Traducción al castellano · 2012
Poemas de Morbo en catalán y en castellano
En enero de 2012, Cossetània Edicions publicó la segunda edición de Morbo, bilingüe, con las versiones al castellano de la propia Roser Amills e ilustraciones de Jorfe. La reedición salió adelante gracias a un micromecenazgo en Verkami con más de 120 mecenas de varios países, y fue esa participación internacional la que motivó traducir los poemas al castellano como apoyo a la lectura. Roser Amills leyó estos poemas en los Encuentros 080 de la ACEC, el 10 de mayo de 2012.


Catalán
Parpellejo
Amb els ulls tancats em gaudeixo.
amb els ulls oberts m’aprecies
qualsevol dels orificis.
Per això és que parpellejo,
Per tenir-ho tot.
Castellano · Roser Amills
Parpadeo
Con los ojos cerrados me disfruto.
Con los ojos abiertos me aprecias
cualquiera de los orificios.
Por eso parpadeo.
Para tenerlo todo.
Catalán
El nom
I quan un amant ja t’ha deixat mil reguerons
blancs als llençols,
quan nua ja t’has fregat la seva veu
contra els malucs
i la teva contra les seves natges,
en haver-ne tingut tot el cos entre les mans
i haver-lo mossegat arreu sense pausa
arriba el moment de mirar-li de fit a fit
l’eròtica nuesa del forat del cul
i començar amb gosadia a preguntar-li
com es diu, de quin peu calça
o com vol prendre el cafè i sobre tot
quin és el seu super-heroi preferit.
Mai abans, això seria una manca
de delicadesa
imperdonable.
Castellano · Roser Amills
El nombre
Y cuando un amante ya te ha dejado mil regueros
blancos en las sábanas,
cuando desnuda ya te has rozado su voz
contra las caderas
y la tuya contra sus nalgas,
tras haber tenido todo el cuerpo entre las manos
y haberlo mordido por todas partes sin pausa
llega el momento de mirarle de muy cerca
la erótica desnudez del agujero del culo
y empezar con osadía a preguntarle
cómo se llama, de qué va
o cómo quiere tomar el café
y sobre todo
cuál es su superhéroe preferido.
Nunca antes, sería una falta
de delicadeza
imperdonable.
Catalán
La llar de foc
La llar de foc cremava lentament
dues soques magnífiques
quan es va iniciar
el nostre suposat vis a vis penitenciari.
Amb les cames obertes
amb els pits enlaire, més enlaire que mai
vestida amb una samarreta baldera de tirants
m’assec a la teva falda donant-te l’esquena
amb tota facilitat per pujar i baixar els malucs
més puta que les gallines per esmolar el sabre
impregnat d’oli
sota els teus pantalons que bateguen amb força
tot donant-me a entendre que en vols més.
Definitivament, no duia calces.
Castellano · Roser Amills
La chimenea
La chimenea quemaba lentamente
dos troncos magníficos
cuando se inició
nuestro supuesto vis a vis penitenciario.
Con las piernas abiertas
con los pechos en alto, más elevados que nunca
vestida con una camiseta holgada de tirantes
me siento a tu regazo dándote la espalda
con toda facilidad para subir y bajar las caderas
más puta que las gallinas para afilar el sable
impregnado de aceite
bajo tus pantalones que laten con fuerza
para darme a entender que quieres más.
Definitivamente, no llevaba bragas.
Catalán
I jo volia que volia
I jo volia ser dolenta, volia ser rebel
i volia ser molt puta,
volia deixar d’estudiar i acabar de cambrera
en un restaurant oblidat de carretera,
volia no creure més que en allò que veig,
no esperar mes comprensió
que la que pugui proporcionar un gat,
volia gatejar nua per una platja deserta,
volia ser el refugi dels camioners,
la mosso d’esquadra calenta,
la dona que fuma la que s’ho beu tot
tots els dies fins al quefer de la matinada
per carrers, pisos, bars, estius, hiverns,
discoteques, amics, hostals sense mestres,
un poc més però, abans, atura’t, menys,
menys, enrere,
l’íntima diagonal que ajunta punts paral·lels,
la de cada port, ser la sirena dels saltamarges,
la mà equivocada, volia jugar a fet i amagar
com qui resa rondaies, preveure
paranys riure endins,
retirar-me al camp ser ximple tothora
copular,
ser la que es mereix un correctiu molt sever,
la que posseeix l’instint de mentir quan cal i desitja
dits aliens més gosats que els propis,
i la immortalitat, i totes les experiències,
els embalums ambigus qualsevol tros
a l’espera de l’altre,
ser la que no fa preguntes i només escriu poemes
mentre la sacsegen al llit, volia ser cardada
sota la música taladradora del heavy metal dels 80,
saber-ho tot del morbo que tot ho redimeix,
volia ser del sexe a l’aire lliure solcat d’aspersors,
de l’amor-fum de tabac directe als ulls
però no vaig poder. No encara.
Castellano · Roser Amills
Y yo quería que quería
Y yo quería ser mala, quería ser rebelde
y quería ser muy puta,
quería dejar de estudiar y acabar de camarera
en un restaurante olvidado de carretera,
quería no creer más que en lo que veo,
no esperar más comprensión
que la que pueda proporcionar un gato,
quería gatear desnuda por una playa desierta,
quería ser el refugio de los camioneros,
la mossa d’esquadra fogosa,
la mujer que fuma, la que se lo bebe todo
todos los días hasta el quehacer de la madrugada
por calles, pisos, bares, veranos, inviernos,
discotecas, amigos, hostales sin maestros,
un poco más, pero, antes, párate, menos,
menos, atrás,
la íntima diagonal que junta puntos paralelos,
la de cada puerto, ser la sirena de los saltacercas,
la mano equivocada, quería jugar al escondite
como quien reza rondaies, prever
trampas risas adentro,
retirarme al campo, ser tonta todo el tiempo
copular,
ser la que se merece un correctivo muy severo,
la que posee el instinto de mentir cuando es preciso y desea
dedos ajenos más osados que los propios,
y la inmortalidad, y todas las experiencias,
los bultos ambiguos, cualquier trozo
a la espera del otro,
ser la que no hace preguntas y sólo escribe poemas
mientras la sacuden a la cama, quería ser follada
bajo la música taladradora del heavy metal de los 80,
saberlo todo del morbo que todo lo redime,
quería ser del sexo al aire libre surcado de aspersores,
del amor-humo de tabaco directo a los ojos,
pero no pude. No aún.
También te puede interesar
Antologías con Roser AmillsNorai de lletra, Noray de letras, Mooring Words
El librero de MacondoFelicitaciones de los primeros lectores de «El librero de Macondo»
Agenda socialRoser Amills, jurado del Premi Llorenç Villalonga de novel·la de los Premis Ciutat de Palma 2026
Agenda social«El librero de Macondo» en la Feria del Libro de Madrid 2026
Etiquetas cossetaniade pel a pelmorboparpellejopoemas roser amillspoesia catalana actualpoesia erotica
