Ada Castells: «Fer-s’ho amb la Rodoreda»

Crònica de premsa · El Punt Avui · 1 de novembre de 2013

«Fer-s’ho amb la Rodoreda», Ada Castells parla d’«El plaer de la lectura».

Ada Castells dedica la seva columna «Feminitats» del suplement de Cultura d’El Punt Avui (1 de novembre de 2013, pàgina 2), titulada «Fer-s’ho amb la Rodoreda», a «El plaer de la lectura», la vídeo-performance de Roser Amills en què llegeix un fragment d’una novel·la de Mercè Rodoreda, inspirada en el projecte «Hysterical Literature» de l’artista Clayton Cubitt.

Columna Feminitats d'Ada Castells, «Fer-s'ho amb la Rodoreda», i quatre fotogrames d'El plaer de la lectura, de Roser Amills — La columna d’Ada Castells sobre «El plaer de la lectura», la vídeo-performance de Roser Amills.

Text íntegre de la columna:

Fer-s’ho amb la Rodoreda

Ho he de reconèixer: que Roser Amills tingui un orgasme (a Youtube) llegint Rodoreda m’ha despertat un orgull estrany. En general considero que el fet que els escriptors siguin desvergonyits és un tret al seu favor, però aquest component també se’ls pot girar en contra. És difícil criticar amb neutralitat l’obra d’un autor que participa, posem per cas, al programa Campamento de verano. Però s’ha de fer i aquí ens trobem amb un cas similar, encara que no tan cutre. La percepció dels poemes d’Amills no hauria de variar des que l’hem vista així d’escalfada a la xarxa. La performance té coherència amb la seva obra, però el que m’ha despertat és una mena de sentit de pertinença a una literatura. La nostra Amills llegeix la nostra Rodoreda en la nostra llengua. Això sí que és un orgasme nostrat! Malauradament, com que aquí som uns desgraciats, ho fa emulant un projecte del 2012 del fotògraf novaiorquès Clayton Cubitt, que va demanar a vuit dones que llegissin passatges dels seus llibres preferits mentre un vibrador els provocava un orgasme. Diu Cubitt que amb aquest projecte volia convidar a una reflexió sobre el feminisme, el dualisme entre cos i ment, i el contrast entre sexualitat i cultura. Podríem sospitar que això només són palles mentals. Potser només es tractava d’exhibir-ne de reals, mostrar l’esclat provocat pels mots de Walt Whitman, Bret Easton Ellis, Toni Morrison, i, per què no?, ens ve a dir Amills, Mercè Rodoreda. De tota manera, no ens enganyem sobre el plaer de la literatura: sense el vibrador, aquestes aplicades lectores no haurien arribat enlloc.

Ada Castells, El Punt Avui, 1 de novembre de 2013