Ruptures famoses i espectaculars: com van trencar les grans parelles de la història

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Ruptures famoses de la història: set separacions sonades

Draps bruts a les ruptures

George Sand i Frédéric Chopin: ella va estar amb ell set anys… i quan van trencar es va començar a queixar que no havien tingut sexe en tot aquell temps, i altres draps bruts… Que no ho veia ja l’any número 1 de la relació? El ressentiment la va fer parlar massa tard i malament d’ell (exemple del que no s’ha de fer mai: airejar draps bruts tan íntims!).

«Els homes temen més el sexe que les dones.»

Arthur Miller

Primer per la seva incapacitat per comprometre’s i després una gonorrea -les malalties venèries eren molt comunes en aquella època-, contagiada per una prostituta, Teresa, en algun lloc entre Viena i Munic, Chopin va triar viure en un celibat gairebé perenne. I li pesava, com confessa quan escriu, poc després d’arribar a París: “Lament que el ‘souvenir’ de Teresa, malgrat els esforços de Benedicto, que considera el meu dolor com insignificant, no em permeti assaborir la fruita prohibida”.

Deia haver vist sorgir del seu piano criatures rares que l’obligaven a deixar de tocar, era verge quan va abandonar Varsòvia i la seva iniciació al sexe, als vint, amb Teresa va ser un llast per a les posteriors relacions.

La primera, Delfina Potocka, magnífica cantant considerada una de les dones més belles d’Europa, quan va conèixer a Chopin el va estimar per a tota la vida però no van consumar: la seva relació va ser platònica i professional, malgrat Delfina tingués una important reputació a tota Europa en matèria sexual.

Pel que fa a Aurore Dupin (George Sand), poc després d’haver començat la seva relació amb Chopin, al 1838, comenta en una extensíssima carta l’assumpte de tenir o no tenir relacions sexuals i que Fryderyk l’havia decebut. Enfadada, Sand va escriure que “menysprear carn pot ser savi i útil només amb aquells que no són més que carn, però amb aquells als qui s’estima, no és la paraula ‘menysprear’ sinó ‘respectar’ la que ha d’usar-se quan un s’absté”.

Passaven hores en “abraçades celestials”, sigui el que fos el que allò signifiqués, però després de la ruptura Sand escriu pesarosa: “Durant set anys he viscut com una verge amb ell i amb altres. He envellit abans d’hora… i ell mai ho va comprendre…”

Ruptures anunciades però que fan patir més del compte

Frank Sinatra i la seva esposa: com superes una ruptura si la que et pren el marit és Ava Gardner? Ella ja sabia que ell era faldiller, però li demanava discreció i que anés amb dones que no fossin famoses; ell va trencar el pacte i la relació de manera fulminant… I, sobretot, es va airejar exageradament, perquè va sortir a la llum i ella ho va saber per un paparazzo! Que no li podia haver dit, ell, a la seva dona, que no l’estimava, en lloc d’anar a fer-se petonets amb l’amant? Que es pensava que no se sabria?

Disbauxes, amics, amants, Las Vegas… Alternava amb els líders de la màfia, anava de festa amb qui seria president d’EUA, John Kennedy… Ho explica Javier Márquez, escriptor i periodista que ha recopilat les anècdotes del cantant i els seus amics a “Rat Pack, viviendo a su manera”. Produïa una descàrrega elèctrica quan entrava en una habitació, els homes volien ser com ell, les dones volien estar amb ell. Moltes ho van aconseguir: milers de fans s’amuntegaven després de les seves actuacions. Cridant. Histèriques.

Desitjant tocar-lo. Sinatra les tornava boges i les noies li agradaven una barbaritat. Les seves dones havien d’acostumar-se a contínues infidelitats. Es va casar en quatre ocasions: Nancy Barbato, Ava Gardner, Mia Farrow i Barbara Marx. «Però al marge d’aquests matrimonis va tenir romanços sonats i que no van sortir a la llum fins a anys després, com és el cas de Lauren Bacall, amb la que va trencar el compromís de noces perquè ella es va avançar i ho va fer públic», prossegueix Márquez.

Amb Ava compartia la passió pel menjar italià, la boxa, les festes i la beguda. Quan es van conèixer, Frank encara estava casat amb Nancy i era pare, si bé la premsa del cor parlava d’una possible ruptura, que es materialitzà quan un paparazzo va fer públic el romanç amb Ava. A l’any següent, Gardner es va convertir en la seva segona esposa, però es van separar al 1957 per infidelitats de tots dos.

Al 1953, mentre rodava a Àfrica ‘Mogambo’ i en plena crisi amb Sinatra, Ava va descobrir que estava embarassada i va anar a avortar a Londres, amb una escala a Madrid en la qual va coincidir amb Luis Miguel Dominguín, el torero, i es van fer amants per viure maratonianes sessions de sexe a Madrid mentre Ava de pas seduïa a l’italià Walter Chiari, casat llavors amb la futura dona del torero, Lucía Bosé.

Sol i penedit per haver perdut a Ava, poc abans de morir, als 82 anys, va mantenir una relació amb Nancy Reagan, el seu últim amor.

Ruptura per una causa de força major

Ramón Gómez de la Serna i Carmen de Burgos: ruptura inqüestionable: ell, que havia conviscut vint anys amb ella, es va liar amb la seva filla gran! Cas similar al de Woody Allen. Això s’ha de convertir en odi visceral a la força: a veure quina és la dona que ho supera!

Va conèixer a Carmen de Burgos als vint anys. Mestra de professió, ja era vídua i tenia quaranta-un anys, malgrat n’aparentava uns trenta. Era una escriptora reconeguda professionalment, polèmica pels seus articles i les seves posicions combatives en temes com el divorci o el vot femení i va arribar a ser corresponsal de guerra. Van entaular una intensa relació, van viatjar i van compartir casa durant 20 anys. Però al 1929 es va produir la ruptura.

Durant els assajos d’una de les seves obres teatrals, Ramón va tractar d’imposar com a actriu a la filla de Carmen, Maruja, però els actors no van voler i allò va deixar a la jove ferida, per la qual cosa Ramón es va sentir obligat a compensar-la….

A la seva autobiografia, Automoribundia, l’autor explica que ella l’havia estat temptant des de feia temps i de mil maneres, que ell sempre s’havia resistit… però que, arran d’aquell succés es va veure obligat a consumar aquest idil·li entre un Ramón padrastre embogit i febril i la seva fillastra cocainòmana i ambiciosa.

Carmen, la mare de la noia, quan es va assabentar de l’assumpte, plena de ràbia pel lleig que li havien fet, els va retirar la paraula a tots dos i va tractar a més d’aconseguir que es retirés l’obra del teatre. No ho va aconseguir, però sí va aconseguir un front feminista i solidari amb la seva causa contra l’escriptor no només adúlter, sinó també mig incestuós.

Ruptura no desitjada, per sorpresa i d’urgència

Carl Gustav Jung i Sabina Spielrein: estava embolicat amb la seva pacient i ella li va pegar i li va fer un tall al braç… Una psicoanalitzada fràgil i massa accessible: què es pensava ell que passaria si ella estava com un llum? Més que una ruptura, una supervivència!

Zurich a principis del segle XX, a l’Hospital Psiquiàtric Burghölzli. Un jove psiquiatre suís rep a una de les seves primeres pacients, potser la primera: Sabina Spielrein de 18 anys, amb un diagnòstic d’esquizofrènia o bogeria histèrica amb trets esquizoides, segons la classificació del director, el doctor Bleuler. La posen en tractament i es va recuperant, però hi ha quelcom que terapeuta i pacient mantenen en secret: són amants.

Ell és un home seductor, pedant i distant, i no ha pogut evitar sentir-se temptat d’aprofitar la fragilitat emocional de la seva pacient. Quan es fa pública la relació entre Sabina i Jung, fins i tot intervé l’esposa de Jung, qui escriu a la mare de la pacient díscola perquè la seva filla abandoni la relació que era a punt de destruir una llar, Jung per por a l’escàndol nega el romanç i Sabina se sent traïda.

També Freud va escriure a Jung, que el va voler tranquil·litzar assegurant que havia provocat la ruptura, tot i que la realitat és que Sabina va pegar a Jung i es va tallar en un braç durant el forcejament. Pel que sembla, Jung estimava a Sabina, almenys sexualment, però no estava disposat a arriscar el seu matrimoni, així que diu d’ella que és «una pacient traïdora a la qual havia tret d’una greu crisi i que ara li pagava així, perquè ell li havia negat el gust de donar-li un fill».

Sabina demana ajuda a Freud, que la forma i admet com a psicoanalista. Després sabem que es va casar amb un metge anomenat Scheftel i van tenir dos fills, es va establir com a terapeuta a Ginebra i, entre els pacients que va atendre durant la seva estada allà, hi ha Jean Piaget. Finalment emigra a Rússia, on va fundar un centre psicoanalític d’atenció de nens.

Una ruptura enverinada…

Désirée Clary: es va quedar tan disgustada amb la ruptura… que es va passar a l’altre bàndol i es va oferir voluntària per ser l’enverinadora de Napoleó.

Filla d’un ric comerciant de seda de Marsella, la seva germana Julia es va casar, al 1794, amb Josep I Bonaparte, germà de Napoleó i rei d’Espanya. Désirée es va comprometre oficialment amb Napoleó un any després però, després de la trobada de Napoleó amb Josefina de Beauharnais a París als pocs mesos, i per la pressió d’un amic, aquest va trencar el seu projecte de matrimoni amb Désirée per casar-se amb Josefina.

Désirée va portar molt malament aquesta ruptura, sentiment que va quedar plasmat en una de les seves cites més reconegudes: “Has fet la meva vida miserable, però sóc prou feble per perdonar-te”. Tres anys després, Désirée es va casar amb el general Bernadotte i es va convertir en una dama popular que albergava a casa tertúlies literàries.

Quan Napoleó va morir més de vint anys després, per una llarga i penosa malaltia, a Santa Elena, una illa britànica perduda a l’Atlàntic Sud on portava més de cinc anys bandejat -va arribar malalt a la illa- es va saber que havia assegurat que l’estaven enverinant, però els metges no li van fer massa cas i el veredicte oficial va ser que va morir de càncer d’estómac (malaltia de la que havia mort el seu pare).

No obstant això, investigacions posteriors demostraren que va ser enverinat amb arsènic, com va poder certificar un segle i mig després el toxicòleg d’origen suec Sten Forshufvud, que es va interessar pel cas i va testar cabells de Napoleó, trobant restes letals del verí: va ser assassinat amb arsènic subministrat en dosis molt petites durant llarg temps per la seva ex amant Désirée, malgrat l’autor intel·lectual havia estat el general Bertrand, el seu marit.

Decepcionada i imbuïda per la voluntat conspiradora del seu entorn, havia dut a terme la venjança.

Hi ha ruptures que fan molt de mal

Priscilla i Elvis Presley: ruptura per un motiu totalment comprensible. Ell no va voler tornar a parlar mai més amb ella: el va deixar pel professor de karate!

El “rei del rock & roll” estava complint el servei militar a Alemanya quan va conèixer a Priscilla Beaulieu, de 14 anys. Ella solia anar per l’Eagles Club i un dia se li va apropar un home atractiu, d’uns vint i pocs, Currie Grant, que va preguntar: “T’agradaria conèixer a Elvis? La meva dona i jo som amics seus”. Priscilla no va dubtar i es van conèixer.

Elvis va quedar impactat per la seva candidesa, i a partir d’aquesta trobada van ser inseparables… durant sis mesos, fins que Elvis va haver de tornar a EUA. Ell era faldiller, tal com pot comprovar-se gràficament al llibre Private Elvis, que recull el que era una nit de permís pel recluta Presley en un club nocturn de Munic de 1959, i no hi ha dubte que sabia divertir-se.

Potser per compensar tals excessos el cantant escenificava simultàniament un festeig convencional i cast amb Priscilla, que per a ell encarnava la puresa, la bona esposa. Tres mesos després Elvis va convèncer als pares de Priscilla perquè la deixessin visitar-lo a Las Vegas i va acabar convidant-la a viure en la seva mansió, Graceland. Segons Priscilla, hi havia atracció sexual però mai van tenir relacions prematrimonials. Es van casar l’1 de maig de 1967 i als nou mesos van tenir a la seva filla Lisa Marie.

Es van divorciar al 1973, quan Priscilla el va deixar per Mike Stone, el seu professor de karate. L’ego del cantant va quedar danyat.

Ruptura per motius que van molt més enllà de la parella

Marguerite Duras: marit detingut per jueu i ella amb un nazi. Quan ell (que pesava 35 quilos) va tornar del camp de concentració i ho va saber… van trencar immediatament. Evidentment, ella ho va entendre a la primera.

Els adulteris no entenen d’obstacles ni contradiccions i aquesta escriptora, que durant l’ocupació nazi de París oscil·lava entre el record del seu marit, pres a Buchenwald, i un amant oficial alemany, Dionys Mascolo.

El seu espòs, Robert Antelme, deportat a Buchenwald, sobreviuria convertit en un esquelet de 35 quilos i es divorciaria d’ella després de la guerra, encara que el seu record li hagués donat força per aguantar en el camp de concentració; Dionys, qui com a tinent de les Forces Franceses de l’Interior (FFI) va capturar a Charles Delval, iniciaria una relació amorosa amb una nova dona, amb la qual es va casar, Paulette, la qual declararia haver cregut al seu marit un simple col·laboracionista —sobretot per la seva admiració a Alemanya—, no un agent de la Gestapo.

Set ruptures famoses, set maneres de trencar: amb draps bruts, amb verí o amb un professor de karate pel mig. En coneixeu alguna de més sonada? Deixeu-la als comentaris!