Saltar al contenido

Roser Amills a la revista El Pla (desembre de 2021): «Experiències», relat des d’Algaida

Roser Amills a la revista El Pla (desembre de 2021): «Experiències», relat des d’AlgaidaColaboración en El Pla← Volver a todas las colaboraciones

Relat · revista El Pla (Pla de Mallorca XXI) · 23 de desembre de 2021

A la revista Pla de Mallorca, dins la secció «Cartografia de la paraula», parlen els autors i autores:
Joan Mas, Llorenç Capellà, Roser Amills, Gabriel Janer Manila, Sebastià Perelló i Maite Brazales. Autors i autores d’estils molt diversos i generacions diferents, però amb una cosa en comú: haver nascut a un poble de la comarca comparteixen les seves experiències.

Roser Amills va escriure aquest relat a Algaida el desembre de 2021, amb el títol «Que Lete sigui la deessa de l’oblit i, alhora, doni nom a un dels cinc rius de l’infern, explica moltes coses», per al dossier «El Pla literari» del número 13 de la revista El Pla, que edita l’associació Pla de Mallorca XXI. La revista havia demanat als autors de la comarca un text breu sobre com el Pla de Mallorca ha influït en la seva obra i com ha estat escriure des d’allà. El número es va publicar el 23 de desembre de 2021 i el text de Roser Amills hi surt a la pàgina 11, a la secció «Experiències» (revista completa en PDF).

Cartografia de la paraula a la revista Pla de Mallorca
«Cartografia de la paraula», revista Pla de Mallorca
Article de Roser Amills a la revista Pla de Mallorca
L’article de Roser Amills, «Experiències»

Experiències

Roser Amills (Algaida)

Fem números: vaig tornar a Mallorca aviat farà dos anys després de vint-i-vuit lluny, molt lluny, a l’altra banda de la mar. Me n’havia anat a estudiar a Barcelona amb disset i sí, havia anat tornant, de forma intermitent, que no és tornar. Sobretot quan, mentrestant, tens dos fills i escrius més de vint llibres.
A la seva accepció original el mite remet a un conte, una història o una narració, però la seva profunditat es basa en un enfrontament. A això venia, sense sospitar-ho.

Tota la meva obra havia estat construïda des de l’altra banda i amb una certa gravetat narrativa que la convertia en contes. M’hi faltava la rondalla de debò d’aquest costat, aquest llançar-me directa al mite de Lete sense xarxa: la protagonista torna i tot transcorre a partir d’aquí dolorosament i ràpidament. Una pandèmia inversemblant. Aïllada i sense carnet de conduir.
Sense feina. Monoparental. Víctima de violència de gènere i l’oncle matern Joan que ni es desplaça de la seva clínica de Sóller per dir-me que em fa fora de la casa on vaig néixer. Tan innecessari, dotze anys buida, com insensible allò darrer que va dir: «no haver-te separat» i «busca’t un home que et mantingui».

Tot fa voltes a les illes i a aquesta a més espero que s’anunciï el final d’aquests successos punyents que m’han obert la vida en canal, com s’obren els llibres i el pa dels entrepans del meu fill petit. L’illa de la calma diuen les revistes de viatges. No saben de què parlen. Jo sí, per això fantasiejo amb marxar, una altra vegada.

Si em deslliurés de tot això, podria desenvolupar les mil idees i projectes nous que em brollen tothora. No em moc. Escric que estic molt quieta i que no se m’oblidi escriure, és l’única cosa veritablement meva que tinc. Lletres rares i difícils.

Com més espantada i vulnerable, més escric. Escriure mentre al carrer de davant dues dames discuteixen rumors. En qualsevol etapa, a qualsevol lloc i en qualsevol època de l’any escriure és anar-me’n i tornar, és la bona temperatura i l’aire que fa gust de terra vermella de la infància i el fred del nord d’aquest segon mes de desembre sense calefacció. Ho donaria tot per tornar a tomar ametlles amb els avis i que el meu oncle torni a somriure i a regalar-me la màquina d’escriure d’aquells meus deu anys. A això havia de venir. A escriure-ho tot.

Escriure «quin l l a r g i m e r a v e l l ó s v i a t g e». Sí, potser feixuc a estones, i també ple de les troballes que importen, l’estudi compartit, la meva terra ferma que és Algaida, aquesta conversa.
Per això és que havia de tornar.

Més a Columnas de opinión, Algaida i Entrevistas a Roser Amills.

También te puede interesar

Etiquetas

Articulo De Roser Amills Revista El Pla

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.