By danieltubau On 22 octubre, 2011 · Leave a Comment

Post de Daniel Tubau: En 2010 Roser Amills Bibiloni publicó su delicioso libro de poesía erótica Morbo, que tuve la suerte de leer antes de su publicación, no sólo en catalán sino también en una versión castellana, no menos estupenda, hecha por la propia autora, pero que , creo, permanece inédita.

Roser Amills Bibiloni

He leído muchas veces Morbo y cada vez que lo hago me asombro de la claridad y la belleza de las palabras asociadas al sexo cuando se emplean con la precisión y la claridad con que lo hace Amills, a quien  llamaré a partir de ahora Roser, puesto que somos amigos y me resulta extraño referirme a ella de manera tan formal. Como dice Luis Racionero en el prólogo de Morbo, hay mucha metafísica de la buena en el libro de Roser. Yo, que reconozco no ser muy exhuberante en el uso del lenguaje sexual debido a que no consigo manejarlo con naturalidad, envidio el arte de Roser como envidio también el del deslenguado Rabelais. Pero, al mismo tiempo, reconozco en ella la encantadora travesura y hondura ligera que nos trasmiten los fragmentos de Safo, o más modernamente de Pierre Louys. No hago estas comparaciones (a las que se podría añadir Catulo, por supuesto) para reducir a Roser a una fácil definición, puesto que Roser es ante todo Roser Amills, como el lector de sus poemas podrá comprobar.

A continuación tres poemas de Morbo que tienen relación con la infidelidad y con no someterse a las convenciones sociales. Con ellos doy inicio a mi Gran antología infiel:

El miratge

I bec en la teva saliva les meves sals
i la teva aroma,
t’aboques amb cobdícia i em desafines,
curulla de semen em faràs passar pel simaler
em menjaràs la figa amb cullera,
em faràs llepar-te els peus que tant
han de recórrer encara sense mi,
aprenc de les teves mans ma resplendor
mentre refaig els contorns dels teus ulls,
de la teva boca, de les teves natges

mentre espero que la teva imatge es dissolgui
per materialitzar-se novament un embat
rera l’altre.

El nom

I quan un amant ja t’ha deixat mil regueronsblancs als llençols,
quan nua ja t’has fregat la seva veu
contra els malucs
i la teva contra les seves natges,
en haver-ne tingut tot el cos entre les mans
i haver-lo mossegat arreu sense pausa
arriba el moment de mirar-li de fit a fit
l’eròtica nuesa del forat del cul
i començar amb gosadia a preguntar-li
com es diu, de quin peu calça
o com vol prendre el cafè
i sobre tot
quin és el seu super-heroi preferit.
Mai abans, això seria una manca
de delicadesa
imperdonable.

Perills
Si et poses a parlar molt sensual
per mostrar les variacions emotives
i sensibles de tot el fàstic i el morbo
que portes a dins, atenció,
tot d’una corres el risc de semblar
una mala vedette de revista.

Si les teves fantasies sexuals
són inevitables i excèntriques
i decideixes confessar-les
tot just haver començat, vigila,
l’altre podria sortir corrent.

Parlar del temps i de cop
ficar-li la llengua a la boca per callar
també dóna un cert no sé què
que diuen que no convé gaire.

Però si no dius si no fas res,
potser per evitar
els anteriors inconvenients,
és pitjor encara: t’avorriràs

tota la vida per ser massa delicada
i no te la bescanviarà ningú
per una altra.


La primera edición de Morbo se agotó pero está a punto de publicarse una segunda que ha sido posible gracias a un sistema de crowfunding (financiación mediante donaciones) a través de Internet, en el que todavía puedes participar, si no me equivoco. Es una iniciativa fantástica y una muestra de las posibilidades que Internet ofrece a los autores. Probablemente parte del futuro literario estará ahí: Morbo en Verkami

m’agradarà que em facis arribar els teus comentaris, gràcies!!!!

Comparte y comenta esta entrada: