Cultura | Cultura

Can Alcover acollirà dimarts a partir de les 20 hores la presentació del llibre Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Ed. Moll), amb edició a cura de Sebastià Bennàsar. El projecte de fer aquesta obra nasqué aproximadament fa un any, amb la proposta de Bennasar i el sí immediat per part de l’editorial. “No és una antologia, encara que ho posi al títol”, diu el compilador entre rialles. La missió era que cada un dels 61 participants entregàs un relat breu, i el criteri va ser que fossin menors de 40 anys.

“Havien de tenir com a mínim un llibre de narrativa publicat en català”, apunta Bennasar. Aquest filtre també inclou les incursions dins la narrativa d’un grapat d’autors més coneguts com a poetes. La nòmina d’escriptors que hi participen inclou noms com Roser Amills, Noemí Bages, Pep Toni Bauzà, el mateix Sebastià Bennasar, Bea Cabezas, Roc Casagran, Anna Cortils, Xavier Gual, el tràgicament desaparegut Salvador Iborra, Albert Llimós, Laia Martínez, Pere Joan Martorell, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Llucia Ramis, Pau Vadell, Muriel Villanueva i un llarg etcètera.

“Hi ha alguns poetes de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, perquè vàrem pensar que s’havia de donar una oportunitat als més joves”, diu Bennasar.

No hi ha “grans similituds” que serveixin per fer grups entre aquests autors. “Destaca que la majoria ha passat per la universitat, així que tenen un gran substrat, major que bona part dels polítics”, continua. L’important és que “és fa normal el que és normal, encara que no ho sembli”.

És a dir, escriure en català “és un acte de normalitat absoluta”, malgrat les circumstàncies a indrets del territori de parla catalana com les mateixes Illes Balears. “Això desmunta els atacs contra la nostra llengua, perquè aquests autors no tenen fracàs escolar al seu currículum”, afegeix Bennasar.
El compilador considera que aquest llibre juga un triple paper. En primer lloc, “constata que els escriptors joves no només fan poesia i que el relleu dels consagrats està assegurat”. En segon lloc, “això passa a tot el territori de parla catalana”. Per últim, i com ja s’ha dit abans, “cada un ha decidit escriure en català amb normalitat”.