Saltar al contenido

+ Poemes de Roser Amills, lectures d’octubre…

Poemas · lecturas de octubre de 2019

Algunos de los poemas que leo estos días, de mi poemario Morbo.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Avui em fa sol entre les cuixes

Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra,

la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se, et parlo de les petites i belles perversions

que hi ha vegades que cal aturar-nos,

cal obstaculitzar el pas perquè la gent miri els núvols i es pregunti quines formes poden arribar a prendre i cal fer un solo de flauta sobre el paper

per celebrar-ho,

cal eixamorar l’herba amb la llengua,

amorrar-se al piló per aprendre

a dir-ho tot amb el nom que té

i les ganes amorosides que manquen i cal dir ciclista sense calces, parrús

i cony i natges i esquerda badada, amb la boca curulla de semen

cal copsar els antecedents,

la vigília del plaer que degoteja

i distingeix una dona entre les altres dones i d’on vénen les fires de pony-girls i els polos de maduixa, les ganes d’estirar-nos

per tocar una pell i l’altra

amb la llengua xalesta i capaç

d’assaborir el gust dolç i amargant

i el salat i l’irreverent i el veritable

d’un fet de profunda transcendència:

eixarrancar-se.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Després de sopar

Després de sopar hem baixat l’escala de cargol i sense fer soroll ens hem amagat a sota:

volia comprovar si era veritat

que la salsa de tomàquet donaria bon gust

al sospir que t’havia de treure de l’ànima.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Soroll i paraules

Gràcies per jugar al soroll, abans,

de voler explicar-ho tot sense embuts.

Podríem ser tan feliços

si ara mateix et sabés dir tot just

una paraula a cau d’orella rere l’altra,

a poc a poc, com baixen les velles de l’autobús, una paraula humida, sorrenca, entusiasta

que estrenyés l’eco fins a morir

entre la meva boca i la teva orella

com un petit orgasme paraula.

Però no m’entens, no encara,

i cal escriure més de sexe,

de les formes de mutació, exhibició i transgressió dels límits que permetin elaborar

una variant pròpia d’un mateix,

una que no panteixi ressagada

o perquè senzillament sembli que no són sempre els mateixos

els que estan parlant del mateix.

Té a veure amb la possibilitat d’assumir el problema

la diferència

el problema

la nostra època.

Follar no és difícil, ara,

el que és complicat és explicar-ho

sense caure en una taca de mel

o en una piscina sense aigua,

cal parlar de tot això amb naturalitat

amb la teva mare, amb la veïna,

amb un fill adolescent

o un vell desconegut que no parla.

Cal vèncer els tabús de la paraula que tremola i, en el seu desequilibri,

enxampar el ritme de cop,

trobar un acord estètic i morrejar-lo

al terra de l’habitació

mentre m’encules amb tota l’ànima

cal ser una interlocutora còmoda

quan l’altre no vol dir què li passa,

jugar a tots els jocs de tot o res,

menjar-te i tòrcer i abandonar el diccionari cada matinada de gats suaus en l’aire,

cada hora de perfum fresc, d’asfalt, cada harmonia dintre de cada cotxe de pell funàmbul i trempada

i per sobre de tot

cal no perdre de vista el morbo

de provar de dir d’allò que no comprenem la milionèsima diferencial que és

per a cada un de nosaltres.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

Despertador

Aspira, sospira, mou-te un poc dolç lentament

infla les veles infla l’alè

contra la pupil·la

esquinça impacient

olora

intercanvia mirades saliva impregna’t dóna voltes escolta

com gemega la humitat

lòbuls porus que s’alcen

mengívols i espantats

marea del meu cos xiuxiueja-li

suau pont clatell

estén-te estavella el despertador contra la paret

a la fi travessant-me.

Roser Amills a IB3

Perills

Si et poses a parlar molt sensual per mostrar

les variacions emotives i sensibles de tot el fàstic

i el morbo que portes a dins, atenció,

tot d’una corres el risc de semblar

una mala vedette de revista.

Si les teves fantasies sexuals són inevitables i excèntriques

i decideixes confessar-les

tot just haver començat, vigila, l’altre podria sortir corrent.

Parlar del temps i de cop

ficar-li la llengua a la boca per callar també dóna un cert no sé què

que diuen que no convé gaire.

Però si no dius si no fas res, potser per evitar

els anteriors inconvenients, és pitjor encara:

t’avorriràs

tota la vida per ser massa delicada

i no te la bescanviarà ningú

per una altra.

Roser Amills con su novela Asja en la 1.ª Feria del Libro de La Llagosta Roser Amills con su novela «Asja» en la 1ª Feria del Libro de La Llagosta

La teva pell

La teva pell, amb sa fragància de terra acabada de ploure, transpira

com un gos abandonat

que juga entre la boira

i es brinda a paradissos contraris

i amb moltes ganes de tacte

solca el desig de tocar i besar

que tinc jo també com tu entre les cames i desfà la flassada del meu cau

per abrigar-se ben abrigada.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

El meu cul, quan el toques a la nit

El meu cul quan el toques a la nit

es torna d’un material pesant i raríssim

que vol un llarg viatge d’anada

al jardí de les malícies

i no haver de tornar si no surt el sol encara

mentre balancejo els malucs rítmicament per dibuixar-te

esses davant la cara.

És un espectacle torbador, deies,

que només tu assoliràs dins les pupil·les

la meva rialla de pluja daurada

que fàcilment pot provocar un sisme

i fer-me caure de quatre grapes

endavant i endarrere bocaterrosa

i amb el cul ben enlaire

mentre tu mires de salvar-me cansat, assedegat,

gruixut i lubricant-me

fins a fer-me gemegar de dolor i satisfacció.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

Vostè m’agrada

Vostè, atractiu desconegut,

se m’escapa avui pels passadissos perquè li he confessat

la meva reflexió filosòfica del segle xx:

el cos, l’altre i el temps,

el cul, la por i els miratges.

Però és això el que m’atreu: que vulgui fugir

sense poder deixar un instant de mirar-me.

Roser Amills Hilton 100 aniversario Roser Amills Hilton 100 aniversario

L’ordre és definitiu

Si un home m’ordena els suèters

en degradat com un arc de Sant Martí,

apila les calces per grau de transparència

dins el calaix corresponent,

emboteix els abrics en aquest forat

que algun dia serà un vestidor

o s’ennuega quan li toco el sexe

en públic traïdorament desfermada

se m’entelen els ulls de l’emoció.

Sé que la meva part masculina ja li hauria dit

si vol casar-se amb mi.

Roser Amills en un anuncio de faldas de Efecto Limón Roser Amills en un anuncio de Efecto Limón

Más en Morbo y Recitales.

También te puede interesar

Roser Amills Foto 2019 2

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.