(una cançó de gossos i riures)
Perquè sóc somiatruites
caçador de mitjanits
un amant que vagareja
qui et conversa cada matí
desensonyat a càmera lenta
vés a saber tu per qui
algú em diu que vol ploure
jo que tornis a odiar amb mi
gossades de primavera
entrenadors de perills
les mestresses rialleres
que passegen per aquí
Malgrat la memòria coixa
penso en tu de bat a bat
les manies que teniem
dos gin-tonics un terrat
ei domadora escapista
tan color de gos com fuig
Heus aquí la sorpresa
Els gossos hi són, però no tu
cargol o serpentina
nedo d’espatlles espiral
He omplert de neu un tupper
l’he desat ben rotulat
diu que és de quan hi eres
dèries meves per sopar
Les finestres només llisquen
sense tu fins a la meitat
Torno a repassar la llista
fotosíntesi un vermut
el gos d’una orella mira
a on vas fugir garbuix
la teva mirada humida
no t’havia de deixar anar
Gent amb taps a les orelles
jo em gronxo pel capbaix
coloms bruts i pipes crues
jeroglífics al matalàs
fent farina de partícules
sofre m’he de desvetllar
sense tu la tarda pesa
a la banyera hi tinc un peix
sabons que arrissen idees
un plec de mapes lluents
tot això era previsible
com els teus pentinats.
com aquell dia que deies
l’asfalt no m’esprinta mai
El cap gira i gira i gira
ultramar tu a granel
gemino raons vídues
joc de buits intermitent
converses que contaminen
què et vaig fer malament
el vent sacseja els vidres
no vull saludar la gent
Tanmateix, vaig fer la foto
No n’hi havia cap com tu
quan la llum es torna rara
jec i dormo al meu iglú
Una rave d’ostres salades
del mercat té la remor
les paraules que s’encallen
animals que toco sol
Ja sé les rajoles fredes
i aleshores sento gats
que et miolen com feres
em desvetllo per traspàs
i monòlegs que s’inflamen
polígon balder de parcs
faig repòs, planxo bales
de llençols per arrugar
Perquè el fred no em distregui
vint-i-cinc cèntims de vi
ascensors i cafeteres
ajornaments per patir
freds dimarts paro taula
excuses llargues com tu
amigues de pedregada
que saluden a l’autobús
i ara que el vent remuga
remoc tots els embalums
vento ratxes que m’esbullen
i a cada revolt hi ets tu
Transbordaments i voreres
la mandra de matinar
l’aire fresc cega promeses
caço dos núvols de maig
un gos un amo em segueixen
vora plaça un altre ensurt
si no caminés de puntetes
fugiria a la selva amb tu
