Colaboración en Catalunya Ràdio← Volver a todas las colaboraciones
Radio · Les mil i una nits, Catalunya Ràdio · 25 de noviembre de 2013
El 25 de noviembre de 2013 Les mil i una nits, el programa sobre sexualidad de Catalunya Ràdio presentado por Maria de la Pau Janer, habló de la asexualidad, con Begoña Odriozola y Roser Amills.
Piulant i pujant fotos a Les mil i una nits!

Del guion de Roser Amills para «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio
Isabel Tudor (1533-1603), Verge tossuda
El 17 de novembre de 1558, un correu va entrar al galop al pati del palau reial de Hatfield, a uns 55 quilòmetres al nord de Londres, i va anunciar a Isabel Tudor — filla d’Enric VIII i Ana Bolena- que era reina d’Anglaterra. La seva germanastra la reina Maria, de pobra fama, havia mort. S’iniciaria així un regnat de 45 anys amb una nova reina l’arma secreta de la qual va ser la seva virginitat. La seva manera de governar angoixava a amics i enemics, embogidorament lenta i irresoluta. Gràcies als seus coneixements d’idiomes, tenia l’avantatge de poder conferenciar directament amb ambaixadors en francès, italià o llatí, i a tots deixava similar impressió: «Aquesta dona -va dir un ambaixador espanyol- està posseïda per cent mil dimonis i, no obstant això, em diu que li agradaria ser monja, viure en una cel·la i desgranar el rosari del matí a la nit.» No gaire segura dels seus encants físics, s’abillava amb costosos vestits, que canviava gairebé diàriament — en va deixar dos mil en morir- però les seves maneres eren d’allò més curioses: escopia en parlar, estudiava història diàriament, escorcollava als seus servents i grapejava als missatgers. Aviat la cort va sostenir que «Isabel tenia una membrana que la incapacitava per conèixer home, encara que en va provar molts per plaer», i que «un cirurgià francès estava disposat a tallar-la-hi, però ella es va abstenir per por». Tal va ser la pressió de la cort, que Isabel ho va intentar, però enamorant-se d’un casat. Lord Robert Dudley, alt, guapo, cortès i valent. Curiosament, la seva esposa va caure llavors per unes escales i es va trencar el coll, però el vidu i la reina no es van casar. Durant un quart de segle, es van succeir al voltant d’Isabel els pretendents estrangers i fins i tot va rebutjar la mà de Felip II, el potentat de la cristiandat. Va morir als 69 anys sense parella oficial i va ser enterrada al costat de la seva germana Maria. A la seva làpida pot llegir-se “Companyes en el tron i la tomba, aquí descansen dues germanes, Isabel i María, en l’esperança d’una resurrecció”.
Gustave Flaubert (1821-1880), Fadrinot empedreït
«Al fadrinot més cast i lleig de França, al masturbador literari de la seva prosa, al solitari que només viu orgies de tabac i avorriment, als seus paradisos de fum i gramàtica, se li posa un procés per immoral»
Francisco Umbral
Afirmava que l’abstinència sexual és imprescindible i inversament proporcional a la capacitat narrativa. Gràcies a “La Vie érotique de Flaubert”, de Jacques-Louis Douchin, sabem que va viure amb la mare i mai es va casar, però li agradava tenir fama d’actiu sexualment i freqüentar tant els salons com els prostíbuls. A Egipte, segons el biògraf Frederick Brown, va contreure sífilis contagiat per Kuchuk-Hanem, una bella cortesana, i a Marsella se sap que va estar amb Eulalie Foucault, prostituta. Però en 1836, de nou a França, les carabasses que li va donar Elisa Schelesinger, esposa d’un editor de música alemany, el van deixar KO. A la fi de 1845, per raons higièniques, un amic li recomana que es busqui una amant fixa i li presenta a Louise Colet, cinc anys més gran. El 4 d’agost de 1846, Gustave li va escriure la seva primera carta d’amor i s’acomiada amb càlides efusions, besant-la “en aquest lloc que m’agrada de la teva pell, tan suau, en el teu pit, on recolzo el meu cor”, i deduïm que va haver-hi tema. Era la seva primera carta després que fessin l’amor, però va sofrir, segons els biògrafs, un atac d’impotència. A partir d’aquí li escriurà diàriament per parlar-li de tot, també de fracassades experiències amoroses anteriors: “Vaig estimar a una dona des dels catorze anys fins als vint sense dir-li, sense tocar-la; i després, vaig romandre prop de tres anys sense sentir el meu sexe. Vaig creure per un moment que moriria així, i donava gràcies al cel”. La correspondència va durar nou anys, però es van veure poc. Louise no podia comprendre com si ell l’estimava podia passar tant temps lluny… Són 168 cartes, i l’última és del 6 de març de 1855. Flaubert va arribar a dir-li que la veu com hermafrodita, el cap d’home, el sexe de dona. “Sigues dona només al llit”. Després de la separació, Flaubert es va tornar més tancat, fadrinot empedreït, sense fills… Encara que un altre biògraf, Geoffrey Wall, va afirmar que podria haver mort mentre fornicava amb una jove criada que es deia Suzanne.
Antoni Gaudí (1852-1926), Bé en escacs, mala sort amb les dames
“Hi ha qui ha vingut al món per enamorar-se d’una sola dona i, conseqüentment, no és probable que ensopegui amb ella”
José Ortega y Gasset
Un altre que crida l’atenció pel seu celibat voluntari és Antoni Gaudí, extremadament gelós de la seva intimitat, recatat i amb un alt sentit del pudor, i en l’existència del qual el sexe va ocupar un lloc minso que va omplir de resos i silicis. Pel poc que sabem gràcies a “Nova visió de Gaudí” d’Eusebi Casanelles, en el seu cas l’origen va ser també un desengany, la resposta negativa de Josefa Moreu, una empresària coqueta, a la seva declaració d’amor. Gaudí, ni curt ni mandrós, va renunciar completament a la vida matrimonial i al sexe en general per capbussar-se en la seva obra amb cada cop més obstinació. Pot entendre’s que digués “Com més s’afebleix el meu cos, més s’eleva el meu esperit”. Quin remei!
Franz Kafka (1883-1924), “El coit és el càstig per la joia d’estar junts”
“No ser estimat és una simple desventura; la veritable desgràcia és no saber estimar”
Albert Camus
Sabia que l’exercici corporal no era el seu fort. Feble, incapaç, impotent. Voldria ser un atleta lleuger i veloç però l’eximeixen del servei militar per insuficiència física. El resultat va ser indiferència i desinterès per les circumstàncies sexuals. No obstant això, se sap de les seves visites als bordells: hi anava buscant amor romàntic, que no va trobar. Assistia a cabarets i cafès literaris i en una d’aquestes visites a una dona li va deixar anar: «Segueix ballant amb el teu porc. Res tinc a veure amb això». No és d’estranyar que la intimitat sexual amb ell mateix (com anota en el seu diari el 29 de març de 1912), a la cambra de bany, sigui un “delicte” que li agrada: “És un exercici de gradual coneixement, quelcom alegre”. Aquest any coneix a Felice Bauer a casa d’un amic. S’escriuran cartes cada setmana, però la relació no avança: l’obsessió de Franz és allunyar-se, té por. Segueixen cartejant-se, va viatjar al 1913 a Viena, Venècia i Riva, on manté una relació amorosa amb una altra noia, suïssa. Aquest mateix any va travar relació amb Grete Bloch, amiga de Felice Bauer. Grete va tenir un fill de Franz que va morir en complir set anys i del que el propi Franz mai va tenir notícia. Ell seguia torturant-se per mantenir-se lluny del sexe amb petits moments de relax. Al 1914, durant les Pasqües, es compromet a Berlín amb Felice Bauer, compromís que trencaria al juliol del mateix any. Felice exigia una vida normal. Durant 1920, ja malalt de tuberculosi, va mantenir una altra tortuosa relació per correu amb Milena Jesenská, traductora txecoslovaca de gran talent. Els diaris acumulen detalls de la seva contínua contradicció: «El coit és el càstig per la joia d’estar junts». Per sort “es va guarir” gairebé a l’últim moment, doncs al 1923 coneix a Dora Diamant, jove jueu-polonesa d’uns vint anys amb qui va compartir els seus últims mesos de vida i en qui va trobar la felicitat que li havia resultat sempre tan esquiva.
André Gide (1869-1951), 40 anys sense sexe, filla amb amant esporàdica
“No hi ha amor sense instint sexual. L’amor usa aquest instint com una força brutal, com el vaixell usa el vent”
José Ortega y Gasset
Va quedar orfe de pare als 11 anys i va ser educat per la mare, la seva tieta i una institutriu en un ambient purità i castrador. Se sentia més femení del compte i, conscient de la seva “diferència”, per castigar-se es va dedicar a dormir sobre una fusta, a banyar-se a l’alba en aigua gelada i a resar per apaivagar-se. Així va contreure matrimoni amb Madeleine Rondeaux, de la que es va confessar enamorat però van viure junts sense sexe més de 40 anys. Sabem més pels seus diaris: al 1889, amb 20 anys, va començar Gide a escriure el seu diari, refugi i consol enfront de la por a la mort, la seva calma enmig d’intenses passions pederastes, quan s’enamora d’un noi de 17 anys, fet que provoca la ira de la seva dona. Tot això va condicionar els reincidents celibats amb els que s’autocastigava. Així, potser ja fart de tant fingiment, quan el van acusar de corrompre la moral pública amb els seus escrits, es va limitar a denunciar una veritat trista: “En nom de quin Déu se’m prohibeix viure d’acord amb la meva naturalesa?”. Però les contradiccions no acaben aquí: es va ficar al llit una sola vegada amb una dona, Elizabeth Von Bysselberghe, filla d’un amic, relació de la que, al 1923, va néixer la seva única filla, Catherine.
1. Se declaró célibe y asexual
Desde su época en The Smiths que se habla de una extraña relación entre Morrissey y el sexo. De acuerdo a declaraciones de la época del guitarrista Johnny Marr, el cantante solía tener novias, pero no relaciones sexuales. Ya en los 90, Moz declaró en variadas oportunidades que “el sexo no está presente en mi vida” y que, aunque le gustaría tenerlo, no siente la necesidad diaria como la mayoría de las personas, insinuando una vida célibe. Sin embargo, en 2006 admitió haber perdido esa condición en una entrevista con “NME”, aunque no reveló detalles con quién ni tampoco el sexo de su pareja. Durante una charla con “The Independent”, un periodista le preguntó 6 veces seguidas si la razón por la cual se mudaba constantemente de ciudad (ha vivido en Manchester, Londres, Los Ángeles y Roma) tenía una connotación amorosa, a lo que el cantante respondió con evasivas refiriéndose a un “amor” sin definir si se trataba de un hombre o una mujer. En cualquier caso, el círculo con que trabaja sabe que a Moz le gusta vivir y estar solo la mayoría del tiempo.
Ets asexual? Escolta i esbrina-ho…
1) cal deixar clar que els asexuals no són asexuats: tots tenim genitals i pertanyem a aquest grup d’animals que es reprodueixen sexualment. Però l’asexual no té ganes de cap contacte.
Comencem…
1- Vas pel carrer, passa una dona/home sexy i exuberant… i ni l’hauries vist a no ser pel fet que un exèrcit de gent assedegada de sexe comença a improvisar floretes afortunades o desagradables, a fer gestos obscens i a sospirar. Tu, ni t’immutes.
2- Ets amb el teu grup d’amics, família, companys de feina i toquen un tema d’índole sexual. T’avorreixes i marxes.
3- Si es refereixen a tu sobre quan tindràs parella o els teus pares flipen amb «mira quan tinguem néts» … fas un somriure incòmode i respons amb monosíl·labs.
4- Des de petit defuges qualsevol tipus de contacte físic, t’incomoda malgrat sigui un petó o una abraçada d’un familiar. Saludes donant la mà de lluny, i si pot ser… enguantada.
5- Et molesta les dones que es vesteixen de manera provocativa. Les prefereixes recatades i fredes. Si ets dona, no t’interessen les activitats de «mascles» com els esports, ni els prejudicis sobre la roba rosa, no comprens quin és el problema amb creuar-se de cames.
6- Ets un ser sensible i no tens problema a demostrar-ho, adores als animals, especialment si són cadells i per descomptat no menges carn perquè no et dóna cap plaer, penses que és moralment injustificable i ho relaciones amb ments inferiors i retrògrades

Escúchalo en 3Cat: Discussions bizantines. Els asexuals y L’èxtasi de la nit. La asexualitat.
Más en Colaboraciones en medios, Catalunya Ràdio, Pareja y Columnas de opinión. Consulta también la ficha de la colaboración en «Les mil i una nits».
También te puede interesar
El librero de MacondoUn «Sanskrit Primer» entre Tasso y Milton: los libros raros del sabio catalán
Agenda socialCrónica de Roser Amills de las Converses de Formentor 2026 en vídeo
El librero de MacondoZenda | Roser Amills: «Todo el mundo es sabio, hasta que se sienta a escribir» (2-8-2026)
Colaboraciones en mediosOna Mediterrània | «L’illa sense calma» 16: Vero Fiol, memòria social i patrimoni dels cinemes de Palma (25-2-2026)
Etiquetas Albert CamusAndré GideAntoni GaudíBegoña OdriozolaDora DiamantElisa SchlesingerEulalie FoucaultEusebi CasanellesFelice BauerFelipe IIFrancisco UmbralFranz KafkaFrederick BrownGeoffrey WallGrete BlochGustave FlaubertIsabel TudorJacques-Louis DouchinJohnny MarrJosé Ortega y GassetJosefa MoreuLouise ColetMadeleine RondeauxMilena JesenskáMorrisseyRobert Dudley
