La meva mare és a l’hospital des de dilluns, una operació que s’ha complicat. Espero que es recuperi ben aviat, parlo més que mai amb ella i ara li vull tornar a dedicar aquest poema (escrit fa un parell d’anys) del meu llibre ara tot just acabat de publicar, un poema que la situava a l’hospital, per una altra operació delicada que va tenir ja fa 15 anys. El desig d’apartar pors continua essent el mateix.

Hi ha un tauró sota el llit

Intenta cridar però només aconsegueix


que de sa boca brolli un murmuri:


hi ha un tauró sota el llit.






La seva veu sona estranya,


com el fil fugisser d’una ràdio


mal sintonitzada.






Per què no ens escolta?


Diu que si es mou


el tauró li anirà mossegant


els dits dels peus,


després els de les mans


i finalment les orelles.






Per això s’està molt quieta


vestida de taronja sota el llençol.


No ha de moure’s.


No pot respirar.


No ha menjat gens,


reclama la infermera,


i duu tota la nit parlant sola


perquè les gotes del sedant


no li fan efecte.


Hi ha quelcom més que alleugeriment


en la mirada de ma mare


quan li murmuro que callem,


que tal vegada així


el tauró desaparegui,


com totes les altres vegades.

A la mare, a l'hospital

Preciosa il:lustració de Jordi Fortuny Esteban, que ha il·lustrat tot el llibre.

2 comentarios sobre “A la mare, a l’hospital

  1. Espero donar-te tota la sort de món perque la teua mare és recupere i que tu tingues la valentia d’assimil.lar tot i per tot i més…Tens la meua amistat pel que vulgues i quan vulgues Roser…ANIMS!!!

Comparte y comenta esta entrada: