Morbo

/

Poemario Morbo de Roser Amills
Editions:Paperback (Catalan)

4 may 2011 — La mallorquina Roser Amills Bibiloni llega con Morbo, su último libro, a descongestionar el monótono panorama de la poesía catalana actual.

"Morbo" es un libro de poesía erótica optimista y divertida publicado el año pasado. Para que el libro funcione y pueda cumplir su objetivo, es imprescindible que esté al alcance de potenciales lectores atrevidos, curiosos y canallas.

"la doctrina del eterno retorno pretende armonizar las dos tendencias contradictorias propias del placer: eternidad y repetición"

Walter Benjamin

Published:
Excerpt:

Poema "Dona" del llibre "Morbo" (ed. Cossetània)

Dona

I jo rumio les meves obsessions de costum

enfront del portàtil i dic

que és un fet que sóc dona

pell que s’escorre peu

troballa al final de la cama

forat que compleix rigorosament

les fases innecessàries:

angoixa, ganes d’ofegar-me en xocolata, buidar-me de llàgrimes
i sang.

Que tinc glàndules mamàries,

un clítoris, una vagina i dos ovaris

que avalen les ganes de parir

que es suposa que ho mouen tot

entre nosaltres.

Que tinc trets d’home

també m’ho diuen sovint

i que sóc desastrada, esquerpa,

més aviat avariciosa i egoista

per arribar al cim del plaer,

que em quedo immediatament dormida,

que quan engreixo el cul

es torna esponjós,

que sóc impulsiva. Que vaig riure

amb una pel·lícula terrible,

LEER MÁS

que les meves cuixes podrien escanyar-te

que panteixo com un cadell

calmat sota la teva aixella

si malgrat tot em dius

que no t’espanto. No encara.

 

Sense pressa

Instal·la’t sense por al desgast

sense pressa

entre les meves cames

no vulguis arribar al cim encara

a la gota de carn horitzontal

retarda la porta

espera amb espasmes

amb ira i bressola

cada gest

regira-li l’espessa cabellera

mossega la poma

agrada’m

mentre la Terra gira

a una velocitat que deforma

el meu cos

imprimeix sanglots

amb lletres menudes

a cada mugró

hissa’m com una copa de cava

com un globus d’hidrogen

i amb una mirada o tal vegada

un somriure n’hi haurà prou

per fer-me esclatar.

 

L’ordre és definitiu

Si un home m’ordena els suèters

en degradat com un arc de Sant Martí,

apila les calces per grau de transparència

dins el calaix corresponent,

emboteix els abrics en aquest forat

que algun dia serà un vestidor

o s’ennuega quan li toco el sexe

en públic traïdorament desfermada

se m’entelen els ulls de l’emoció.

Sé que la meva part masculina

ja li hauria preguntat

si vol casar-se amb mi.

 

Tinc sabates de taló

Tinc sabates de taló vermelles

amb pols de creuar tots els carrers

i entre les orelles amagatalls

i un vestit amb ales

per a que no m’atrapin massa aviat

les filades dels entomòlegs

que m’enamoren cada dissabte

i no oblido mai bé a qui m’oblida

i guardo un batec sempre sincer de natges

i mil desviacions i somnis eròtics

de tots colors

i si em revises príncep blau les calces

hi trobaràs tendresa festes i disbauxes

i sempre arribo tard

com les hores de recuperar petons

i una abraçada o no pot baratar-me

el desig

i mai un gran amor dels de pel·lícula

més aviat una rebregada inoblidable.

 

Pecadores

Unes dècades enrere jo no existia

i en altres tantes ja no existiré

i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat

que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia

escriure i llegir sexe,

tenir sexe,

pensar sexe,

voler ser més i més sexe.

Confesso que he de clavar el genoll a terra

davant l’evidència que, per sort,

després es van imposar raons a dojo,

llibres, pel·lícules, revistes

i no es poden deixar créixer

teranyines de sucre entre les cames, deien,

i per alegrar la cresta de l’alegria saludable

podien llavors les dones però prou discretes

recórrer a les mans dels pagesos amb durícies

o a les de les dependentes,

dels mariners de viandes

o de les executives mal despullades

i tot molt assenyat i ple de metàfores,

això si, una comunicació exquisida

del dolor i del plaer i de la nàusea

en totes ses vessants que gairebé

no feia soroll

que no parava un instant de rajar,

de moure la llengua amb lleterades,

d’encendre bengales sobre els llits

i els pits eixuts de la hipocresia,

de buscar el tempo i la graduació

capaç de calmar la sexualitat atlètica,

agitada, tèrbola, masculina

de les dones que en sabien massa

i tot va continuar esclatant així fins avui

però no

sota els trets amb silenciador del què diran

les dones com la meva mare i jo

no trobem encara la manera d’afirmar

que no va ser que a les princeses d’abans

els hi hagués encès les natges un diable,

que no sabem si el món camina millor o pitjor

però que ja n’hi ha prou de no poder expressar

què vols què desitges què et manca

sense que t’assenyalin amb el dit

abans de dir-te marrana.

 

COLAPSAR
Compartir esta entrada

1 comentario

  1. Pingback: ¿Cuántos libros ha publicado Roser Amills? |

Comparte y comenta esta entrada: