Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sexo con amigos, con Joan Dausà y Miki Esparbé (2013)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits: Amics i quelcom més?

És molt actual, però ja té una extensíssima entrada a la wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Amigos_con_derechos

I una pàgina de Facebook amb gairebé 40.000 likes: https://www.facebook.com/pages/Amigos-con-derecho-a-roce/77623214425 el lema és: Todos tenemos derechos a roces intimos!

Distinguir si tenim sexe amb un amic perquè volem o passa en un moment de debilitat. Exemple: amiga que cada cop que es separa torna amb l’amic de sempre per fer una mena de terapia d’autoestima. També hi ha homes especialitzats en detectar amigues de bajón per consolar-les en aquests moments (hi ha un aprofitament mutu, mentre estiguin d’acord i ho vegin clar no hi ha d’haver cap problema!)

Possible contraindicació: si un dels dos espera que es converteixi en relació de parella… o una cosa, o l’altra! Les dues juntes no funcionen. Quan l’amistat es converteix en alguna cosa més ja és relació de parella, no ens enganyem.

Important la maduresa: si ambdós són persones madures l’amistat d’un futur no té perquè veure’s afectada per la decisió de tenir sexe de tant en tant. De la mateixa manera que moltes exparelles aconsegueixen ser amics després, així mateix podem continuar aquesta amistat si deixem clars alguns punts fonamentals. Però s’ha de tenir molt clar, insisteixo

Tolerància i llibertat (que hem de recordar per no pifiar-la): els amics amb dret a llit estan lliures de compromisos i ambdós han de tenir-ho molt clar abans d’acceptar el pacte. Per tant, no hem de pretendre que l’amic faci de parella si no vol. Res d’exigències futures, reclamar explicacions o tenir gelos. És el que és, i si no t’agrada no hi juguis o hi haurà confusions futures.

L’honestedat és la clau. Cal deixar clar que es tracta només de sexe, i si algun dels dos coneix a algú nou cal posar fi a les trobades sense més complicacions, doncs aquest és el pacte (anar fent mentre no surtin sentiments envers a un tercer). Res de jugar a doble banda, surt malament, les mentides no són bones mai.

Els sentiments no són benvinguts: no hem de perdre de vista que l’amic o amiga no està amb nosaltres per raons romàntiques i cal evitar embolicar-se emocionalment. Si passa, millor deixar-ho estar, deixar que les coses de l’entrecuix es refredin i continuar amb l’amistat com sempre.

Aquestes relacions no estan fetes per a tothom. Si estàs buscant una parella, algú amb qui anar al cinema els diumenges i sortir de compres, anar a dinar a casa dels pares… recorda que l’amic no està per això: no busquis on no hi ha.

Exemple històric

Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir eren parella i amics, tot a l’hora. Com a amics, van practicar l’assalt de pupitres gairebé com un esport. Hi ha històries amb alumnes d’ambdós que són reconegudes per ells mateixos en les seves cartes i memòries: l’any 1942, en plena ocupació alemanya i govern de Vichy, Simone va ser denunciada davant el Ministeri d’Educació per corrupció de menors, ja que la mare de l’alumna Nathalie Sorokine va denunciar que la professora es ficava al llit amb les seves alumnes —que encara no havien complert 21 anys— i després les hi passava a Sartre. No es va poder demostrar, però, en les cartes pòstumes que es van publicar després de la mort d’ambdós, Beauvoir explica que va tenir relacions amb la seva alumna Olga Kosakiewicz, i no només amb ella. Unes altres, Bianca Bienenfeld i Nathalie Sorokine, van intimar també sexualment amb ella. I sí, Sartre heretava les noies, per la qual cosa s’ha acusat a Beauvoir d’actuar com proxeneta al seu servei. També Wanda Kosakiewicz, la germana petita d’Olga, es va convertir amistosament en amant de Sartre durant alguns anys.