POEMA PUBLICADO en «Morbo», Cossetània Edicions, enero de 2012 (edición bilingüe)
I JO VOLIA QUE VOLIA
I jo volia ser dolenta, volia ser rebel
i volia ser molt puta,
volia deixar d’estudiar i acabar de cambrera
en un restaurant oblidat de carretera,
volia no creure més que en allò que veig,
no esperar mes comprensió
que la que pugui proporcionar un gat,
volia gatejar nua per una platja deserta,
volia ser el refugi dels camioners,
la mosso d’esquadra calenta,
la dona que fuma la que s’ho beu tot
tots els dies fins al quefer de la matinada
per carrers, pisos, bars, estius, hiverns,
discoteques, amics, hostals sense mestres,
un poc més però, abans, atura’t, menys,
menys, enrere,
l’íntima diagonal que ajunta punts paral·lels,
la de cada port, ser la sirena dels saltamarges,
la mà equivocada, volia jugar a fet i amagar
com qui resa rondaies, preveure
paranys riure endins,
retirar-me al camp ser ximple tothora
copular,
ser la que es mereix un correctiu molt sever,
la que posseeix l’instint de mentir quan cal i desitja
dits aliens més gosats que els propis,
i la immortalitat, i totes les experiències,
els embalums ambigus qualsevol tros
a l’espera de l’altre,
ser la que no fa preguntes i només escriu poemes
mentre la sacsegen al llit, volia ser cardada
sota la música taladradora del heavy metal dels 80,
saber-ho tot del morbo que tot ho redimeix,
volia ser del sexe a l’aire lliure solcat d’aspersors,
de l’amor-fum de tabac directe als ulls
però no vaig poder. No encara.
