Dones d’aigo

Les dones d’aigo mallorquines, figures mítiques també de la tradició catalana, encarnen un femení lliure, indomesticable i lligat a la natura, que només pot existir fora de la possessió i de l’obediència. Aquesta simbologia dialoga directament amb la novel·la Sé buena (en castellà) i Fes bondat (en català), on el mandat moral adreçat a les dones —ser bones, complir, no desbordar— és qüestionat i subvertit. Igual que les dones d’aigua desapareixen quan se les vol sotmetre, les protagonistes de la novel·la resisteixen els imperatius de la docilitat i reivindiquen el desig, la paraula pròpia i la desobediència com a formes de supervivència i de llibertat.