Aquí teniu la crònica del #cafefilosofic a @elcaudelesarts d’ahir: gràcies a tots per venir i compartir tan bona trobada!
«El període que va des de l’aparició del Càndid o l’optimisme de Voltaire ( 1770), i el Werther de Goethe (1774) fins la mort de Napoleó Bonaparte al 1821 sempre m’assemblat l’etapa de la història més frapant de totes, “con la venia” dels segles XV i XVI. És en aquest espai de temps per on transita la darrera novel·la històrica de la escriptora mallorquina Roser Amills, que ahir vespre ens va acompanyar en el Cafè Filosòfic a Esplugues de Llobregat en una vetllada interessant. “La Bachillera” parla de Leonor, un personatge real, una dona il·lustrada, rebel i valenta que va aconseguir posar en marxa la primera escola per nines a l’illa, davant l’ Inquisidora Església, però sota el pal.li d’un insòlit bisbe, a l’aixopluc de les idees de la Revolució francesa i la Déclaration des Droits de la Femme et de la Citoyenne d’ Olympe de Gouges.
La presentació molt ben documentada per la Roser, va derivar amb una conversa entre amics, eclèctica i mestallada, simpàtica i agradable on vam parlar de tot un poc. De les dones il·lustrades, de les mesures del meridià de París que va des de Dunkerque fins l’illa de sa Dragonera, de Gertrude Stein i Djuna Barnes, fins a la relació del hinduista illenc Joan Mascaró i els Beatles, les guerres Carlines passant per els xuetons i els seus cognoms i encara més, les llargues estades d’en Jimi Hendrix i Kevin Ayers i el mític ambient de la Plaça Gomila en els anys 60’s a hores d’ara, fonedís. I algú va treure els càtars pel mig fins i tot. Una vesprada per recordar i un llibre per llegir.»