Colaboración en Catalunya Ràdio← Volver a todas las colaboraciones
Radio · Les mil i una nits, Catalunya Ràdio · 13 de febrero de 2014
El 13 de febrero de 2014, Roser Amills participó en Les mil i una nits, el programa sobre sexualidad de Catalunya Ràdio presentado por Maria de la Pau Janer, con Fernanda Peraza Godoy, el divulgador científico Pere Estupinyà y el psicólogo Gabriel J. Martín.
«A Les mil i una nits, amb Fernanda Peraza Godoy, Pere Estupinyà i Gabriel J. Martín: som molts avui i ben avinguts!»
Del guión de Roser Amills: intersexualidad
Casos d’intersexualitat directa o metafòrica per ajudar-nos a analitzar que n’és de relatiu això de definir-nos tant segons els genitals (jo sempre dic que el gènere físic no és el que importa, en el sexe, sinó la química entre les persones!).
Sor Fernanda Fernández, primer cas d’intersexualitat documentat a Espanya (va néixer a Granada, 1755): ella ja va veure que tenia un micropenis, però no li feien cas i li deien que era histèria… fins que als 32 anys va demanar que la traiessin del convent de monges perquè era home, i no dona… Finalment, com que no sabien què fer-hi perquè era un perill tenir aquell micropenis entre les monges virginals… el van enviar a casa i no se’n va saber res més.
Va ser educada per uns pares cristians i tenint vocació de religiosa capuchina, va prendre hàbit el 10 d’abril de 1774 als 18 anys d’edat.
Des del començament de la seva joventut es va adonar que quan esternudava, tossia o feia algun esforç extraordinari se li separava del seu òrgan sexual un cos carnoso de 3 cm o poc més de longitud i que al poc temps es tornava a ocultar sense causar-li cap molèstia. No va reflexionar sobre el fenomen pel seu pudor fins als 32 anys d’edat, ja que es produïen freqüents despreniments i moviments involuntaris en el seu òrgan sexual del seu cos carnoso. Llavors va decidir comentar-li al seu confessor el que li succeïa, demanant-li que l’extragués del monestir, ja que era home i no dona. Però els directors que van passar pel monestir en els següents cinc anys van rebutjar la seva instància, atribuint a un fort histerisme els estímuls carnals.
La Pastora (Teresa Pla Messeguer): una bandolera/bandoler que va viure al marge de la societat precisament per les humiliacions rebudes per la seva raresa al Maestrat de principis del segle XX. L’Alícia Giménez Bartlett en va fer una meravellosa novel·la que va guanyar el Nadal l’any 2011 amb “Donde nadie te encuentre”.
Víctima d’una malformació sexual congènita, va néixer el 1917 al Mas de la Pallissa, una casa de pastors de Vallibona, i un amic de la família va advertir el seu pare de l’aprop que podia suposar per a aquest nen fer el servei militar amb una anomalia en el sexe. Llavors el seu pare el va inscriure al registre civil com a Teresa Pla Meseguer. Només va anar a l’escola quinze dies, ja que la seva professió de pastora / pastor no li deixava més temps lliure ni les burles sobre el seu aspecte li eren còmodes. Així va passar la seva vida en solitud per les muntanyes de Vallibona i el Turmell de Chert, i va anar creixent amb escassa relació social. Amb seriosos dubtes sobre la seva sexualitat (potser amb pseudohermafroditisme masculí), els seus trets més homenius que femenins li van causar molts problemes. Va ser humiliada el 1949 per un tinent de la Guàrdia Civil, prop de Castell de Cabres. Després de la crema del Mas del Cabanil per part de la Guàrdia Civil, va canviar la seva roba femenina per la masculina i va passar de ser la Teresot a Florencio, actuant com a maqui durant vint mesos, amb el nom de Durruti o La Pastora per les muntanyes del Maestrat, com a membre rellevant del XXIII Sector de l’Agrupació de Guerrillers de Llevant i Aragó (AGLA), que manava Jesús Caellas Aymeric, Carlos el Catalán, fins que els seus companys van passar a França i ell es va quedar a Andorra guardant bestiar en dues masies i fent contraban de tabac i niló. Capturada el 1960 a Andorra i lliurada a les autoritats espanyoles, se li van atribuir nombroses atrocitats en què no va tenir res a veure, en l’època de la dictadura franquista. Commutada la pena de mort, va passar 17 anys a presó, i va morir el 2004. La seva història va ser novel·lada per Alicia Giménez Bartlett a Donde nadie te encuentre, premi Nadal el 2011, i també per Manuel Villar Raso, a La Pastora, el maqui hermafrodita (1978).
Andrògins: David Bowie i Miguel Bosé: han jugat a l’espectacle trencador que suposa jugar a ser valents i expressar sobre l’escenari que entre home i dona no hi ha tantes diferències: els maquillatges del Bowie i les faldilles del Bosé mereixen un comentari. Ambdós agraden molt a les dones i als homes, més enllà de la seva tendencia sexual del que parlen és de matissos i l’atractiu de desfer i diluir els límits.
Orlando, de Virginia Woolf: una dona que es converteix en home (basat en Vita Sackville-West, la seva amant i també escriptora): el protagonista viu 5 segles de la historia anglesa i de ser un home passa a ser una dona i comprova les diferències i similituds que hi ha entre ser una o l’altre… i les contradiccions i prejudicis socials.
Els experts internacionals estableixen que alguna de les variants d’intersexualidad (n’hi ha moltes) succeeix en el 0,018% de les persones. IMPORTANT ACCEPTACIÓ D’AQUESTA REALITAT: Lleis a Alemanya des de 2013 per evitar haver de regular tant els sexes: els pares no han de decidir a l’hora d’inscriure la criatura al registre civil. Em sembla súper assenyat!
Alemanya és el primer país europeu a permetre que en els certificats de naixement no es registri el sexe dels nounats, una petita gran revolució jurídica destinada a fer més suportable la vida a les persones que neixen sense que sigui fàcil determinar si són homes o dones. Aquesta regulació, que busca evitar operacions improcedents i conseqüències legals i burocràtiques indesitjables, pot estalviar un sofriment gratuït a uns 400 nascuts cada any a Alemanya, el sexe del qual no pot ser definit per tenir, per exemple, testicles i ovaris (o, més freqüentment, cap d’ells fàcilment apreciables).
Escúchalo en 3Cat.
Más en Catalunya Ràdio, Colaboraciones en medios, el itinerario de Roser Amills y Bisexuals famosos.
También te puede interesar
El librero de MacondoCuando el joven García Márquez conoció a Ramon Vinyes en Barranquilla
El librero de MacondoEl Grupo de Barranquilla: Ramon Vinyes, García Márquez y sus amigos
Entrevistas a Roser AmillsRadio Castilla-La Mancha | Roser Amills en «El Ágora»: la mujer en el mundo editorial, Día de la Mujer 2021 (4-3-2021)
Causas solidariasRoser Amills se suma a OLA, la Organización por la Libertad Artística, contra la censura cultural
Etiquetas Alicia Giménez BartlettDavid BowieFernanda FernándezFernanda Peraza GodoyGabriel J. MartínintersexualidadJesús Caellas Aymericles mil i una nitsManuel Villar RasoMaria de la Pau JanerMiguel BoséPere EstupinyàsexeTeresa Pla MeseguerVirginia WoolfVita Sackville-West
