Entrevista · revista Surt · febrer de 1999
Entrevista realitzada per Roser Amills, escriptora i crític d’art, per la revista SURT (febrer de 1999).
Josep Grau Garriga és un dels artistes més internacionals que ha produït Sant Cugat. Amb motiu de la celebració del seu 70 aniversari, torna a la seva terra per exposar —al llarg de tot aquest mes de febrer— a Canals Galeria d’Art. Arriba ple de propostes dinamitzadores i amb el projecte d’una Fundació que portarà el seu nom. La revista Surt ha volgut prestar especial atenció a aquest retorn i col·laborarà periodísticament en la seva difusió.
1— Vostè va començar la seva carrera artística a la nostra ciutat i va ser un dels principals promotors de l’Escola Catalana de Tapís. Des de fa anys viu a França. L’hem perdut per sempre?
No. M’estic a Anjou temporalment per una necessitat —que ja ve d’enrera— de distanciar-me d’un garbuix d’elements de caràcter social que em distreien. L’Anjou, per qüestions històriques i personals, resulta molt adequada per un artista com jo. Tot i així, espero i desitjo retornar algun dia a Sant Cugat per quedar-m’hi, o com a mínim establir-hi la Fundació.
2— La creació de la Fundació Grau Garriga és una iniciativa de la que es parla des de ja fa uns anys. Per ara vostè ha fet una important donació d’obra a Sant Cugat. Com avança el projecte?
Sí, he donat a Sant Cugat obra meva per valor d’uns 300 milions de pessetes. La idea és que aquesta obra pugui ser exposada a perpetuïtat a la Fundació Grau Garriga. Per ara hem rebut una subvenció de la CEE per valor de 97 milions, i la Generalitat col·laborarà en la infrastructura. També estarà oberta aportacions de mecenes (públics o privats) i oferirà exposicions d’altres artistes.
3— Què cal fer per aconseguir que la iniciativa pública s’apunti al tren de l’art i la Fundació Grau Garriga esdevingui una realitat en tots els aspectes?
A més dels mitjans de comunicació que, com vosaltres, donen una difusió exhaustiva i presten atenció als esdeveniments artístics que es produeixen a Sant Cugat, hi ha molts amants de l’art i col·leccionistes que podrien, només que s’ho proposessin, incentivar l’art i moure més el món cultural de Sant Cugat. Les institucions públiques segurament han fet tot el que han pogut, però, com sempre, cal que hi hagi encara més persones amb inquietuds que demanin més transcendència per la creació artística actual. Sant Cugat té un augment de necessitats, noves aportacions… Cal adaptar-se a la idea d’un Sant Cugat del segle XXI i actuar en conseqüència. Per aquest motiu penso que és el moment de la Fundació i de les nombroses possibilitats que ofereix.
4— Quins són els seus projectes futurs a curt i llarg plaç?
Desitjo aprofitar l’experiència del que he viscut i de tots els meus anys de treball per assolir una obra cada vegada més rica: voldria poder oferir un mirall cada cop més nítid de la meva realitat personal. És el meu projecte de sempre i pot considerar—se que la Fundació en serà un testimoni envers el futur.