant per deformació professional?
- Recomanes llibres a les persones que van a la consulta? Com? Quan? Per què?
- Qualsevol llibre ajuda una parella?
- Poden ser contraproduents (per exemple, crear falses expectatives, tensions o insatisfacció)?
- Exemples de beneficis, casos i anècdotes de la relació entre literatura eròtica i benestar sexual.
Debat amb el públic
- La literatura eròtica excita més, menys o igual que el porno en vídeo?
- Hi ha prou bona literatura eròtica al mercat o hi ha oportunisme?
- Què en penseu del tòpic que el consum de literatura eròtica és femení? Hi ha gèneres en els gustos literaris quan parlem d’erotisme?
- El que ha passat amb les Ombres d’en Grey és un boom passatger o la literatura eròtica de gran consum ha arribat per quedar-se?
- Quina funció o utilitat té la literatura eròtica avui dia? És diferent de la que tenia fa una generació?
- A partir de quina edat es pot llegir literatura eròtica?
- Fantasies i imaginació versus perversions: on són els límits? Pot “fer mal” a la imatge de les dones que siguin sotmeses en una novel·la, o als homes la idealització del rendiment sexual dels personatges?
Rànquing final
Per tancar, una llista entre tots del millor llibre, el pitjor i el més sorprenent: cada ponent porta tres propostes de lectures de capçalera i les recomana breument, el públic pregunta i proposa, i es tria la millor votant, perquè tothom surti com a mínim amb una lectura imprescindible pendent.
Más conferencias y presentaciones. Mira también las fotos previas a la mesa en Cerdanyola y consulta la ficha de la conferencia en Cerdanyola.
También te puede interesar
El librero de MacondoFelicitaciones de los primeros lectores de «El librero de Macondo»
Talleres, conferencias y presentacionesRoser Amills, jurado del Premi Llorenç Villalonga de novel·la de los Premis Ciutat de Palma 2026
El librero de MacondoTodo Literatura | Briseida Zenobia: «El librero de Macondo», la nueva novela de Roser Amills sobre Gabriel García Márquez y Ramon Vinyes tras diez años de silencio literario (22-8-2026)
Agenda socialRoser Amills, maestra de ceremonias de SonsDeNit 2026 en el Castell de Bellver
Etiquetas Carme SánchezcerdanyolaerotismoLaura Borràslibros eroticosliteratura eroticaMiquel Estevesexualidad
