"Morbo" al carrer Verdi: crònica d'Esther Llobet

Crònica · Esther Llobet i Díaz · Gràcia, 29 de gener de 2011

Esther Llobet i Díaz firma en Lo Càntich (n.º 7, febrero de 2011) la crónica de la presentación de Morbo, de Roser Amills, celebrada el 29 de enero de 2011 en el carrer Verdi del barrio de Gràcia, con lecturas de Sandra Domínguez Roig y Sònia Serrabao.

L’erotisme s’ha menjat l’espai que tenia destinat… les poetesSeX han absorbit l’oxigen……. les paraules han encès l’ambient………..

Dissabte 29 de gener. Any 2011.

La cita és al carrer Verdi del barri de Gràcia. Presentació de Morbo de la Roser Amills Bibiloni. Organitzada per la web amiga de versos.cat. Els carrers mullats. Recentment mullats per la pluja. Gràcia, en tot el seu esplendor. Sense la humitat vergonyosa de l’estiu, però amb una desfilada de la fauna humana més pintoresca, sensual, emotiva i més real que llepa Barcelona. Només faltaven les paraules… i han arribat

Una dona llegint un llibre blau davant del públic en una botiga plena de botons, al carrer Verdi — Roser Amills Bibiloni (1)

«El meu cul quan el toques a la nit
és torna d’un material pesant i raríssim… «

Gràcia canalla, nocturna. Són els versos del poemari els que ressonen en la veu còmplice de l’autora de Morbo. Però la Roser necessita més espai, necessita veure el públic assistent. Es puja a una taula perquè puguem veure-la millor, perquè puguem escoltar-la millor, perquè puguem sentir-la i tocar-la.

Una dona llegint un llibre blau, dreta davant d'un gran plat decoratiu, durant el recital del carrer Verdi — Roser Amills Bibiloni (2)

Al carrer ressonen els versos……………………….

«Amb les cames obertes
amb els pits enlaire, mes enlaire que mai… «

Després, les veus de la Sandra Domínguez Roig i de la Sònia Serrabao s’han unit a la de l’autora. Cadascuna amb el seu estil, amb la seva entonació i el seu morbo… Ai, què múrries les seves mirades i els seus somriures! Què vermells pintaven els seus llavis!

Una dona amb ulleres llegint un full davant d'un micròfon, amb una prestatgeria plena de botons al darrere — Sandra Domínguez Roig

«La teva carícia dóna color
a les meves natges engolosides…»

Una dona jove amb micròfon recitant davant d'un públic d'esquena, a la botiga del carrer Verdi — Sònia Serrabao

«Sé devorar en mi tot allò que represento,
sé fotre un clau i fer l’amor
sé el límit d’una espera…»

Entre el públic, dempeus com tothom, Víctor Amela no ha parat de somriure. Estava en la seva salsa. Ens ho imaginem comentant l’acte amb el monstre televisiu de l’Alfonso Arús. Pagaríem per estar-hi presents.

Públic dempeus omplint la botiga on se celebra el recital de Morbo — El públic…

“Passeu, passeu que l’altra banda del mirall
és prou ampla…”

Ai, què més que hauríem volgut! Érem més les ànimes presents amb mancança de morbo de les que el local podia acollir. Una llàstima. Una estirada d’orelles per a l’organització, perquè la Roser, la Sandra, la Sònia, els assistents, la poesia i l’erotisme es mereixien més. Més espai sinó, no únicament bona voluntat.

“Cal no perdre de vista el morbo…”

… Quatre amics en un xiringito de platja no és un recital. Vint persones al carrer, per falta d’espai (més els que han arribat i han marxat en veure el panorama) no és una presentació adequada, i Daniel (amb tot l’afecte del món, perquè vius la poesia i aplaudim el teu esforç de promoció i difusió), tu ho saps. Tu ho saps molt bé. Tu saps que Morbo es mereix més.

I s’ha acabat…

“I arribats fins aquí una ja només s’encamina
A la fuga encesa que desvetlla el mossec
De tenir dins el cap i entre les cames
Tants models diferents per expressar una mateixa matèria…”