Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Intersexualitat

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Intersexualitat

Casos d’intersexualitat directa o metafórica per ajudar-nos a analitzar que nés de relatiu això de definir-nos tant segons els genitals (jo sempre dic que el gènere físic no és el que importa, en el sexe, sinó la química entre les persones!:

Sor Fernanda Fernández, primer cas d’intersexualitat documentat a Espanya (va neixer a Granada, 1755): ella ja va veure que tenia un micropenis, però no li feien cas i li deien que era histèria… fins que als 32 anys va demanar que la traiessin del convent de monges perquè era home, i no dona… Finalment., com que no sabien què fer-hi perquè era un perill tenir aquell micropenis entre les monges virginals… el van enviar a casa i no se’n va saber res més.

Va ser educada per uns pares cristians i tenint vocació de religiosa capuchina, va prendre hàbit el 10 d’abril de 1774 als 18 anys d’edat.

Des del començament de la seva joventut es va adonar que quan esternudava, tossia o feia algun esforç extraordinari se li separava del seu òrgan sexual un cos carnoso de 3 cm o poc més de longitud i que al poc temps es tornava a ocultar sense causar-li cap molèstia. No va reflexionar sobre el fenomen pel seu pudor fins als 32 anys d’edat, ja que es produïen freqüents despreniments i moviments involuntaris en el seu òrgan sexual del seu cos carnoso. Llavors va decidir comentar-li al seu confessor el que li succeïa, demanant-li que l’extragués del monestir, ja que era home i no dona. Però els directors que van passar pel monestir en els següents cinc anys van rebutjar la seva instància, atribuint a un fort histerismo els estímuls carnals.

La Pastora (Teresa Pla Messeguer): una bandolera/bandoler que va viure al marge de la societat precisament per les humiliacions rebudes per la seva raresa al Maestrat de principis del segle XX. L’Alícia Giménez Bartlett en va fer una meravellosa novel·la que va guanyar el Nadal l’any 2011 amb “Donde nadie te encuentre”.

Víctima de una malformación sexual congénita, nació en 1917 en el Mas de La Pallissa, una casa de pastores de Vallibona, y un amigo de la familia advirtió a su padre del apuro que podía suponer para este niño cumplir el servicio militar con una anomalía en el sexo. Entonces su padre lo inscribió en el registro civil como Teresa Pla Meseguer. Sólo fue a la escuela quince días, pues su profesión de pastora / pastor no le dejaba más tiempo libre ni las burlas sobre su apariencia le eran cómodas. Así pasó su vida en soledad por los montes de Vallibona y el Turmell de Chert, y fue creciendo con escasa relación social. Con serias dudas sobre su sexualidad (quizá con seudohermafroditismo masculino), sus rasgos más hombrunos que femeninos le causaron muchos problemas. Fue humillada en 1949, por un teniente de la Guardia Civil, cerca de Castell de Cabres. Tras la quema del Mas del Cabanil por parte de la Guardia Civil, cambió sus ropas femeninas por las masculinas y pasó de ser la Teresot a Florencio, actuando como maquis durante veinte meses, con el nombre de Durruti o La Pastora por las montañas del Maestrazgo, como miembro relevante del XXIII Sector de la Agrupación de Guerrilleros de Levante y Aragón (AGLA), que mandaba Jesús Caellas Aymeric, Carlos el Catalán, hasta que sus compañeros pasaron a Francia y él se quedó en Andorra guardando ganado en dos masías y haciendo contrabando de tabaco y nylon. Capturada en 1960 en Andorra y entregada a las autoridades españolas, se le atribuyeron numerosas atrocidades en las que no tuvo nada que ver, en la época de la dictadura franquista. Conmutada la pena de muerte, pasó 17 años en prisión, y falleció en 2004. Su historia fue novelada por Alicia Giménez Bartlett en Donde nadie te encuentre, premio Nadal en 2011, así como por Manuel Villar Raso, en La Pastora, el maqui hermafrodita (1978).

Andrògins: David Bowie i Miguel Bosé: han jugat a l’espectacle trencador que suposa jugar a ser valents i expresar sobre l’escenari que entre home i dona no hi ha tantes diferències: els maquillatges del Bowie i les faldilles del Bosé mereixen un comentari. Ambdós agraden molt a les dones i als homes, més enllà de la seva tendencia sexual del que parlen és de matissos i l’atractiu de desfer i diluir els límits.

Orlando, de Virginia Woolf: una dona que es converteix en home (basat en Vita Sackville-West, la seva amant i també escriptora): el protagonista viu 5 segles de la historia anglesa i de ser un home passa a ser una dona i comprova les diferències i similituts que hi ha entre ser una o l’altre… i les contradiccions i prejudicis socials.

Vita Sackville-West, su amante desde 1922 y también escritora, en que la protagonista vive cinco siglos de la historia inglesa.

Els experts internacionals estableixen que alguna de les variants d’intersexualidad (n’hi ha moltes) succeeix en el 0,018% de les persones. IMPORTANT ACCEPTACIÓ D’AQUESTA REAKLITAT: Lleis a Alemanya des de 2013 per evitar haver de regular tant els sexes: els pares no han de decidir a l’hora d’inscriure la criatura al registre civil. Em sembla súper assenyat!!!!

Alemanya és el primer país europeu a permetre que en els certificats de naixement no es registri el sexe dels nounats, una petita gran revolució jurídica destinada a fer més suportable la vida a les persones que neixen sense que sigui fàcil determinar si són homes o dones. Aquesta regulació, que busca evitar operacions improcedents i conseqüències legals i burocràtiques indesitjables, pot estalviar un sofriment gratuït a uns 400 nascuts cada any a Alemanya, el sexe del qual no pot ser definit per tenir, per exemple, testicles i ovaris (o, més freqüentment, cap d’ells fàcilment apreciables).