RNE Ràdio 4 | Fantasies d’Eros: Afrodisíacs

Del guió de Roser Amills per a «Fantasies d’Eros» · RNE Ràdio 4

La fantasia d’avui són els menjars afrodissiacs… la cuina de les passions

Tenim curiositats i històries relacionades amb el menjar i l’erotisme del Casanova, el Dalí i la Gala, l’Isak Dinesen (autora de memorias de África), l’Anaïs Nin i el Henry Miller.

Els afrodisíacs fa segles que es cuinen a la ment de moltes cultures i personatges

creien que hi ha aliments relacionats amb la líbido o que pel seu aspecte i textura són adients pels jocs eròtics (exemples de diferents èpoques i cultures).

La ciència diu que és un 70% d’imaginació i un 30 de realitat: minerals i vitamines revitalitzants, euforitzants etc.

Curiositats

Les primeres referències que es tenen de la seva presència a la història es remunten als passatges bíblics de l’Antic Testament, on apareix la mandràgora, que era consumida pels nobles de l’època a Egipte per optimitzar el rendiment sexual i alhora, desinhibir a les dames més conservadores.

Edat Mitja: a l’espàrrec, que actualment també està considerat un bon estimulant sexual perquè pres a altes dosis provoca una lleu sensació de picor en el canal urinari, ja se li atribuïen qualitats afrodisíaques per la seva forma fàlica.

Edat Mitjana les noies d’aquella època tenien prohibit assaborir una poma vermella o un plat qualsevol que tingués algun ingredient d’aquest color, ja que era considerat el color del pecat. >>> Blancaneus i la bruixa

Una part important dels aliments afrodisíacs està associada amb els fruits del mar, tal vegada per la relació amb Afrodita, símbol de sensualitat i erotisme que va sortir de l’escuma del mar.

Científicament sabem, però, que si funcionen perquè tenen molt zinc, relacionat amb la producción d’esperma, la ràpida recuperación i un bon estat d’ànim.

Parlem de les ostres, per exemple

A María Antonieta (fervorosa en les seves aventures amoroses) li agradaven tant que va fer construir un parc d’ostres al mar, on eren criades i afinades per satisfer els seus reials gustos gastronòmics.

Com es mengen?

S’ha d’inclinar el cap cap a enrere per menjar-les, deixar que caigui la ostra, mossegar una vegada, –sí, només una vegada, segons afirmen els Experts, per a que deixi surtir el gust però sense trencar-la massa– i empastar-la.

La sensació és carnosa i fresca, natural i molt agradable: molt sexy. Diuen els Experts, també, que qui no sap gaudir d’una ostra no estima la vida

Voltaire també recomanava no menys d’una dotzena d’ostres al dia (i ell les menjava amb xampanya!).

1) Casanova (detalls divertits de la seva vida de seductor de dames i les seves aventures) és el rei de les ostres, en menjava 50 cada dia per esforzar (per poder mantenir la seva activitat, jeje), però l’important és com ho feia:

Va inventar-se les “Ostres a la Veneciana”: consisteix en menjar les ostres sobre els pits de la dama, perquè així les ostres, deia ell, són més bones….

Problemes de salut? Casanova deia que li sentaven de meravella, com la Isak Dinesen, que amb 80 anys no menjava res més…

Quin personatge, aquest Casanova: també menjava cabells de les seves estimades (anècdota d’una dama que li agradava tant que es va fer fer bombons amb cabells pulveritzats d’ella… i els hi va donar a provar a ella, que els va trobar molt bons

Casanova: comerse los cabellos de la amada (y compartirlos con ella)

Un día en que su doncella le cortaba a la señora F. las puntas de sus largos cabellos en mi presencia, me distraía recogiendo los pequeños y bonitos mechones y los iba colocando sobre el tocador, excepto un mechoncito que me metí en el bolsillo, pensando que no se daría cuenta. Pero, en cuanto estuvimos solos, me dijo con dulzura pero un poco seria que le devolviese aquel rizo que había recogido. Me pareció que me trataba con un rigor tan cruel como injusto, pero obedecí y con aire desdeñoso arrojé el rizo sobre el tocador.

— Caballero, estáis faltándome.

— No, señora. No os costaba nada fingir que no advertíais este inocente robo.

— No me gusta fingir.

— ¿Tanto os molesta un robo tan pueril?

— No es eso. Pero ese robo demuestra unos sentimientos hacia mí que a vos, que sois hombre de confianza de mi marido, no os está permitido alimentar.

Me encerré en mi cuarto, me desvestí y me eché en la cama. Me fingí enfermo. Por la tarde fue a verme y me dejó un paquetito al darme la mano. Cuando lo abrí, a solas, descubrí que había querido reparar su avaricia regalándome unos mechones larguísimos. Con ellos me hice un cordón muy fino, en uno de cuyos extremos hice poner un lazo negro, para poder estrangularme si alguna vez el amor me llevaba a la desesperación. El resto lo corté con unas tijeras, lo reduje a un polvo muy fino y le encargué a un confitero que en mi presencia lo mezclase con una pasta de ámbar, azúcar, vainilla, cabello de ángel, alquermes y estoraque. Aguardé a que las grageas estuvieran dispuestas antes de irme. Las guardé en una preciosa bombonera de cristal de roca, y cuando la señora F. me preguntó su composición le dije que tenían algo que me obligaba a amarla.

Xocolata dels bombons: es diu que era l’afrodisíac de Moctezuma i va arribar a Europa gràcies a la conquista d’Amèrica. Durant anys va ser prohibit per l’esglèsia i com que és excitant se l’ha relacionat també amb la líbido. Ara científicamente sabem que conté una sustància, la feniletilamina, que és la mateixa que segreguem quan estem enamorats… I potser per això lo de regalar una capseta de bombons a la persona estimada

Situació que va ratificar el mateix Casanova, en el seu llibre «Memòries» de 1755, qui es vanagloriaba de ficar-se al llit amb quatre o cinc dones cada nit, gràcies a les forces que li atorgava la seva dieta de xocolata.

Dalí també creia en els afrodisíacs?

Les llagostes, considerades afrodisíaques potents per la cultura popular, apareixen amb regularitat a les obres de Dalí:

va fer telèfons amb l’auricular en forma de Llagosta i un disseny tèxtil que Elsa Schiaparelli va utilitzar la primavera de 1937 per a un vestit de platja de cotó i en un vestit de nit de seda. Els dos vestits portaven una enorme llagosta estratègicament col·locada a la part davantera, cap al sexe, i deia per acabar d’arrodonir-ho que calia posar-se’l amb una abundant cullerada de mahonesa.

A més, Dalí es volia menjar la Gala

Dalí deia que les mandíbules són l’eina filosòfica per excel·lència, doncs trituran directament la realitat per a treure-li el suc i ficar-la en tu. El seu somni suprem d’amor era empetitir a Gal·la com una oliva per a poder empassar-se-la

així ho va pintar a “Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar” (1944), un uns tigres s’abalancen sobre el menjar per excel·lència, el més exquisit: Gal·la.

Aquest motiu “gastronòmic” apareix molt a l’obra de Dalí: al quadre “Gal·la amb dues costelles de xai en equilibri a sobre”, de1933. Dalí ho explica d’una manera molt simple: «M’agraden les costelles i m’agrada la meva dona, no veig cap raó per no pintar-les juntes», va respondre Dalí un periodista sorprès pel motiu del quadre. Vuit anys després pintaria el seu propi autorretrat acompanyat amb una rodanxa de bacon rostit.

canibalisme? Menjar-se la persona estimada

I una altra anècdota que reafirma aquesta relació passió/menjar: Dalí va rebre a París la visita del científic txec Dennis Gabor, inventor de la tècnica holográfica, Dalí li va dir: «M’agradaria fer un holograma de Gal·la, trencar-lo en mil trossos i menjar-me’l per sentir-me ple d’ella, com a la comunió». «No li aconsello que ho faci», va respondre Gabor, «doncs l’emulsió que s’utilitza per fer hologramas és altament tòxica».

Dalí va canviar de conversa ràpidament.

I no va ser l’únic personatge cèlebre amb aquesta fantasia: Henry Miller i Anaïs Nin també es volien mejar mutuamente (explicar cartes): “Soy insaciable. Comería pelo, cera sucia, coágulos de sangre, cualquier cosa y todo lo que sea tuyo. Preséntame a tu padre con sus trapisondas, con sus caballos de carreras, sus entradas gratis para la ópera; los comeré a todos, los tragaré vivos. ¿Dónde está la silla en que te sientas, dónde está tu peine favorito, tu cepillo de dientes, tu lima de uñas? Sácalos para que los pueda devorar de un bocado”

“Sóc insaciable. Menjaria pèl, cera bruta, coàguls de sang, qualsevol cosa i tot el que sigui teu. Presenta’m al teu pare amb els seus batibulls, amb els seus cavalls de carreres, les seves entrades gratis per a l’òpera; els menjaré a tots, els empassaré vius. On està la cadira que t’asseus, on està la teva pinta favorita, el teu raspall de dents, la teva llima d’ungles? Treu-los perquè els pugui devorar d’un mos”

I finalment, atenció: no tots els afrodisíacas han de ser marisc o carn… comptem amb els comentaris de l’experta, Mª Pilar (Gavina) Ibern, que acaba de publicar un llibre, Las 69 recetas más afrodisíacas del a cocina vegetariana”, i que ens donarà unes quantes idees. Què hi ha de cert en això dels aliments afrodissíacs… etc

Mª Pilar (Gavina) Ibern (a l’estudi)) receptes i truquillos

Isak Dinesen i les infidelitats del seu marit

la baronesa Karen Blixen (Copenhague, 1885-1962), més coneguda literariamente com Isak Dinesen, es va casar amb el seu cosí el baró Blixen, amb qui va iniciar a Kenya una plantació de cafè. El matrimoni va ser de conte de fades però la convivència… difícil. El primer any el seu marit, que no parava de tenir amants de tot tipus, li va contagiar la sífilis.

Cansada de les infidelitats, es van separar després de sis anys de matrimoni, quedant-se ella amb la plantació. Li deien “la germana lleona” per la seva bona punteria i la seva habilitat com a caçadora… I finalmente va decidir escriure “Memorias de África” per fer una miqueta de catarsi amb tot aquest desengany.

però no s’acaba aquí el tema que us volia explicar: gràcies a JAVIER MARÍAS i al llibre «Vidas escritas” que va publicar l’any 2007 a DeBolsillo, he sabut que Isak Dinesen era cada cop excèntrica a mesura que envellia i conrreava amants i fantasies de tot tipus: per una banda volia ser com la Marilyn, amb la que es va trobar a NY l’any 1961, i per l’altra li agradava el tema dels esclaus…

Amb 80 anys, va dir a una amiga que volia conèixer a Marilyn Monroe (que en tenia 35). Era l’any 1961, i l’amiga novel·lista Carson McCullers va arreglar una trobada, en un famós esmorzar on les tres dones esmentades varen compartir taula amb Arthur Miller, el marit de Marilyn.

La baronessa només menjava ostres i bevia xampanya, «Els metges estan horroritzats, però a mi m’encanta el champagne i m’encanten les ostres… i em cauen molt bé.» «Sóc vella i menjo el que vull», va afegir. Amb Marilyn Monroe la Baronessa va ser més simpàtica.

Dinesen, como es va saber després de la seva mort, anava pel món a base d’amfetamines.

Amb la Marilyn va parlar de macarrons i de llegendes i, segons han explicat alguns dels assistents, finalmente varen ballar juntes sobre la taula, axispades.

Dinesen, fascinada per la Marilyn, va comentar més tard: «Me va recordar un cadell de lleó que em varen portar de l’Àfrica els meus esclaus nadius».

Cal dir que la trobada no sembla que els hi portés molta sort: les dues dones varen morir, per causes diferents, el mateix estiu de l’any següent, el de 1962.

Si: la dinesen va tenir durant 4 anys a casa un no-amant al que duplicava en edat i triplicava en intel·ligència, el poeta danès Thorkild Bjornvig, amb qui va fer un estrany pacte

Quan ella tenia ja seixanta-quatre anys, i durant quatre, va fer el que va voler amb aquest poeta (al que instava a deixar la seva dona i el seu fill per passar llargues temporades «creant» amb ella a casa seva). Si ell no obeïa al 100% del que ella li demanava (i això solia ser sovint) la Baronessa s’indignava i el maltractava psicològicament. Ell mateix va explicar com una nit, per raons que a ell se li van escapar, Isak Dinesen va muntar en còlera i es va posar com una fúria, el deixà paralitzat.

Al cap d’una estona, quan el poeta ja s’havia ficat al llit, la Baronessa va entrar a la seva cambra i es va asseure simpatiquíssima al seu llit, com si res no hagués passat, imagineu quina por.

I en una altra ocasió, i enmig d’una vetllada alegre amb convidats, es va aixecar i va sortir de l’habitació. Va tornar amb una pistola amb la que va apuntar al poeta durant una llarga estona. Una joia de dona… I potser no cal dir que el poeta Bjornvig no va aconseguir publicar res de res durant els quatre anys que durà aquesta relació.

Amb la ‘mujer desesperada’ més atractiva i petititona de la tele, 36 anyets, li hem trobat alguns punts en comú: similar físic i similar orígen ple de conflictos: durant la seva infància i adolescència les dues varen sofrir dificultats en una família amb pocs recursos. La de la Dinesen per la mort del pare per sífilis i la de la Longoria, per dificultats amb la granja que portaen a Texas.

Ambdues van anar progressant i ajudant als seus gràcies a la seva feina, amb molt d’esforç, i també amb algunes relacions amb homes que no les feien felices.

Longoria, després d’unes quantes històries que no varen quallar amb personatges importants del cinema, es va casar el 2007 amb Tony Parker en un castell, com si fos una princesa.

Ell és un guapo jugador de bàsquet que fa mig metre més que ella, i del que s’ha divorciat recentment perquè ell li va ser infidel per SMS amb la dona d’un amic. I es veu que no era la primera vegada que li era infidel…

Ara la Longoria està sortint amb el germà de Penelope Cruz, Eduardo Cruz, 10 anys més jove… i espanyol. Ella té molt d’apreci pel nostre país perquè… es veu que els seus avantpassats eren asturians que varen emigrar a Mèxic als voltants del 1600. Potser s’hi vol casar per recuperar les arrels espanyoles!

I arribats aquí, tornem a les fantasies eròtiques, que la Longoria també en té d’interessants: ha declarat que el que li agrada més és que els homes la immobilitzin mentre tracten de donar-li plaer.

Això si, amb mocadors de seda. És ‘masoquisme’, si, però del light i elegant.

Això ho va comentar pel qüestionari Best ever sex, realitzat per la versió nord-americana de la revista Cosmopolitan: ‘M’agrada que al llit em dirigeixin. Hi ha alguna cosa molt excitant a ser submissa, esclava. No em disgusta que em lliguin amb mocadors de seda’.

Suposem que l’Eduardo Cruz, ara que ja se’ls veu junts, és conscient dels desitjos de la seva ‘mujercita’ i sabrà en complaure-la.