Prensa · Presència · Anna Aguilar · 6 de mayo de 2012
El 6 de maig de 2012, la revista Presència va publicar «Diga’m com estimes i…», un article d’Anna Aguilar amb entrevista a Roser Amills sobre Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història.
Diga’m com estimes i…
per ANNA AGUILAR a la revista Presència, 6 de maig 2012
A «Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història», Roser Amills repassa els desitjos sentimentals i sexuals d’un miler de personatges de totes les condicions i professions. La imaginació, com es demostra, no té aturador
«LES 1.001 FANTASIES MÉS ERÒTIQUES I SALVATGES DE LA HISTÒRIA»
Autora: ROSER AMILLS
Editorial: COSSETÀNIA Pàgines: 320 / Preu: 18,90 €
Aquest llibre recull les fantasies i curiositats eròtiques de més de 1.000 personatges cèlebres de diferents èpoques i nacionalitats. Cadascú a la seva manera ha cercat el plaer.
«Les persones més creatives també són les més curioses»
«Entre alumne i professor hi ha fantasies molt intenses»
«Uns som ‘caçadors’ i els altres volen ‘ser caçats’»
«Les fantasies són la vàlvula d’escapament de la ment»
Alfons XIII era un gran aficionat a la pornografia. Charles Chaplin és conegut per la seva predilecció per les noies jovenetes. Johan W. Goethe va ser un fetitxista de les sabates, i Paul Verlaine estava perdudament enamorat de Jean A. Rimbaud. Fantasies eròtiques manifestes i fantasies ocultes. Un miler de personatges –alguns amb la por ficada molt endins i altres amb la vanitat a flor de pell- es troben a Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història (Cossetània), de Roser Amills. Escriptors, pintors, músics, directors de cinema o polítics de tots els temps demostren que, com deia Luis Buñuel, «la imaginació mai no delinqueix».
Amills ha agrupat els personatges en 29 capítols segons la seva fantasia o inclinació a l’hora d’estimar: alumnes i professors, bisexualitat, erotisme religiós, exhibicionisme, fetitxisme, incestos, orgies… El llibre no vol jutjar ningú, només exposar per tal de comprendre millor; a ells i, per extensió, la seva obra. Tampoc no n’esperin un volum morbós. És clar que, mirin per on, al final tot s’acaba sabent: Camilo José Cela –escriptor de mirada inquisitorial i posat altiu– necessitava dues prostitutes quan visitava un distingit bordell de Barcelona: una al llit i l’altra trencant una vaixella sencera. Es veu que l’estrèpit dels plats li recordava la noia maldestra que l’havia cuidat de petit i s’excitava recordant com la seva mare renyava la jove.
Albert Einstein
Va donar per escrit a la seva primera dona algunes instruccions com: «Renunciaràs a les teves relacions amb mi»
Oscar Wilde
Casat i amb dos fills, va haver d’ocultar la seva homosexualitat. El marquès de Queensberry va denunciar-lo per sodomia
M. Rodoreda
Casada per força amb un tiet, va tenir un fill. Va ser amant d’Armand Obiols, casat i amb una altra amant secreta
Edgar A. Poe
Als 27 anys es va casar amb una cosina germana que en tenia 14. La relació amb la seva dona i musa fou fraternal
Franz Kafka
«El coit és el càstig per la joia d’estar junts», va escriure. Es mantenia lluny del sexe i de relacions estables
Josep Pla
Les «meravelloses cuixes» de l’Aurora, de qui es va enamorar i amb qui es cartejava, li inspiraven fantasies eròtiques
Juli Verne
Als 11 anys tenia l’objectiu fantasiós d’aconseguir un collaret de perles per a la seva cosina, amb qui es volia casar
A. Hitchcock
Tenia total preferència per les rosses, com la seva mare. Gelós, va maltractar algunes actrius de qui es va enamorar
L’obra d’Amills tampoc no té res a veure amb la del marquès de Sade, però ja els avancem que molts dels personatges sobre els quals ha indagat aquesta autora no es tallaven un pèl en les seves fantasies: Salvador Dalí, James Joyce, Gabriele d’Annunzio, Francis Bacon, Gustav Klimt… Tot el que explica Amills està documentat: «Vaig anar buscant referències; cartes íntimes d’escriptors, diaris, biografies que eren especialment sinceres… A casa tenia fitxes de llibres que ja havia llegit i ho vaig ampliar amb biografies que altra gent em suggeria que consultés.»
Homes i dones
Molts artistes van ser bisexuals. «Les persones més creatives també són les més curioses. A qualsevol persona durant l’adolescència li pot sorgir el dubte, el que passa és que segons el context social, el tarannà de cadascú i altres factors, a uns els queda resolt de seguida i altres experimenten i fan proves abans d’acabar-se de definir.
Com diu Amills, fins i tot, i de manera capriciosa, algunes persones van jugar a dir que eren bisexuals quan no ho eren, com Janis Joplin, la qual va tenir afers amb Jim Morrison i Leonard Cohen, entre altres. «Els amics deien que era bisexual; la premsa, que era heterosexual; i les lesbianes, que era lesbiana.»
La bisexualitat significa nedar entre dues aigües i això no sempre s’ha acceptat. «Marguerite Yourcenar mai no va parlar de la seva orientació sexual, però tampoc no la va negar», escriu Amills. Sempre es va referir a Grace Frick com «la meva companya de pis», tot i que es van enamorar i van arribar a viure 42 anys juntes. La bisexualitat de Greta Garbo, en canvi, era de domini públic. Dues relacions amb homes no van poder fer callar els rumors que circulaven sobre la seva amistat amb Marlene Dietrich i amb l’escriptora espanyola Mercedes Acosta.
Caçadors i caçats
Diga’m com estimes i et diré com ets. Sigmund Freud podria haver desenvolupat tota una teoria de la psicoanàlisi a partir d’aquest aforisme, començant per l’estudi d’ell mateix. Quan Freud (enamorat de la seva cunyada Minna) i la seva esposa Martha tenien relacions sexuals li anava recitant a cau d’orella noms de postres, mentre ella estava travessada sobre el llit, amb el cap penjant.
Hi va haver qui va basar les seves fantasies en una relació entre mestre/a i alumne/a. Per exemple, Sòcrates amb Plató, homosexual declarat. O Auguste Rodin, que sense abandonar l’esposa ni les nombroses amants, es va encaterinar de Camille Claudel. Era l’única dona de tots els alumnes del seu taller, fet que evidenciava la química que hi havia entre ells dos. De fet, la gran atracció que Rodin sentia per ella va quedar immortalitzada en moltes de les seves escultures. «En aquest sentit hi ha fantasies molt intenses. Tant pel poder que té el professor sobre l’alumne, com per la fascinació que sent el professor en tenir algú a qui ensenyar, cosa que fa molta il·lusió», diu Amills.
Altres personatges van gaudir col·leccionant affaires, com Caterina II de Rússia, que tenia una mitjana de 21 amants fixos i al cap de l’any, uns 80 joves a la seva disposició.
O Alexandr Puixkin, que es va casar amb una jove moscovita –la seva «amant número 113», com va definir-la ell– que va acabar sent la favorita a la cort del tsar. O la freda Grace Kelly, disposada a compartir llit amb tot aquell qui pogués fer alguna cosa per ella (inclòs Ali Khan, espòs de Rita Hayworth), ja fossin agents, directors o productors. En aquest sentit, Amills recorda el que han estudiat alguns neuròlegs al voltant del rol que juguem en les relacions amoroses. «Uns som més caçadors i a altres els agrada més ser caçats. Això ja ve de l’època dels homes primitius, en què els que caçaven eren només els homes i les dones es deixaven caçar, però amb l’evolució aquests rols han canviat i ara hi ha de tot.»
Dominador i dominat
«La gent podria pensar que les fantasies només són per engrescar-se eròticament, i no és veritat. Van molt més enllà –comenta Amills–. Les fantasies són com la vàlvula d’escapament de la nostra ment. Per això també hi he inclòs aquelles en què hi ha un dominador i un dominat, i en les quals no cal que ningú vagi amb un fuet, sinó que són molt més subtils.» El d’Albert Einstein és un cas com un cabàs. «Devia ser tan insegur que quan es va casar va necessitar imposar unes normes a la seva dona per plantar-li cara, tot i que la meva lectura és que ho van fer de comú acord i que el grau de sinceritat entre ells devia ser molt gran, per ser aquella època.»
La història està plena de personatges que s’han agafat a la seva obra perquè era l’únic que els proporcionava felicitat. Personatges molt torturats des del punt de vista sentimental com Frida Kahlo, Víctor Català, Fréderic Chopin, Gustave Flaubert, Friedrich Nietzsche… «Sense pretendre fer psicoanàlisi de la fantasia eròtica –subratlla Amills– m’agradaria que el lector, després de llegir el llibre, arribés a aquesta conclusió: ‘Què esbojarradets, què humans, què tendres i, sobretot, què semblants a qualsevol de nosaltres’.»
Rita Hayworth
Tant el seu pare, que la pegava, com els homes que va conèixer van abusar d’ella. Va col·leccionar diversos amants
«Som uns vergonyosos que dissimulen»
«Els qui reprimeixen el desig ho fan perquè el seu és prou feble per ser reprimit», va dir William Blake. «No donis explicacions. Els teus amics no les necessiten i els teus enemics no se les creuen», afirmava Oscar Wilde. El llibre de Roser Amills (Algaida, 1974) és una oda a la imaginació i a la llibertat a la recerca del plaer, perquè tal com diu a la introducció del llibre, «avui, com ahir, no hi ha una sola manera d’estimar, com tampoc d’arribar a la felicitat».
A part de recollir personatges històrics, en aquest volum de 320 pàgines que al principi se n’anava a les 600, també hi apareixen les fantasies de personatges actuals. «Posar només les de gent que ja era morta no acabava de transmetre la idea que tenia. Jo volia que hi hagués gent que s’atrevís a explicar-me les seves.» Reconeix que, en termes generals, ens costa molt parlar de les fantasies eròtiques. «En realitat tots som uns vergonyosos que dissimulen», diu Amills, i afegeix que ens és més difícil explicar què vam sentir aquell dia que ens van tocar els cabells que no pas una marranada.
Amills ha publicat quatre volums de poesia (el més recent és Morbo) i una desena de llibres de temes diversos. Des de 1995 combina l’escriptura amb el periodisme. Va guanyar el premi Llança 2011 d’Òmnium Cultural i l’ha tornat a guanyar enguany, el 2012, a la categoria de No Ficció.
Més: Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història
También te puede interesar
Entrevistas a Roser AmillsIB3 | Roser Amills parla d’Errol Flynn, Ava Gardner i Rita Hayworth al pòdcast «Els divins», de Marta Garau (4-11-2025)
Agenda socialEspectacle de Roser Amills «La volta al món: literatura de dones, humor i alegria» (45 min)
El librero de MacondoFelicitaciones de los primeros lectores de «El librero de Macondo»
Agenda socialRoser Amills copresenta «Naturalistes morts», de Anna Aguilar-Amat, en Embat Llibres (Palma)
Etiquetas Albert EinsteinAleksandr PushkinAlfonso XIII de EspañaAlfred HitchcockAly KhanAnna Aguilar-AmatArmand ObiolsArthur RimbaudAuguste RodinCamille ClaudelCamilo José CelaCatalina II de RusiaCharles ChaplincossetaniaEdgar Allan PoeÉmile Zolaentrevistafantasias eroticasFantasiesFrancis BaconFranz KafkaFrédéric ChopinFrida KahloFriedrich NietzscheGabriele D’AnnunzioGrace FrickGrace KellyGreta GarboGustav KlimtGustave FlaubertJames JoyceJanis JoplinJean-Jacques RousseauJim MorrisonJohann Wolfgang von GoetheJosep PlaJulio Vernelectio edicionesLeonard CohenLuis BuñuelMarguerite YourcenarMarlene DietrichMarqués de QueensberryMarqués de SadeMartha BernaysMercè RodoredaMercedes de AcostaMinna BernaysmorboOscar WildePaul VerlainePlatónpresenciaRita HayworthSalvador DalíSigmund FreudSimone de BeauvoirSócratesVíctor CatalàWilliam Blake
