Colaboración en Catalunya Ràdio← Volver a todas las colaboraciones
Radio · Les mil i una nits, Catalunya Ràdio · 27 de diciembre de 2013
El 27 de desembre de 2013 Les mil i una nits, el programa sobre sexualitat de Catalunya Ràdio presentat per Maria de la Pau Janer, va parlar de literatura eròtica amb l’escriptora Megan Maxwell i Roser Amills.

Què divertida és Megan Maxwell! Avui a Les mil i una nits ens ha parlat dels seus calentets llibres.
Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio
El recent èxit del gènere eròtic, explotat intensament arran de la trilogía de’n Grey, ha fet que dotzenes de dones es posin a imaginar i publicar històries very hot, escrites (suposadament) per a dones. Escriuen per a dones?
Algunes autores han vist pujar les seves obres ja escrites abans dels fenòmen, d’altres n’escriuen de noves seguint l’estil del nou gènere. Una bombolla com moltes altres que s’ha posat de moda, que potser acabarà per saturar-nos.
La meva opinió sobre el fenòmen: prosa clara i senzilla, sense complicar-li la vida al lector, sense grans aspiracions artístiques, i que transmet una tendència: a les dones ens va la marxa, s’ha posat de moda…
Eròtica se n’ha escrit sempre… Però aquesta trilogia és la peça que feia falta per connectar a les lectores del carrer amb una visibilitat més intensa (ja no es llegeix d’amagat) i de retruc amb llibres més elaborats i de més nivell intel·lectual que havien quedat reduïts al grup més intel·lectual i progre i que ara, de rebot, s’estan reeditant i arribant a més lectors. La literatura eròtica que ara es porta connecta sexe i romanticisme amb molta gràcia
Corín Tellado: va ser molt eròtica, però descrivia menys les escenes explícites, era menys directa. Ho feia perquè hi havia molta censura.
Fa anys, Mario Vargas Llosa i Guillermo Cabrera Infante van confessar la seva passió per Corín Tellado i les seves novel·les amoroses i la van titllar d’”innocent pornògrafa”.
Els crítics literaris dels principals diaris nord-americans i britànics intenten, a tota màquina, trobar algunes explicacions per descriure el fenòmen que, de moment, ningú s’atreveix a teoritzar i només proposen explicacions, tímidament. És el fet de que siguin novel·les explícitamen pornos? Sí i no. Tenen escenes de sexe dur, de submissió i d’humiliacions consentides, però no són obres pornogràfiques a l’estil d’altres escrites per homes en el passat. ¿Quines són les diferències?
Que un llibre sigui eròtic pot anar des del més suau joc de suggeriments fins a l’agudament explícit, i en els nostres dies l’erotisme posseeix ja un contingut semàntic molt sexual arreu.
La pornografia és la descripció pura i simple dels plaers carnals; en tant l’erotisme és la mateixa descripció revaloritzada, en funció d’una idea de l’amor o de la vida social, com explica l’assagista Alexandrian en la seva Història de la literatura eròtica (1990).
(La Roser diu que la transgressió moral, sense escletxes per al dubte, és una de les característiques de la literatura eròtica. És valent i renovadora. Sense una actitud irreverent és impossible crear una literatura eròtica despullada de tabús, llocs comuns i prejudicis. I és que l’escriptor és, i ha estat sempre, una sort de vàlvula de fuita dels impulsos reprimits i prohibits en la col·lectivitat. Àdhuc després d’haver après a cridar pel seu nom les “parts vergonyants” de l’ésser humà, segueix sent un autèntic heroisme l’acte d’escriure obres eròtiques en un context social en el qual encara existeixen els qui pregonen la tornada al puritanisme medieval i la censura de les relacions sexuals incompatibles amb la moral catòlica que, en ús de les seves atribucions, considera aquest gènere literari com un símptoma de decadència humana, que ha de ser combatut per tots els mitjans i amb la major severitat possible.
Com ho va expressar Margo Glantz, una bona obra eròtica ha de provocar una erecció o una humitat.
Els meus títols són: Els trobadors (Guilhem de Peitieu, la Comtessa de Dia…), el Tirant, que jo anomenaria el Kamasutra català .
Història d’O. Pauline Réage (Pseudònim de Dominique Aury)
Publicada per primera vegada a França en 1954, l’obra va saber reflectir els desitjos, necessitats i fantasies, no només dels homes i dones de la seva època, sinó també de molts uns altres al llarg del temps i en els més diversos llocs del món on es va publicar amb una recepció increïble, fins a convertir-se en un dels llibres més publicats des del petit príncep de Saint-Exupéry.
L’obra narra la vida d’O, raptada pel seu amant i conduïda al castell de Roissy on és sotmesa a mil tortures i humiliacions, mansament, per amor als dos homes que considera successivament els seus amos: Renée (el seu nòvio) i Sir Stephen.
Exquisidament narrada, la Història d’O, destaca la veu i el gaudi femenins ben explicats i sense pèls a la llengua, i reflecteix tot un immens espectre de fantasies sexuals.
L’erotisme és patrimoni de civilitzacions amb un alt grau de desenvolupament. En les seves estructures, tolerants i conciliadores, en comparació de les anquilosadas en la barbàrie i el totalitarisme, l’erotisme s’enraíza fermament i s’assenta amb llibertat, enriquint la vida dels ciutadans amb la seva fantasia i els seus rituals.
Eròtica és un terme col·lectiu d’arrels gregues i llatines (nominatiu plural d’erotikon, εροτικον, i d’eroticum i freturós per tant de plural ell mateix) amb el qual s’ha designat al conjunt d’objectes relacionats d’alguna manera amb la passió amorosa humana, especialment quan està enfocada cap als seus aspectes més físics i sensuals.
Gioconda Belli: “Jo penso que vaig començar a escriure poesia eròtica perquè no tenia prejudicis ni tabús pel que fa al sexe, vaig tenir la sort de tenir una mare molt sana que mai em va parlar del sexe d’una forma bruta o pecaminosa… al contrari sempre m’ho va plantejar com una cosa bella i ser dona m’ho va fer sentir com un poder, no com una debilitat. Un dels records més bufons que jo tinc d’ella és quan em va parlar de la regla, ho va fer amb una xerrada bellíssima, poètica; em va dir que el meu cos anava a ser capaç de donar vida, jo em vaig quedar amb la boca oberta del do de ser dona. Això em va marcar definitivament perquè jo vaig començar a escriure el que sentia, en cap moment em vaig proposar escriure poesia eròtica. Jo vaig ser la primera sorpresa en publicar els poemes i van resultar ser un escàndol i els van catalogar com a poemes eròtics. No estem acostumats a veure la dona ser subjecte de la seva sexualitat sinó sempre objecte”.
Más programas de Les mil i una nits en Catalunya Ràdio y Colaboraciones en medios. Su colaboración en el programa consta en el itinerario de Roser Amills.
También te puede interesar
Talleres, conferencias y presentacionesCurso online «Sofà i manta» de poesía erótica para la Biblioteca de Rubí (2020)
Agenda socialEspectacle de Roser Amills «La volta al món: literatura de dones, humor i alegria» (45 min)
Dramaturga y teatro«La volta eròtica al món», espectáculo de Roser Amills en Cantallops, Alt Empordà (2023)
Dramaturga y teatro«La volta al món: dones, humor i alegria», espectáculo de Roser Amills en la Festa Verbal de Sant Roc, Alaró (2020)
Etiquetas Antoine de Saint-ExupéryBeatriu de DiaCorín TelladoDominique AuryGioconda BelliGuillem IX d'AquitàniaGuillermo Cabrera Infantehistorias eroticashumorles mil i una nitsMargo GlantzMario Vargas LlosaMegan MaxwellSarane Alexandriansexe
