Dêyan qu’á Concas hey sortía pó, y no hey havia ningú qu’hey volgués aná á romandre es véspre.
Un homo valént va di, que si li donavan una sobressada per menjarlassê torrada hey aniria á passarhi tot un vespre per veure qu’éra sa pó.
Li donaren sa sobressada y ell s’en aná y quant va essê á sa posessió s’en entrá per endins, fins á sa llar y allá va fé una bona fogatera per escaufarsê, perque era dins s’hivern. Quant es foch ja va havê fet caliu comensá á fé tayades de sobressada y posarles demunt es foch. Mentres que se menjava sa primera tayada, sent una veu dalt sa xemeneya que deyia:
– Jo caich, jo caich.
– Cau, respongé éll, ¡mal caygues á trossos!.
Totduna que va havê dit aquestes paraules, tutúp, de sa xemeneya va caure devora éll una cama d’homo.
Éll nón va fé cás y segui menjant sobressada.
Es cap de poch temps torná senti.
– Jo caich, jo caich.
– Cau, respongué éll, ¡mal caygues á trossos!.
Y tutúp torná á caure un altre cama d’homo.
Éll, com si rês fos estat, mênja qui mênja sobressada torrada.
Es cap d’una mica ses mateixes paraules:
– Jo caich, jo caich.
– Cau, mal caygues á trossos.
Y caygué un brás, y llavo un altre, y es cap de poch temps, sempre sentint ses matexes paraules, caygué un côs de persona humana.
– Méem que será axó, pensá aquell homo y anava á seguí menjant quant sentí lo matex dalt sa xemeneya, pero mes fort y mes llastimós que ses altres vegades.
– Jo caich, jo caich, jo caich.
– Cau, ¡mal caygues tot sensê! respongué éll.
Y totduna caygue un cáp, y quant va essê en terra s’afegí tot lo que havia caygut y quedá un homo sensê y viu.
Quant éll el va vêure li digué:
– ¿Que demanau de part de Déu?
Pero aquell homo, sensê tornarli resposta, no va fé més qu’aseurersê ran d’es foch á devora éll.
– Ja’u veurêm,pensá éll, y se posá á torrá una altre tayada de sobressada. Quant la va teni torrada y estava á punt de menjarlassê, aquell homo se muyá es dit de saliva y sendra y li soyá sa sobressada.
Éll quant heu va veure li digué:
– No’m soyêu sa sobressada que vos pegaré una galtada.
Pero aquell homo tampoch li torná resposta y esperá que torrás un altre bossí de sobressada.
Totduna que la tengué torrada, se torná bañá es dit de saliva y sendra y ley embrutá tota.
Éll se gira y li venta galtada qu’el fé tombá d’esquêna. Llavó aquell homo s’axecá y li digué:
– Germanêt, gracis. Jo fêya sèt añs qu’estava á n’el Purgatori, perque vaig pegá una galtada á mon-pare y no podia entrá a n’el Cel, que no m’en haguéssen pegada una altre á mi. Ara podeu está segú qu’aqui ja no hey sortirá mes pó.
Y descomparagué p’es forat de sa xemeneya.
Aquell va acabá de menjarsê sa sobressada y sa dematinada s’en torná á ca-seua y va di que ja havia fét acabá sa pó per á sempre, y axi va essê.

Comparte y comenta esta entrada: