Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: La seducció

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits

Programa nº

Títol: CINEGÈTICA SEXUAL; LA SEDUCCIÓ.

JO POSARIA ALGUN EFECTE, ESTIL ARPES O SIMILAR PER SEPARAR EL PROGRAMA DEL QUE VE ABANS…

27.09/cita 1

“Repte, i no desig, és el que s’amaga al cor de la seducció.”

Jean Baudrillard

JO POSARIA ALGUN EFECTE ESTIL TIMBRE DE TELEVISIÓ DE PROGRAMA DE 18 ANYS PER SEPARAR, TAMBÉ… (DE FET, ESTÀ MOLT SENTIT. PERÒ ALGUNA ALTRA COSA…)

En blanc

Hi ha qui ho veu com un art i qui ho estudia com si fos una ciència.

Qui creu que és un do que es té o no es té, i no es pot aprendre.

Qui ho veu com una tècnica de manipulació.

O com un joc.

Segurament, és una mica tot plegat… i alguna cosa més.

Avui, a LES MIL I UNA NITS, parlem de… la seducció.

1 careta ent. ppal veu

Programa numero 14: “CINEGÈTICA SEXUAL. LA SEDUCCIÓ”

La seducció no deixa de ser com la cacera. Tries l’objectiu, llences la xarxa i apuntes el nombre de peces aconseguides.

27.09/il catalogo é questo. música de don giovanni, de mozart.

(Deixa-la en primer pla 40 segons, just fins que diu: In Spagna… in Spagna mile e tre, i passa a fons)

Sentim el quadre segon del primer acte de l’òpera Don Giovanni, amb música de Mozart i llibret Lorenzo da Ponte.

Lerorello, el criat de don Giovanni, explica el catàleg d’amants seduïdes i abandonades pel seu amo.

Sis-centes quaranta a Itàlia, dues-centes trenta-una a Alemanya, cent a Franca, noranta-una a Turquia i a Espanya… A Espanya ja són mil-tres, diu.

Puja música

Don Giovanni, don Joan, és el referent literari del seductor que surt de cacera per engrossir el nombre de presses capturades pel seu encant.

I és que, com deia la cita inicial del sociòleg Jean Baudrillard, la seducció és mou més pel repte que no pas pel desig.

Porteu, com don Joan, un catàleg de conquestes…?

Ens voleu dir quantes són…?

És el vostre moment, expliqueu-nos les vostres conquestes…

2 veu participació

Valerie Tasso, bona nit.

.- Quants homes has conquistat…?

.- I quants t’han conquistat a tu…?

Miquel Esteve,

.- Enumeres les teves conquestes…?

.- Com ha de ser una dona, que vulgui seduir Miquel Esteve…?

Valeri,

.- Et sedueixen o et deixes seduir…?

3 cop careta + crèdits

5 sinto adolf

Adolf Tobeña, com a bon tímid deus ser un bon seductor…

.- La timidesa és una estratègia de seducció, diuen…

.- La seducció és una estratègia?

(Per tant, segueix més la raó que la passió…)

.- Seduir és manipular…? Per definició, no…?

.- El seductor és un narcisista…? Sedueix per seduir-se…?

.- Tipus de seductor. Hi ha moltes classificacions diferents.

La doctora Alejandra Valejo-Nájera, per exemple, al llibre “Psicologia de la seducción”, parla de 9 tipus bàsics que es multipliquen al barrejar-se entre ells.

Són: l’afrodita, el vividor, el rescatador, l’artista, el captivador, l’intel.lectual, l’encantador, el líder i el divo.

.- L’escriptor i assagista anglès Robert Greene, al llibre “El arte de la seducción”, diu que la seducció la van inventar les dones de l’antiguitat per aconseguir el que volien dels homes, que representa que eren els que manaven…

.- Sobre la seducció se n’han fet assajos, tesis, pel.lícules, llibres, negocis… Com més voltes es dóna a una cosa més inconcreta és…?

A part de la psicologia, de la seducció també se n’ha ocupat la filosofia.

27.09/text 1

Música 27.09/a whiter shade of pale

“a whiter shade of pale”, versió bonnie tyler

(Quadrar el text sobre la introducció instrumental i deixar la cançó.)

Lor

D’altra banda, qui no és capaç d’envoltar una joveneta perquè perdi de vista tot el que es pretén que ella no vegi, qui no aconsegueix apoderar-se de l’ànima d’una joveneta perquè li concedeixi tot el que vol segons el seu desig, és i seguirà sent un barroer.

Diari d’un seductor. Søren Kierkegaard

Saltem-nos el suau fandango, comença dient aquesta peça de Procol Harum que aquí canta Bonnie Tyler.

.- Alguna música especial que poseu per seduir o que serveixi per seduir-vos a vosaltres…?

Presentació convidats

Els nostres convidats d’avui, la Valerie Tasso i el Miquel Esteve, tenen una dada coincident: tots dos són llicenciats en ciències econòmiques i tenen obres escrites de contingut eròtic.

.- Sí que hi ha marxa, en aquesta carrera…

Parlem de Valerie Tasso.

27.09/havanera de carmen

Valerie Tasso és llicenciada en Ciències Econòmiques i Llengües Estrangeres Aplicades a la Universitat d’Estrasburg. Es dóna a conèixer en el món editorial el 2003 amb el provocador “Diari d’una nimfòmana”, seguit per “París la nuit”, “L’altre costat del sexe”, “Diario de una mujer pública” i la novel.la “Sabré cada uno de tus secretos”.

Ara ha publicat “El método Valerie. Sexo y seducción. Secretos para ser infalible”, editat per Plaza y Janés.

.- Ets infalible…?

Hem començat el programa amb Don Giovanni, de Mozart, el símbol masculí del seductor, i ara hem posat l’havanera de l’òpera Carmen, de Bizet, cantada per Maria Callas. Aquest personatge creat per Merimée és un referent clàssic de la seducció femenina. És la femme fatale…

.- Molt francès, això de femme fatale. Tu ets les dues coses, francesa i dona fatal…?

.- Ser infalible no resulta avorrit…? Si no hi ha el risc de fracassar, la seducció no resulta excitant… O sí…?

.- No has fracassat mai, en l’acte de seduir…?

Parlem de Miquel Esteve.

27.09/i’m your man

“Si vols un amant, faré qualsevol cosa que em demanis.

Si vols una altre mena d’amor, em posaré una màscara per tu.

Agafa’m la mà.

O si vols colpejar-me en la ira, aquí em tens.

Si vols un boxejador pujaré al ring per tu. I si vols un metge, examinaré cada centímetre del teu cos.”

Sóc el teu home, canta Leonard Cohen.

Avui, el nostre home és Miquel Esteve, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, en l’especialitat de matemàtica financera i actuarial.

Es dedica a fer oli i a escriure novel.les.

Ha publicat Heydrich i les agents del saló Kitty (25è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, Cossetània Edicions, 2008), El Baphomet i la taula esmaragda (20è Premi de Narrativa Vila d’Ascó, Cossetània Edicions, 2009) i Llinatge (Cossetània Edicions, 2010).

La seva última novel·la, publicada aquest any, és El joc de Sade, a Edicions B.

.- Jericó, el protagonista de la novel.la, entra en un cercle de jocs sexuals perversos. Accedeix a una festa privada que li canviarà la vida. La contrasenya per entrar a aquesta orgia és “Los infortunios de la virtud”, referència directe a Justine, la novel.la del Marques de Sade… (Es titula Justine o els infortunis de la virtut, aquesta novel.la)

Has anat a festes d’aquestes que et demanen contrasenya per entrar…? Per documentar-te, dic… Sabem que vas consultar una experta i que va dubtar del teu interès purament documental… Vaja, que et va cobrar…

.- Situa’ns el lloc… Això era un pis a Barcelona…

.- Quin tipus de gent…? Era un lloc car i per tant de gent de diners…?

.- Aquestes sofisticacions són per gent de classe alta…?

.- Vas aprendre o descobrir moltes coses…? Alguna activitat concreta que et sobtés…? (Activitats sadomasoquistes, bàsicament…)

.- És una novel.la més negra que eròtica o més eròtica que negra…?

Citem Sade, el diví marquès, com l’anomenaven els surrealistes. A “La marquesa de Gange”, escriu: “Sigues per ella com la serp per Eva; també Eva estava resant quan va caure a la temptació.”

27.09/genesi

(Deixar música fins el final. Quan acabi el text, pot servir de coixí per la conversa posterior)

MÚSICA “ELEMENTS” George Winston.

Text

La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet. Digué a la dona: «¿Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar fruits de tots els arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem». La serp replicà a la dona: «I ca! No morireu pas. Déu sap prou que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com els àngels, que coneixen el bé i el mal». La dona, veient que l’arbre era bo per menjar, que donava gust de mirar-se’l i era temptador per adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar.

La Bíblia. Antic Testament. Llibre del Gènesi. Capítol 2 versicles 15 en endavant.

.- Hem saltat de Sade al Gènesi. La serp és el primer seductor…?

.- La seducció requereix astúcia…

.- S’ha de mentir, per seduir…?

Tertulia entre amb la valerie i el miquel

.- Els escriptors hem de seduir els lectors…?

.- Hi ha grans escriptors que arrosseguen fama de grans seductors…

.- De fet, el que sedueix és la paraula, no…?

Avui, a Les mil i una nits, parlem de seducció.

I un dels llenguatges creats per seduir és el publicitari.

Publicitat

.- Després dels anuncis, seguim parlant de seducció.

Per cert, i parlant de publicitat, si un home es posa un desodorant determinat les dones li cauran rendides als seus peus…? (Això és el que ven el desodorant AXE…)

Us considereu seductors…?

Heu fet gaires conquestes…?

Quantes…?

2 veu participació

A la literatura i al teatre hi ha molts discursos seductors.

Segur que un dels més famosos és aquest…

27.09/seducció tenorio 1 30″

L’escena de la declaració de don Juan a doña Inés, del Tenorio de Zorrilla.

Aquest fragment pertany a la versió cinematogràfica protagonitzada per Francisco Rabal i Concha Velasco, de l’any 1966.

.- A la Roser Amills, però, li agrada més el personatge de Giacomo Casanova…

Roser resposta perquè tria Casanova: Casanova adorava de veritat a les dones, no només col·leccionava conquestes. A tot tipus de dones, riques i pobres, sense importar-li la seva edat i procedència, sempre que li resultessin interessants. I, quan les deixava, procurava deixar-les contentes, i fins i tot els hi propiciava matrimonis avantatjosos. Cap dona va parlar mai malament d’ell, que és bona senyal!!!

En aquest cas, però, és un personatge real, no literari. Ell escriu la història de la seva vida en primera persona.

27.09 casanova

Està cansat, diu… No m’estranya. Després de 10.000 dones…

Aquest era el començament de la pel.lícula “Casanova”, de Lasse Hallström, de 2005.

No oblidem també el referent anterior, “Il Casanova”, de Fellini, amb Donal Sutherland.

.- Sabeu que hi ha un ranking de seductors…?

L‘ha elaborat la revista MAXIM.

El primer de la llista és un desconegut. Es tracta del porter d’un hotel de Venècia. Es diu Umberto Billo i afirma haver mantingut relacions amb 8.000 dones.

No se sap si en té cap prova.

El segon és l’actor Charlie Sheen, de 40 anys, que s’atribueix 5.000 conquestes.

El tercer és Gene Simmons, del grup Kiss, amb 4.600 dones.

I el quart és Julio Iglesias, que diu haver estat amb més de 3.000

27.09 julio iglesias

Segons les xifres publicades, Julio Iglesias hauria estat amb unes 66 dones diferents cada any. Més d’una per setmana

ROSER: Crec que menteix, però perquè em semblen poques. Julio Iglesias declarava en un concert…. (anècdota)

.- Entre Julio Iglesias i Leonard Cohen, tu et quedes amb Leonard Cohen… És un seductor, Leonard Cohen…? Tu en saps coses, del Cohen…

Roser: Leonard Cohen (1934), Hotel Chelsea, temple per a jocs de nens dolents: buscava la Brigitte bardot, es va perdre pels pasadissos de l’hotel i va trobar-se a la Janis Joplin, amb la que va passar la nit… i degué anar bé perquè després li va dedicar una cançó

Un home realista i agraït, perquè li va donar carinyet i la va valorara malgrat era el seu “plan B”

Jo també em quedo amb Leonard Cohen.

Sinto roser amills

.- Pierre Choderlos de Laclos és l’autor de la novel.la epistolar “Les relacions perilloses”, que es va portar també al cinema.

En aquesta novel.la, hi ha dos llibertins, la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont, que s’expliquen les seves proeses amatòries. El vescomte, al ser home, pot vantar-se de les seves aventures. En canvi, la marquesa, al ser dona, es veu obligada a dissimular.

Un home amb mil conquestes és apreciat i una dona amb mil conquestes és una meuca…? Encara és així…?

Roser: Malauradament, si, però som les dones les que ho provoquem, doncs som les dones les que critiquem més durament, per enveja i gelos, a altres dones que fan el que no ens atrevim a fer nosaltres. Això és el que primer de tot hauríem de canviar, i després ja veurem si els homes ens continuen criticant

.- Voltaire deia que no n’hi ha prou de conquistar, s’ha d’aprendre a seduir…

Roser: Voltaire va tenir una molt bona mestra, Ninon de Lenclos, culta, lliure i una gran seductora, per a la que treballava el seu pare com a administrador i a la que cita en els seus textos amb admiració. D’ella va aprendre, per exemple, aquest magnífic consell: “L’amor és una comèdia on els actes són molt curts i els entreactes massa llargs, i cal omplir bé els temps que queden enmig”

.- Diu la Valerie en el seu llibre que l’acte de seduir dóna un extraordinari poder. Com a mínim, augmenta l’autoestima…

ROSER: El tema del poder de la seducció ha estat sempre molt valorat i recentment ja forma part de les teories capitalistes, com ho explica molt bé un llibre que es diu ·Capital eròtic: el poder de fascinar als altres». En anglès es titula «Honey money» i diu el que ja sabem: si ets atractiu/a pots utilitzar el teu potencial eròtic de forma calculada per ascendir en la teva feina o aconseguir una parella de «bona qualitat» (més econòmica que una altra cosa) i que això augmenta l’autoestima. L’autora, Catherine Hakim, és «neofeminista», que propugna la igualtat entre ambdós sexes així, aprofitant les diferències, però jo crec que cal tenir present un problemilla: si ho basem tot en estar guapes, quan s’acabi la bellesa dels 20 anys que s’aconsegueix amb cosmètics o tractaments… no ens quedarà res!

El que augmenta l’autoestima de veritat és fer el que ens agrada sense haver d’esforçar-nos, i recordar que cadascú té moltes més coses per aportar que només el seu bon aspecte ;))

L’important és aprendre a estar bé també sense ser les més seductores!!! Jo sempre em repeteixo una màxima: “No sóc bufona, sóc feliç” per no tenir por centrant-ho tot en ser la més sexy.

Conrear el talent, el cervell

.- Armes de seducció.

L’humor és un arma masculina…? Fer-la riure atrau una dona, diuen…

Per a que un home faci riure a una dona ha de ser mínimament intel·ligent i sensible: preferim els homes que ens fan riure perquè tenen també aquestes altres virtuts, però no n’hi ha prou amb ser molt graciosillo ;))

.- En canvi, no es veu com un arma femenina… Els homes no busquen dones que els facin riure… Per ells, la seductora és una dona més sensual…?

Els homes no li donen tanta importància a que una dona sigui llesta o no, i de fet solen preferir les que són tontetes, o ho semblen, perquè així es senten més segurs. Per tant. L’humor, que és signe d’inteligència, no és prioritat

.- Una dona massa seductora pot arribar a intimidar…?

Tornem al tema: una dona, si és MASSA seductora, vol dir que és espaviladíssima, manipuladora i calculadora i això fa por, i tant, però a homes, dones, nens i gent gran. A mi també!

.- Se’n pot aprendre, de seduir, o és un do que es té o no es té…?

La sensualitat, com la cultura, es pot conrear, i important: com més cultura tinguem, més seductors serem, perquè sabrem treballar amb elements molt més subtils. Educar el paladar i la sensibilitat, com els gastrònoms i els enòlegs!

.- El fi immediat de la seducció és consumar-la…? Copular…

El que importa per saber-ho és el motor d’aquesta seducció: si ho fem per aconseguir sexe, serà copular, però si ho fem per altres interessos, seran altres els fins que ens mouen (per exemple, el que col·lecciona amants per presumir davant els amics…) El que importa és que ho passem bé també durant el camí fins a la còpula

.- La seducció és addictiva, diu la Valerie al seu llibre…

El que és addictiu és la vanitat que afavoreix, compte. Si la seducció és la única fita, no serveix per gran cosa, doncs un cop hem aconseguit una peça ja no motiva i tot d’una en voldrem sortir a conquerir una altra

.- La seducció és un temps perdut…? Ja es pot anar directament al gra…?

Si, i ja sé que la meva resposta pot generar polèmica, i no passa res si t’ho passes bé perdent el temps, però si t’agrada algú pots escurçar els temps i fer via dient el que vols clarament. Altra cosa és que l’estratègia diu que no ho hem de fer tan a sac, que s’ha de jugar a simular que no és el que volem…

.- Consells pràctics per seduir.

Cada maestrillo tiene su librillo, però va bé tenir el punt de vista de l’altra banda. Per exemple, als meus dos fills els hi he explicat que les noies no sempre volen ser princeses i que un massatge en el clatell o saber escoltar són pràctiques del tot eficaces i seductores, no tant per preocupar-nos per satisfer a l’altre, sinó més per sentir-nos en contacte, en comunicació

.- Consells pràctics per deixar-se seduir sense que el seductor s’adoni que no és ell qui mana…

Si tenim les idees clares, manarem sobre el que volem i el que no, sense necessitat de tanta estratègia

.- Llocs per anar de cacera/seduir

Les possibilitats es poden multiplicar amb intel·ligència creativa, que és el que tenia el mític Giacomo Casanova: sigues arreu amb bona disposició, sense estancar-te en els tòpics, i recorda que qualsevol lloc és millor per lligar que tancat a casa.

Per posar un exemple, proposo provar de lligar a la cua del cinema (sempre hi ha algú que hi va sol i ens pot interessar)

Estudia bé la cua del cinema

El lligar intel·lectual consisteix en fer cua, triar el conillet cinèfil i mancat d’afecte que vols i no perdre-li la pista, has d’asseure’t al seu costat (cola’t si cal). Gaudeix de la pel·li i quan encenguin llums mira als ulls amb la complicitat d’haver compartit emocions a la gran pantalla, inicia una conversa que has de mantenir fins a la sortida. Si tot va bé, fora pots proposar-li prendre alguna cosa. Una altra opció és provar-ho a la cua de renovar el passaport: parla de viatges.

.- Com preparar-se per anar a seduir.

Jo proposo anar a la cita ambientat: llegir algun text eròtic, mirar un vídeo o tocar-se una miqueta abans de sortir, doncs així ens programem de veritat i guanyem temps, sobretot les dones que necessitem més estímuls. En lloc de deixar-ho tot en mans de l’atxzar, posem-hi de la nostra part

.- Com seleccionar la víctima.

La intuïció és molt més sàvia que qualsevol maquinació racional, i encertarem sempre molt més si mirem al voltant i triem el que veritablement ens agrada. Però hi ha un treball previ: saber que ens agrada i perquè, doncs potser ens agrada qui no ens convé, reiteradament… i això és un altre tema que podríem tractar algun dia: perquè ens agraden els malotes? O els egocèntrics? O els bohemis irresponsables?

.- Seduir per internet.

Aquest és un altre capítol, potser el podem deixar per un altre dia… només apuntaria el següent: compte que Internet anima molt a inventar-nos personatges que no som i cal recordar que després, a l’hora de la veritat, ens enxamparan i es veurà que tot era un bluf.

Annècdota espectacular de la meva amiga mallorquina i el seu nòvio x internet