Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sexo y música, guion de Roser Amills (7-7-2014)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Sexe i música

1) Heavy metal dels 80 i facilitar l’alliberament per follar

parlem de l’excitació originada per la música de molts decibels, amb ritme marcat redundant i baixos predominants que activa el sistema nerviós perifèric per mitjà d’ones de so de baixa freqüència que colpegen el cos i produeixen descàrregues d’adrenalina.

La repetició present en les peces de heavy metal té molt a veure amb l’acte de masturbar-se, a més no hi sents i t’evadeixes de pors i vergonyes perquè ets quedes gairebé sord i fas callar les veus interiors que et diuen el que pots fer i el que no, tothom va de negre i està molt fosc fet que genera la mateixa sensació que en un quarto fosc… i sobretot un volum altíssim que anima l’esperit a desmadrae-se!! (aquí podem comentar l’entorn on escoltes la música i el volum com a element deshinibidor i que facilita treure les ganes de cardar fins i tot al més tímid)

Plató, a la República, censura certs sons musicals per considerar que desfermen massa en els homes les ganes de luxúria: la flauta i els instruments de corda «de diverses cordes» cauen dins de la prohibició… Són perillosos, i per tant són BONS pel sexe!!!!

El clímax que precisament gfeneren subratlla el caràcter de ritual màgic en què són conjurats tots els misteris de la personalitat, la interioritat, l’ànim i l’espontaneïtat

2) Perversió i encanteri: La taronja mecànica i el personatge que es posa com una moto amb Beethoven (Sonata a Kreutzer, els clímax de la Setena simfonia de Beethoven)… ho entenc perfectament i m’hi solidaritzo, a mi em posen extremadament calenta els quartets per a corda de Shostakovich (fins al punt d’escoltant només aquestes peces, seguides i repetitives, durant una estona, posar-me tan calenta que m’haurien de lligar a la cadira per evitar que em toqui) i sota aquests efectes he escrit més i millor que mai de sexe! NOTA: poemari MORBO

3) Adorno m’apassiona i llegeixo com parla del fetitxisme de la música i el seu efecte sobre la libido: segons ell, la música representa a la vegada la immediata manifestació del desig i la sol · licitud del seu apaivagament.

L’èxtasi és estilitzat per l’embadaliment davant el cop dels tambors de guerra, com ho feien els salvatges tribals.

4) Leonard Bernstein & Maria Callas, la gran diva: ella li trobava la gràcia a aquest director perquè era sublim musicalment (la seva música l’excitava) per a ella, era el seu llenguatge en comú, la musica, la Callas es posava calenta amb un bon músic), com ella, i el sentia afí per tenir sexe perquè sonaven els dos de manera molt semblant, en un mateix registre… només que ell era gai però ella no ho va voler veure, sentia que això era menys imnportant que l’afinitat musical que la portava a posar-se calenta amb ell… (ell, de fet, es va casar amb l’actriu Felicia Montealegre i van tenir tres fills)

5) Alma Mahler: de composar música a composar relacions basades en el que la música desperta en el cos només hi ha un pas: peces fogoses i molt complicades (la música de l’Alma és de dona desfermada) i annècdota significativa:

D’adolescent es passava hores cantant la música del seu gran ídol, Richard Wagner. Escriu Alma en el seu diari: «! Ell és la persona que més desitjo en el món, ho juro!» (Antolik, 2000, p.60 ). Els seus primers intents de composició i de notació dels va fer als 9 anys i només podia escriure música quan es trobava excitada per fer-ho, i per tant per desitjar ella també expressar-ho.