Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sometimiento masoquista (BDSM), con Josep Lapidario, Anitch Jefferson, Venus O’Hara y Pere Estupinyà (27-2-2014)

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Sometimiento masoquista

Liz Taylor i Richard Burton: la devoradora d’homes que es deixava maltractar, i fins i tot ho buscava malaltissament (historial d’homes violents, no pot ser casualitat) S’insultaven, no se suportaven i patien molt. Així van aguantar cinc anys més. Per fi, l’any 1973 es van divorciar. A l’octubre de 1975, van tornar a casar-se, però es van divorciar als 3 mesos.

Una devoradora d’homes

Liz es va casar per primera vegada als 18 anys amb un jove Hilton (de la família dels hotelers), el dolent és que era alcohòlic, heroïnòman i extremadament violent, per la qual cosa el matrimoni va durar poc.

Quan la Liz va conèixer Burton, ja tenia quatre matrimonis a les esquenes, i una fama de devoradora d’homes.

La seva relació quan rodaven Cleopatra va ser tumultuosa, van portar la productora Fox a la fallida, el Vaticà els va condemnar per indecents, un congressista nord-americà va demanar que no renovessin el visat a Burton per conducta immoral. La Liz va intentar suïcidar-se, Sybil, l’esposa de Burton, també va intentar suïcidar-se i Richard es passava el dia bevent grans quantitats d’alcohol. Quan Burton s’emborratxava, maltractava la Liz de paraula i d’obra, i després li demanava perdó, i es desfeia en atencions i amor.

Dos anys després de “Cleopatra”, van aconseguir els seus respectius divorcis i van decidir casar-se. Llavors es va obrir l’etapa més feliç de les seves vides. Van rodar desenes de pel·lícules junts, ella va guanyar el seu segon Oscar amb Qui té por de Virginia Woolf?

Ell bevia en excés, sempre havia tingut una personalitat depressiva, fràgil i dependent. En els seus moments dolents, la maltractava en públic, l’insultava i fins i tot l’abofetejava; però després venien les disculpes, la submissió, fer-la sentir la dona més guapa del món, les delicadeses extremes, eren els moments bons.

Dominique Aury (autora d’Història d’O), Corsé, collar de cuiro i manilles tot el dia (ella escrivia totes les perverssions masoquistes que li passaven pel cap al seu amant casat, un perfecte exemple de submissió deliberada)

Anne Desclos va escriure com un desafiament, per conquistar eròticament el seu amant, Jean Paulhan. Es van conèixer durant l’ocupació alemanya, i el resultat de la seva producció literària és “Història d’O”, d’Odile, tot i que també per extensió d’orgasme, orifici i objecte sexual. Una novel·la que va començar com una sèrie de cartes escrites per l’Anne a aquest amant casat, que va publicar sota pseudònim i que reflecteix a la perfecció la submissió deliberada als desitjos sexuals de l’home. Ajaguda amb un llapis i el seu quadern d’escola, no pensava a publicar els seus escrits perquè es basaven en fets massa autobiogràfics, amb escenes com ser obligada a treure’s la roba interior en un descampat als afores de París, vestir un cotilla que exposi els seus pits, collar de cuir i manilles.

Un home masoquista que ho tenia claríssim: adorava ser apallissat i maltractat i això gairebé va acabar amb la seva vida: el pintor Francis Bacon es buscava nòvios sàdics i criminals perillosos, i malgrat els amics l’avisaven de que allò era perillós, no es podia resistir al desig que li causava… (ho explica amb molt detall l’historiador d’art John Richardson, amic de Bacon)

Francis Bacon (1909-1992), Nòvio sàdic per a un pintor vell

L’historiador de l’art John Richardson va conèixer íntimament Bacon als anys 40 i ha publicat una biografia que atribueix les aficions masoquistes del pintor a la pallissa que li va propinar el seu pare quan va descobrir que s’havia posat la roba interior de la mare. Analitza també el sadomasoquisme que va mostrar el pintor britànic en les seves tormentoses relacions amb els seus amants homosexuals, que subjau en les seves millors obres. En primer lloc, va ser sàdic amb el seu amant George Dyer, per al qual el comportament de l’artista va tenir conseqüències terribles, perquè va acabar suïcidant-se. Després, les aventures de Bacon amb un jove prostitut, Peter Lacy, amb qui va donar corda lliure al seu masoquisme. En una ocasió, “en un estat de demència provocada per l’alcohol”, Lacy va pegar a Bacon amb tanta força que el va fer travessar el vidre d’una finestra, però durant setmanes el que Bacon no va poder perdonar va ser que el seu col·lega, també pintor, Lucian Freud, esbroncés l’agressor, que se’n va anar a viure a Tànger. A més Lacy, abans d’anar-se’n i no content d’haver-se venjat físicament, també se la va agafar amb els quadres de Bacon.