Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Gloses mallorquines i folklore eròtic

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

(citaré gloses que ja sabia per la meva àvia, estan documentades a “Mallorca erótica”, Joan Bennàssar, benpla produccions i institut d’estudis baleàrics, i unes quantes cançonetes catalanes tradicionals –el xotis de la relliscada i la mestressa i el cabrer + unes jarchas picantones)

Una glosa sobre les mides (el tamany importava també, antigament?)

I com l’hi treuen reclama.

Gloses de dones més alliberades que les d’ara?

A devora un ametller
I a s’ombra d’una prunera
Una femella em va fer
Sa pell de sa fava enrera.
Endins, endins la mar brama,
Endins, endins la mar creix,
D’aquesta casta de peix
Només n’agafa una dama.
L’any passat dins es gener
Eren set qui l’am tocaren
I tant de gust me donaren
Que boixadora em vaig fer.
S’estimat meu se pensaba
Que es boixar me faria mal
I jo som d’un natural

Fer clac-clac: ¿què penseu que pot voler dir?

Per boixar dalt d’una pell:
Quan li veig es foradell,
Li pos es pardal en doble.
Sa fava passà aviat,
Sa poma pegà bramul
I es coions feren clac-clac
Per se regata des cul.

Una cançoneta d’una mestressa i un cabrer que fan el llit i el tornen fer…

La mestressa i el cabrer (bis)
Mmmm ai ai! això no m’agrada gaire
Mmmm ai ai! això no m’agrada mai
fan un joc que jo no sé (bis)
fan el llit i el tornen fer.
Mmmm ai ai!…
Fan el llit i el tornen fer (bis)
l’amo arriba de mercat.
Mmmm ai ai!
L’amo arriba de mercat (bis)

mestressa què és això estat?

Mmmm ai ai!

Mestressa què és això estat (bis)?

Això n’haurà estat el gat.
Mmmm ai ai!

El xotis de la relliscada (d’una noia que porta la trena embolicada i les calces a la mà)

Eren les dotze ben tocades
quan la nineta va arribar,
duia la trena embolicada,
duia les calces a la mà.
Eren les dotze ben tocades,
el seu xicot la va cridar,
vine Roseta cap a casa,
La va abraçar es van petonejar
i la cosa aquí no va parar,
una mà aquí i una altra més enllà
i en Marià no es va poder aturar.
La va abraçar es van petonejar
i la cosa aquí no va parar,
i poc després quan ja anaven llençats
ai la marxa enrere va fallar!
Eren les dotze ben tocades
quan la Roseta va arribar,
i un ram de roses a la mà.
eren les dotze ben tocades
el seu xicot ja era a l’altar
Roseta quina relliscada
haurem de dir sí al capellà

Un capítol a banda, i potser l’origen de les gloses: les jarchas

Què són les jarchas? L’erotisme més antic de la península a través d’una coqueta, graciosa i ardorosa veu femenina!

Durant els segles XI i XII, en l’Espanya àrab, una de les arts més conreades va ser la poesia, on es va desenvolupar la moaxaja (també escrita com muaxaha, muwasaha, muassaha, que significa adornat amb un cinturó de doble volta) i al final d’ella, els versos coneguts com jarcha (sortida).

Una moaxaja està composta per diverses estrofes de cinc o més versos en àrab o hebreu, l’estrofa del qual de rematada és coneguda com jarcha. La jarcha són quartets o versos apariats, que eren denominats, per poetes de l’època, el sucre o sal del poema, allò que li donava sabor a la poesia.

A diferència de l’estil i to de la moaxaja, culta i refinada, la jarcha és de to amorós, picaresc i popular.

Jarcha de la noia que va calenta:
¿Qué faré mamma? Meu-l-habib est’ ad yana.

La noia generosa per no perdre l’amant: si vol pot anar amb altres!!!

Al-sab(b)âh bono gar-me de on benes ya leso ke a otrî ames a mibi tan[ben] qeres Carita bella, buena: dime de dónde vienes, ya te dejo que ames a otra, (si) a mí también me quieres.