L’escriptora mallorquina Roser Amills és l’encarregada de conduir un viatge pels diferents continents del món en la recerca del plaer de llarga durada. Les locucions les fan Eva Lluch y Ramón Hernández.
Antic Egipte
Tan bella és la reina, prístines les seves cames com l’escuma del mar, el seu somriure il·lumina el cor de qui la mira. Dels seus ulls dolls de passió, el seu llit és com un estany de lotus i el seu cos desprèn la fragància de la vida. Tan bella és la reina, i per què el faraó, espòs de la reina i governant del riu, persegueix les natges blanques de les púbers? Per ventura no té natges la reina?
Orient i el Kama Sutra
En els casos en què rep petons i altres pràctiques d’amor la dona ha de correspondre amb gemecs. Si, per la passió, augmenta la seva insistència, utilitzeu paraules que expressin oposició, desig que us deixi lliures, dieu «prou», invoqueu la seva mare i crideu, imitant alhora el soroll del tro entre sospirs apagats i gemecs. Quan està a punt de concloure l’excitació, ell ha de colpejar el pubis i la cintura amb les mans, desfogant-se fins al clímax.
Les mil i una nits
Al principi no vaig distingir res en la foscor subterrània , després vaig albirar un passadís, al fons es filtrava la llum; hi vaig recórrer , sempre descalç i contenint la respiració, i vaig arribar a una porta rere la que hi vaig percebre rialles i grunyits. Vaig aplicar un ull a una escletxa per on hi passava un raig de llum, i vaig veure enllaçats sobre un divà a la jove i a un mico enorme, de rostre completament humà, fent contorsions i moviments. En uns instants es va desenllaçar d’ell la jove , es va posar en peu i es va despullar de tota la roba per tendir-se de nou en el divà, però completament nua. i de seguida va saltar sobre ella, agafant-la en els seus braços.
Grècia clàssica
-Llavors, Leena, explíca’m detalls, com se’t va insinuar la primera vegada, com et vas deixar persuadir i tot el que va venir després…
-Ella i Demonasa, la coríntia, dona també rica i de les mateixes costums que Megila, havien organitzat un festa, i m’havien contractat perquè hi toqués la cítara. Quan vaig acabar de tocar, com ja era una hora intempestiva i calia anar a dormir, i elles estaven encara borratxes, la Megila em diu: anem, Leena, és un moment fantàstic per anar a dormir; així que fica’t al llit amb nosaltres, enmig de les dues.
– ¿I dormires? Què va passar després?
– Em feien un petó al principi com els homes, no limitant-se a adaptar els seus llavis als meus, sinó entreobrint la boca, i m’abraçaven alhora que m’estrenyien els pits. Demonasa em feia mossegades alhora que m’omplia de petons. Jo no podia fer-me una idea del que era allò. Al cap d’una estona, Megila es va treure la perruca del cap –en portava ha una perfectament acoplada- i es va deixar veure com els atletes més mascles, rasurada. En veure-la així vaig quedar impressionada.
Antic Islam
«Perquè la dona és com l’alfàbrega, si volem assaborir l’aroma de l’alfàbrega cal fregar les fulles entre les mans, només així la planta donarà tot el seu perfum, sinó no s’obtindria res i la planta guardaria gelosament la seva essència tan desitjable. Per tant, per portar a la dona a la incandescència sexual, tracteu-la com a l’alfàbrega. Feu servir tots els mitjans, la boca, la llengua, les mans…
Antic Israel
Jo dormia, però el meu cor vetllava.
Una veu! El meu estimat que truca:
«Obre’m, germana meva, estimada meva,
coloma meva, el meu tot;
el meu cap és ple de rosada,
els meus rulls, de la serena de la nit.»
M’havia tret la túnica:
com posar-me-la de nou?
M’havia rentat els peus:
com me’ls tornaria a embrutar?
L’estimat passa la mà pel forat de la porta,
i les meves entranyes es commouen per ell.
Víkings
«En una sola d’aquestes cases es reuneixen de 10 a 20 persones , més o menys. Cadascuna té un llit on s’asseu. Amb ells hi ha belles joves esclaves destinades als mercaders. Cada un d’ells, davant els ulls dels seus companys, té relacions amb la seva esclava. De vegades tot un grup d’ells s’uneixen d’aquesta manera, uns davant dels altres. Si un mercader entra en aquest moment per comprar a alguns d’ells una jove esclava i els troba ajaguts amb ella, l’home s’hi afegeix i no se separa d’ella sense haver satisfet la seva necessitat.
Xina medieval
Lotus Daurat es va despullar de les enagos i va quedar de peu amb els seus pantalonets escarlata, semblava un jove i bell príncep. La longitud de les seves cames adorables i la corba voluptuosa dels seus malucs eren una agonia pel Wu Ta, qui va deixar anar el seu miserable cuc cec cap els enagos i, en agenollar-se, va gosar besar el peu perfecte de Lotus Daurat. Amb un enuig instantani, ella li va fer un cop de peu a la cara, i així ell va obtenir la deu mil vegades maleïda benedicció de suportar la pressió negligent de la seva sabatilla de ras a la cara.
-¡Gripau fastigós! Tens prohibit tocar-me.
Wu Ta va temptejar feblement a la recerca de la seva trompa d’elefant, que gotejava i li untava les cuixes tremoloses.
-Ara els pantalons –va pregar ell, panteixant, encisat, picant de mans com un nen.
-No són per a tu, vil panerola, formiga que s’arrossega en el llindar, sinó per el meu cunyat, per a un veritable caçador de tigres.
-Els pantalons … -va repetir ell. I la seva veu es diluïa com el so de la campana del temple.
-Té -va cedir ella –aquí els tens.
Japó medieval
Esmola l’oïda per escoltar el que passa a l’habitació veïna. Allà les coses van molt millor, potser perquè l’home de l’habitació veïna està ja en termes íntims amb la seva cortesana, o potser també perquè és un home experimentat que malgrat és la seva la seva primera trobada s’ha despullat sense cap reserva. S’escolta en la foscor a la dona que diu «el teu cos nu sembla mes grassonet del que esperava quan et vaig veure vestit». Després arriba el so d’amoroses abraçades. Els moviments de l’home es fan cada cop més vehements, i en cada atac fa poc cas del coixí o del matalàs. La dona deixa anar un crit de plaer autèntic. En la seva alegria espontània tira a un costat el coixí i hi ha el so de la pinta del seu cabell, que salta trencada en dos trossos.
Mèxic prehispànic
“Yo te vine a dar placer, florida vulva mía, / paladarcito mío. / Tengo gran deseo del pequeño rey Axayacatl. / Mira por favor mis cantaritos floridos. / Mira por favor mis cantaritos floridos”.
Floclore oral mallorquí
Com més llarg i gruixat és
Sa fadrina més ho ama
Quan li posen no diu res
Quan li treuen reclama
Folclore oral eivissenc
«En es teu jardí, Marieta,
he plantat un pesolet d’olor,
i has quedat engolosinada
de sa llet des meu pixó»
Popular eivissenca
València medieval
Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com l’Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la mà e portà’l-se’n, lo qual anava vestit amb gipó de setí carmesí, ab manto abrigat e ab una espasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un forat que havien fet perquè pogués alendar. Lo bany que allí tenien aparellat estava davant la caixa. Aprés que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era lleixaren-se de dansar, e l’Emperador se retragué en la sua cambra, e les donzelles se n’anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba dessús perquè nenguna de les altres no ho vessen. La Princesa se començà a despullar, e Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fan tot nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quan havia filat e deia-li:
-A la fe, senyora, si Tirant fos ací, si us tocava ab les sues mans així com jo faç, jo pens que ell ho estimaria més que si el faïen senyor del realme de França.
-No cregues tu això – dix la Princesa -, que més estimaria ell ésser rei que no tocar-me així com tu fas.
Turquia 1700
«És molt fàcil veure que en realitat tenen més llibertat que nosaltres. Cap dona, sigui quin sigui el seu rang, es permet sortir al carrer sense dos murlins, un que cobreix tota la seva cara excepte els ulls i un altre que amaga tot el seu cap i fins a mitja esquena. La seva silueta també és enterament coberta per una cosa que anomenen serigee, sense el qual cap dona de cap classe apareix en públic; té mànigues estretes que arriben fins a l’extrem dels dits. A l’hivern és de drap, i a l’estiu, de pura seda. Ja pots imaginar que això les disfressa eficaçment, de manera que no hi ha forma de distingir a la gran senyora de la seva serventa. És impossible per al més gelós dels marits reconèixer la seva dona quan se la troba i fan el que volen, impunement.
Afganistà antic
Malgrat siguis bella com Kahsmir al sortir el sol, no estic de cap manera gelós, oh ! molt pèrfida Kharo, de l’amant que has triat i que ocuparà aquesta nit el meu lloc en el teu llit. Per tant, pots convidar-me al vostre banquet, aquesta nit … Porto en mi l’olor del teu cos. No temis res. Portaré beure, portaré menjar … Les carícies al teu ventre i els petons assequen la gola. I després us cantaré les meves balades més belles, les que tu pagaves al teu captaire d’amor amb els diamants de les teves llàgrimes, les perles dels teus somriures i els robins dels teus petons. Portaré en mi l’olor del teu cos.
Voltaire
L’endemà, després de dinar , en aixecar-se de taula, es van trobar darrere d’un biombo ; Cunegunda va deixar caure el seu mocador, Càndid el va recollir ; ella li va agafar innocentment la mà i el jove va besar-la innocentment amb singular vivacitat, sensibilitat i gràcia ; les seves boques es van trobar, els seus ulls es van inflamar, els seus genolls van tremolar, les seves mans es van extraviar. En això estaven quan va encertar a passar al costat del biombo el senyor baró de Thunder i reparant en tal causa i l’efecte, va treure a Càndid del castell a puntades de peu al cul. Cunegunda es va desmaiar; quan va tornar en si, la senyora baronessa li va fer dues bufetades i tot va ser consternació en el més bell i agradable dels castells possibles.
Vargas Llosa
Ahora que ya está incendiada por dentro, su cabecita fosforeciendo de lúbricas imágenes, yo escalaré su espalda y me revolcaré sobre la satinada geografía de su cuerpo, haciéndole cosquillas con mis alas en las zonas propicias, y retozaré como un cachorrillo feliz en la tibia almohada de su vientre. Esos disfuerzos míos la hacen reír y encandilan su cuerpo hasta volverlo brasa. Ya mi memoria está oyendo su risa que vendrá, una risa que apaga los gemidos del órgano y cubre de líquida saliva los labios del joven profesor. Cuando ella ríe sus pezones se endurecen y empinan como si una invisible boca mamara de ellos, y los músculos de su estómago vibran bajo la tersa piel olorosa a vainilla sugiriendo el rico tesoro de tibiezas y sudores de su intimidad. En ese momento mi respingada nariz puede oler el aroma a quesillo rancio de sus jugos secretos. El perfume de esa supuración de amor enloquece a don Rigoberto, quien —ella me lo ha contado—, de hinojos, como el que ora, lo absorbe y se impregna de él hasta embriagarse de dicha. Es, asegura, mejor afrodisíaco que todos los elixires de inmundas mezclas que andan vendiendo a los amantes los brujos y las celestinas de esta ciudad. «Mientras huelas así, seré tu esclavo», dice ella que él le dice, con la lengua floja de los ebrios de amor.
Mercedes Abad
El señor Robertson sufría enormemente porque su esposa era lesbiana y amaba a la señora Smith. La señora Smith también sufría porque se sentía culpable. Al señor Robertson lo único que le gustaba realmente era exhibir su miembro y jugar con él al billar.
Nadie se asombraba al contemplar el desmesurado miembro del señor Robertson. La única persona que parecía preocupada al ver la polla desnuda del señor Robertson era el señor Adams. El señor Adams se acercaba al señor Robertson, se sacaba su propio miembro de los pantalones, lo comparaba con el del señor Robertson y se echaba a llorar desconsoladamente.
La señora Adams nunca estaba allí para calmarlo.Todo el mundo sabía donde estaba la señora Adams.
Cuando decidían ir en su busca, daban unas cuantas vueltas infructuosas por la casa. El señor Adams lloraba cada vez más fuerte.
Todos sabían que sólo la señora Adams podía consolarlo.
Brasil
» [ … ] El terror és la sensació eròtica. Vol de prova. variar les ales. Despertat tan llarg com sóc per un llum de descàrrega. peus enganxats a terra pels corrents d’aigua. Temor de que m’estranguli i l’èxtasi d’iniciador del vol . trencar de coll els crits sufocats pel seu compte. moviment de la palanca. Botons que colpegen. Fer sortir màgia dels dits. Es perd la mà en el maneig del meu membre erecte. El dolor de la rendició. El dit d’un àngel terrenal estripa la gola d’un nen famolenc. Hi ha rima en aquest poema, gemegant en veu baixa , la força i debilitat. L’angoixa i la pau al tacte líricament en una mateixa boca. si al·literem aquest dolor i alegria recitem. Mossegar la mà. Sospirs a la meva esquena. Allibero la seva pressió a la mà, amb les dents [ … ] ».
Buenos Aires
Psique, una púdica joven de dieciséis años, fue obligada por sus progenitores a casarse con Heros, un viejo impotente aunque muy rico.
Para disimular su desfallecimiento de verga, Heros usaba un falo artificial que le había construido la maga Calipigia a cambio de una gruesa suma de dinero. Como la alcoba matrimonial, por orden del anciano, permanecía siempre a oscuras, Psique jamás se enteró del ardid. Parecía satisfecha y redoblaba con su esposo los transportes de la pasión. Cuando quedó embarazada, Heros debió tragarse la ira, pero no podía ocultar un semblante sombrío cada vez que lo felicitaban por su tardía paternidad.
La maga Calipigia lo llevó a un aparte y le dijo: «¿Por qué pone esa cara? ¿Quiere que la gente murmure? Vamos, quítese de la cabeza la idea de que Psique lo ha engañado con otro hombre. Lo que ocurre es que el falo que le vendí posee, entre otras virtudes, la facultad de la procreación. No se lo dije antes de estar segura de que Psique era fértil. Ahora que lo sé se lo digo. Entre nosotros ¿no merezco alguna recompensa adicional?».
Y lo miró con expresión severa.
Heros recobró o hizo como que recobraba el buen ánimo y volvió a entregarle a Calipigia una considerable suma de dinero. Tan mágico era aquel falo que Psique tuvo siete hijos: dos morenos, dos rubios y tres pelirrojos.
Joyce
“La meva dolça, petita, lasciva Nora, vaig fer el que em vas dir, tros de marraneta, i em vaig fer palles dues vegades mentre llegia la teva carta. Em sento entusiasmat de saber que t’agrada que et donin pel cul. Ara puc treure a relluir aquella nit en què et vaig follar tantíssim per darrere. Mai he passat amb tu una vetllada de sexe amb més merda, estima- da. La meva polla va estar clavada dins teu durant hores, entrant i sortint per la part inferior del teu cul aixecat. Sentia uns gruixuts i suats pernils sota les meves pilotes i veia la teva cara envermellida i els teus ulls febrosos. A cada estocada meva, la teva llengua de foc brollava ardent entre els teus llavis, i si l’estocada era més enèrgica que de costum, et rajaven de darrere pets forts i marranots. Tenies el cul ple de pets aquella nit, estimada, i te’ls vaig anar traient, grossos, huracanats, ràpids, menuts, alegres petardejos, i molts pets breus i desobedients que acabaven en un perllongat balbucejar del teu forat. És meravellós follar una femella ventosa si a cada envestida li treus un pet. Crec que reconeixeria els pets de Nora a qualsevol banda”.
Bukovski
“Tots tenim por de ser marietes. Estic fart d’això. Potser hauríem de tornar-nos tots marietes i tranquil·litzar-nos. No agafar el cinturó com Jack (Jack Kerouac). Però Jack és bo, per variar. Hi ha massa gent amb por de parlar contra els marietes, intel·lectualment. Igual que hi ha massa gent que té por de parlar contra l’esquerra, intel- lectualment. No em preocupa el rumb que prengui l’assumpte, només sé que hi ha massa gent amb por”.
Mèxic
Siempre nos habíamos abrazado como deseando fundirnos, como si nos asaltara la necesidad de abrirnos el pecho para portarnos una en otra […] Pude besarla como siempre quise, succionando la venita azul de su cuello que ella me entregaba con deleitosa sumisión, como intuyendo desde siempre mi deseo de poseerla. Nos amamos como un par de gatas a lenguazos y mordiscos, celebrando la travesura máxima con risas de duende, deseando que nuestros padres pudieran vernos a la una hurgando en el sexo de la otra, y así […] alcanzamos la plenitud.
Julio Cortázar
Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.
Josep Piera
«Només cal haver sentit la carícia perfumada del codony, haver-ne tingut algun entre les mans i haver-lo mossegat, per evocar l’eròtica nuesa d’un bon cul»
Austràlia
Imagina que volgués menjar-te
probablement començaria
pels dits, les galtes i els pits
tot i que em temptaries sencera,
tan poderosament especiada
per fer-me desdir de la meva tria.
Mentre t’engolís sencera
com una llepolia, com una llaminadura
deixaria els ossos petits
amb molta cura a la vora del plat
i acariciaria els més grans
com si fossin talismans de vori.
Pere Gimferrer
“M’agenollava per besar les seves mitges, el naixement del sexe sota l’organdí —de besllum, el pubis fosc, humit i fragant—, i lliscava la roba fins a descobrir el borrissol, aquella olor seva de càmfora cremada, enganxosa i dolça”.
Acudits
Lista de gente a la que queda muy feo invitar a una orgía
La mamá o el papá de cualquiera de los otros participantes.
La directora del colegio donde van los hijos de uno.
Cualquiera que tenga más de 75 años, a menos que se tengan pruebas de que participó exitosamente en otras orgías recientes.
Cualquiera que sea menor de edad, a menos que el resto de los participantes, incluido quien organiza, sean también menores de edad.
Cómo invitar finamente a una orgía
Invite a una fiesta de gala y pídale a sus invitados que se pongan su ropa interior de más vestir.
Invite a una fiesta de disfraces aclarando que el tema general es una playa nudista.
Invite a una fiesta de caridad a beneficio del banco de esperma más próximo a su domicilio
Como agua para chocolate
Lo único que la animaba era la ilusión del refrescante baño que la esperaba, pero desgraciadamente no lo pudo disfrutar pues las gotas que caían de la regadera no alcanzaban a tocarle el cuerpo: se evaporaban antes de rozarla siquiera. El calor que despedía su cuerpo era tan intenso que las maderas empezaron a tronar y a arder. Ante el pánico de morir abrasada por las llamas salió corriendo del cuartucho, así como estaba, completamente desnuda.
Para entonces el olor a rosas que su cuerpo despedía había llegado muy, muy lejos. Hasta las afueras del pueblo, en donde revolucionarios y federales libraban una cruel batalla. Entre ellos sobresalía por su valor el villista ese, el que había entrado una semana antes a Piedras Negras y se había cruzado con ella en la plaza.
Una nube rosada llegó hasta él, lo envolvió y provocó que saliera a todo galope hacia el rancho de Mamá Elena.
Txell Escrigas
Passes la teva llengua pel meu coll, la passeges fent petits tocs, amunt i avall. T’atures al lòbul de l’orella. M’estremeixo, m’excites, em mullo. Apartes la roba que et molesta i baixes cap a l’espatlla fent petits petons. Petó, llepada, petó, llepada… Quan arribes al final de l’espatlla, una suau mossegada. M’aixeques els cabells, olores el meu clatell. Aspires profundament. Pots veure com la meva pell reacciona al teu alè. Passes a l’altre meitat del meu cos i fas el mateix que abans. Sense pressa, sense pausa. No sé qui gaudeix més dels dos.
