Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sexe i problemes de fertilitat, amb Dani Borrell i Teresa Draper (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

La fertilitat al segle XXI

Programa 179 · 15 de setembre de 2014

Prendre la decisió de tenir un fill és transcendental. És el mateix que decidir que el teu cor caminarà per sempre més fora del teu cos.

Elisabeth Stone.

No és, certament, una decisió fàcil. Com tampoc ho és tot el procés biològic que hi porta, al fet de ser pares o mares.

I ara, al segle 21, el procés ha canviat una mica respecte de com havia sigut sempre.

Programa número 179: Vells i nous mètodes (la fertilitat al segle XXI)

Entenguem-nos: el sexe és sexe i serveix per a moltes coses. Entre elles, per procrear i perpetuar l’espècie. A algunes persones el fet de ser pares o mares els serveix per “realitzar-se”, per sentir que fan allò que els està manat biològicament i socialment.

Tenir problemes de fertilitat no és cap problema en sí mateix, valgui la redundància. Es converteix en problema, i gros, quan la persona o la parella centra en el desig de tenir fills totes les seves energies i fins i tot la seva raó de ser.

Fa la sensació que, abans, tenir fills era molt més fàcil que ara. Més natural, més senzill i també més barat.

Sembla, fins i tot, que la paraula “fertilitat” ha canviat de significat en les últimes dècades.

Dani Borrell, molt bona nit!

Una persona que vol tenir fills i que no se’n surt…

.- ¿pot arribar a sentir-se culpable, a no sentir-se “digna” de formar part de la societat, de la família o fins i tot de la parella???

Fins a quin punt ens pot estressar, el fet de perseguir un objectiu que no arriba???

En Dani Borrell, recordem-ho per si algú no el coneix, és psicòleg especialitzat en teràpia sexual i de parella del Centre Quantum.

Gràcies per acompanyar-nos un dilluns més, Dani..

Doctora Teresa Draper, bona tarda..!

A la teva consulta, Teresa, m’imagino que hi arriben moltes parelles amb aquests problemes d’autoestima, de confiança, i fins i tot amb sentiments de culpa…

.- Quan arriben així, has de fer una mica de psicòloga, has de fer la feina del Dani!

Arriben, sobretot, molt cansats i molt esgotats

Aquests problemes diguem-ne “psicològics”

.- Se solucionen quan s’aconsegueix l’objectiu de ser pares, o mares????

Qui diries, Teresa, que s’ho passa pitjor quan li diuen que no pot tenir fills: ¿els homes o les dones???

Els homes senten més atacada la seva “virilitat” pel fet de no poder engendrar que no pas les dones la seva “feminitat”…

Sovint demanes als teus pacients una cosa força complicada: han d’apostar decididament per un “sí” però han d’estar psicològicament preparats per a un “no”…

.- No ha de ser gens fàcil, això…!!!!

Dani, ¿és fàcil lluitar pel “sí” però preparar-se psicològicament per al “no”?

Teresa, tu fa vint-i-cinc anys que et dediques a la reproducció assistida. En aquest quart de segle la teva feina deu haver canviat moltíssim!

La Doctora Teresa Draper és coordinadora de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Quirón-Teknon. De casos en què els fills no arriben “per sí sols” n’ha vist a cabassos; molts han tingut final feliç i altres no tant…

.- N’anirem parlant, Teresa, gràcies per acompanyar-nos…!

Avui amb la Teresa, amb en Dani, i també amb la Roser a qui de seguida saludarem, volem saber què vol dir la paraula “fertilitat” en el segle 21:

Tu de problemes de fertilitat no en tens, però segur que coneixes gent que sí que n’han tingut i que s’ho han passat malament precisament per això…

.- En fem un gra massa, del fet de ser o no ser pares?

Roser, ho dèiem en començar: el sexe és sexe. És diversió, és passió, de vegades és amor. Però quan el sexe “ha de servir per fer fills” correm el risc de perdre de vista la seva part lúdica…

Dani: Quan el sexe no obeeix a la passió sinó al calendari, ¿deixa de ser sexe???

(Dani) És més difícil gaudir del sexe, tenir orgasmes, o fins i tot tenir una bona erecció, quan el sexe té un objectiu tan concret????

Teresa: suposo que els pacients que t’arriben t’ho diuen, que el sexe en la parella que busca un embaràs deixa en molts casos de ser divertit per convertir-se en una mena d’obligació…

Dani, parlàvem també de sentiments com la culpa, la falta d’autoestima, la frustració..

.- Com ha de gestionar el sentiment de culpa el membre de la parella que no és fèrtil? I la parella, què ha de fer?

Teresa, aquest sentiment de “culpa” pot venir, en certa mesura, pel fet d’haver “esperat massa” per ser pares o mares?

.- Quina edat mitjana tenen les dones que arriben a la teva consulta??

Des que ella va començar, aquesta edat mitjana ha pujat en uns 10 anys. Ara les dones que arriben a la consulta tenen de mitjana entre 36 i 39 anys.

Teresa: TOTS els casos tenen SEMPRE solució?

O hi ha casos en què és impossible???

Us presentaré ara un cas que SÍ que va tenir solució

.- Mireia, molt bona nit!!!!

Dani, Roser, Teresa, us presento la Mireia (tot i que tu, Teresa, em penso que la coneixes de fa molts anys).

La Mireia ara té 40 anys, un nen, l’Iu, que al novembre farà dos anys i està embarassada de gairebé 6 mesos…

Mireia, tu ara ets mare, però et va costar una mica de temps (i sobretot de paciència) quedar-te embarassada…

.- Quant de temps ho vas estar intentant?

Uns 4 o 5 anys. Des dels 33 fins als 38 aproximadament. Ella es va casar amb 33 anys (ja feia temps que estaven junts amb la seva parella). Des que es van casar, van decidir “treure les portes al camp”, però l’embaràs no arribava. Després d’un any de provar-ho va anar al metge (al Canadà, on vivien en aquell moment). Els van fer proves a tots dos i no hi van trobar res d’estrany, els van dir que estiguessin tranquils que tard o d’hora arribaria…

Tu i el teu marit vau anar al metge, us van fer proves, i us van dir que no hi havia CAP problema, que tots dos éreu perfectament fèrtils, però l’embaràs no arribava…..

.- Te’l vas creure, aquell “diagnòstic”?

.- Vas buscar sortida en altres medicines alternatives?

Sí, en va buscar. Però li van dir el mateix: que el seu cos funcionava perfectament, que no tenia cap problema, que era una dona perfectament equilibrada i que tingués paciència…

Mentre no arribava l’embaràs… ¿Va haver-hi algun sentiment de culpa, alguna minva de l’autoestima, algun nerviosisme que us afectés com a parella???

Perdona si ens fiquem molt en la teva vida íntima però… ¿el sexe entre vosaltres va canviar, quan us vau decidir a buscar un embaràs???

Quan una dona vol quedar embarassada, una de les primeres coses que diuen que ha de fer és prendre un suplement vitamínic d’àcid fòlic…

.- Tu ho vas fer? Quant de temps???

Ho va fer, però com que paral·lelament ella estava estudiant medicina tradicional xinesa i va veure que la seva alimentació i el seu estil de vida eren del tot saludables, va considerar que no li calia aquest suplement. La seva dieta era prou rica en àcid fòlic.

Quan vas tornar a Catalunya, vas anar a veure la teva ginecòloga de tota la vida, que no era altra que la Teresa Draper…

.- Què et va dir, ella???

Que estava d’acord amb el diagnòstic que li havien fet al Canadà: no hi havia cap problema detectable ni en ella ni en el seu marit. No van fer més proves sinó que van anar directament a la in vitro i s’hi va quedar molt ràpid.

Mireia… ¿com va canviar el teu estat d’ànim quan et vas quedar embarassada?

Diu que “la frustració acumulada” va desaparèixer de cop.

Aquella primera “experiència in vitro” va anar tan bé que ara tornes a estar embarassada…

.- També in vitro???

Sí, també in vitro. Gairebé ho van anar a buscar directament.

Teresa… Ni la Mireia ni el seu marit tenien cap problema detectable…

.- Com pot ser, doncs, que l’embaràs no arribés???

(Teresa) Passa gaire sovint, que no es detecti el focus del problema???

Mireia, una altra cosa que passa quan una dona vol quedar embarassada és que no s’atreveix a fer plans a llarg termini com ara planificar un viatge…

.- A tu també et va passar això?? O vas seguir fent la teva vida sense deixar-te condicionar per això???

Va seguir fent la seva vida, practicant esports d’aventura, viatjant quan en tenia ganes. Buscava un embaràs però no va deixar que això li condicionés la vida…

Dani: podríem dir que l’actitud de la Mireia és la més intel·ligent en aquests casos, no? Ella buscava un embaràs, però no va deixar que aquesta recerca li capgirés la vida, ni l’autoestima, ni tampoc la relació de parella….

Mireia, moltíssimes gràcies per haver atès la nostra trucada, i sobretot moltíssimes felicitats per tu, pel teu marit, per l’Iu i pel germanet o germaneta de l’Iu que aviat arribarà…..

Bona nit!!!!

Fem ara una petita pausa per la publicitat i tornem de seguida.

Avui, a Les Mil i Una Nits, ens plantegem què significa la paraula “fertilitat” en aquest segle en què vivim, el segle 21.

I per saber-ho, sovint va bé fer una ullada enrere en el temps

Poc després del casament, en Jacob, la Lea i la Raquel es van enfrontar cara a cara amb una situació desagradable. La Lea podia tenir fills. La Raquel, no.

L’esterilitat produeix gran dolor a les dones de totes les cultures, però a l’Orient Mitjà això equival a una gran pèrdua de significat, una desgràcia i, encara més, una maledicció. En aquesta regió del món, l’autoestima de la dona està molt lligada a la capacitat de concebre i donar a llum, i fins i tot avui les dones jueves es reuneixen a la tomba de Raquel, als afores de Betlem, a resar per deslliurar-se de l’esterilitat.

L’amor que tota dona necessita, Jan McCray

Ja a la Bíblia es parla de la infertilitat i de la frustració i el dolor que comporta…

Però també hi ha qui troba en la infertilitat una porta oberta a un sexe més desinhibit, menys arriscat, més lliure.

Fins i tot hi ha qui troba que la infertilitat pot ser divertida

Roser; explica’ns qui hi ha al darrera d’un blog anomenat “999 raons per riure’s de la infertilitat”…

És un blog, escrit per una nord-americana que no aconsegueix tenir fills i que finalment, en comptes de sentir-se frustrada i plorar cada cop que li ve la regla, decideix riure-se’n. El seu blog ha tingut tant d’èxit que s’ha acabat convertint en llibre.

Dani, tu creus que un home, o una dona, que saben POSITIVAMENT que no poden tenir fills, ¿gaudeixen més lliurement del sexe?

.- O no necessàriament???

Doctora Draper, parlàvem fa una estona amb la Mireia, que ens explicava el seu cas. Dèiem, també, que tu fa 25 anys que treballes en reproducció assistida i que en aquest temps les coses han canviat moltíssim.

.- Si el problema de la Mireia s’hagués plantejat fa 25 anys i no ara… ¿L’hauries pogut ajudar???

Roser, la història és plena de persones (sobretot dones) que no han tingut fills. I no sempre són dones infeliços.

.- Marilyn Monroe, per exemple…

A més de ser una dona molt insegura i dedicada al cinema, l’endometriosi podria ser la causa definitiva que Marilyn no fos mare…

Teresa… Fins a quin punt l’endometriosi impedeix que hi hagi un embaràs???

Roser, un altre cas famós és el de Virginia Woolf, però no sé si no va ser mare perquè no podia o perquè no volia….

Incapacitat per convicció: «un no pot portar fills a un món com aquest» (però va ser una gran tieta dels fills de la seva germana).

(Roser) Més a prop en el temps tenim casos com els de Kim Kardashian, Halle Berry o Brooke Shields, per dir-ne alguns…

Kim Kardashian. Va qualificar el nadó que va tenir amb Kanye West com un miracle, de tant que li va costar: va estar anys sotmetent-se a tot tipus de tractaments, en secret absolut, fins que ho va aconseguir.

Halle Berry. També li va costar molt. L’actriu tenia 41 anys quan va donar a llum la seva filla Nahla l’any 2008 (35 proves d’embaràs negatives fins que va arribar la positiva!!)

Brooke Shields, una de les actrius més sexies (i que es va inaugurar a les pantalles paradoxalment amb un embaràs a El lago azul) tenia diagnosticat l’úter incompetent i no es va rendir fins a aconseguir tenir a la seva estimada filla Rowan. Brooke i el seu marit, el guionista Chris Henchy, van haver d’embarcar-se en un esgotador tractament de fertilització in vitro fins que, després de set intents, aquest va funcionar.

Teresa: quan a la teva consulta hi arriba alguna persona, totalment obsessionada amb la maternitat o paternitat…

.- Et planteges si realment convé que “algú” tingui aquella persona com a pare, o mare?

Sovint, quan no veuen un cas prou “clar” el deriven al psicòleg…

Senyor Evast, des que sóc en vostre poder no he tingut en mon cor pensament ni desig que em constrenyés tant com és ara el desig de tenir fills. Perquè gran perjudici seria si els béns que nosaltres posseïm no tenien algun hereu que sigui el nostre fill. I gran gràcia i honor fa Déu a l’home quan li dóna fills en els quals sigui conservat el seu nom i el seu llinatge. I per això, quan penso en la mort i veig que no tinc fills als quals romangui aquesta casa, no em puc abstenir de plorar i el meu cor per cap altra cosa no es vol consolar.

Romanç d’Evast e Blanquerna, de Ramon Llull.

Ramon Llull ens ho deixava molt clar en aquest “Romanç d’Evast e Blanquerna”: un dels motius per tenir fills és una certa “inversió en el futur”, per dir-ho d’alguna manera.

Dani: Tenir fills és, en certa manera, assegurar-nos la supervivència un cop que ja no hi siguem???

És allò de “abans de morir has d’haver plantat un arbre, escrit un llibre i tingut un fill”. Les tres són coses que ens sobreviuen, que perpetuen el nostre record molt després de la nostra mort… teòricament.

(Dani) En el desig de tenir descendència hi ha aquest “mandat inconscient” de deixar la nostra petja a la terra, encara que sigui una petja “genètica”???

(Dani) Pot haver-hi, també, una certa necessitat de saber que algú ens cuidarà quan siguem vells…???

Dani, Roser, Teresa… Tenir fills ¿és un gran acte d’altruisme? ¿O un gran acte d’egoisme???

Teresa: quants nens i nenes (o adolescents, o adults) deu haver-hi en aquest món gràcies a tu???

Avui hem vist com el sexe, de vegades, deixa de ser sexe i prou. Això és el que pot passar quan una dona, quan un home, o quan una parella s’obsessiona en tenir descendència.

L’obsessió no és bona per a res, i fa baixar el nostre nivell de felicitat uns quants graons.

Ser “infèrtil” o, si més no, tenir problemes de fertilitat ara, al segle 21, no és el mateix que ser-ho fa un segle, o dos.

Els motius que hi porten són diferents, però la porta a l’esperança sembla més oberta ara que no pas ho estava fa unes quantes generacions.

Gràcies Doctora Teresa Draper, coordinadora de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Quirón-Teknon, per haver-nos-ho vingut a explicar….

Gràcies també Dani Borrell per ajudar-nos a entendre què suposa a nivell emocional la recerca d’un fill que no acaba d’arribar…

I gràcies també Roser Amills per fer-nos veure que això de la infertilitat no és qüestió de ser més o menys famós.

Nosaltres ho deixam aquí i hi tornarem demà quan passin, com sempre, alguns minuts de les 10 del vespre.

Fins llavors, que tingau molt bona nit.

Dels ítems de Roser Amills per al mateix programa

Infertilitat i sexe

La infertilitat a la història

La fertilitat ha estat i és vista com una benedicció i la infertilitat com una maledicció: explico dades de com es veia antigament a Egipte, a la Xina, i encara actualment més del que ens pensem…

La infertilitat antigament no només repercutia en el plà biològic, sinó també en la vida social i individual de la persona i la parella. A Egipte es considerava a la infertilitat com una causa per dissoldre el matrimoni, a l’Índia, prescrivien les lleis de Manú (IX., 81) que «la dona estèril es reemplaçarà al cap de vuit anys»; i en l’antiga Xina, la infertilitat de la dona és a dir la «esterilitat que li impedís donar fills al marit» – era causa de repudi marital (Llibre dels Ritus Dadai, escrit durant la dinastia Han de l’Oest, 206 ane). Actualment en diverses societats es considera a la infertilitat com un obstacle per a complir la funció reproductiva i socialment esperada en la vida de l’home i la dona.

Dones que no van poder tenir fills (o no van voler?) de la història

Marilyn: A més de ser una dona molt insegura i dedicada al cinema, l’endometriosi podria ser la causa definitiva que Marilyn no fos mare.

L’endometriosi és una malaltia que afecta la dona en edat fèrtil i que perjudica la qualitat de vida d’aquesta tant en les seves relacions sexuals com en la reproducció. Marilyn la va patir tota la seva vida. En aquells dies, sent un cas poc estudiat, l’única operació a la qual se sotmetien les dones amb aquesta afecció era a una cirurgia que els removia els ovaris amb la intenció de fer desaparèixer el teixit endometrial. Com Marilyn desitjava tenir fills, es va negar, de manera que va conviure amb el dolor sempre, que va combatre amb narcòtics. La icona sexual que era l’actriu estava trencada per l’endometriosi, ja que les relacions que mantenia no eren ni de bon tros plaents, a més de no poder, com així volia, ser mare. Com hauria afectat la maternitat a la vida d’una actriu com Marilyn Monroe? Com hauria estat sense aquell dolor constant? Una nova Marilyn, carregant en una de les malucs a una criatura, potser hauria arraconat la seva carrera com a actriu. Potser no, no s’hauria vist afectada.

Virginia Woolf: incapacitat x convicció: «Un no pot portar fills a un món com aquest» (però va ser una gran tieta dels fills de la seva germana)

Virginia Woolf, a més de no poder portar fills a un món com aquest, patia, i és important tenir-ho en compte, un trastorn. No sé si la vocació literària, la seva dedicació al món de l’edició, la seva inestabilitat mental o un simple rebuig de la maternitat van ser els causants que no tingués descèndencia. Però en el seu cas podem parlar d’un altre tipus de maternitat, la que ve donada pels fills d’una germana. Jane Austen, que tampoc va tenir fills però sí un gran protagonisme com tia, li va escriure a la seva neboda: «Ara que t’has convertit en tia, ets una persona de certa transcendència i has despertat un enorme interès facis el que facis. Sempre he defensat en la mesura del possible la importància de les ties, i estic segura que tu faràs el mateix ara ». L’aparició de les ties en la literatura, que tracta Colm Tóibín en el llibre Noves maneres de matar la teva mare, és l’altra cara de la moneda: dones que no tenen fills però sí nebots dels que, en major o menor mesura, es fan càrrec. La mare en la ficció, segons Tóibín, no té importància, de la mateixa manera que la mare en l’art ho ocupa tot.

Frida Kahlo: impossibilitat per l’accident que va patir de joveneta

Frida Kahlo, com Marilyn Monroe, desitjava amb totes les seves forçes ser mare, però el seu cos es va rebel · lar contra ella. Sent molt jove va tenir un accident que la va mantenir molt dèbil durant tota la seva vida. Encara convivia amb el dolor estoicament, hi va haver alguna cosa pel que no estava preparada. Era capaç d’aïllar en una sola habitació, de no fer una vida normal. Sabia com entretenir quan, als 16, els seus amics estaven explorant el món mentre ella no es podia moure del llit. Creixia i creixia per dins la dona de les arrels, però se li va privar del que tant anhelava, la maternitat, i això la va fer profundament infeliç. Encara que es va quedar embarassada en dues ocasions, va acabar avortant. En el segon cas, quan més il·lusionada estava, ja que el seu metge li havia dit que podria portar l’embaràs endavant amb molt repòs i cuidant, va perdre tota esperança. Frida Kahlo volia ser mare però el seu cos no estava preparat. Podia suportar sobre el llenç llits, homes, plantes; podia engendrar Mèxic enterament, tota la seva cultura; però no podia tenir fills. En casos tan extrems, en els quals el desig de ser mare és tan gran que ho abasta tot en el pensament de les artistes, es pot pensar que tant la maternitat com la impossibilitat de ser mare acaben afectant la cursa de la dona.

Famoses actuals: Moltes famoses han estat conegudes pels seus problemes d’infertilitat i per recórrer a l’opció de la «reproducció assistida».

Kim Kardashian. Va qualificar el nadó que va tenir amb Kanye West com un miracle, de tant que li va costar: va estar anys sotmetent-se a tot tipus de tractaments, en secret absolut, fins que ho va aconseguir.

Halle Berry. També li va costar molt. L’actriu tenia 41 anys quan va donar a llum la seva filla Nahla l’any 2008 (35 proves d’embaràs negatives fins que va arribar la positiva!!

Courteney Cox (la de Friends): Courteney va tenir diversos avortaments naturals abans de decidir-se a recórrer a la fertilització in vitro. Per a la seva fortuna, la seva obstinació i la del seu marit David Arquette va donar resultat i el 2004 va donar a llum a la seva filla Coco Riley.

Brooke Shields, una de les actrius més sexies (i que es va inaugurar a les pantalles paradoxalment amb un embaràs a El lago azul) tenia diagnosticat l’úter incompetent i no es va rendir fins a aconseguir tenir a la seva estimada filla Rowan. Brooke i el seu marit, el guionista Chris Henchy, van haver d’embarcar-se en un esgotador tractament de fertilització in vitro fins que, després de set intents, aquest va funcionar.

Celine Dion: angòixa absoluta. Celine Dion també va tenir molts problemes per concebre un fill. Al novembre de 2009 va tenir un avortament després d’haver anunciat feliç el seu embaràs. Per això sempre és recomanable portar-ho en secret! Finalment, va tenir bessons.

Angelina Jolie: mai no s’ha confirmat res, però es diu que va utilitzar la fecundació in vitro per tenir els seus dos fills naturals (es veu que el Brad Pitt estava obsessionat amb ser pare!!! Quina pressió!)

Quan és una infertilitat parcial: és cert que les postures a l’hora de fer-ho ajuden?

Primer, l’existència d’una posició ideal per quedar-se embarassada és un mite. Però, en qualsevol cas sembla preferible evitar anar en contra de la gravetat i optar per les postures que facilitin l’arribada de l’esperma al coll de l’úter… millor facilitar la feina, o no? N’explico unes quantes:

1) Els espermatozoides són capaços de nedar independentment de la postura i es desplaçen únicament a través de senyals químics.

2) La postura del missioner, amb les seves múltiples variants com pot ser la del lotus invertit, és, per tant, ideal.

3) El gosset pot ser també una bona opció, sempre que es vagi amb compte en els canvis de postura.

4) El lotus invertit va molt bé: es podria resumir així… la dona està estirada d’esquena amb el cul aixecat… i tot cap a dins. Amb les cuixes obertes, subjecta seus turmells i eleva la seva pelvis, com si volgués fer una tombarella cap enrere. En aquesta posició que requereix molta flexibilitat, la vagina està alçada i àmpliament oberta, a punt per rebre a la seva parella. Ell posa les seves mans a banda i banda del cap de la seva estimada, s’agenolla sobre ella i la penetra amb facilitat. Pot variar a voluntat el ritme del vaivé: lent i suau primer, més ràpid després.

5) NO: la postura d’Andròmaca i totes les seves configuracions: l’home pot seure sobre un seient (tamboret, cadira, butaca) o en la vora del llit, amb els peus a terra, si no assegut al enllosat o al llit amb les cames esteses. Pot mantenir les cames juntes o separar-les, perquè les natges de la dona baixin més o menys, asseient al indi a l’entrecuix de l’home.

Interessant: tenir present el punt de vista masculí quan la dona està massa neguitosa o mira constantment el predictor o el calendari d’ovulació…: compte perquè a ells se’ls hi contagia el neguit i les coses van cada cop pitjor, no és el mateix obrir les cames que aixecar una viga i… després passa el que passa: diversos estudis revelen que el 10% de les parelles que pateixen infertilitat estan exposats a un nivell intens d’estrès que els fa susceptibles a presentar quadres depressius i altres alteracions emocionals. I això, amb el bon sexe i l’autoestima, combina fatal!!!