Prensa · Diari de Girona · 4 de enero de 2026
El 4 de enero de 2026, el Dominical del Diari de Girona cerró con su entrega número cien la serie «Les millors obres de les lletres gironines» con un artículo de Josep Maria Figueres sobre Tots els contes de Víctor Català (Caterina Albert), en la edición de Club Editor (2018-2019) a cargo de Blanca Llum y Agnès Prats. El texto cita a Roser Amills a propósito de la presentación de esa edición, en abril de 2019.
Art com a rebel·lió, tot un monument literari
Els contes de Caterina Albert han tingut al llarg de tot el segle XX un nombre molt alt de lectors. La riquesa lingüística, la temàtica sempre innovadora malgrat els esquemes repetitius i la força de l’autora la fan esdevenir una obra molt important. Amb l’edició de tots els contes tornem a tenir-la fàcilment a l’abast.
Els contes de la il·lustre escriptora escalenca han tingut moltes edicions, com a unitats independents en revistes, i en llibres aplegats en volums més o menys unitaris. D’ella i la seva obra n’hem parlat tres cops en aquesta secció del Dominical del Diari de Girona, que avui, en arribar al número cent, s’acomiada. A més de les novel·les Solitud i Film (17-IV-2022 i 6-VII-2025) ens hem ocupat de Drames rurals (4-II-2024), que de fet són també contes.
Fer referència així a la present edició de tots els contes és un goig i esdevé una molt nova notícia editorial de les que cal fer imprescindiblement esment per l’alt nivell de la iniciativa i tancar així amb el número cent la sèrie amb una obra de referència. La coneixem per les edicions de l’obra completa de l’editorial Selecta en la tant rellevant Biblioteca Perenne de Josep M. Cruzet (1951, 1972) on hi vàrem conèixer editors tan treballadors com Tomàs Tebé i J. Verni, artífexs de la resistència cultural i tan sovint oblidats. No podem considerar una primera edició, els seus aplecs han estat editats, doncs, diverses vegades en reculls com l’esmentat Drames rurals i altres. Contes al llarg de tota la vida, hi excel·lí.
Manuel de Montoliu a la introducció de l’obra completa fa una classificació de les narracions i les classifica en còmiques, idíl·liques, psicològiques, poemàtiques, dramàtiques… i les estudia. El fatalisme, el to pessimista, assassinats i morts, terribles crims per l’atzar o la maldat i la dimensió de la tragèdia esperona l’autora a capbussar-se en el comportament humà, en la vida i des de la seva dimensió aparentment tranquil·la hi sura tota la força de la pressió, com de l’aigua al fons marí, en la vida quotidiana.
Maria Bohigas arran la presentació de l’obra, l’abril del 2019, remarcava, amb raó, la força de l’edició i Roser Amills en fer-se’n eco al·ludia al festival de lectura amb la prosa reeditada i que reservava els llibres per la tauleta de nit, segurament el millor elogi que es pot fer a una obra.
Sense viatjar, dotada d’una prodigiosa memòria, recorda, explicà a Baltasar Porcel en entrevista a Serra d’Or, quan la dida la duia en braços, era de molt benestant família, es va, diu, formar, sola, llegint i observant, diu: «Jo era tota ulls: mirar llegir». I el resultat, una narrativa de primer ordre, ben bé s’ho val.
Han estat molts els seus biògrafs i estudiosos, un dels primers divulgadors, Josep Miracle, publica semblances ben reeixides, entre altres Núria Nardi ha aplegat dos reculls antològics de contes encisada com estigué per la bellesa de l’escalenca i molts crítics i periodistes (A. Yates, J. Triadú, M. A. Capmany, J. Faulí, J. Pla, M. Serrahima, T. Garcés…) han analitzat la seva obra.
Hom l’honorà molt pel seu valor, interès i qualitat de la prosa i un dels homenatges més singulars fou el llibre Els 7 pecats capitals on cada pecat era glossat per tres escriptors, tots prestigiosos i joves i, a Selecta és clar, l’obra esdevé tot un símbol d’agraïment per l’escriptora que, com Verdaguer, situà la llengua catalana a unes altes cotes de relleu i feu, és clar, que hom estimés més la llengua rica i superba en la seva varietat i única en registres, modismes, locucions i digna que institucions li dediquen més recursos i esforços i els particulars l’usin com a primera llengua.
Josep Maria Figueres, Dominical del Diari de Girona, 4 de gener de 2026, pàgs. 10-11
Más en Diari de Girona.
También te puede interesar
Agenda socialRessenya | És un luxe gaudir ja del segon volum de ‘Tots els contes’ de la Víctor Català
El LlobregatEl Llobregat | Jaume Grau Massalleras: «Així va ser Cafè filosòfic amb Roser Amills, al Cau de les Arts d’Esplugues de Llobregat» (6-3-2020)
PersonalVídeo resumen de la primavera 2019 de Roser Amills
Antologías con Roser AmillsAsí fue el Sant Jordi 2019 de Roser Amills
Etiquetas Agnès PratsBlanca Llum VidalJosep Maria FigueresMaria BohigasVíctor Català
