Salvat-Papasseit: «Res no és mesquí»

Poema · Joan Salvat-Papasseit · 17 de septiembre de 2013

Enorme Papasseit: «Res no és mesquí»

Selfi de Roser Amills con el pelo oscuro sobre el rostro y una pared de azulejos blancos al fondo — Roser Amills, en un selfi de septiembre de 2013.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a nèixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.-
Avui, demà i ahir s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit, Res no és mesquí

El 17 de septiembre de 2013 Roser Amills compartió este poema de Joan Salvat-Papasseit, con un selfi suyo.

De dónde viene la frase

Es el poema «Res no és mesquí», de Joan Salvat-Papasseit. No se ha localizado el libro de origen ni la fuente primaria del texto tal como lo compartió Roser Amills.

Más en Para pensar, Pensamiento y Acción y Joan Salvat-Papasseit.