Colaboración en Catalunya Ràdio← Volver a todas las colaboraciones
Radio · Les mil i una nits, Catalunya Ràdio · 31 de enero de 2014
El 31 de gener de 2014 Les mil i una nits, el programa sobre sexualitat de Catalunya Ràdio presentat per Maria de la Pau Janer, va parlar de dobles vides, amb Dani Borrell, Venus O’Hara, el psiquiatre Adolf Tobeña i Roser Amills.
«A les 22 h seré a Catalunya Ràdio per parlar de dobles vides a Les mil i una nits amb Dani Borrell, Venus O’Hara i Adolf Tobeña.»
Dobles vides pel que fa a la inclinació sexual
Thomas Mann, Casat i amb sis fills, però el que de veritat li agradava eren els torsos de paleta
La seva bisexualitat és coneguda gràcies al llibre d’Anthony Heilbut, “Thomas Mann: Eros and Literature”, que s’inicia amb el seu amor de joventut per un company d’escola, Willri Timpe. Va estar casat i va complir com a marit, però d’acord amb les anotacions al seu diari, va mantenir a Katja dedicada a ser, més que una esposa, una mare. El mateix any del seu matrimoni neix la primera filla, en el segon el primer fill i al 1919 ja en té sis, fet que demostra la seva capacitat per fer-li l’amor a Katja Pringsheim, però segons aquesta biografia pel que sembla ho feia per la riquesa de la família de la seva dona, mentre es dedicava paral·lelament a apreciar amb delit el tors nu dels paletes. Als seus diaris expressa moments clau, com quan decideix descobrir els seus veritables impulsos a la seva dona i declarar-se incapaç ja de realitzar amb ella l’acte sexual, o quan es posa malalt i ha de sotmetre’s a una delicada operació dels pulmons, moment que aprofita per reparar en la bellesa dels joves metges.
Gabriela Mistral, Que li agradaven les dones ho va portar en el més absolut secret
Als 15 es va enamorar platònicament d’Alfredo Videla Pineda, ric i atractiu, 20 anys més gran que ella, amb el que es va cartejar durant any i mitj. Després va conèixer a Romelio Ureta, funcionari de ferrocarrils, que es va suïcidar. A partir de llavors, no se sap molt de la seva vida sentimental, pel que durant anys la sexualitat de la Premi Nobel de Literatura xilena va ser tema de debat. Fins que, el 2006, va sortir a la llum la seva correspondència amb la seva marmessora nord-americana Doris Dana, trenta anys més jove, i el misteri va quedar resolt. Doris va ser la seva companya sentimental des que la conegués a Nova York, i entre els 40.000 documents apareguts, manuscrits inèdits i fotos, podem llegir una història intensa, on hi hagué lloc per a la passió, la gelosia, la separació, el retrobament, el gaudi i, sobretot, el secretisme: “Tu no em coneixes encara bé, amor meu. Tu ignores la profunditat del meu vincle amb tu. Dóna’m temps, dóna-m’ho, per fer-te una mica feliç. Tingues paciència, espera a veure i a sentir el que tu ets per a mi”, va escriure Mistral a Dana el 22 d’abril de 1949. Hi ha a les seves cartes un encreuament de personalitats carregades d’emotivitat: “Tinc per a tu en mi moltes coses subterrànies que tu no veus encara”, va escriure Mistral en una llibreta, on Dana afegeix: “Vull conèixer aquestes coses sub-terrànies i tu saps bé que tinc confiança, moltíssima confiança. He donat a tu (sic) la prova de la meva confiança”. Mistral va morir a Nova York, al costat de Dana, i en una de les seves últimes cartes diu: “Doris, jo estic a Estats Units per tu”.
Greta Garbo, Volia que la deixessin en pau i es va cansar de la doble vida, es va canviar de nom i va desaparèixer als 36 anys
A Suïssa el seu veí, l’escriptor i guionista Gore Vidal, va assenyalar que als seixanta i tants anys Greta seguia referint-se a si mateixa com a home: “Li agradava vestir-se amb la meva roba — va escriure— . Crec que es veia a si mateixa com un noi. També mirava a les noies i una vegada, en un passeig al costat del riu Silvretta, va demanar a la nòvia d’Irwin Shaw que li ensenyés els pits, cosa que va fer. Greta va lloar-los, però res més.» Nascuda a Estocolm en el si d’una família humil, l’enigmàtica Greta va rodar 24 pel·lícules a Hollywood i va ser adorada pel públic i la crítica, i la seva popularitat va donar a més origen a innombrables llegendes i suposats romanços. No obstant això, la seva bisexualitat era de domini públic i ni les seves relacions amb l’actor John Gilbert o amb el director Leopold Stokowski van aconseguir fer callar els rumors sobre la seva especial amistat amb Marlene Dietrich i amb l’escriptora Mercedes de Acosta. Les especulacions van parar quan, amb 36 anys, es va retirar, jove i en el millor moment de la seva carrera: va canviar el seu nom pel de Harriet Brown i va desaparèixer.
Dobles vides pel que fa a les banyetes
Alexandre Dumas, Va beure del seu verí: de la seva doble vida en va treure ser enganyat per la seva amant una freda nit d’hivern…
Va tractar d’explicar la infidelitat així: «Les cadenes del matrimoni són tan pesades que fan falta dues persones per suportar-les… i fins i tot de vegades tres». Menys moralista que en els seus relats, sentia debilitat pels romanços amb les dones d’altres homes, malgrat també ell va beure del seu verí. El llibre «Triangles Amorosos», de Bàrbara Foster, Michael Foster i Letha Hadady, explica que l’escriptor va cometre l’error de casar-se amb la seva amant, l’actriu Ida Ferrier, al 1840. Aquelles noces no van ser per amor sinó pel dot que aportava Ida i amb el qual Dumas podria saldar els múltiples deutes que tenia. Vivien a la mateixa casa però separats, Ida a la planta baixa i Dumas al primer pis. Una nit freda d’hivern, tornant tard a casa, l’esposa li va obrir en camisa de dormir perquè ja era al llit, però el foc de la xemeneia seguia encès i Dumas es va asseure una estona. Les presses de la seva dona, perquè marxés, van fer sospitar que alguna cosa passava. Va fer una mirada per la sala i va trobar a la balconada al seu amic Roger de Beauvoir, que tremolava de fred. Però la victòria de Roger va ser breu: aviat el creador de «D’Artagnan» es va ficar al llit amb la dona de Roger, i així van seguir un temps en pau amb les seves complexes triangulacions d’erotisme compartit.
Adele Foucher (dona de Víctor Hugo), Banyuda molt atenta, la doble vida del seu marit li semblava fantàstica
Pablo Achón explica, a “Els conflictes íntims dels homes cèlebres”, el cas d’Adele, l’esposa de l’escriptor Victor Hugo, com una barreja de pseudomasoquisme, tendresa, complicitat i histèria íntima. Cohibida des del començament davant els apremis sexuals del novel·lista, qui la nit de noces la va posseir fins a vuit cops, va acabar prenent una determinació: acceptar-la, sense rondinar, tal com era, però també ajudar-lo a portar la correspondència que aquest tenia amb les seves amants, preocupant-se no només per a que respongués puntualment a totes elles (i la deixés tranquil·la), sinó també perquè la feia feliç ajudar així a mantenir la bona salut sexual del marit, a qui considerava un dels homes més importants del món. Tota una “dona de la seva època” que va saber acompanyar al seu egoista i luxuriós marit, fins a l’últim moment: ella mateixa també es va encarregar, quan ja se sentia morir, de buscar substituta i va pregar educadament a l’amant de torn del seu marit que prengués el relleu i el cuidés tal com ella ho havia fet.
Sigmund Freud: entre dues aigües, esposa freda, cunyada calenta
Ja ho deia Freud sense que ningú li preguntés, “tots som polígams reprimits”. Ell també, i va estar flirtejant amb la seva cunyada Minna — mentre vivia amb la seva dona, Martha, que l’estimava intel·lectualment i poc més-, com es recull a “La vida quotidiana de Sigmund Freud i la seva família”, de Detlef Berthelsen, on Minna Bernays, germana menor de la seva esposa, ocupa un lloc decisiu pels vincles íntims que va mantenir amb el cèlebre cunyat (i que van durar tota la vida). Al 1882, quan Freud es va enamorar de Martha, molt freda, també es va sentir atret per Minna, la intel·ligència de la qual i l’esperit càustic li encantaven. Li va escriure cartes íntimes, plenes de confidències, anomenant-la «el meu tresor, la meva germana» mentre la jove estava de nòvia amb un amic de Freud, Ignaz Schönberg, qui va contreure tuberculosi i va morir a principis de l’any 1886. Minna va decidir romandre soltera i al 1896 es va instal·lar a Viena, a la casa de la germana i Freud, on va ocupar una habitació sense entrada independent. Per arribar a ella, havia de passar contínuament pel dormitori de la parella Freud. Segons va investigar el The New York Times al 2008, Freud va delatar de forma implícita la seva relació amb Minna en inscriure els noms de tots dos en el registre d’un hotel, durant unes vacances pels Alps suïssos: Freud, de 42 anys i que tractava de vèncer el seu càncer de mandíbula reerotizant la seva vida d’home madur, i la seva cunyada, de 33, es van registrar com a parella casada i ell fins i tot va enviar des del lloc una enganyosa postal a la seva esposa on lloava les belleses dels Alps i definia l’hotel com a «modest» quan en realitat era un dels més luxosos de la ciutat. Amb el pas dels anys es va convertir en «tia Minna» pels cinc fills de la família Freud.
Mercè Rodoreda, Ella era “l’altra” però un bon dia la cadena d’amants del seu estimat va quedar al descobert de la manera més trista (al cementiri!)
Mercè, de joveneta, no volia convertir-se en esposa a l’ús vivint de la riquesa del seu marit, amb el que l’havien casat per força i al que no estimava. Van tenir un fill, al que tampoc va estimar, i per la seva independència econòmica es va decidir a escriure, literatura i periodisme per fugir. Al 1939 va haver d’exiliar-se a París i va deixar al seu fill a cura de la seva mare: malgrat que no va participar activament en la política catalana, el fet d’escriure en català i haver-ho fet a revistes de tendències esquerranes van obligar a la jove a partir cap a l’exili a França. La primera etapa de la seva llarga estada fora de Catalunya va ser el castell de Roissy-en-Brie, on també es van instal·lar altres escriptors, i allà va conèixer Armand Obiols (1904-1971), qui, malgrat estar també casat, es va convertir en el seu amant i van viure així durant anys. Però la destinació oferia una amarga sorpresa per a Mercè: al 1971, la mort d’Armand va deixar al descobert l’existència d’una amant secreta del seu company, la qual cosa va provocar en Mercè decepció i tristesa. Al 1972 va tornar a Catalunya i acabava el seu llarg exili i s’instal·lava a Romanyà de la Selva, on va dedicar la resta de la seva vida a l’escriptura, i no se li coneixen més enamoraments.
Escolta-ho a 3Cat.
Más programas de Les mil i una nits en Catalunya Ràdio, Colaboraciones en medios y Pareja. Su colaboración en el programa consta en el itinerario de Roser Amills. Sobre el tema, escucha también Libidos desiguals y la guía Rutina, gelosia i crisi de parella: guia per recuperar la complicitat.
También te puede interesar
El librero de MacondoEl exilio de Ramon Vinyes: de la Guerra Civil a Barranquilla
Agenda socialEspectacle de Roser Amills «La volta al món: literatura de dones, humor i alegria» (45 min)
Talleres, conferencias y presentacionesRoser Amills, jurado del Premi Llorenç Villalonga de novel·la de los Premis Ciutat de Palma 2026
dBalears (Diari de Balears)dBalears | Josep A. Calvo: «“Flamarades sortiran”, la feina ben feta i amb projecció de futur» (30-9-2023)
Etiquetas Adèle FoucherAdolf TobeñaAlexandre DumasAlfredo Videla PinedaAnthony HeilbutArmand ObiolsBarbara FosterDani BorrellDetlef BerthelsenDoris DanaGabriela MistralGore VidalGreta GarboIda FerrierIgnaz SchönberginfidelidadIrwin ShawJohn GilbertKatja PringsheimLeopold Stokowskiles mil i una nitsLetha HadadyMaria de la Pau JanerMarlene DietrichMartha BernaysMercè RodoredaMercedes de AcostaMichael FosterMinna BernaysPablo AchónRoger de BeauvoirRomelio UretaSigmund FreudThomas MannVenus O'HaraVictor HugoWillri Timpe
