ROSER AMILLS: ‘AVUI HI HA MOLTES LEONOR, PERÒ TANT HOMES COM DONES ESTEM PLENS DE POR’
Publicat 1-6-2016 a GironanoticiesL’escriptora mallorquina presentarà el seu darrer llibre, ‘La bachillera’, el proper dissabte 11 de juny al restaurant Els Jardins de la Mercè de Girona.

Polítics amb tuf corrupte, idealistes perseverants o reivindicacions individuals que acaben esdevenint una reclamació popular. El que podria ser una part del mirall social contemporani també ambienta la darrera novel·la de l’escriptora mallorquina Roser Amills (Algaida, 1974), ‘La bachillera’, un llibre ambientat a la Mallorca del segle XIX que relata la història real de Leonor, dona avançada al seu temps que es revela contra el mal ordre establert enmig d’un context amb refugiats francesos, passions desbocades i repressions llunyanes, però també dissimuladament vigents. «M’ha agradat donar veu a una persona que representa la petita història, la dels personatges que no apareixen a les enciclopèdies però que són molt útils per entendre una època, una evolució i el lloc d’on venim», explica l’autora. El proper dissabte 11 de juny l’escriptora presentarà la seva tercera novel·la al restaurant Els Jardins de La Mercè de Girona.
Què significava ser una ‘bachillera’ dos segles enrere?

Roser Amills. En aquella època era com dir-li ‘fresca’ o fins i tot ‘prostituta’ a una dona. En el cas de la protagonista del llibre, la Leonor, troba la seva llibertat en estudiar, en voler tenir una cultura i en ser professora per poder ajudar noies en una situació similar a la seva, unes joves condemnades a casar-se i a tenir fills. Ella, el que fa, és dir que no, dir que es poden fer moltes altres coes com ara llegir o estudiar ciència, història, matemàtiques o música, per exemple. S’abraça a la cultura per desesperació, no té més possibilitats perquè l’altra opció que té, la de casar-se i dependre d’un home, no ho pot aguantar, i finalment troba una solució gràcies a un bisbe, molt avançat per l’època, que aposta per crear una escola per a noies impulsada per la Leonor i la seva mare.
La Leonor és un personatge molt més contemporani del que ens pensem?

R. A. Sí. Jo em vaig enamorar d’aquest personatge perquè vaig veure que era una dona que, rodejada per unes circumstàncies molt més difícils que les d’ara, era més valenta que moltes dones actuals. Avui dia encara hi ha dones que se sotmeten a la idea que no han de ser massa intel·ligents o no han de cridar l’atenció per tal que els homes no les mirin malament. Quan una dona destaca en alguna faceta que té a veure amb el món dels homes de seguida apareixen comentaris que la titllen de masculina o de poc dolça i sotmesa, un fet que encara és més gran quan parlem de llibertat emocional i sexual. En aquest cas, la Leonor va apostar per això de manera clandestina i molt perillosa per ella, i en canvi avui dia hi ha moltes dones que tenen por que les mirin malament o les prenguin per fresques simplement per exercir la seva llibertat.
Falten Leonors, doncs?

R. A. N’hi ha moltes, però crec que tant homes com dones estem plens de por. Les dones lliures i que no deuen explicacions a ningú sovint ens critiquen o ens assenyalen amb el dit; avui dia és molt fàcil dir que una dona és promiscua quan, al cap i a la fi, és una persona lliure. Estaria bé que les dones que ho són deixin de dissimilar, estaria bé que es pogués veure una cosa ben normal.
La dona és el pitjor enemic de la dona, en molts casos?

R. A. Les dones, entre nosaltres, a vegades juguem brut. Hi ha dones que són lliures però ho són d’amagat, i es dediquen, per salvar les aparences, a criticar altres dones que ho fan d’una manera més oberta. Crec que les que més callen són les que tenen més coses a amagar, en canvi les que anem amb la veritat per davant se’ns critica molt fàcilment, però com que ho fem d’una manera sincera i transparent som les més coherents.
‘La Bachillera’ busca precisament això, els paral·lelismes entre l’abans i l’ara?

R. A. Sí. M’ha agradat donar veu a una persona que representa la petita història, la dels personatges que no apareixen a les enciclopèdies però que són molt útils per entendre una època, una evolució i el lloc d’on venim. En el cas de la Leonor el que m’ha sobtat és que venim de dones que van ser molt valentes, no hem d’oblidar que en la seva època encara no s’havia produït tota la revolució sufragista. Jo sí que hi veig el paral·lelisme, ja que portem segles lluitant per uns drets que haurien de ser claríssims i indiscutibles, tot i que la part trista ens mostra que encara no s’han arribat a assolir.
En la Revolució Francesa, període que inicia aquesta novel·la, es veu molt clar que va ser una etapa en la qual es buscava superar tots els costums medievals de submissió entre el pagès i l’amo i a nivell social, però es van oblidar de la llibertat de la dona. Sense anar més lluny, hi havia uns quants filòsofs que deien que no s’havien de tenir en compte a les dones durant els discursos i els plantejaments de la Revolució perquè eren com nens, no podien opinar. I això és trist, ja que encara que s’avancés amb moltes coses, en referència a la llibertat de la dona crec que continuem més o menys igual: sobre el paper tenim uns drets, però a l’hora de posar-los en funcionament ens trobem amb molts obstacles invisibles, subtils, que poden amargar la vida a moltes de nosaltres.
El llibre està ambientat a la seva Mallorca i amb diverses referències històriques. Com ha estat el treball de documentació?

R. A. Ha estat apassionant, a mi m’agrada molt tornar a Mallorca sempre que puc tot i que sóc una mallorquina expatriada que viu a Catalunya des de fa vint anys. Trobo a faltar l’illa però d’alguna manera, quan escric, hi torno tot pensant, recordant i rescatant coses importants que no són les que els turistes veuen. En aquesta novel·la, per exemple, defenso que a Mallorca s’hi van refugiar prop de 12.000 francesos durant la Revolució i això va tenir una influència cultural molt important, un fet que a mi ningú em va ensenyar mai. Els mallorquins hauríem de tenir orgull de tota una sèrie de coses que van més enllà de la sobrassada i dels tòpics habituals, de recordar que hi ha una Mallorca diferent, cultural, que també existeix i que conviu amb la vessant més turística. Si Borges, Octavio Paz o Camilo José Cela van voler fer coses a les Illes deu ser per algun motiu, no només pel paisatge.
Ja té el pròxim llibre en marxa?

R. A. Sí, estic escrivint un nou llibre i l’estic avançant moltíssim. Em fa molta il·lusió, però encara no en parlo perquè ni jo mateixa tinc clar com acabarà. Tinc el punt de partida clar, però els propis personatge em poden portar cap a altres camins, sempre em passa. De fet, amb ‘La Bachillera’ he après això, que l’escriptor ha de servir als personatges i no al revés.

Comparte y comenta esta entrada: