Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: la vergüenza, con Toni Albà (2013)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits VERGONYA

Items Roser (potser de cadascun en pots treure més d’una pregunta, ja em diràs què et sembla, com que sempre a la meva secció anem curts de temps, et poso només 5 items i si després hi ha més temps ja explico alguna cosa més?)

1) Sigues un poca-vergonya honest

“Molts em tenen per un poca-vergonya, però encara que sigui així no me n’aprofito i vaig sempre amb el cor a la mà. Sóc, doncs, una mena d’“abogado que no ejerce”. I resulta que si no faig el bé, l’estudio, com estudio el mal que tampoc no faig …”

Francesc Pujols (gran filòsof de la vida com cal, amb seny i rauxa! Jo m’hi identifico molt, amb el seu pensament jejeje)

2) Per perdre la vergonya, proposo aquest consell: considera que provar els teus límits és aprendre més de tu i del món, i defensa-ho davant de tu mateix/mateixa com un dret important, una necessitat vital per créixer i una llibertat que cal guanyar-se

“….Les regles són fetes per trencar-les, i trencar-les és potser la pedra de toc que ens permet mesurar la importància d’un home i una dona”

Manuel de Pedrolo

3) Debat: VERGONYA = TENIR POR?

Si som massa vergonyosos… Hi ha detalls que paga la pena polir: no falta la persona, home o dona, que riu nerviosament quan la seva parella li parla sobre com tocar per excitar-la o com no fer-ho, i que després del riure nerviós a sobre es nega o enfada amb arguments com la vergonya, la manca de costum o un rebuig irracional que ni explica ni argumenta. En què estaves pensant quan vas decidir emparellar-te amb algú així? hem de ser més conscients de que si estem sempre massa melindrosos també estem limitant a l’altre, que potser es cansarà de tantes pors i melindors…

“Tenim pors. Tots tenim pors, encara que el que té de bo aquesta vida és que gairebé ningú ens pregunta quines són les nostres. Les intuïm, les olorem, les trobem amb nosaltres un dia en un aeroport, enmig d’un carrer fosc, al pujar a un autobús en una ciutat desconeguda… I de cop i volta ens n’adonem que som poregosos al volar, a la foscor, a que ens robin o a estimar i lliurar en el sexe una part de nosaltres”

Albert Espinosa

4) Si et fa vergonya… riu i pren-t’ho amb sentit de l’humor

Tot allò que té a veure amb el cos i allò que ens agrada no hauria d’haver estat mai motiu de vergonya ni de culpa. Ha arribat el moment de desdramatitzar la sexualitat –ja n’hi ha prou de roba interior “seriosa”, què tal si renovem la llenceria convencional per substituir-la per una altra més desimbolta?-, prou exigència amb nosaltres mateixos per ser «correctes» que en tenim ja prou amb els problemes del dia a dia i la crisi i tota la resta. Cal posar més energia en riure i gaudir, i si alguna cosa fa vergonya, juguem a investigar-ho i comunicar-ho obertament per a que ens deixi de ser un pes i es converteixi en una alegria més (que una noia o un noi es posi vermell és molt tendre i pot ser molt excitant, reivindico que no ens n’amaguem més!).

5) La situació relacionada amb el sexe que m’ha fet vergonya en el passat i ja no me’n fa gens: pets vaginals ;)) Explico anècdota amb tots els detalls que vulgui la pau!