TV3 | Tarda oberta: Professors especials (28-9-2017)

Del guió de Roser Amills per a «Tarda oberta» · TV3

Professors molt especials: LES LLIÇONS AMB AMOR… ENTREN MILLOR

RUTH: Avui la Roser Amills ve, com sempre, carregada d’històries inspiradores i somriures per millorar el món i millorar-nos a tots. Quin tema ens portes avui, Roser?

Avui vull demostrar que les xarxes socials i Internet milloren la vida… i també les escoles.

RUTH: per començar, està clar que els nostres pares no tenien xarxes socials!

(Posar imatges del florido Pensil o fotos de les classes de l’època que deia l’Oriol mentre fem aquesta intro)

I no ho dic només per això, Ruth. A les escoles dels nostres avis i pares sovint es deia allò de “la lletra, amb sang entra”, que s’interpretava com una defensa dels sistemes pedagògics basats en càstigs i por:

RUTH i Roser: mestres que et posaven de cara a la paret, de genolls, amb un barret d’orelles de burro… o que et picaven a la mà amb una regla o et feien una clatellada si t’equivocaves…

I resulta que aquesta dita té una segona part molt interessant, i que no es recorda tant: “La lletra, amb sang entra… però amb amor entra millor”

RUTH: Per sort, les societats progressen…

Sí, l’educació ha millorat molt en respecte, autonomia, justícia, tolerància… I hi ha molts bons professionals que ja han començat a aplicar idees noves per educar millor als nens i nenes, i no cal ni pensar que això seguirà millorant de cara al futur!

Porto molts vídeos d’idees originals, emocionants i inspiradores que he trobat a les xarxes.

RUTH: Així continuem amb la vocació d’aquesta secció de mostrar que el món és molt més bonic i ple de coses bones del que pensem, com diu la Roser. Recordeu: es diu Inspiració oberta

I la «Inspiració oberta» consisteix en parar atenció al que volta per les xarxes i es fa viral que serveixi per aprendre entre tots a ser millors persones amb bons exemples!

Avui m’he volgut centrar en professors molt particulars i en lliçons de les de sospirar. Ho he titulat amb un rodolí: LES LLIÇONS AMB AMOR… ENTREN MILLOR

RUTH: Per quina part del món comencem?

El professor de matemàtiques que balla

Anem als EEUU, a una escola on un professor de matemàtiques ja d’entrada té el mèrit de que va aconseguir el que els 18 professors que havien ocupat la seva plaça abans no havien aconseguit: no dimitir abans d’un parell de setmanes de donar classes a aquella terrible escola.

RUTH: Terrible? Perquè?

Els alumnes d’aquella escola eren nens afroamericans de famílies amb poc recursos, famílies desestructurades, i no feien gens de cas als professors. Eren nens desmotivats fins a un límit desesperant, es miraven els professors nous amb desconfiança i passivitat si era un professor blanc…

RUTH: però suposo que… si portes aquesta història és perquè va acabar bé!

I tant! El professor, que es diu Ron Clark, va decidir apropar-se a ells i motivar-los i va posar en pràctica una idea que li rondava pel cap per fer que estudiessin més.

RUTH: Veig que l’has titulat “el professor de mates que balla” veiem el vídeo.

Aquest vídeo és una petita mostra del que el Ron va començar l’any 2012 i que l’ha fet famós arreu del món: mitjançant la música i el ball, per propiciar la complicitat entre professor i alumnes i l’amor per estudiar, ha fet que aquests nens l’escoltin embadalits, i ha millorat les seves notes any rera any.

RUTH: Qui havia de dir als professors que és tan bo ballar amb els estudiants!

Poden ballar, cantar… el que importa és aconseguir la complicitat i implicació dels alumnes, diu el Ron, i l’èxit viral (3 milions de visualitzacions) i acadèmic ha fet que pugui fundar una exitosa escola a Atlanta amb el seu mètode on acullen amb beca a nens sense recursos.

Nadine Ebri, de Jacksonville, Florida, i les mates ballades

RUTH: veig al guió que el següent vídeo va també de ball…

Aquí però els que ballen són els nens, mirem-lo, si et sembla bé.

Això que van cantant amb tant salero és “sumar, restar, multiplicar, dividir…” en anglès.

RUTH: quina alegria porten aquests nens resolent una rel quadrada, que sempre ha semblat el més avorrit del món… Perquè?

La professora, que es diu Nadine Ebri, ho ha explicat en moltes entrevistes: va passar de la manera més natural, sense haver-ho previst. La mestra estava d’ensenyant-los les divisions i un dels petits va començar a colpejar de forma rítmica el pupitre… En lloc de renyar-lo, el va seguir, i entre tots els nens van començar a fer una cançó. I així cada dia.

RUTH: llavors aquesta professora també ha aconseguit que als nens els encanti anar al cole!

Sí. De fet, a la seva classe van haver de posar-li una ajudant perquè hi havia molts alumnes que només volien anar a classe amb ella i si els intentaven enviar a la seva aula es posaven a plorar.

Professor que aprofita el rap per ensenyar els verbs irregulars

RUTH: i, de les matemàtiques, passem a una altra classe que té fama d’avorrida: els verbs irregulars en anglès. Aquest professor també balla?

No, aquest canta. Canta rap. Es diu Jason Levine i el millor serà que el veiem en acció per entendre el seu mètode!

RUTH: anem a veure’l, doncs!

Ja m’hagués agradat que les classes d’anglès que vaig fer a l’institut fossin així! Mira que passa la classe volant i l’acaben aplaudint!

RUTH: cert! Els verbs irregulars en anglès només s’aprenen repetint-los i repetint-los… i resulta monòton, quin canvi!

Una bona base de rap fa miracles! 4 milions i mig de visites a youtube!

RUTH: Quin èxit!

Li ha anat tan bé que ara en Jason dóna classes de com ensenyar amb rap a altres professors d’anglès i ha fet tallers a 14 països durant els últims anys, ha ensenyat a persones de totes les edats i cultures, des de nens i adolescents fins a estudiants universitaris i executius d’empreses internacionals.

Vídeo Facebook: un profe d’educació física li compleix somni a una nena discapacitada

RUTH: I ara viatgem a Catamarca, a l’Argentina, Què has trobat per allà?

He trobat a l’Agostina, una nena que té 7 anys i va néixer amb una malformació que no li permet moure’s de cintura cap avall. A més, fa un any, va gravar un missatge a la ràdio de la seva escola on explicava que el seu somni era ser ballarina.

RUTH: pobreta, quin greu. Suposo que si ho has portat és perquè la història no es queda aquí…

Exacte, amb una mica d’amor, d’enginy i d’Internet les coses poden canviar… El profe d’educació física d’aquesta nena, el Mario, va trobar una solució a les xarxes socials: alguna vegada havia vist per Internet sistemes per ajudar a nens que no poden caminar… i, inspirat pel que havia vist, va construir un arnès especial perquè ella pogués ballar com la resta dels seus companys de segon curs del cole.

RUTH: així m’agrada! Anem a veure el vídeo.

Parlant sobre el vídeo, les dues: Cal dir que fer aquest arnès no va ser fàcil: el Mario va haver de buscar una modista atrevida que l’ajudés, va haver de convèncer els pares de Agostina, i finalment després de moltes proves (el profe és molt alt i la nena una miniatureta de set anys) van fer possible el somni a l’Agostina.

Ho va penjar aquest estiu el germà del profe, orgullós, i ha estat compartit gairebé 200.000 cops.

Un professor que dóna una lliçó contra el bullying

I ara et porto un altre professor especialíssim.

RUTH: que ensenya, aquest?

Ensenya tolerància, emocions… La seva lliçó va deixar a tots els alumnes callats.

Tot va començar quan un nen d’Iowa, el petit Jackson, d’11 anys, va saber que el seu avi tenia càncer. En Jackson volia fer alguna cosa especial per mostrar el seu suport i amor, així que es va afaitar el cap.

Però quan va arribar al matí següent a l’escola els altres nens van començar a gastar-li bromes pesades i se’n reien.

Però el director de l’escola, Tim Hadley, es va assabentar dels comentaris, i va decidir fer una cosa molt especial.

RUTH: veiem-ho, m’interessa.

Vídeo de Facebook

(estaria bé que passem el vídeo ràpid, mentre anem parlant, tallant-lo en tres parts… una mica del principi, una mica del moment que el nen agafa la màquina de tallar cabell i una mica del cap rapat, i mentre ho anem comentant les dues):

Per donar l’exemple i ensenyar als nens una valuosa lliçó, pregunta als estudiants si coneixien algú que tingués càncer. Molts dels estudiants van aixecar les mans.

Després els explica que això és el motiu de que el Jackson vagi amb el cap pelat, i els fa pensar sobre la seva manca d’empatia amb en Jackson.

RUTH: però veig que la cosa no queda en una xerrada…

El director va més enllà. Seu davant dels nens i demana al Jackson que li afaiti el cap completament.

Un exemple brillant, els nens van aprendre dues coses: a no fer bromes injustes i a ser solidaris gràcies a l’exemple del director, que ja s’ha convertit en un heroi de les xarxes per a pares i mares.

128.000 reproduccions a la pàgina de Facebook i milers de comentaris de pares demanant que hi hagi directors així a totes les escoles.

Un professor mallorquí d’aquagym

I ara vull anar a Mallorca, Ruth, al port d’Alcúdia!!!

RUTH: Ah, molt bé, i de quina assignatura és el professor mallorquí que portes?

D’aquagym

RUTH: d’aquagym? No ho veig molt escolar…

Bé, simplement és mallorquí… I està boníssim! Una mica d’alegria per a la vista no està malament!!!

Va, veiem aquest vídeo, inspiradora Roser…

Creu-me, Ruth, és el mallorquí revelació de l’estiu! Ha tingut 22.000 visualitzacions i ja té fanpage de facebook: es diu Álvaro Cuenca, el podeu buscar…

RUTH: Aquest me l’has colat! No sé si lliga gaire amb els vídeos anteriors de la secció…

Sí, em va bé per xerrar una estoneta a sa meva manera, i dir que som a horabaixa obert de TV3 i saludar de nou tots es mallorquins que mos veuen.

Un professor d’extraescolars ben peculiar

RUTH: tornem a l’àmbit pedagògic o ja te m’has desconcentrat, Roser?

Va, sí… Ara porto una lliçó magistral d’un músic de carrer… Una classe extraescolar particular amb el Joaquín, un saxofonista del metro de Barcelona, que explica als nens el canvi que ha fet en la seva vida per ser feliç…

RUTH: veiem-lo.

L’he trobat al canal de Youtube de l’escola Salvador Espriu, només té 120 visites però espero que de seguida el visiteu tots i els feliciteu per una idea tan bonica.

Una idea esbojarrada per l’hora de berenar a casa…

RUTH: doncs ara, Roser, ja s’acaba la secció…

Un moment, un més: després de tantes classes, toca berenar, i porto la idea original d’un pare modern, que ja saps que els pares m’agrada molt que facin coses especials amb els fills i les pengin a les xarxes. Aquesta ho és molt…

RUTH: perquè?

Un pare modern i creatiu ha ajuntat la seva passió pels videojocs retro amb la decoració de la saleta d’estar… i tot per fer berenar la criatura!

RUTH: veiem el vídeo, m’has convençut!

RUTH: quina feinada!

Sí, i ha agradat a les xarxes, i a la mare, que està encantada. El vídeo de Youtube té 8 milions de visualitzacions. I també molts comentaris sobre el cabell verd del nen, potser un altre tema que podem comentar un altre dia!