Saltar al contenido

El librero de Macondo

XXIX Premio de Novela Ciudad de Badajoz

Cubierta de «El librero de Macondo», de Roser Amills
Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición: € 18,00
ISBN: 978-84-19132-85-7
Medidas: 15,00 x 23,00 cm
Páginas: 288
Kindle - Kindle: € 9,49
ISBN: 978-84-19132-91-8
Páginas: 288
Apple Books - Apple Books: € 9,49
ISBN: 978-84-19132-91-8
Páginas: 288
Libros
Libros

El librero de Macondo reconstruye la amistad entre Ramon Vinyes, republicano catalán exiliado en Colombia, y un joven Gabriel García Márquez, aprendiz de escritor. Referente en Barranquilla y decisivo en su aprendizaje, Vinyes está en el origen del «sabio catalán» de Cien años de soledad, de la que fue el primer lector.

Link directo para leer un fragmento de El librero de Macondo de Roser Amills.

A ritmo vertiginoso y a lo largo de más de un siglo, la novela recorre escenarios compartidos por Ramon Vinyes y Gabriel García Márquez: Berga, Barcelona, Mallorca, París, Ciénaga, Toulouse, Cerdanyola y México, además del espacio simbólico de Macondo.

Dos figuras opuestas: un García Márquez entusiasta y aún inseguro, en busca de maestros, y un Vinyes envejecido y cansado por los exilios, la pobreza, la ocultación de su homosexualidad y el desinterés hacia su obra en catalán, aunque todavía central en la vida cultural de Barranquilla. Atraído por su rigor, ironía y generosidad, el joven Gabo se acerca al «sabio que había leído todos los libros» en busca de orientación. Vinyes, inmortalizado como el librero que ayuda a descifrar los pergaminos de Melquíades —núcleo estructural de Cien años de soledad y de Macondo—, aparece aquí en su dimensión real más documentada: un intelectual atravesado por la derrota histórica, con una patria y una lengua perdidas, y con una larga trayectoria como dramaturgo incomprendido.

«Don Ramon Vinyes, el sabio catalán que tanto ansiaba y tanto me aterraba conocer, no había ido aquella tarde a la tertulia de las seis. Cuando salimos del café, con cinco tragos a cuestas, ya teníamos años de ser amigos.»

— Gabriel García Márquez, Vivir para contarla

El relato se construye desde el intercambio entre lo que uno busca sin saberlo y lo que el otro cree que ya no puede ofrecer. Compartirlo y sincerarse los transforma. La novela incorpora un segundo nivel: la autora se expone y aborda la escritura, las monstruosidades del origen familiar, las relaciones filiales y de pareja, y la forma en que todo ello condiciona el trabajo literario. Para García Márquez, Vinyes y la autora, la obra actúa como mecanismo de comprensión de lo vivido y catalizador de consecuencias inesperadas.

Agenda

Feria del Libro de Badajoz: del 9 al 18 de mayo de 2026.

Feria del Libro de Madrid: del 29 de mayo al 14 de junio de 2026.

 

Por qué leer El librero de Macondo

  • Premio Ciudad de Badajoz de Novela 2025.
  • Quinta novela de una autora con trayectoria consolidada.
  • Conexión directa y documentada con el origen literario de Gabriel García Márquez y de Macondo.
  • Recuperación de Ramon Vinyes como figura clave poco conocida, con una obra y una vida singulares.
  • Narración ágil, de ritmo vertiginoso, que recorre más de un siglo de historia catalana, europea y colombiana.
  • Dimensión autobiográfica que amplía la lectura hacia lo personal y contemporáneo.
  • Publicación en el contexto del centenario de Gabriel García Márquez en 2027, lo que refuerza su relevancia editorial y comercial.

El librero de Macondo, Roser Amills

A la venta: 6 de mayo de 2026

Editorial: Fundación José Manuel Lara (Grupo Planeta)

Gabriel García Márquez, que homenajeó a Ramon Vinyes en Cien años de soledad con el personaje del sabio catalán
García Márquez homenajeó a Ramon Vinyes en Cien años de soledad con el personaje del «sabio catalán».
Ramon Vinyes y Gabriel García Márquez con el Grupo de Barranquilla
Vinyes y García Márquez se conocieron en el Grupo de Barranquilla, la tertulia en la que el catalán fue maestro y referente.
Fragmento:

XXIX Premio de Novela Ciudad de Badajoz

El jurado estuvo integrado por Manuel Pecellín Lancharro, catedrático de Filosofía y miembro de la Real Academia de Extremadura; Luis Alberto de Cuenca y Prado, profesor de Investigación del CSIC y académico de número de la Real Academia de la Historia; Paloma Sánchez-Garnica, escritora y Premio Planeta 2024; Juan Manuel de Prada, escritor; Espido Freire, escritora; e Ignacio F. Garmendia, editor de la Fundación José Manuel Lara.

Link directo para leer un fragmento de El librero de Macondo de Roser Amills

Reseñas:Amalia Marugán :

Hola, Roser.
He terminado El librero de Macondo y quería compartirte una impresión que me ha acompañado durante toda la lectura.
Más que leer una novela, he tenido la sensación de asistir a una crónica escrita desde dentro. Como si hubieras podido sentarte junto a los personajes y anotar conversaciones, silencios y gestos mientras sucedían. Eso me ha obligado a ser una lectora especialmente activa, a seguirlos de cerca y a sentirlos como personas reales antes que como figuras literarias o históricas.
Me ha gustado mucho esa mezcla entre documentación, memoria y vida. En varios momentos olvidé que estaba leyendo una recreación y tuve la impresión de estar acompañando a Gabriel y a Ramón en tiempo real.
También me ha interesado la mirada sobre la vocación literaria, sobre las dudas, las renuncias y todo lo que queda fuera de la fotografía del éxito.
Y quiero decirte algo más. Me ha parecido especialmente generoso, y también muy valiente, que te desnudes en los pasajes más personales que atraviesan la novela. No es fácil exponerse de esa manera cuando se escribe, y creo que precisamente esa honestidad aporta una capa adicional de verdad y cercanía al relato.
Gracias por una lectura tan rica y tan llena de matices. Ha sido un verdadero placer.

Carolina Picornell Howard :

Bon dia preciosa Roser!
M'ha encantat el teu llibre!
T'estim i admir!!

Llorenç Elbaz :

Mu mare i jo l'hem gaudit de la primera pàgina fins el final

Pilar Ribal Simó :

Jo l’estic llegint i m’agrada molt !!

Miguel Ángel Almodóvar :

He superado el Ecuador de tu novela y estoy sinceramente impresionado. Es magnífica y llena de ventanas a otros mundos.

Anne Sophie Dixneuf :

Ya esta... No me ha quedado mas remedio que terminar tu libro.
Lo volveré a leer sin duda. Hay tantas frases impactantes, un estilo impecable, mucha información histórica y sobre todo, como escritora, te imaginé en esta creación, totalmente atrapada en ella, en este mundo que nos envuelve mientras la historia se va desarrollando. Te admiro mucho.

Y ahora si, "deixeu-me tranquil!"
Quiero digerir este libro con tranquilidad. Y quedarme con Alfons, Elena, Gabriel y por supuesto, Ramon un poco mas..
Gracias Roser!

Pilar Manzanares, revista Esquire dijo en Esquire: «El catalán que tuvo una librería en Macondo» :

En el callejón que terminaba en el río, había una tienda de libros. A ella se acercaría Aureliano Buendía para buscar en sus rincones el conocimiento que le haría llegar al fondo de los pergaminos. […] Así El librero de Macondo es historia y reflexión. Es el joven que espera una revelación que no llega y el viejo que ha pasado por mucho y anda descreído porque la vida no siempre es justa.

Pere Sureda :

Muy recomendable: La vida une mundos…

Finalizada la lectura de una “novela” maravillosa, de Roser Amills EL LIBRERO DE MACONDO, que coincide “por arte del realismo mágico” con la edición que reedité en 2007 - con motivo de los 80 años de vida de García Márquez, los 40 años de la primera edición de Cien años de soledad, y los 25 años de la concesión del Premio Nobel de Literatura- en catalán traducida por Avel·lí Artís-Gener.

“Con Avel·lí de copiloto y un ejemplar del libro recién traducido por él en el bolsillo de la guayabera, García Márquez estaciona en Berga, se acerca a la fuente, lee la placa con su acento caribeño. “Donar nom a una font! Quin desig més viu! / Font de Mossèn Guiu. Se pregunta, divertido, que opinará don Ramon, desmenuzado entre los caracoles, restos de cal y raíces de la fosa común donde lo han abandonado, de estos versos suyos que seleccionaron. De que él siga sin corbata y, Macondo, ahora, también hable catalán. “Deixeu-me tranquil”.

Juan Melenchón :

Hola Roser ja m'he acabat el llibre i m'encanta. Moltes felicitats.

Teresita dijo en Planeta de Libros, El librero de Macondo :

Me ha encantado este libro, es precioso, os lo recomiendo, gracias

Araceli Isabel Otamendi dijo en Revista digital de cultura Archivos del Sur desde Buenos Aires :

Hace años la escritora española Roser Amills me envió sus poemas y los publiqué en mi revista. Luego ella me entrevistó para La Vanguardia. Ahora, con un premio importante y una novela que publica la Fundación José Manuel Lara (Grupo Planeta) me escribe para retomar el contacto. Esta es la historia de un vínculo que el tiempo no borró.

Mirtha Caré dijo en El café diario :

La escritora mallorquina Roser Amills ganó el Premio Ciudad de Badajoz 2025 con su novela El librero de Macondo, que será publicada el 6 de mayo de 2026 con la editorial Fundación José Manuel Lara, del Grupo Planeta, ingresando de esta manera al catálogo de títulos premiados en este histórico certamen.

En El librero de Macondo, Amills combina investigación histórica y una dimensión autobiográfica para narrar la relación entre Ramón Vinyes y Gabriel García Márquez. En esta entrevista, que la autora concedió muy cordialmente a El Café Diario®, reflexiona sobre el origen del proyecto, el proceso de escritura y los vínculos entre memoria, literatura y experiencia personal.

Nuria Sánchez-Gey Valenzuela dijo en Conversación en la Feria del Libro de Badajoz sobre 'El librero de Macondo', novela ganadora del Premio Ciudad de Badajoz 2025 :

Leer un libro sabiendo que después tendrás la responsabilidad de presentarlo junto a su autora no es lo mismo que simplemente leerlo. Se lee con otra mirada. Con más atención, con más compromiso y también con una enorme responsabilidad.

Cada página se analiza de manera distinta: las palabras, los silencios, los personajes, las tramas, la estructura, el estilo… el contenido, pero también el continente. Buscas conexiones con otros autores y otras obras, pero sobre todo intentas descubrir aquello que hace única la historia que tienes entre las manos.

Sam Muñoz dijo en Entrevista a Roser Amills, autora de «El librero de Macondo», 16-5-2026, Viaje a Ítaca Podcas :

Periodista, poeta y novelista incansable, Roser Amills ha demostrado una habilidad única para desenterrar anécdotas históricas y convertirlas en relatos vibrantes. Tras el éxito de obras como «La bachillera» o «El ecuador de Ulises», regresa a las librerías con «El librero de Macondo», obra con la que obtuvo el XXIX Premio de Novela Ciudad de Badajoz. En esta entrevista, exploramos cómo la autora mallorquina reconstruye la vida de Ramon Vinyes i Cluet, una pieza clave en el universo de Macondo creado por Gabriel García Márquez y en la vida personal y lectora del escritor colombiano. Hablamos con Roser sobre su proceso de investigación y su conexión personal con los personajes. *Música: 'Macondo', del álbum «¡Enjaulado!» (Óscar Chávez, 1971). Entrevista emitida en El Prat Ràdio el sábado 16 de mayo de 2026.

Cris Monteoliva dijo en La orilla de las letras :

Queridos amigos de La Orilla de las Letras,

volvemos a la carga con nuestras entrevistas, esta vez con la que nos ha concedido Roser Amills.


Enlace a la sala de prensa de El librero de Macondo de Roser Amills

Planeta de libros, link de prensa

Ramon Vinyes i Cluet, pasaporte
Ramon Vinyes i Cluet, pasaporte

Ramon Vinyes, el sabio catalán de Cien años de soledad

Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952) fue dramaturgo, librero y maestro de una generación de escritores colombianos. Desde su librería de Barranquilla animó al Grupo de Barranquilla, donde un joven Gabriel García Márquez encontró lecturas, consejos y un modelo de escritor. García Márquez le rindió homenaje en Cien años de soledad con el personaje del «sabio catalán». Roser Amills tardó diez años en reconstruir esa amistad.

Más sobre El librero de Macondo

Cubierta de «El librero de Macondo», de Roser Amills

Antología «Noray de letras»

    Literatura rodeada de mar: 10 relatos sobre escribir en Mallorca

    Cubierta de «Noray de letras»
    Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición
    Páginas: 40

    Literatura rodeada de mar: 10 relatos sobre escribir en Mallorca.
    Walking on Words, Fundació Mallorca Literària. 2021. Depósito legal: PM 0699-2021

    Noray de letras presenta el proyecto WoW Mallorca (activo desde 2015), orientado a consolidar Mallorca como territorio literario y a visibilizar su patrimonio vinculado a la escritura. Se citan autores universales relacionados con la isla y se plantea cómo paisaje, memoria y experiencia influyen en la literatura. Las rutas “Walking on Words” se explican como itinerarios que conectan territorio y textos. La introducción plantea preguntas sobre la relación entre lugar y escritura, y sitúa la antología como un recorrido por los espacios creativos de diez autores residentes o vinculados a Mallorca.

    Sebastià Alzamora — Noray de piedra
    Roser Amills — Seguir escribiendo con o sin tierra
    Miquel Bezares — Entre ventanas, entre ausencias
    Míriam Cano — Plaza Mayor
    Gabriel Janer Manila — Límites
    Anna Nicholas — Una canción de amor a la Illa Dorada
    Bel Olid — Realquilada
    Joan Miquel Oliver — 1984 (Port de Valldemossa)
    Joan Pons Bover — Patria
    Miquel Rayó — Donde nacen las palabras

    Tres lenguas, una isla

    Walking on Words es un proyecto de la Fundació Mallorca Literària que invita a escritores a explorar los lugares donde nace su escritura. La antología se publicó en tres ediciones: la catalana (Norai de lletra), esta en castellano y la inglesa (Mooring Words). Roser Amills comparte páginas con autores como Gabriel Janer Manila, Sebastià Alzamora, Bel Olid o Joan Miquel Oliver.

    Más sobre Noray de letras

    Ficha: Fundació Mallorca Literària, 2021.

    Fragmento:

    norai de lletra, mooring words, noray de letras
    norai de lletra, mooring words, noray de letras

    Seguir escribiendo con o sin tierra, como un milagro

    / Roser Amills

    El año de las Olimpiadas de Barcelona cumplí 17 años y di un salto para cruzar el mar que ha durado hasta hoy, como cuando sueñas que vuelas.

    En la maleta: una cazuela, dos cucharas de madera del ayuno de San Lorenzo, un juego de sábanas bordadas de la abuela y el dinerito de haber trabajado de los 13 a los 17 en el Hostal de Algaida, Ca n’Alorda y Can Gordiola, la fábrica de vidrio soplado.

    LEER MÁS

    Antes del salto hay un lastre, una densidad y una germinación. Para explicar este cambiar los pies de tierra, hagamos una pausa y observemos que ya había tenido que dar algunos más, de saltos, más pequeños y discretos: la firma de papá en los papeles de la beca; falsificar la patria potestad, y hacer llorar a mamá: a la hija mayor no se le ha perdido nada en la Península. ¿Estudiar? Vanidad. Imperdonable.

    Mi tío me había regalado una máquina de escribir, el abuelo me enviaría cartas a Barcelona, la abuela se quedaba sonriendo como solo ella sonreía, papá había rasgado los impresos muy convencido; yo, árbol crecido torcido que había que enderezar. Doña Aina y don Joan, maestros de primaria, me perdonaban la dislexia del cerebrito recién recuperado de una toxoplasmosis. Decían: «Escribe, escribe» y se creían que me había caído por las escaleras una o dos veces por semana.

    La profesora de latín del instituto no se lo creía tanto. Excursión a ver un reloj de sol y la conversación aquella: el tiempo es una hilera de polaroids que se van revelando a medida que las miras. De una de las traducciones saqué la otra idea: dos puñados de tierra roja de Algaida, llevarlos conmigo a la Villa Universitaria de la Autónoma.

    Hay un proverbio árabe que dice que nadie puede saltar fuera de su sombra y está Josep, el padre francés del hijo que parí en segundo curso de la carrera de Filología y que se llamó Marcel —durante todo el embarazo busqué en Proust el tiempo que todavía no había perdido. Josep le decía el otro día a este hijo, tan mayor que va a cumplir 27, que no entiende que lo haya dejado todo y haya regresado a Algaida, al lugar de los primeros males, para terminar trabajando de peón de limpieza. «Tu madre sacaba matrículas, en la Universitat de Barcelona ganó un premio de narrativa que presidía Joan Perucho, publicó su primer libro con 20 años con otro premio, de poesía, cinco novelas…».

    Esto que hablan padre e hijo mayor y que le cuentan al pequeño, que tiene 14 y otro padre, me suena como cuando canto dentro del pozo, tan claro como para ponerlo con los dos puñados de tierra, bien centrado entre la vida y la muerte, y sonreír; todo es comunicable e incomunicable, como estas polaroids que ahora reviso porque me han pedido que reflexione sobre la escritura y la tierra y esto es lo que brota, cada nueva metáfora cuesta como a las plantas inventarse una forma de hoja diferente, hacer entender lo importantes que son la tierra y escribir, que todo es siempre poco precio por mantenerlos: es poquísimo sudar este verano como he sudado, con una escoba en la mano, barriendo sombras de reflexiones. La tierra mallorquina no ha sido nunca fácil de labrar, llena de piedras y seca, y los mallorquines también.

    Paredes de piedra seca. Ponemos los problemas como margen del camino y avanzamos; las he saltado tantas veces que me he convertido en atleta de ir y volver profunda y con la sólida constancia y la bella monotonía de ser yo también materia de cuneta, tantas palabras y tierra que tengo y tenía y tendré bajo el escritorio en una bandeja de plástico llena de historias.

    Un día me visitó, en la bandeja del barrio de Gracia de Barcelona, un abejorro rubio de los que viajan desde África, es como un colibrí, y me dijo de regresar. Pasan el invierno en grietas entre las rocas, árboles o edificios y emprenden el viaje con los vientos que soplan del sur, desde el Mediterráneo y el norte de África hasta Algaida y Gracia.

    Otro día, ya en 2020, en Algaida me pidieron que diese el pregón y el honor fue en el mes de enero del año pasado. Gustó y rompí alguna fantasía sobre qué diría, expliqué «víctima de violencia doméstica» y después «víctima de violencia de género», del padre de mi segundo hijo, Joanet. Estas cosas no son para un pregón, y acabé de arreglarlo en marzo cuando volví, huyendo y tan real, a vivir a la casa donde había nacido 46 años atrás, con poco más que las manos vacías, y se complicó: mi tío, pozo tapiado, ya no me quiere ni con máquina de escribir ni sin ella y dice que debería volver con el maltratador; la alcaldía declara desagrado y me revictimiza un año entero por la frivolidad de pedir ayuda y algo más que banco de alimentos y cuando me vuelvo a matricular en la universidad, cuestionan, murmullan; quizá entre todos tienen razón y debería aprender una lección. Todavía no sé cuál.

    La espero. Optimista. Me despierto a las 4:45 h para ir a trabajar más contenta que unas castañuelas porque todavía no veo tiempo perdido por ninguna parte, escribo esto y aquello. Esta lección como de rondalla mallorquina de la doncella que saltó de tierra hace 28 años, que nunca se casó y que solo trajo de vuelta los libros de todos aquellos años dedicados al pueblo y al tío y a los padres perdonados, y los quiero y quiero a Algaida y a cada piedra del camino que no me soporta. Roser¹ demasiado silvestre, «esto te pasa por querer ser tan independiente». Incómoda como las malas hierbas que hilan raíces por cualquier grieta y sobreviven a todas las inclemencias, seguir escribiendo con o sin tierra, como un milagro.

    ¹ Juego de palabras con el nombre de la autora, Roser, que en castellano significa «rosal».

    COLAPSAR

    norai de lletra, mooring words, noray de letras
    norai de lletra, mooring words, noray de letras

    Cubierta de «Noray de letras»

    Antologia «Norai de lletra»

      Literatura voltada de mar: 10 relats sobre escriure a Mallorca

      Cubierta de «Norai de lletra»
      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició
      Páginas: 40

      (Norai de lletra – Literatura voltada de mar: 10 relats sobre escriure a Mallorca)
      Walking on Words, Fundació Mallorca Literària. 2021. Depósito legal: PM 0699-2021

      El projecte WoW Mallorca és una iniciativa per destacar Mallorca com a espai literari ric i divers. Recorda la presència d’autors universals associats a l’illa i reflexiona sobre la relació entre territori, memòria i creació literària. Les rutes “Walking on Words” es presenten com una manera de descobrir la literatura a través dels espais físics. El text formula preguntes sobre com el paisatge i la llum condicionen l’escriptura i presenta els relats com un recorregut pels llocs creatius dels autors mallorquins.

      Sebastià Alzamora — Norai de pedra
      Roser Amills — Continuar escrivint amb terra o sense…
      Miquel Bezares — Entre finestres, entre absències
      Míriam Cano — Plaça Major
      Gabriel Janer Manila — Límits
      Anna Nicholas — Una cançó d’amor a l’Illa Daurada
      Bel Olid — Rellogada
      Joan Miquel Oliver — 1984 (Port de Valldemossa)
      Joan Pons Bover — Pàtria
      Miquel Rayó — On neixen els mots

      Tres llengües, una illa

      Walking on Words és un projecte de la Fundació Mallorca Literària que convida escriptors a explorar els llocs on neix la seva escriptura. L'antologia es va publicar en tres edicions: aquesta en català, la castellana (Noray de letras) i l'anglesa (Mooring Words). Roser Amills hi comparteix pàgines amb autors com Gabriel Janer Manila, Sebastià Alzamora, Bel Olid o Joan Miquel Oliver.

      Més sobre Norai de lletra

      Fitxa: Fundació Mallorca Literària, 2021.

      Fragmento:

      norai de lletra, mooring words, noray de letras
      norai de lletra, mooring words, noray de letras

      Continuar escrivint amb terra o sense, com un miracle

      / Roser Amills

      L’any de les Olimpíades de Barcelona vaig fer 17 anys i un salt per creuar la mar que ha durat fins avui, com quan somies que voles.

      A la maleta: una greixonera, dues culleres de fusta del desdejuni de Sant Llorenç, joc de llençols brodats de la padrina i els doblerets de fer feina dels 13 als 17 a l’Hostal d’Algaida, ca n’Alorda i can Gordiola, la fàbrica de vidre bufat.

      LEER MÁS

      Abans del salt hi ha un llast, una densitat i una germinació. Per explicar aquest canviar els peus de terra fem una pausa i contemplem que ja n’havia hagut de fer uns quants, de salts, més petits i discrets: la firma del pare en els papers de la beca. Falsificar la pàtria potestat i fer plorar la mare, no calia que la filla gran vagi a la Península a fer res. Estudiar? Vanitat. Imperdonable.

      El tiet m’havia regalat una màquina d’escriure, el padrinet m’enviaria cartes a Barcelona, la padrineta quedava somrient com només somreia ella. El pare va estripar els impresos ben convençut: jo arbre crescut tort i s’havia de redreçar. La senyora Aina i el senyor Joan, mestres de primària, em perdonaven la dislèxia del cervellet acabat de recuperar de la toxoplasmosi, deien: “Escriu, escriu”, i es creien que havia caigut per les escales, un o dos cops cada setmana.

      La professora de llatí de l’institut no s’ho creia tant, excursió a veure un rellotge de sol i la conversa aquella, el temps és una filera de polaroids que es revelen a mesura que les mires. D’una de les traduccions en vaig treure l’altra idea: dues grapades de terra vermella d’Algaida, dur-les amb mi a la Vila Universitària de l’Autònoma.

      Hi ha un proverbi àrab que diu que ningú no pot saltar fora de la seva ombra i hi ha en Josep, el pare francès del meu fill parit el segon curs de la carrera de Filologia i que es va dir Marcel. Tot l’embaràs vaig cercar amb Proust el temps que encara no havia perdut. En Josep li deia l’altre dia a aquest fill, tan gran que farà 27 anys, que no entén que ho hagi deixat tot i hagi tornat a Algaida, al lloc dels primers mals, per acabar-hi treballant de peó de neteja. “La teva mare treia matrícules, va guanyar a la Universitat de Barcelona un premi de narrativa que presidia en Joan Perucho, va publicar el primer llibre amb 20 anys amb un altre premi, de poesia, cinc novel·les…”.

      Tot això que parlen pare i fill gran i li diuen al petit, que en té 14 i un altre pare, em sona com quan cant dins la cisterna, tan clar com per posar-ho amb les dues grapades de terra ben centrat entre la vida i la mort i somriure. Tot és comunicable i incomunicable com aquestes polaroids que ara revis perquè m’han demanat que reflexioni l’escriptura i la terra i brolla això: cada metàfora nova costa com a les plantes inventar-se una forma de fulla diferent, fer entendre què en són d’importants la terra i escriure, que tot és sempre poc preu per mantenir-los, és poquíssim suar aquest estiu que he suat amb una granera a la mà de granar ombres de reflexions. La terra mallorquina no ha estat mai gens bona de llaurar, plena de pedres i eixuta, i els mallorquins, també.

      Parets de pedra seca. Posam els problemes de voraviu del camí i avançam, els he saltat tantes vegades que m’he convertit en atleta d’anar i tornar profunda i amb la sòlida constància i la bella monotonia de ser jo també matèria de cuneta. Tantes paraules i terra que tinc i tenia i tindré sota l’escriptori en una safata de plàstic plena d’històries.

      Un dia m’hi va visitar, a la safata del barri de Gràcia de Barcelona, un borinot ros dels que viatgen de l’Àfrica —és com un colibrí—, i em va dir de tornar. Passen l’hivern a esquerdes entre les roques, arbres o edificis i emprenen viatge amb els vents que bufen del sud, des del Mediterrani i el nord de l’Àfrica fins a Algaida i Gràcia.

      Un altre dia, ja del 2020, em van demanar que fes el pregó d’Algaida i l’honor va ser al mes de gener de l’any passat. Va agradar i vaig estripar alguna fantasia de què diria, vaig explicar: “víctima de violència domèstica” i després “víctima de violència de gènere”, del pare del meu segon fill, en Joanet. Aquestes coses no són per un pregó, i ho vaig acabar d’arreglar al març quan vaig tornar, fugint i ben real, a viure a la casa on havia nascut 46 anys abans amb poc més que les mans buides i es va complicar. El tiet pou tapat ja no em vol amb màquina d’escriure ni sense i diu que hauria de tornar amb el maltractador. La batlia declara desgrat i em revictimitza un any sencer per la frivolitat que demani ajut i alguna cosa més que banc d’aliments, i quan em torn a matricular a la universitat qüestionen, marmulen, potser entre tots tenen raó i hauria d’aprendre una lliçó. Encara no sé quina.

      L’esper. Optimista. Despert a les 4:45 h per anar a fer feina més contenta que un gínjol perquè encara no veig temps perdut enlloc, escric això i allò altre. Aquesta lliçó com de rondalla mallorquina de la donzella que va saltar de terra fa 28 anys, no es casà mai i només va dur de tornada els llibres de tots aquests anys dedicats al poble i al tiet i als pares perdonats. I els estim i estim Algaida i cada pedra del camí que no m’aguant. Roser massa silvestre, “això et passa per voler ser tan independent”. Incòmoda com les males herbes que filen arrels per qualsevol escletxa i sobreviuen a totes les inclemències, continuar escrivint amb terra o sense, com un miracle.

      COLAPSAR
      Cubierta de «Norai de lletra»

      Antología «Mooring Words» (edición inglesa)

        Literature by the Sea: 10 tales on writing in Mallorca

        Cubierta de «Mooring Words»
        Ediciones:Tapa blanda (English) - 1st edition
        Páginas: 40

        Mooring Words. Literature by the Sea: 10 tales on writing in Mallorca es la edición inglesa de la antología de la Fundació Mallorca Literària dentro del proyecto Walking on Words (2021), publicada también en catalán (Norai de lletra) y en castellano (Noray de letras). Diez autores residentes o vinculados a Mallorca —Sebastià Alzamora, Roser Amills, Miquel Bezares, Míriam Cano, Gabriel Janer Manila, Anna Nicholas, Bel Olid, Joan Miquel Oliver, Joan Pons Bover y Miquel Rayó— escriben sobre los lugares de la isla donde nace su escritura. El texto de Roser Amills se titula «Still writing with or without a land, like a miracle».

        In English:

        Walking on Words, Fundació Mallorca Literària. 2021. Depósito legal: PM 0699-2021

        Mooring Words introduces the WoW Mallorca project as an initiative highlighting Mallorca as a diverse literary territory. It references well-known writers connected to the island and examines how landscape, memory and cultural context shape writing. The “Walking on Words” routes are described as literary itineraries linking geography and literature. The introduction frames the anthology as an exploration of the creative environments of ten authors writing in or about Mallorca.

        (Mooring Words – Literature by the Sea: 10 tales on writing in Mallorca)

        Sebastià Alzamora — Stone mooring
        Roser Amills — Still writing with or without a land…
        Miquel Bezares — Between windows, between absences
        Míriam Cano — Plaça Major (Main square)
        Gabriel Janer Manila — Limits
        Anna Nicholas — Heart-song for the Golden Isle
        Bel Olid — Subletter
        Joan Miquel Oliver — 1984 (Port de Valldemossa)
        Joan Pons Bover — Homeland
        Miquel Rayó — Where the words are born

        Tres lenguas, una isla

        Walking on Words es un proyecto de la Fundació Mallorca Literària que invita a escritores a explorar los lugares donde nace su escritura. La antología se publicó en tres ediciones: la catalana (Norai de lletra), la castellana (Noray de letras) y esta en inglés. Roser Amills comparte páginas con autores como Gabriel Janer Manila, Sebastià Alzamora, Bel Olid o Joan Miquel Oliver.

        Más sobre Mooring Words

        Ficha: Fundació Mallorca Literària, 2021. 40 páginas.

        Fragmento:

        Still writing with or without a land, like a miracle

        / Roser Amills

        The Barcelona Olympics were held in the year I turned 17 and took the plunge to travel across the sea on a venture that has lasted up to the present, just like when you dream you can fly.

        In my suitcase: a cooking pot, two wooden spoons from the fast of Saint Lawrence, a set of my grandmother’s embroidered sheets and my meagre earnings from working between the ages of 13 and 17 at Hostal d’Algaida, Ca n’Alorda and Can Gordiola, the blown glass factory.

        Before breaking ties there is always a sense of burden, density and period of germination. In order to understand this change of setting, let’s stop for a moment and take account of the previous, smaller and less obvious steps: dad’s signature on the grant forms; faking parental authority and making mum cry: why would the eldest daughter wish to go to the mainland. To study? Sheer, unforgivable vanity.

        LEER MÁS

        My uncle had given me a typewriter; grandad would send me letters to Barcelona; grandma continued to smile as only she knew how; dad had determinedly ripped up the forms; I was the twisted tree trunk that had to be straightened. Doña Aina and Don Joan, my primary school teachers, forgave the dyslexia of a mind that had recently recovered from toxoplasmosis. “Write, write”, they urged me, convinced that I had fallen down the stairs once or twice a week.

        My high school Latin teacher was not so convinced. A school trip to see a sundial and that conversation: time is a row of Polaroid photographs that are gradually revealed as you watch them. I got an idea from one of the translations: two fistfuls of the reddish soil of Algaida would be coming with me to the hall of residence at the Autonomous University.

        ⸻

        There is an Arab proverb that says that nobody can step out of their shadow, and there is Josep, the French father of the son I gave birth to during my second year of the degree in philology and whose name is Marcel. Throughout my pregnancy, I looked to Proust for the time that I still had not lost. The other day, Josep said to this son, who is so grown up that he is on the verge of celebrating his 27th birthday, that he can’t understand why I gave everything up to return to Algaida, the place of those early problems, just to end up working as a cleaner. “Your mother used to get top marks; at Barcelona University she won a creative writing competition where the chairman of the panel of judges was Joan Perucho; she published her first book at the age of 20 and won a poetry prize, five novels…”

        This conversation between father and elder son, passed on to the younger one, who is 14 and has a different father, reminds me of when I sing in the cistern; as clear and sharp as with the two fistfuls of earth, right in the middle of life and death, and smile. Everything can and cannot be communicated — like those polaroid photos I am now flicking through because I have been asked to reflect on writing and the land, and this is the result: each new metaphor requires the same effort as that of a plant creating leaves in a different shape; transmitting the true importance of the land and writing and whose conservation is never costly. Sweating as I have this summer is next to nothing: brush in hand, sweeping away reflective shadows; Mallorca and its lands have never been easy to farm, scattered with stony dry soil, and the same is true of the Mallorcan people.

        Dry stone walls. We leave our problems at the side of the road and continue on our way. I have jumped over them so many times that I have become a seasoned round-trip athlete with the solid constancy and the precious monotony of also being roadside matter; all the words and earth I have, had and will have under my desk on plastic tray filled with stories.

        One day I received a visit in the tray in Barcelona’s Gracia district, a blond bumblebee that had travelled all the way from Africa, like a hummingbird, telling me to return. They spend the winter huddled in cracks in the rocks, trees and building and resume their journey from the Mediterranean and North Africa to Algaida and Gracia when the wind starts blowing in a southerly direction.

        ⸻

        Another day, this time in 2020, I was asked to recite the opening speech for Algaida’s town fair, an honour that took place in January last year. It went down well, and I did away with some fantastic ideas about what I would say; I explained “victim of domestic violence”, followed by “victim of gender violence” of the father of my second son, Joanet. Such things are not for festive speeches, and I spoilt things even further when I returned, literally fleeing back to the house where I had been born 46 years previously, practically empty-handed, and things became even more complicated: my uncle, a walled-up well, cannot bear the sight of me with or without my typewriter and tells me to get back to my abuser; the council protests and revictimizes me for a whole year for daring to seek help that goes beyond the food bank. And when I enrol at university again, I am questioned and the object of rumour; maybe they are all right and I should learn a lesson. However, I am still unsure as to what that lesson is.

        I can wait. In an optimistic frame of mind. I wake up at 4.45 a.m. to go to work, happy as a lark because I still can’t see any wasted time anywhere, I write this and that. This lesson and the Mallorcan rondalla tale of the girl who left her homeland 28 years ago, who never married and who returned with only the books of all those years, dedicated to the forgiven people, uncle and parents. I love them, Algaida and every stone of the road that is unable to bear me, Roser¹, far too wild: “that’s what happens when you try to be so independent”. As prickly as the weeds that take root in any crack and survive all weathers, still writing with or without a land, like a miracle.

        ⸻

        ¹ Play on words with the author’s name, Roser, which in English means “rose bush”.

        COLAPSAR

        norai de lletra, mooring words, noray de letras
        norai de lletra, mooring words, noray de letras

        Cubierta de «Mooring Words»

        Pròleg «La meua germana Yvonne» d’Emma Zafón

          Una història de corrupció política a la valenciana

          Cubierta de «La meua germana Yvonne»
          Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 15,08 EUR
          ISBN: 978-84-941809-6-5
          Medidas: 11,00 x 15,00 cm
          Páginas: 162

          La meua germana Yvonne. Una història de corrupció política a la valenciana (El Toll, 2014) és una novel·la d’Emma Zafón i Garcia que retrata, amb ironia, la corrupció i la vanitat del poder al País Valencià. Du pròleg de Roser Amills.

          «Yvonne Gimeno, nova Directora General de Promoció Turística», resava el titular. Al·lucina... La conversa dels meus companys, encara asseguts en la meua mateixa taula, ha començat a semblar-me inusualment llunyana mentre jo em submergia en la lectura de tan noticiable article.

          «Assumesc el càrrec amb molta il·lusió i ganes de treballar. Igualment, agraesc al president la confiança que ha dipositat en mi»; o «No veig el moment d’instal·lar-me al despatx i començar a desenvolupar la gran quantitat de projectes que tinc al cap», eren algunes de les joies que la tal Yvonne havia comentat davant dels periodistes. I que ells, grans professional de fer la rosca a l’elit política, havien recollit minuciosament.

          Paraules buides però plenes d’una mal dissimulada immodèstia impregnaven cada línia; la vanitat s’havia fet premsa. I la vacuïtat de continguts s’havia convertit en la senya d’identitat d’un equip de govern i d’una dona pujada a la moto amb el motor engegat del poder i el diner fàcils.

          Biografia de l'autora

          Emma Zafón i Garcia (Llucena, 1987) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és directora general de “Matarraña Ràdio”.

          La corrupció, explicada amb humor

          La meua germana Yvonne fa servir la sàtira per retratar un fenomen que els valencians coneixen bé: el nepotisme, el malbaratament i la vanitat del poder en els anys de les grans obres i els grans escàndols. La narradora descobreix pel diari que la seva germana ha estat nomenada directora general de Promoció Turística, i a partir d'aquí la novel·la desplega una galeria de personatges que fa riure i fa pensar alhora. Roser Amills, amiga de l'autora, en va escriure el pròleg.

          Més sobre Emma Zafón

          Fitxa: El Toll, 2014. 162 pàgines. ISBN 978-84-941809-6-5. Pròleg de Roser Amills.

          Publicación:
          Editorial: El Toll
          Géneros:
          Fragmento:

          Novel·la d’Emma Zafón sobre la corrupció política valenciana (El Toll, 2014), amb pròleg de Roser Amills.

          Cubierta de «La meua germana Yvonne»

          Textos para «El cos de les pàgines», de Antònia Ripoll, con Josep Igual y Maria Josep Margalef

            (memòria de bitàcola)

            Cubierta de «El cos de les pàgines»
            Ediciones:Tapa blanda (Catalan)

            Versos de Roser Amills escrits per a El cos de les pàgines, el llibre d’artista d’Antònia Ripoll publicat el 2011 amb motiu del projecte i l’exposició del mateix nom, vinculats al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta. El volum inclou un pròleg de Maria Josep Margalef i textos de Roser Amills i Josep Igual, que acompanyen i contextualitzen l’obra de Ripoll.

            Poesia i art contemporani

            Un llibre d'artista és una obra en si mateixa, on la imatge, el text i l'objecte formen un tot. Antònia Ripoll el va concebre amb motiu del projecte i l'exposició El cos de les pàgines, vinculats al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, i va convidar Roser Amills a escriure versos que dialoguen amb la seva obra. És una de les col·laboracions de l'autora amb el món cultural de les Terres de l'Ebre, com les antologies Poetes de l'Ebre i Poesia a la frontera.

            Tots els llibres de Roser Amills

            Fitxa: llibre d'artista d'Antònia Ripoll, 2011. Pròleg de Maria Josep Margalef. Textos de Roser Amills i Josep Igual.

            Publicación:
            Géneros:
            Fragmento:

            Versos de Roser Amills para «El cos de les pàgines», el llibre d’artista d’Antònia Ripoll (2011), amb textos de Josep Igual i pròleg de Maria Josep Margalef.

            Cubierta de «El cos de les pàgines»

            Antologia «Teràpia d’amics»

              40 articles solidaris contra el càncer de mama

              Cubierta de «Teràpia d’amics»
              Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 10,00 EUR
              ISBN: 978-84-617-5326-0

              Teràpia d’amics. 40 articles solidaris contra el càncer de mama (2016) és un llibre solidari impulsat per l’Hospital Quirónsalud Barcelona amb l’Institut Oncològic Baselga, la Fundació Quirónsalud i El Corte Inglés. Quaranta persones conegudes i anònimes hi escriuen relats, articles i reflexions sobre el càncer de mama: el moment del diagnòstic, com el viuen les famílies i els professionals sanitaris, els vincles que neixen durant el tractament, les persones estimades que l’han patit. Els textos s’acompanyen d’informació mèdica sobre la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia.

              El llibre, coordinat i editat per la periodista Carme Barceló, es va vendre a 10 € i tota la recaptació es va destinar a un projecte de recerca en càncer de mama triat per un comitè científic independent.

              Hi han participat: Luisa Martínez, Jordi Basté, Aina Clotet, Ana Macpherson, Anna Vallès, Carme Barceló, Carme Chaparro, Carme Ruscalleda, Cristina Mitre, Cristina Puig, Cristina Savall, Cyntia Riquelme, Elsa Anka, Empar Prieto, Gemma Mengual, Gisela Lladó, Pau Donés, Glòria Serra, Helena Garcia Melero, Helena Rakosnik, Joana Bonet, Laia Sanz, Lara Siscar, Magda Oranich, María Escario, Montse Folch, Núria de Gispert, Ona Carbonell, Pedro García Aguado, Pilar Eyre, Pilar García de la Granja, Roser Amills, Sílvia Coppulo, Sònia Cervantes, Susana Frouchtmann, Totón Comella, Verónica Fisas i Xantal Llavina.

              Escriure per finançar la recerca

              Teràpia d'amics es va publicar el 2016 i l'any següent va tenir una edició en castellà, Terapia de amigos. Roser Amills és una de les quaranta firmes que van regalar el seu text al projecte, al costat d'altres persones conegudes i anònimes. Cada exemplar venut es convertia en una aportació directa a la recerca contra el càncer de mama.

              Tots els llibres de Roser Amills

              Fitxa: Hospital Quirónsalud Barcelona, 2016. ISBN 978-84-617-5326-0. Coordinació i edició de Carme Barceló.

              Publicación:
              Edición a cargo de:
              Géneros:
              Fragmento:

              Quaranta veus escriuen sobre el càncer de mama en aquest llibre solidari de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, coordinat per Carme Barceló. Entre elles, Roser Amills.

              Més informació sobre el projecte solidari a la Fundació Quirónsalud.

              Roser Amills Participa A L Antologia Terapia D Amics
              Roser Amills Participa A L Antologia Terapia D Amics

              Roser Amills I Margarida Mas Sarda Terapia D Amics Contra El Cancer De Mama Quironsalud Y El Corte Ingles
              Roser Amills I Margarida Mas Sarda Terapia D Amics Contra El Cancer De Mama Quironsalud Y El Corte Ingles

              Presentacio De L Antologia Terapia Damics
              Presentacio De L Antologia Terapia Damics

              Cubierta de «Teràpia d’amics»

              Pròleg «Un bonsai dins meu» de Marta Pérez Sierra

                Cubierta de «Un bonsai dins meu»
                Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 14,50 EUR
                ISBN: 978-84-124555-4-0
                Medidas: 15,00 x 23,00 cm
                Páginas: 184

                Un bonsai dins meu (Editorial Aledis, 2022), de Marta Pérez Sierra, reuneix relats, eròtics o no, i alguns poemes, amb il·lustracions de Núria Saladrigas i pròleg de Roser Amills.

                Marta Pérez Sierra
                Un bonsai dins meu està escrit sense prejudicis, clar i català, per saltar-se límits a favor de la llibertat: la sexual, la de gènere, la ideològica, la d'expressió... des de la diferència enriquidora que s'obre a realitats impensables i a totes les seves connexions. Hi trobareu relats, eròtics o no, que pretenen reflexionar des de la comicitat, la reivindicació i l'empoderament femení, i aquí i allà, com un polsim de pebre, un poema excitant.

                Una amistat literària

                Marta Pérez Sierra, poeta de l'Associació Art Primilia, ja havia comptat amb Roser Amills a l'antologia Dones, arbres i poesia (2021). Per a Un bonsai dins meu li va demanar el pròleg: un llibre que parla de llibertat sexual i de gènere amb humor i sense prejudicis, en la mateixa línia que Roser Amills havia defensat a M'agrada el sexe!.

                Tots els llibres de Roser Amills

                Fitxa: Editorial Aledis, 2022. Il·lustracions de Núria Saladrigas. Pròleg de Roser Amills.

                Publicación:
                Editorial: Editorial Aledis
                Ilustraciones:
                Géneros:
                Fragmento:

                Relats i poemes de Marta Pérez Sierra sobre la llibertat sexual, de gènere i d’expressió (Aledis, 2022), amb pròleg de Roser Amills.

                Cubierta de «Un bonsai dins meu»

                Antologia «Dones, arbres i poesia»

                  Cubierta de «Dones, arbres i poesia»
                  Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 20,00 EUR
                  ISBN: 978-84-123441-1-0
                  Medidas: 14,00 x 21,00 cm
                  Páginas: 380
                  Libros

                  Dones, arbres i poesia (Voliana Edicions, 2021) reuneix cent trenta poetes que escriuen en català i que s’emmirallen en la natura per donar valor als arbres com a éssers vius: les arrels, el tronc, l’escorça, les branques, les fulles. És la primera antologia de dones poetes construïda a partir d’una cinquantena d’arbres, i els seus poemes parlen també de l’amor, de la memòria i del pas del temps.

                  El llibre neix d’un projecte interdisciplinari de l’Institut Premià de Mar, impulsat per la professora Margalida Capellà i Soler amb el suport de la comunitat educativa, i per l’Associació Art Primilia, representada per la poeta Marta Pérez Sierra, que va coordinar l’aportació dels versos seguint com a fil conductor els arbres i les plantes del jardí de l’institut. Cada poema s’associa a un arbre geolocalitzat del pati, i amb tots ells s’han traçat quatre rutes poètiques que alumnes i lectors poden recórrer. El pintor Joan Pasqual n’ha fet deu il·lustracions amb tinta xinesa.

                  Al costat de veus consolidades com Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Cèlia Viñas, Felícia Fuster o Montserrat Abelló, l’antologia acull poetes d’avui com Laia Llobera, Empar Sáez o Roser Amills. El llibre es va presentar a la 39a Setmana del Llibre en Català i als pocs mesos ja en sortia la segona edició.

                  Curadores i pròleg: Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà i Soler
                  Epíleg: Anna Ruiz Mestres
                  Il·lustracions: Joan Pasqual
                  Col·lecció: Entrevol, 22

                  Un projecte nascut en un institut

                  L'antologia va començar com un treball interdisciplinari de l'Institut Premià de Mar i va créixer fins a convertir-se en un llibre de gairebé quatre-centes pàgines amb cent trenta veus de poetes en català. Cada poeta escriu des d'un arbre concret, i el conjunt fa de mapa poètic del paisatge i de la memòria. Roser Amills hi participa amb un poema, i el llibre es va presentar a Literanit 2021 i a la llibreria La Lluna de Palma, amb recital. La coordinadora, Marta Pérez Sierra, va comptar amb ella per al pròleg del seu llibre Un bonsai dins meu (2022).

                  Més sobre Dones, arbres i poesia

                  Fitxa: Voliana Edicions, 2021. 380 pàgines. ISBN 978-84-123441-1-0. A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà.

                  Publicación:
                  Ilustraciones:
                  Contributors:
                  Géneros:
                  Fragmento:

                  Cent trenta dones poetes escriuen sobre els arbres en aquesta antologia nascuda a l’Institut Premià de Mar i il·lustrada per Joan Pasqual. Entre les autores, Roser Amills.

                  Cubierta de «Dones, arbres i poesia»

                  Pròleg «Mallorca. Deesses de cos i ànima» de Pere Colom

                    Cubierta de «Mallorca. Deesses de cos i ànima»
                    Ediciones:Tapa dura (Catalan) - 1a edició: € 29,95 EUR
                    ISBN: 978-84-19380-40-1
                    Medidas: 23,00 x 33,00 cm
                    Páginas: 184

                    Mallorca. Deesses de cos i ànima (Plan B, 2022) és un llibre del fotògraf Pere Colom, en tapa dura i gran format, que retrata dones mallorquines poderoses com a deesses de la mitologia. Du pròleg de Roser Amills.

                    roser amills con pere colom en las converses de formentor
                    roser amills con pere colom en las converses de formentor

                    De la música a la fotografia

                    Pere Colom, músic que va tocar amb Kevin Ayers i que després es va dedicar a la fotografia, fa anys que és amic de Roser Amills. En aquest llibre de gran format converteix dones mallorquines en deesses de la mitologia, i va demanar a l'escriptora el pròleg que obre el volum.

                    Més sobre Pere Colom

                    Fitxa: Plan B Publicaciones, 2022. 184 pàgines. ISBN 978-84-19380-40-1. Pròleg de Roser Amills.

                    Publicación:
                    Géneros:
                    Fragmento:

                    Pròleg de Roser Amills

                    "Quan la teva conducta coincideix amb les teves intencions,
quan les teves accions estan d’acord als teus pensaments,
quan la teva ment, el teu cor, i el teu cos actuen junts,
quan les teves paraules són coherents amb les teves accions,
allà hi ha un poder immens."
                    Joe Dispenza

                    LEER MÁS

                    El dia que en Pere Colom em va parlar per primera vegada d’aquest projecte, vaig detectar en la brillantor dels seus ulls que xerrava molt seriosament, cosa que no abunda avui dia en la producció cultural i que s’agraeix especialment en aquesta nova era que hem inaugurat, la humanitat sencera, a causa dels canvis profunds que està ocasionant la pandèmia mundial.
                    Va ser una cita d’allò més inspiradora, entre cafès i referències mitològiques em va explicar que estava triant dones poderoses, deesses, totes mallorquines de naixement o per adopció intel·lectual i professional, i immediatament vaig pensar en un fet massa oblidat de les deesses de qualsevol cultura, enclavament geogràfic o època. Egípcies, maies, celtes, gregues, babilòniques o ses dones d’aigo mallorquines.
                    Ho he reflexionat i escrit durant anys i encaixa perfectament amb l’objectiu d’aquest llibre: les deïtats femenines són més poderoses com més autenticitat hi ha en elles, i això incorpora virtuts i suposats defectes.
                    Deesses que es permeten ser juganeres o gamberres, que s’alegren o s’enfaden, exigents o disperses, que saben sortir-se amb la seva, que no se sotmeten a res ni a ningú. Així som les dones quan ens deixem de tonteries i ens fem veure en tot el nostre esplendor real i genuí, sense por ni donar explicacions.
                    Així, completes, cadascuna de nosaltres és una deessa i com a tals tenim força per cuidar-nos, estimar-nos unes a les altres, potenciar-nos un nivell molt més profund que la simple exigència d’inclusió d’aquest món caduc en el qual ja no ens sentim còmodes i cal dir-ho, aquest món tan mal configurat (i defectuosament estructurat) del patriarcat. Quina antigor, el patriarcat, podent tenir deesses!
                    I quin millor mitjà per explicar-li una mica més tot això al món que aquest llibre. Aquí hi ha un camí que ens convé, quina sort que en Pere el transiti també, és un molt bon viatger que sap dir-ho i diu “dona: la teva pell, el teu cabell, les teves mans, els teus llavis, la teva mirada, el que fas i penses i dius, és de deessa”.
                    Una altra cosa és que els altres encara no sàpiguen veure-ho, però mostra’t orgullosa i ho veuran, sense por a la violació o les crítiques per haver-te despullat, sense por a no estar en els cànons físics aquells que ja no funcionen si ets deessa, sense por al què diran…
                    Unint-te al temps i no lluitant contra ell. Unint-te a altres dones per celebrar-te.
                    També Coco Chanel deia que “la bellesa comença amb la decisió de ser un mateix”. Hi estic molt d’acord, només que jo afegeixo que el més difícil és aquesta part d’esbrinar qui ets, i també la més important, i cal que hi hagi tradició, referents. Exemples a seguir. És un honor per a totes les dones que hem participat en aquest projecte obrir una miqueta més el camí.
                    Amb aquest llibre, entre totes, li expliquem al món el que és ser mallorquina, el que és ser cadascuna de nosaltres, i ho expliquem nosaltres, amb la veu potentíssima de tot el que som. Ni més ni menys. Les mallorquines som poderoses deesses fora de l’estàndard de les postals tradicionals, ja no som pageses tapades amb es rebosillo i res més, som madones dels nostres cossos, som generoses mostrant-nos en cos i ànima, som les sàvies hereves de totes les mallorquines que hi va haver i els lliurem aquest regal a les mallorquines que vindran perquè els resulti un miqueta més fàcil dir-li al món “sóc una deessa mallorquina, coneix-me respeta’m tal com sóc i beneiré la teva visita a la meva terra”.
                    I en un altre pla, per acabar, fa falta destacar que a més hi ha un ordre molt subtil en aquest llibre que en Pere ha treballat fins al mínim detall, i que es nota sense notar-se. Els grecs miraven el cel i consideraven que l’univers era bell perquè estava ordenat. I en varen dir cosmos, que en grec significa alhora ordre i bellesa.
                    En Pere Colom, d’una manera natural i respectuosa, ha ordenat i retratat i tornat a ordenar aquest cosmos femení mallorquí i el resultat és tan inspirador com electritzant, genera impacte social, impacte emocional i impacte professional perquè cadascuna de nosaltres des de les nostres àrees, des de la nostra visió del que és ser dona, des de les nostres professions i inquietuds, hem xerrat amb ell, cadascuna ens hem expressat tal com som sense complexos, hem opinat i escrit, hem imposat les nostres regles i hem col·laborat a favor de les seves en un ordre que sí ens inclou i ens fa sentir segures. Mira’ns.
                    Ens veiem perquè ens vegis, per conversar amb qui ens mira, per brillar més que les estrelles del firmament, que és el que les deesses fem amb molt de gust quan volem i a més ens ho posen tot a favor.
                    Lectora, lector, benvinguts a aquest viatge. Cada pàgina t’ajudarà a mirar-nos i mirar-te profundament, a qüestionar i reconfigurar el teu concepte de territori, bellesa i identitat. Formem un tot, som el que pensem i el que penses tu. Accepta aquest regal i després comparteix-l’ho, regala-li al món aquesta forma de mirar Mallorca ampliada i rica i podràs dir que de veritat has conegut l’illa. Mallorca és totes les deesses que l’habiten. Mallorca és una gran dona.

                    COLAPSAR
                    Cubierta de «Mallorca. Deesses de cos i ànima»

                    Antología «Eros y periodismo»

                      Una crónica muy sentimental

                      Cubierta de «Eros y periodismo»
                      Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición: € 24,00
                      ISBN: 978-84-18333-73-6
                      Medidas: 15,00 x 21,00 cm
                      Páginas: 410
                      Libros

                      Eros y periodismo: ¿dos locomotoras llamadas a chocar o dos mundos bien avenidos? En el décimo anuario del amor de Sial Pigmalión, David Felipe Arranz convoca a medio centenar de periodistas, escritores y poetas para que den su opinión o su testimonio —de ficción o tal vez real— sobre este maridaje sentimental. El resultado es una crónica de muchas de las vidas de quienes firman el volumen y una mirada de cerca a las bambalinas de las redacciones, donde el oficio y el deseo se cruzan más a menudo de lo que se cuenta.

                      Roser Amills, periodista además de novelista, es una de las firmas del libro, junto a nombres como Rosa Montero, Carmen Posadas, Víctor del Árbol, Joana Bonet, Marta Robles, Olga Merino o Luis Antonio de Villena.

                      Autores: Carlos Aganzo, Jesús Alcoba, Roser Amills, Víctor del Árbol, Miguel Ángel del Arco, David Felipe Arranz, Guillermo Balmori, Basilio Baltasar, Jorge Eduardo Benavides, Joana Bonet, Guillermo Busutil, Lucía M. Cabanelas, Fernando Castro Flórez, Ignacio Castro Rey, Dolores Conquero, Carmen Corazzini, Juan Manuel Corral, Pedro Cuartango, J. Ignacio Díez, Diego Doncel, Ana García Piñán, Javier Gomá, Marta González Novo, Ángel Antonio Herrera, Cristina Higueras, David Jiménez Torres, Juan Carlos Laviana, Miguel Losada, Pedro Mansilla, Olga Merino, Daniel Migueláñez, César Antonio Molina, Rosa Montero, Alicia Montesquiu, Javier Ors, Manuela Partearroyo, Ana Pellicer, Amelia Pérez de Villar, Ernesto Pérez Zúñiga, Álvaro Petit Zarzalejos, Carmen Posadas, Marta Robles, Martín Rodríguez Gaona, Julia Sabina, Antonio San José, Fernando Sánchez Pintado, Pilar Tena, Fernando Vara de Rey, Jaime Vicente Echagüe y Luis Antonio de Villena.

                      Cupido en la redacción

                      Eros y periodismo es el décimo anuario del amor de Sial Pigmalión. Su coordinador, David Felipe Arranz, preguntó a medio centenar de firmas si el amor y el periodismo son dos locomotoras condenadas a chocar o dos mundos bien avenidos. Responden, entre otros, Rosa Montero, Carmen Posadas, Marta Robles, Joana Bonet, Javier Gomá, Víctor del Árbol y Roser Amills, que ya había participado en Amores canallas (2019).

                      Más sobre Eros y periodismo

                      Ficha: Sial Pigmalión, 2021. 410 páginas. ISBN 978-84-18333-73-6. Coordinación de David Felipe Arranz.

                      Publicación:
                      Edición a cargo de:
                      Géneros:
                      Fragmento:

                      Medio centenar de periodistas y escritores, coordinados por David Felipe Arranz, escriben sobre el amor y el periodismo en el décimo anuario amoroso de Sial Pigmalión.

                      Cubierta de «Eros y periodismo»

                      Textos para «Dibuixos / 100 dibujos», de Antonio Beneyto

                        Cubierta de «Dibuixos / 100 dibujos»
                        Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició
                        ISBN: 978-84-124121-7-8
                        Páginas: 270

                        Dibuixos / 100 dibujos (Ònix Editor, colección Nueva Biblioteca Íntima, n.º 4) reúne cien dibujos del pintor, escultor y escritor Antonio Beneyto, con texto de entrada de Pere Gimferrer.

                        Roser Amills firma en el libro el estudio «Tiempo de quimera, de Antonio Beneyto, erotismo postista de la segunda hora» (mayo de 2022), sobre la vertiente erótica de un creador que fue surrealista, postista y, sobre todo, muy Beneyto, tanto al dibujar como al escribir, esculpir, pintar o tomar la palabra: quizá el más erotómano de su generación y del postismo.

                        Aquí aparecen, de nuevo: son estas criaturas de Beneyto, tan fáciles de ver en su impacto óptico, tan difíciles de describir en palabras y sensaciones; muy fáciles —y muy difíciles a la vez—, toda una vida con ellas de ver y de describir y de materializar para Beneyto, que ha conquistado estos seres en la zona de lo que Cirlot llamaba El no mundo. Explosiones, destellos, apéndices como espadas –“¿Espadas como labios?”–, trazos suavísimos que escapan de sí mismos o trazos-proyectiles a lo absoluto. El visionario prosigue su alucinado soliloquio / pluriloquio / loloquio con lo inimaginable esencial, entre el sobresalto y la maravilla, entre lo pánico y los poderes de la plástica: un reencuentro con lo esencial. Texto de entrada de Pere Gimferrer, «Prolegómenos».

                        Antonio Beneyto, el último postista

                        Antonio Beneyto (Cuenca, 1934 - Barcelona, 2020) fue pintor, escultor, escritor y editor, y uno de los últimos representantes del postismo. Roser Amills mantuvo con él una larga amistad: compartieron presentaciones, exposiciones y correspondencia, y tras su muerte participó en el homenaje que le dedicaron en Barcelona en 2022. Su estudio para este libro, escrito ese mismo año, recorre la vertiente erótica de su obra. La autora ya figuraba en la antología postista Poéticas del caos (2019).

                        Más sobre Antonio Beneyto

                        Ficha: Ònix Editor, colección Nueva Biblioteca Íntima, n.º 4. Texto de entrada de Pere Gimferrer. Estudio de Roser Amills.

                        Publicación:
                        Editorial: Ònix Editor
                        Contributors:
                        Géneros:
                        Fragmento:

                        Cien dibujos de Antonio Beneyto, con texto de entrada de Pere Gimferrer y el estudio de Roser Amills sobre el erotismo postista de «Tiempo de quimera».

                        Roser Amills Con Pere Gimferrer
                        Roser Amills Con Pere Gimferrer

                        Roser Amills Con Pere Gimferrer 2
                        Roser Amills Con Pere Gimferrer 2

                        Roser Amills Con Pere Gimferrer 3
                        Roser Amills Con Pere Gimferrer 3

                        Cubierta de «Dibuixos / 100 dibujos»

                        Prólogo «Cartas de amor a la fotografía» de Raimon Moreno

                          Cubierta de «Cartas de amor a la fotografía»
                          Ediciones:Tapa dura: € 130,00
                          ISBN: 9781389270321
                          Medidas: 20,00 x 25,00 cm
                          Páginas: 224

                          Cartas de amor a la fotografía (2017) es un libro de fotografía de Raimon Moreno, en tapa dura, con prólogo de Roser Amills.

                          A veces hay cosas que tardan en llegar pero “por fin” llegan, te aferras a ellas y no quieres que nunca se terminen, y eso nos pasa cuando nos enamoramos. Siempre pensamos que nunca nos pasará a nosotros, y un día descubres que te ha ocurrido y lo sabes porque deseas estar siempre con ella, y no solo porque la desees, sino porque los sentimientos se multiplican, tus mariposas revolotean y estás deseando compartir tu camino con el de ella. Es maravilloso el descubrimiento, porque la primera vez te sorprenden hasta tus mismas reacciones. Difícil de describir, pero maravilloso si lo sientes.

                          Fotografía y complicidad

                          En 2019, Raimon Moreno fotografió a Roser Amills para La Lectura, una versión de La Lecture de Picasso (1932). Para este libro de fotografías, que es también una declaración de amor al oficio, ella escribió el prólogo.

                          Más sobre Cartas de amor a la fotografía

                          Ficha: Raimon Moreno, 2017. Tapa dura. Prólogo de Roser Amills.

                          Publicación:
                          Géneros:
                          Fragmento:

                          raimon moreno libro cartas de amor a la fotografia
                          raimon moreno libro

                          Cubierta de «Cartas de amor a la fotografía»

                          Antologia «Flamarades sortiran»

                            Antologia de poesia catalana feminista

                            Cubierta de «Flamarades sortiran»
                            Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 25,00 EUR
                            ISBN: 978-84-126896-2-4
                            Medidas: 15,00 x 21,00 cm
                            Páginas: 306
                            Libros

                            Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (Godall Edicions, 2023) recorre més d’un segle i mig de poesia escrita en català per llegir-hi les vivències, les lluites i les contradiccions de les dones creadores. No és una tria de poetes, sinó de poemes: Maria Antònia Massanet, que n’ha fet la selecció i l’edició, els agrupa per temes, cadascun amb una introducció i una bibliografia, de manera que el llibre funciona alhora com a antologia i com a manual feminista.

                            El títol prové d’un vers de Josefa Contijoch. El pròleg és de Meri Torras Francés i les il·lustracions, de Vanessa Martínez Montesinos. Roser Amills és una de les poetes antologades.

                            Una antologia que és també un manual feminista

                            El títol ve d'un vers de Josefa Contijoch, i el llibre l'ha construït Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina, que ja havia coordinat Amb accent a la neutra, la primera antologia de dones poetes a Mallorca. Els poemes s'agrupen per temes, de manera que es pot llegir com un recorregut per les lluites de les dones a través de la poesia.

                            Presentacions i recitals

                            Roser Amills ha recitat els seus poemes de l'antologia en diverses presentacions, com la de Can Balaguer, a Palma, i al Manacor Poètic.

                            Més sobre Flamarades sortiran

                            Fitxa: Godall Edicions, 2023. 306 pàgines. ISBN 978-84-126896-2-4. Edició de Maria Antònia Massanet. Pròleg de Meri Torras Francés.

                            Publicación:
                            Edición a cargo de:
                            Contributors:
                            Géneros:
                            Fragmento:

                            Maria Antònia Massanet traça en aquesta antologia de Godall Edicions un segle i mig de poesia catalana escrita per dones, amb pròleg de Meri Torras. Entre les autores, Roser Amills.

                            Reseñas:Maria Antònia Massanet :

                            «En veure aquest llibre ens poden assaltar dues preguntes: és un llibre de poesia o de feminisme? La resposta és que és totes dues coses i tant pot ser vist com un manual feminista on s’il·lustra la teoria amb exemples de la poesia catalana o com una antologia sobre poesia feminista. Aquesta antologia no és, però, una tria de poetes sinó una tria de poemes que al llarg de més de cent cinquanta anys i des de veus molt diverses han anat fent paleses les vivències i les contradiccions de les dones creadores.»

                            Meri Torras Francés, del pròleg :

                            «Flamarades sortiran és un vers de Josefa Contijoch que apunta justament a les conseqüències visibles de les lluites feministes, a la seva manifestació en l’espai públic, sense mordassa possible. Aquest és el propòsit, anunciat des de l’encapçalament, d’aquesta antologia: encendre en cadascú, individualment, i alhora en un nosaltres comunitari, la flama feminista, el seu escalf a la vegada que la seva capacitat renovadora.»

                            M. Àngels Cabré dijo en Ara Llegim: «Poemes contra el patriarcat» :

                            Crítica de l’antologia, que traça una cartografia de la poesia feminista catalana al llarg d’un segle i mig i d’un centenar d’autores.

                            Clara Asín dijo en El Nacional: «La poesia catalana sempre ha tingut nom de dona» :

                            Article sobre l’antologia de Godall Edicions i l’exercici d’«herstory» que hi conduí Maria Antònia Massanet.

                            Josep A. Calvo dijo en dBalears: «Flamarades sortiran, la feina ben feta i amb projecció de futur» :

                            Crònica de la presentació del llibre al Pati de Can Balaguer de Palma, el 29 de setembre de 2023.


                            Roser amills i maria antonia massanet
                            Roser amills i maria antonia massanet
                            antologia flamarades sortiran
                            antologia flamarades sortiran

                            Cubierta de «Flamarades sortiran»

                            Prólogo «El silencio pélvico» de Pilar Pons

                              Superar el vaginismo desde la terapia física

                              Cubierta de «El silencio pélvico»
                              Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición: € 19,00
                              ISBN: 978-84-944195-8-4
                              Medidas: 17,00 x 24,00 cm
                              Páginas: 192
                              Libros

                              El silencio pélvico. Superar el vaginismo desde la terapia física (Viena Edicions, col. Oxigen, 2016), de la fisioterapeuta Pilar Pons, con prólogo de Roser Amills. Un libro que habla claro sobre el vaginismo, un trastorno silenciado que padecen miles de mujeres. Hasta el momento el vaginismo siempre se ha considerado como una enfermedad psicológica que no tiene tratamiento específico, pero para Pilar Pons el vaginismo es una contractura muscular y se puede superar fácilmente con fisioterapia.

                              Qué es el vaginismo

                              El vaginismo es la contracción involuntaria de los músculos del suelo pélvico que hace dolorosa o imposible la penetración. Durante décadas se trató como un problema solo psicológico y muchas mujeres lo vivieron en silencio. Pilar Pons, fisioterapeuta especializada en suelo pélvico, propone abordarlo como una contractura muscular, con ejercicios y terapia física, y explica el proceso de forma clara y sin tabúes.

                              El prólogo de Roser Amills

                              Roser Amills, que ha escrito sobre sexualidad femenina en Me gusta el sexo, firma el prólogo de un libro que rompe el silencio sobre el dolor sexual femenino. La autora y la prologuista coincidieron en iniciativas como el congreso Pelvic Garden.

                              Más sobre El silencio pélvico

                              Ficha: Viena Edicions, colección Oxigen, 2016. 192 páginas. ISBN 978-84-944195-8-4. Prólogo de Roser Amills.

                              Publicación:
                              Editorial: Viena Edicions
                              Géneros:
                              Fragmento:

                              Prólogo de Roser Amills

                              ⸻

                              Este libro no es solo necesario; es, además, mágico. Hace unos días, mientras leía el libro de Pilar Pons que tienes en tus manos para preparar este prólogo, sentí un impulso. Me había levantado de mi escritorio para cambiarme el tampón y colgué una foto de mi dedo manchado de sangre en Instagram.

                              ¿Por qué lo hice? Porque quería compartir con el mundo una pregunta: ¿qué pasa si hago visible de este modo mi vagina?

                              LEER MÁS

                              La respuesta no tardó en llegar, recibí 100 mensajes en menos de una hora. Una seguidora me reñía, decía que eso era algo íntimo de la mujer y que debía guardarlo para mí. Otra me decía que soy una guarra. Un hombre insistió describiendo en largos párrafos lo asqueroso que le parecía que compartiera con el mundo esa foto de mi dedo manchado de sangre, esa sangre de mi vagina: la comparaba con mocos, vómitos o, literalmente, un pedazo de mierda; luego trataba de ser más educado y me aleccionaba sobre por qué los detritus no deben mostrarse y más tarde expresaba, ya en un cuarto o quinto comentario de la foto y con toda la ira de que era capaz, lo mal que está mostrarle al mundo «algo así». Una treintañera tímida trataba de rebatirlo diciendo que era «la sangre de la vida». Otra mujer amonestaba al iracundo, a quien tildaba de machista y le recriminaba que era él quien tenía un problema. Uno de mis seguidores más fieles, apenado, me comunicaba que por primera vez discrepaba de una de mis fotos y tal vez dejaría de seguirme. Otra mujer respondía que es muy frecuente en el cine porno ver corridas de semen en la cara de mujeres, pero no tanto ver sangre menstrual, y así siguieron entre todos desgranando prejuicios para reflexionar sobre ellos. Otro hombre me llamó simplemente cerda. Una mujer guapísima me reconvino en tono cariñoso diciéndome que no siempre hay que mostrar imágenes tan realistas de lo que es ser mujer, pero que era mi Instagram y yo podía hacer lo que quisiera. Otro reflexionaba sobre cómo se podría representar el ciclo de la vida de una forma más bonita, según él más estética, es decir, sin ese incómodo dedo manchado de sangre menstrual. Un simpático seguidor exclamó: «Dejadlo ya, no es más que un dedo manchado de un poco de sangre menstrual, no hay para tanto». Una joven decía que si yo hubiera dicho que me había cortado el dedo, es decir, si hubiera omitido que la sangre era menstrual, no hubiera pasado nada. Una señora exclamaba: «¡Ya me gustaría a mí tenerla!», y otra le respondía que se la regalaba, que le daba muchas molestias, que entorpecía su día a día, pero que bien pensado quizás también ella un día la echaría de menos…

                              Sentí amor por todos ellos, como una hora antes había sentido amor por mi vulva y así se lo había expresado al mundo. Con una foto. Sentí amor por los hombres y las mujeres que tienen miedo de hablar de la regla y, por tanto, de la vagina, y se asustan cuando alguien lo hace. Por los hombres y las mujeres que hacen todo lo contrario, que se alegran de que alguien ponga literalmente el dedo en la llaga. Sentí amor sobre todo por las numerosísimas mujeres que sé que son tan atrevidas como yo, que callan aunque sé que desean hablar de su feminidad sin que nadie las insulte, desprecie ni mire con malos ojos.

                              Soy gamberra. Soy descarada. Es mi energía y la expando, tiene que haber de todo en el mundo y deberíamos amarlo y tolerarlo y comprenderlo todo. Y mi vocación de hablar sin pelos en la lengua tiene un mérito claro: así demuestro que se puede hablar de lo que sea sin miedo: no me caerá un rayo del cielo ni me lapidarán, aunque sé que algunos me mirarán de reojo; pero no me preocupa, al contrario, me aporta muchas alegrías ser así.

                              Por ejemplo, haber conocido a Pilar, su trabajo, a sus pacientes. Eso ha sido un glorioso regalo, y lo será también sin duda para quien lea este luminoso libro. Porque hay mucho trabajo en este libro, y además demuestra que queda mucho por hacer para normalizar la relación de la humanidad con las vaginas, para sacarlas a la luz y mirarlas como merecen: con amor. Lleva Pilar muchos años en esa cruzada, y con una sonrisa de oreja a oreja la he escuchado, leído y admirado, puesto que siento que merece la pena estar aquí con ella.

                              Un día se conectó Pilar conmigo a través de las redes sociales y me regaló el maravilloso relato de su labor: supe que Pilar se dedica a despertar vaginas dormidas.

                              Ahora sé que también despierta conciencias.

                              Las de sus pacientes, en primer lugar, pero también todas las demás. Porque Pilar habla el lenguaje de todas las vaginas del mundo y nos canta con ellas canciones alegres: baila, disfruta, conócete, vive, exprésate.

                              Gracias a Pilar sé que tengo la suerte innata de tener una vagina inquieta y segura de lo que le gusta, pero también que hay vaginas asustadas, vaginas desganadas, vaginas traumatizadas, vaginas lentas, vaginas flexibles, vaginas sin himen de nacimiento, vaginas cálidas… En definitiva, que las vaginas son como orquídeas, cada una con sus formas y colores, con sus pliegues y sus alegrías, y también con sus contracturas y necesidades de cuidado, con su falta de entrenamiento o exceso de timidez, con optimismo y vitalidad o vaginas sin voz a las que hay que animar a expresarse. Y, sobre todo, ahora sé lo que ya sospechaba: que en las vaginas hay mucha energía creativa, generosidad, equilibrio y sabiduría, y que las mujeres ganamos mucho cuando perdemos el miedo a despertar todo eso.

                              Gracias a Pilar Pons sabemos que se pueden curar las vaginas cerradas a cal y canto, que son las de las mujeres que tienen vaginismo. Que es un problema que esas mujeres han vivido en silencio por nuestra culpa: nuestros prejuicios colectivos no las dejaban hablar. Todos esos prejuicios que enumeraba antes sobre las menstruaciones son un ejemplo claro de lo necesario que es este libro.

                              Pilar sufrió al principio de su trabajo con el vaginismo, pero fue valiente: casi nadie del sector médico científico tomaba en serio sus descubrimientos porque estaban encerrados en sus prejuicios, a los que ella respondió con más casos e investigaciones, y exitosas soluciones, y así desde durante años, incansable, hasta que nos ha descubierto a cuantos le hemos prestado la debida atención, horrorizados, que el vaginismo abunda pero se puede tratar; lloraréis y reiréis de alegría con los casos que cuenta sobre mujeres de todas las edades que han escondido lo que les pasaba a madres y amigas, incluso a sus parejas, y han sufrido mucho hasta que han dado con Pilar.

                              Pilar las ha escuchado, las ha tratado, las ha curado. Les da la palabra en este libro, hablan de su vagina sin prejuicios y expresan el sufrimiento que les supuso no saber qué les pasaba hasta que dieron con ella.

                              Su mérito estriba en que Pilar sí ama las vaginas, y comparte ese amor con el mundo en este libro delicioso y emocionante de un modo honesto, profesional, sensible y responsable, ilusionada porque sabe que este libro va a ayudar a muchas mujeres que todavía no se han atrevido a hablar con/de sus vaginas, y no me refiero solo a las que padecen vaginismo, no.

                              Lo más importante es que este libro no es solo para las mujeres que padecen vaginismo. Atención: este libro es para todos los hombres y las mujeres, para que abramos los ojos y miremos con más amor, con más respeto, esa parte del cuerpo femenino que nos ha dado la vida, y que luego, apenas sabemos por qué, condenamos al silencio y la invisibilidad. Regalemos este libro a cada persona que hable con miedo, asco o ira de una vagina, de una mujer, y solo con que lo lea y comparta ya habremos mejorado el mundo.

                              Roser Amills, 2016

                              COLAPSAR

                              el silencio pelvico libro de pilar pons
                              El silencio pelvico, libro de Pilar Pons

                              roser amills con pilar pons
                              roser amills con pilar pons

                              Cubierta de «El silencio pélvico»

                              Antología y ensayos «Poéticas del caos»

                                Cubierta de «Poéticas del caos»
                                Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición: € 28,00
                                ISBN: 978-84-17231-16-3
                                Medidas: 14,00 x 20,00 cm
                                Páginas: 694
                                Libros

                                Poéticas del caos (Libros del Innombrable, colección Biblioteca Golpe de dados, 2019), editado por Jaime D. Parra con prólogo de Jesús Ferrer Solà, reúne una serie de artículos y una antología en torno a las trayectorias de distintos autores de diferentes tiempos, que entendieron o entienden la creación como riesgo, ruptura, crisis, génesis libre, y que hicieron tabla rasa, tanto en su enfoque vital como en su tratamiento del lenguaje.

                                Unos son hijos del Simbolismo, o del postsimbolismo, como Lautréamont o Alfred Jarry; otros son de una filiación próxima a los surreales y experimentales, en el ámbito hispánico, como Juan-Eduardo Cirlot, Eduardo Chicharro, Carlos Edmundo de Ory, Joan Brossa, Guillem Viladot, A. F. Molina, Fernando Arrabal, Cristóbal Serra o Antonio Beneyto. Y otros son posteriores a ellos: Albert Tugues, Francesc Cornadó, Raúl Herrero.
                                Destaca también aquí la incorporación de voces de mujeres, relacionadas directa o indirectamente con el Filopostismo y el Postpostismo: Gloria Fuertes, Nanda Papiri, Pilar Gómez Bedate, Laura Lachéroy, Luce Moreau; o Mercedes Escolano, Ana Sofía-Pérez Bustamante, Esther Xargay y Carlota Caulfield. Sin olvidar tampoco otras líneas posteriores de nuevas radicalidades creativas desde Silvia Rins, Pura Salceda, Gemma Ferrón, Roser Amills, Alicia Silvestre, Charo Mur, Alexia Sinoble, Mónica de Dalmau, Esther Lapeña o Adriana Hoyos —la nueva generación media— hasta una expresión última con Lola Nieto, Laia López Manrique, Anna Gual, Gema Palacios, Maria Sevilla o Iris Parra, reflejo de nuevas poéticas.

                                El postismo y sus herederos

                                El postismo, el movimiento de vanguardia que fundaron en 1945 Eduardo Chicharro, Carlos Edmundo de Ory y Silvano Sernesi, defendió la imaginación, el juego y la libertad formal en plena posguerra. Jaime D. Parra rastrea esa línea de ruptura hasta hoy, y sitúa a Roser Amills entre las voces de la generación intermedia que mantienen viva esa radicalidad creativa. Más tarde, la autora escribió el estudio sobre el erotismo postista de Antonio Beneyto para Dibuixos / 100 dibujos.

                                Más sobre Poéticas del caos

                                Ficha: Libros del Innombrable, colección Biblioteca Golpe de dados, 2019. 694 páginas. ISBN 978-84-17231-16-3. Edición de Jaime D. Parra. Prólogo de Jesús Ferrer Solà.

                                Publicación:
                                Edición a cargo de:
                                Contributors:
                                Fragmento:

                                Artículos y antología en torno a los autores que entendieron la creación como riesgo y ruptura, de Lautréamont al postismo y las nuevas radicalidades. Con Roser Amills.

                                Poéticas del caos
                                Autor/editor: Jaime D. Parra (ed.), con prólogo de Jesús Ferrer Solà.
                                Editorial: Libros del Innombrable (Zaragoza), 2019.

                                Antologia poeticas del caos en la calders, roser amills
                                Antologia poeticas del caos en la calders, roser amills

                                Antologia poeticas del caos en la calders Roser amills
                                Antologia poeticas del caos en la calders Roser amills

                                poeticas del caos antologia libros del innombrable
                                poeticas del caos antologia libros del innombrable

                                poeticas del caos antologia libros del innombrable lista de autores postistas
                                poeticas del caos antologia libros del innombrable lista de autores postistas

                                Cubierta de «Poéticas del caos»

                                Antología «Barcelona – Buenos Aires» (edición argentina, Baltasara)

                                  Once mil kilómetros

                                  Cubierta de «Barcelona – Buenos Aires» (edición argentina, Baltasara)
                                  Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición (Argentina)
                                  ISBN: 978-987-3905-36-0
                                  Páginas: 216
                                  Libros

                                  barcelona buenos aires once mil quilometros antologia
                                  Cubierta de Barcelona – Buenos Aires. Once mil kilómetros

                                  Barcelona y Buenos Aires, tan lejos en el mapa y tan cerca en lo cultural, están hermanadas por la humedad que sofoca en verano y cala los huesos en invierno, por las oleadas migratorias que les dan un carácter inquieto y audaz y, sobre todo, por una gran tradición literaria. La escritora y cantante de jazz argentina Tatiana Goransky ideó y compiló esta antología de veintidós cuentos inéditos, escritos por autores y autoras que viven a uno y otro lado del Atlántico: once mil kilómetros, veintidós voces, mil kilómetros por cada una. En sus páginas el paseo de Gràcia se cruza con la avenida 9 de Julio y la Rambla desemboca en la plaza de Mayo, y lo fantástico, lo procaz, lo amoroso y lo melancólico confluyen en un mismo punto donde las distancias se borran.

                                  Esta es la edición argentina, publicada por Baltasara Editora (Rosario) en su colección de narrativa; en España la editó simultáneamente Trampa Ediciones. La contracubierta es de Juan Pablo Villalobos. El libro se presentó en la Feria del Libro de Buenos Aires de 2019, que tuvo a Barcelona como ciudad invitada de honor.

                                  Autores: Marta Orriols, Matías Néspolo, Mariana Travacio, Juan Vico, Tatiana Goransky, Mariano Quirós, Hugo Salas, Marta Carnicero, Félix Bruzzone, Verónica Nieto, Franco Chiaravalloti, Roser Amills, Aleko Capilouto, Graziella Moreno, Martín Felipe Castagnet, Sonia Budassi, Tamara Tenenbaum, Sebastián Chilano, Rodrigo Díaz Cortez, Patricia Kolesnicov, Diego Gándara y Josan Hatero.

                                  Dos ediciones, una a cada lado del Atlántico

                                  Esta es la edición argentina, de Baltasara Editora. La antología también se publicó en España con Trampa Ediciones (edición española). El libro se presentó en la Feria del Libro de Buenos Aires de 2019, que tuvo a Barcelona como ciudad invitada de honor.

                                  Todos los libros de Roser Amills

                                  Ficha: Baltasara Editora, Buenos Aires, 2019. Compilación de Tatiana Goransky.

                                  Publicación:
                                  Edición a cargo de:
                                  Géneros:
                                  Fragmento:

                                  Relato de Roser Amills

                                  Por su propio peso

                                  ¡Si pudiera pensar en otra cosa, pesaría todo menos! Me llamo Federica y he pasado la noche en vela porque no podía parar de recordar sus caricias y cuánto le necesito. Es cierto que no le había necesitado nunca antes, cuando ni sabía que existía, y… Esas cosas pasan. También ignoraba a esa inesperada desconocida que le ama aún más y que tiene la culpa de todo.

                                  Doy vueltas en la cama que aún huele a César y murmuro cariñosas maldiciones hasta que casi amanece, tan perezosa que tampoco hoy iré a trabajar, está decidido. Bien visto, qué alegría la perspectiva de no tener ya nada que hacer con César, excusa suficiente para mi absurdo pero rotundo no tener ya nada que hacer en general, me digo.

                                  LEER MÁS

                                  Suena el timbre y me percato de que sí he dormido, esparcidas como una enredadera las ondas del pelo sobre mi rostro empapado. Por fin recordé, justo antes de desvanecerme, cómo nos conocimos. Fue hace una semana. Y todo eso que César repetía antes de marcharse anoche, cuando le eché a gritos, sobre las dos de la madrugada. Hago un recorrido sonriente y casi feliz hacia atrás, con deleite justo hasta cuánto me habían aburrido los cuentos de ese hombre que perseguía palabras para convencerme, que tardaba tanto en encontrarlas y además daba rodeos…

                                  No debo hacerle esperar. Me levanto de un salto, pulso el botón del interfono, me lastimo el pie derecho con un clip para el pelo y gruño sorprendida porque no es César el que está al otro lado. Es Pedro. Por eso, a toda prisa, me embuto unos vaqueros y una camiseta, no voy a recibir desnuda al que bebe los vientos por mí, es obvio, y como en un sueño regresa poco a poco a mi mente distraída esa otra conversación de ayer por la tarde, justo antes de que me visitara César, esa insistencia con que Pedro se ofreció a dejarme en casa y echarme una mano en la búsqueda de empleo al día siguiente. Qué ridículo, tanta prisa, y que lo hubiera olvidado por completo. Me despidieron.

                                  Empecinado, Pedro se ofreció también a prepararme unas cuantas citas con colegas. Sigo siendo psiquiatra y sólo tendría que preparar unas copias actualizadas del currículum, dijo. Y ahí está. Con esa roñosa bufanda muy larga de siempre que le da varias vueltas al cuello. Recuerda una barba muy tupida cubierta de polvos blancos.

                                  —Estás pálida, Federica, ¡pareces Blancanieves!

                                  —Pasa, por favor, hace frío.

                                  No hace frío. Tengo fiebre. Fiebre y mala memoria. Todo son malas noticias para Pedro y ruedan como canicas, como mis ojos, por el suelo jaspeado del piso que miro para no mirarle a la cara. Estoy tiritando. No, no hay currículums, anuncio muy seria. Sé que eso le hace sentir mal, hay que explotar al máximo los sentimientos de culpa de Pedro. Ni hay almuerzo para acompañar la revisión conjunta de esas entrevistas de trabajo que él ha programado para la tarde, y a todo esto avanzo pizpireta por el salón, lanzo bufidos y recojo ostentosa dos copas de vino de la mesa, el cenicero lleno de colillas de César, el camisoncito para recibirle. ¿Está Pedro enfadado? Acabo de recordar que una vez confesó que no le gustan las mujeres con pantalones y le pregunto, pero él dice no recordar nada.

                                  —¿Qué te parece si comemos algo rápido en el bar de la esquina, Pedro?

                                  —Pero antes, por favor, peínate un poco y lávate la cara, no puedes ir así a ningún lado.

                                  En menos de media hora estamos instalados en la terraza del bar de la plaza de la Virreina con el portátil donde, con mejor aspecto, trato sin éxito de actualizar mi currículum de psiquiatra en paro mientras Pedro encarga un par de hamburguesas dentro. No, no sé si contarle —por supuesto en tono de broma para no darle demasiada importancia— lo que tengo entre manos. Que hay otra que lucha por arrebatarme a mi nuevo gran amor, o que quizás estaba antes y lo había ocultado a la perfección. Los hombres hacen esas cosas. Y que he encontrado notas en los bolsillos de César, eso impresionará a Pedro. Que por la letra de la otra estoy segura de que le ama y le conoce tan bien que no hay nada que hacer. Grafológicamente, la otra es siempre mucho mejor en todo. Y lloraré, y luego Pedro se esforzará por consolarme…

                                  Pero cuando Pedro ha vuelto a la mesa y ha dicho “me gustan las hamburguesas que preparan en el barrio de Gràcia, nada que ver con las del hospital” y “la verdad es que con el buen día que hace, era mejor comer al sol”, y me ha puesto al día de los últimos chismes, ha sido más que suficiente para que bajara las defensas y me recostara en la mesa a mirarle la boca a Pedro como de costumbre cuando le escucho, desde hace años. Eso también funciona. Desde abajo, como si mi cerebro pesara toneladas y me costara erguirme, resulta muy sexy. Es una boca muy grande y la tuerce de formas extrañas mientras habla, sobre todo cuando se relaja, como ahora, cuando le he confesado que no echo de menos ni mi antiguo puesto ni las visitas.

                                  —… eres una excelente profesional, seguro que no tardarás en encontrar un trabajo de lo que sea en alguna empresa que valore tus nuevas aptitudes. ¿Has repasado la lista para esta tarde?

                                  Me siento muy intrigada.

                                  —¿Qué lista?

                                  Pedro susurra que tiene, por suerte, una copia en una carpeta. Da grandes bocados a su hamburguesa, lo que delata que hace un gran esfuerzo por evitar que se note que está irritado. Sus planes optimistas no contemplaban la posibilidad de que no colabore en absoluto en hacerle sentir útil, es eso.

                                  ¡Pero él me mira tanto! No da su brazo a torcer y la cosa ocurre.

                                  —¿En qué estás pensando, Federica?

                                  El silencio que sigue es especial, se vuelve de confianza y me animo a responder tras un largo intervalo. Carraspeo y sonrío, como una niña aplicada.

                                  —Sufro.

                                  —¿Sufres? ¿Por qué sufres?

                                  No debería. Ni una palabra más, me repito. ¡Nos conocemos tan bien! Pedro rebatirá cualquier pensamiento pesimista con tanto empeño que no podré soportarlo y luego…

                                  —¿No vas a contármelo? —sus labios se estiran ahora hacia los lados en una mueca tierna—. ¿Entonces es cierto que ya no te gusta hablar conmigo?

                                  Sonrío azorada y bajo los ojos. Resistirme a Pedro sería como resistirse a un sueño mientras se sueña.

                                  —Ya lo sabes. Estoy enfadada con él…

                                  Ese respingo conocido. Me arrepiento de nuevo. Parecía tan animado y, de pronto, el que está pálido es Pedro. Ha bajado mucho la cabeza y ya no le veo la boca entreabierta, lo que es una lástima porque se le había quedado un trocito de lechuga entre los dientes que le daba un aspecto de lo más emotivo.

                                  La cabeza gacha de Pedro. En un remolino en la parte de atrás se aprecia un círculo de cuero cabelludo que me atrae mucho más que la reprimenda que Pedro ha empezado a verter sobre mí. Me he cubierto la frente con la mano para que note que me da vueltas la cabeza, eso puede hacerle parar.

                                  —Federica, ya estás otra vez con tus cuentos… No es momento después de estos meses…

                                  El calor del sol es tan delicado y tibio sobre mis brazos que no puedo dejar de observar cómo se me eriza la piel como a cámara lenta y aprieto las manos juntas sobre las rodillas de la excitación. Él hace movimientos negativos con la cabeza.

                                  —… debes tener cuidado, centrarte y mirar hacia delante. Seguro que en cuanto te centres en un trabajo te sentirás mejor, y…

                                  —Está con otra. A mis espaldas…

                                  He visto el camino fácil para más confidencias y aprovecho que le he interrumpido para hablar y hablar, con la cara rebosante de felicidad, los grandes ojos verdosos de Pedro se inclinan sobre mí como si fuera a acariciar con ellos algo muy delicado. Me observa incrédulo. Son duros, son los ojos de un animal herido y eso me hace sentir obsequiosa, me mira con egoísmo, es eso, por eso continúo generosa con más y más detalles. Todo con palabras rápidas y firmes para que a Pedro no le quepa duda de mi profunda decepción respecto a su maravilloso adversario.

                                  —… toda la semana pasada perdidamente enamorados, ya sabes cómo son estas cosas, y anoche le monté una escena. Le pedí que se marchara y ahora le echo de menos y necesito consuelo…

                                  Pedro ha encogido la boca como si quisiera meterla dentro de su vaso de refresco.

                                  —¿Quiénes estáis enamorados?

                                  Acabo de darme cuenta del juego, como si esa pregunta de Pedro prendiera una mecha que hace estallar respuestas y sonrío para suavizar mi huida. No debo darle el nombre, o él le buscaría y quién sabe de lo que Pedro sería capaz si le encontrara…

                                  Pero él ya me ha agarrado de la muñeca y ha estirado una pierna para bloquear mi marcha. Me mira a los ojos, ¡qué guapo está cuando se pone así!

                                  —Por favor, Pedro, debo volver a casa. Tenías razón, así no puedo acudir a ninguna entrevista y además puede que César haya vuelto a disculparse…

                                  Parece que amanece de nuevo, menudo ritmo. Escucho en la radio pitidos que indican la hora, pero no está bien sintonizada. La ciudad iluminada en la noche es más bella que de día y tengo hambre, no llegué a dar un solo bocado a la hamburguesa, qué lástima. “Él ama a otra”, susurra ahora la radio con claridad y trato de apartar esa voz, pero no sé cómo, como no sé cuándo me he metido en la cama.

                                  Lo que sí recuerdo es que le enseñé a Pedro las notas. Las tenía guardadas en la carpeta de las entrevistas de trabajo que llevaba él y se limitó a observarlas muy callado. ¿Por qué actuaría así, si tanto me ama? No importa. Quiero levantarme, pero tras varios intentos desisto y siento llenárseme el cuerpo de flores y azotes de cálidas corrientes como los vagos recuerdos de más y más amor que han empezado a invadir mi cabeza: Pedro rebuscando frenético en sus bolsillos, sacaba notas mientras yo repetía que debía marcharme por si César llegaba y nos descubría. Eso puso horrorosamente celoso a Pedro, se negaba a escuchar más detalles sobre el otro, pero no me daba por vencida e insistí con energía febril, y seguramente por eso Pedro al final se puso a hablar con alguien por teléfono. Para ignorarme, para hacerse el interesante, tan patético como su larga bufanda convulsionándose y sacudiéndose y mis manos temblorosas…

                                  Se abre la puerta y alguien enciende la luz.

                                  Y entonces mi conciencia se abre como una rosa y saboreo ese familiar regusto de manzana en la boca, esas manos tan suaves que me sujetan la barbilla para incorporarla un poco.

                                  —Bébetelo todo –me susurra Pedro.

                                  Hemos regresado a la casilla de salida, esa donde vi a Pedro por primera vez, hace años. Quiero levantar los párpados para agradecerle que me ame a pesar de los terribles celos que le provoco.

                                  —Descansa. Te recuperarás pronto y volveremos a intentarlo. Tranquila, tranquila, estamos aquí para cuidarte.

                                  Convulsiono. Alguien me ha atado a la cama, qué manía absurda, cómo va a abrazarme así. No hay prisa. Hay pasiones que caen por su propio peso, le digo a Pedro, le he volcado mi alma dentro como él vuelca el medicamento en mi garganta, pero él aún no ha sabido ni recibirla ni qué hacer con ella. Ya llegará el momento adecuado, no hay prisa. ¡Si pudiera pensar en otra cosa! Abro los ojos para reñirle mirándole a la cara por haber querido curarme tan pronto, para repetirle a Pedro que es normal que él sienta celos porque todos los sentimos y no tiene nada de malo, pero los tubos de neón del cabezal, justo sobre la cara, se instalan en mi cerebro y lo taladran y entonces Pedro desaparece y sobre su rostro está el de un desconocido nuevo que quiere también consolarme y entre los dos me abrazan con vaivén de mar amortiguado, de ese amor infinito sin el que ya no podría vivir. Comprendo, como lo comprenderá algún día Pedro, que para amar así no queda otra que seguir poniéndoles notas en los bolsillos a todos en ese sueño dentro de un sueño que es mi pasión. Mi mano empieza a revolotear bajo la sábana, pero sin saber dónde posarla dejo que todas esas ideas caigan por su propio peso y vuelvo a dormir. Tranquila. Hay tiempo y ya no pesa. Tendré la atención de Pedro unos meses más.

                                  COLAPSAR

                                  Colección Narrativa de Baltasara Editora (Rosario, Argentina). Edición simultánea en España en Trampa Ediciones. Contracubierta de Juan Pablo Villalobos.

                                  Cubierta de «Barcelona – Buenos Aires» (edición argentina, Baltasara)

                                  Prólogo «Siete historias íntimas del Señor Gandhi» de Sameer Rawal

                                  Cubierta de «Siete historias íntimas del Señor Gandhi»
                                  Ediciones:Kindle - Edición Kindle

                                  Siete historias íntimas del Señor Gandhi (2016) es una novela de Sameer Rawal, publicada en formato digital, sobre un investigador indio que llega a Barcelona para aprender lo que el Kamasutra nunca contó. Lleva prólogo de Roser Amills.

                                  Libros

                                  Más allá del Kamasutra

                                  El Kamasutra, el tratado indio sobre el amor y el placer atribuido a Vatsyayana, es el punto de partida de esta novela, que traslada la pregunta a la Barcelona contemporánea: qué queda por aprender del deseo cuando ya creemos saberlo todo. Roser Amills, autora de Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia y del ensayo Me gusta el sexo, presenta el libro en su prólogo.

                                  Todos los libros de Roser Amills

                                  Ficha: edición digital, 2016. Prólogo de Roser Amills.

                                  Publicación:
                                  Géneros:
                                  Fragmento:

                                  Prólogo de Roser Amills, escritora y periodista

                                  29 de agosto de 2016

                                  Si para algo ha servido la incesante laboriosidad oficial barcelonesa ha sido para afianzar la ciudad como destacado y sesudo enclave europeo de la investigación y a la vez como lúdico referente de la turística europea, y más de un regidor podría frotarse las manos frente al rico material que el brillante Sameer Rawal aporta al respecto, pues comunica una Barcelona de lo más sugerente e inspiradora, desde Gracia hasta la zona alta pasando por decenas de pisos y locales con nombre y apellidos.

                                  Sin embargo, aunque esta novela empieza por ahí, pronto nos enfrenta al escenario húmedo y bien lubricado de un investigador hindú que ha venido a aprender lo que el Kamasutra nunca contó: el amor galante a lo loco pero con sustancia.

                                  LEER MÁS

                                  El protagonista, un inquietante Sr. Gandhi, le cuenta a un desconocido, a la desesperada, cuanto ha vivido durante unos meses en la ciudad condal, lejos de su esposa por voluntad propia, o eso cree, y no son unas vivencias cualesquiera.

                                  Ahí está el mayor acierto del autor: nos ofrece, sin previo aviso, la miríada de líos de faldas, mayúsculos y pedagógicos, de un analfabeto en las artes amatorias, un casi virgen que escala los peldaños del ars amandi con un gracejo, velocidad y espontaneidad que causarán más de una envidia, más de dos tocamientos y sobre todo muchas inspiraciones para cuantos desconocen el entramado de todo lo que hay que hacer para convertirse en un promiscuo diplomado cum laude.

                                  En un frenesí ágil y casi permanente, conoceremos los avatares de la conquista de muy distintas mujeres y, sobre todo, una mirada a esas aventuras de lo más simpática: que un hombre hable sin tapujos de sus miedos, contradicciones y despropósitos para cazar y no comprometerse no es nada habitual, mucho menos si lo hace sin atisbo de fanfarronería y con altas dosis de reflexión constructiva.

                                  Para una mujer o un hombre “com cal”, con su auto-censura activada a toda máquina, lo que descubre este libro puede resultar, a veces, incluso molesto de tan veraz y crudo, pero bendito sea el sonrojador material recopilado y aprovechado por el autor.

                                  Ignoro si Rawal ha experimentado en primera persona cuanto cuenta o ha dejado volar su imaginación al entrelazar testimonios reales o inventados. Da lo mismo: el resultado se sostiene con un brío y una claridad de ideas que entusiasma.

                                  Son escandalosas las peripecias del y las protagonistas, todos engañados pero cada uno a su manera, junto a decenas de figurantes, por calles, bares y plazas barcelonesas que dan vida y contexto a todo tipo de líos de faldas y pantalones, con el referente constante de la hindú Hyderabad en la distancia, ciudad en la que una esposa hindú espera con sospechosa mesura, una mesura que lleva al protagonista a dar un rodeo, vertiginosa excursión, por Andalucía, Madrid y Canarias. Esta espiral imprevista es la guinda del pastel por la elocuencia y perspicacia de los devaneos extra y la intriga psicológica que generan, y es una delicia.

                                  Como en las mejores películas porno, sin ser porno para nada porque hablamos de literatura y la literatura sugiere más que muestra, pero con un verbo encendido que no dejará a ningún lector, ni lectora, indiferentes, al final garantizo que nos descubriremos con una sonrisa ante la habilidad del narrador para hablar de los grandes temas de la pareja, fugaz o estable, sin despeinarse.

                                  Aquí, en esta tragicómica borrachera erótica, hay material para innumerables debates y animo a compartir la lectura y dialogar sobre las impresiones que cada página despierta sobre asuntos de cama a menudo casi intransferibles si no es con valor y audacia.

                                  Aplaudo la voluntad de remover los vetustos alambiques de la fidelidad, la infidelidad, el sexo ocasional y el sexo consciente con jornadas maratonianas de desenfreno intercultural y destaco que la dificultad superada con creces no pasa exclusivamente por recrear las peripecias del protagonista con todo lujo de detalles físicos y psicológicos, sino por no poner una palabra de más ni de menos hasta que entendamos profunda e íntimamente cuanto le ha sucedido al Sr. Gandhi.

                                  Se ha tomado el autor su tiempo para elaborar esta joya de educación emocional, y el resultado funciona. Si no hay imprevistos, las parejas que lean juntas esta novela crecerán como parejas y, sobre todo, crecerán como individuos amantes y sinceros. Como bien explica el autor, amantes y mentirosos, sobre todo con nosotros mismos, somos todos los que amamos, a menudo como podemos, y si nos sinceráramos más… y al estilo Sr. Gandhi... otro gallo cantaría.

                                  COLAPSAR
                                  Cubierta de «Siete historias íntimas del Señor Gandhi»

                                  Antologia «La llibrera de Portbou», recopilació de Nuara López

                                  Cubierta de «La llibrera de Portbou»
                                  Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició
                                  ISBN: 978-84-939173-5-7
                                  Páginas: 137

                                  La llibrera de Portbou (Libros de la Vorágine, 2014) és un llibre col·lectiu de difícil catalogació, editat per Nuara López. Vint-i-un autors, en diverses llengües i des de disciplines diferents, donen vida amb textos i imatges a una mateixa figura: una llibretera de Portbou, potser imaginària, que sedueix i es deixa seduir pels personatges que entren a la seva llibreria. Hi escriuen, entre d’altres, Anna Maria Villalonga, Gonçal Mayos, Imma Torné, Lluís Agustí, Marcel Fité i Anki Toner.

                                  Roser Amills hi participa amb un relat sobre una llibretera vestida de Xahrazad que ven llibres de tots colors, i molts d’eròtics, al poble on va morir Walter Benjamin.

                                  Portbou i Walter Benjamin

                                  Portbou, l'últim poble abans de la frontera francesa, és on va morir Walter Benjamin el setembre del 1940, fugint del nazisme. El relat de Roser Amills juga amb aquesta memòria. Anys més tard, l'autora va dedicar una novel·la a la dona que Benjamin va estimar: Asja. Amor de dirección única, i la va presentar a l'escola d'estiu de Portbou.

                                  Més sobre La llibrera de Portbou

                                  Fitxa: Libros de la Vorágine, 2014. 137 pàgines. ISBN 978-84-939173-5-7. Edició de Nuara López.

                                  Publicación:
                                  Edición a cargo de:
                                  Géneros:
                                  Fragmento:

                                  Vint-i-un autors imaginen una mateixa llibretera de Portbou en aquest llibre col·lectiu editat per Nuara López. Entre ells, Roser Amills.

                                  Reseñas:Escola de Llibreria (Universitat de Barcelona) dijo en «La llibrera de Portbou, la llibreria imaginada?» :

                                  Ressenya del llibre al blog de l’Escola de Llibreria, que el descriu com un llibre de difícil catalogació on vint-i-un autors donen vida a una llibretera inquietant.


                                  la llibrera de portbou de nuara lopez con roser amills

                                  Cubierta de «La llibrera de Portbou»

                                  Antologia «Els caus secrets»

                                    Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972

                                    Cubierta de «Els caus secrets»
                                    Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 22,00 EUR
                                    ISBN: 978-84-273-2199-1
                                    Medidas: 12,00 x 19,00 cm
                                    Páginas: 584
                                    Libros

                                    Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Nova Editorial Moll, 2013) reuneix contes de seixanta-un narradors nascuts a partir del 1972 arreu del territori de parla catalana. L’antologia, a cura de Sebastià Bennasar i publicada a la col·lecció Biblioteca Raixa, vol donar visibilitat a una generació d’autors que ha redefinit la narrativa breu en català, sense etiquetes de «literatura jove».

                                    Hi escriuen, entre molts altres, Llucia Ramis, Salvador Iborra, Pau Vadell, Laia Martínez i López, Bel Olid, Pere Joan Martorell, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Muriel Villanueva, Gemma Aguilera i Roser Amills.

                                    Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors a 1972. Editorial Moll, 2013
                                    Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors a 1972. Editorial Moll, 2013

                                    Antologia Els caus secrets
                                    Antologia Els caus secrets

                                    Com es va fer l'antologia

                                    La idea va ser de l'escriptor Sebastià Bennasar, que va proposar a l'Editorial Moll reunir un relat breu de cada autor. Els requisits eren tenir menys de quaranta anys i almenys un llibre de narrativa publicat en català. El resultat són gairebé sis-centes pàgines que fan de radiografia d'una generació d'autors de tot el territori de parla catalana. El llibre es va presentar a Can Alcover, a Palma.

                                    Més sobre Els caus secrets

                                    Fitxa: Nova Editorial Moll, col·lecció Biblioteca Raixa, 2013. 584 pàgines. ISBN 978-84-273-2199-1. A cura de Sebastià Bennasar.

                                    Publicación:
                                    Edición a cargo de:
                                    Géneros:
                                    Fragmento:

                                    De Llucia Ramis a Salvador Iborra. De Pau Vadell a Laia Martínez i López. De Bel Olid a Roser Amills. De Pere Joan Martorell a Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda o Muriel Villanueva, entre molts d’altres, fins a superar la seixantena de noms propis. Monumental antologia a cura de Sebastià Bennasar dedicada a la narrativa breu d’un seguit d’autors —tots ells nascuts del 1972 ençà— que han redefinit la narrativa en llengua catalana.

                                    “No ens agraden les generacions. No ens agraden les qualificacions. No ens agrada l’etiqueta “jove” ni “literatura de” ni “literatura per a”. Però sí que pensàvem que era imprescindible donar visibilitat a tot un seguit d’autors que seran alguns ja ho són ara, les dones i homes del futur de la narrativa en llengua catalana. I aquesta és la motivació d’aquesta antologia: oferir un tast del que fan els narradors nascuts des de 1972 cap endavant arreu del territori on es parla la nostra llengua. Seixanta-un escriptors formen aquesta antologia, un equip de luxe que pot sortir a tot arreu a competir amb la major de les dignitats. I guanyar“.

                                    Cubierta de «Els caus secrets»

                                    Prólogo «Escozor nuestro de cada día» de Agustín Calvo Galán

                                    Cubierta de «Escozor nuestro de cada día»
                                    Ediciones:Tapa blanda - 1.ª edición: € 20,00
                                    ISBN: 978-84-939801-5-3
                                    Páginas: 90

                                    Escozor nuestro de cada día (Ultramarina Cartonera, Sevilla, 2012) es un poemario de Agustín Calvo Galán (Barcelona, 1968) sobre la vida cotidiana de una pareja gay: el deseo, los roces de la convivencia y la intimidad, contados sin tapujos y con humor. La edición artesanal de Ultramarina lleva cubiertas de Susana Pozo, ilustraciones interiores de María Barredo y prólogo de Roser Amills.

                                    Oraciones para la vida en pareja

                                    El título juega con el «pan nuestro de cada día» del padrenuestro: los poemas funcionan como pequeñas oraciones laicas sobre el escozor cotidiano de compartir la vida con otro hombre. Roser Amills firma el prólogo de un libro que habla de amor homosexual con naturalidad, ironía y ternura.

                                    Un libro artesanal

                                    Ultramarina Cartonera forma parte del movimiento de las editoriales cartoneras, nacido en Buenos Aires a comienzos de este siglo: libros con cubiertas de cartón pintadas a mano, de modo que cada ejemplar es único.

                                    Todos los libros de Roser Amills

                                    Ficha: Ultramarina Cartonera, Sevilla, 2012. 90 páginas. ISBN 978-84-939801-5-3. Prólogo de Roser Amills.

                                    Publicación:
                                    Géneros:
                                    Fragmento:

                                    Poesía sin tapujos, directa, con palabras directas, carga sensual que suma. Aquí hay carne y emociones que se pueden tocar, hay trabajo y mucho más que fantasiosa inspiración. (Del prólogo de Roser Amills).

                                    La cotidianeidad de la pareja gay: Escozor nuestro de cada día de Agustín Calvo Galán, una mirada irónica sobre la pareja y el sexo. El libro está compuesto por un conjunto de prosas breves: “veintinueve oraciones y un epílogo” en los que el poeta se enfrenta a los tópicos de la homosexualidad con humor y habla de los roces de la convivencia en pareja y de su intimidad.

                                    Roser Amills

                                    LEER MÁS
                                    COLAPSAR

                                    Cubierta de «Escozor nuestro de cada día»

                                    Pròleg «Hivern» d’Aitana Montaner

                                      Cubierta de «Hivern»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 14,00 EUR
                                      ISBN: 978-84-947933-5-6
                                      Medidas: 15,00 x 23,00 cm
                                      Páginas: 64

                                      Hivern (El Petit Editor, col·lecció Fusell de Lletres, 2018) és un poemari d’Aitana Montaner, amb coberta d’Ariadna Fleck i pròleg de Roser Amills. El llibre es va presentar a la biblioteca Can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat.

                                      roser amills amb aitana montaner
                                      roser amills amb aitana montaner

                                      Roser Amills, Aitana Montaner i Anna Cannoli, presentació a la biblioteca Can Sumarro de l'Hospitalet de Llobregat
                                      Roser Amills, Aitana Montaner i Anna Cannoli, presentació a la biblioteca Can Sumarro de l'Hospitalet de Llobregat

                                      roser amills i aitana montaner a utopia market
                                      roser amills i aitana montaner a utopia market

                                      Una amistat feta de poesia

                                      Aitana Montaner i Roser Amills han compartit escenari en diversos recitals, com el de la sala Hipèrbole de l'Utopia Market, i quan l'autora va preparar Hivern li va demanar el pròleg. El poemari forma part de la col·lecció Fusell de Lletres d'El Petit Editor i es va presentar a la biblioteca Can Sumarro de l'Hospitalet de Llobregat, amb Anna Cannoli.

                                      Més sobre Hivern

                                      Fitxa: El Petit Editor, col·lecció Fusell de Lletres, 2018. 64 pàgines. ISBN 978-84-947933-5-6. Coberta d'Ariadna Fleck. Pròleg de Roser Amills.

                                      Publicación:
                                      Editorial: El Petit Editor
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Pròleg de Roser Amills

                                      Conèixer l’Aitana llegint-la —vull dir descobrir la seva poesia— és una trobada que res no pot interrompre. Encara que també la coneguem d’una altra manera, en la trobada breu de xerrar amb ella cara a cara o mitjançant les seves fotos i reflexions, res pot ser tan directe i definitiu com llegir els seus poemes… Què més puc afegir?

                                      Puc afegir que porta una llarguíssima cabellera rossa i és bella de cap a peus, i parlar d’això no és intranscendent si afegeixo que el que és més bonic és que, llegint-la, no he pogut corregir mentalment ni un sol vers de tots els que ha bolcat en aquest llibre. Us repto a intentar-ho: sé que us passarà el mateix.

                                      LEER MÁS

                                      En persona, l’Aitana parla a poc a poc i en veu baixa, així que quan escriu és quan se l’escolta millor. Li vaig sentir dir que li fa il·lusió que la llegim, però en aquest viatge pel seu interior els veritables afortunats som nosaltres.

                                      Són molts els poetes que fan exercicis per veure millor la realitat. L’Aitana ho aconsegueix.

                                      Tornarem a veure l’intangible de la relació amb els nostres pares i els nostres cossos, el nostre país —sigui quin sigui—, la nostra infància i tots els nostres dubtes, els llençols arrugats i el tall precís dels que miren reflectits en miralls de totes les mides, la vida i la memòria de la vida. Hi ha miralls de butxaca i miralls al sostre de la cambra, hi ha dits atrevits i orelles tapades a quatre mans, certeses i lleialtats, morts vius i vides que no es moren si les podem abraçar amb la memòria… És un plaer, aquest llibre, carregat de l’enigma d’universalitat de la poesia, i això no passa sovint.

                                      L’ego de l’Aitana brilla en aquest llibre per la seva absència i passa directament a l’estat superior, exclusivament a les imatges i algunes idees excel·lents d’un jo poètic que es lliura generós a tot i a totes les pors, d’un cantó a l’altre dels llocs del temps. Que vella és, en alguns dels seus versos, aquesta noia!

                                      I són tan frescos i nous, aquests versos, al mateix temps… No se sap com, però en un altre i un altre poema ens sacseja, atrevida. Es llegeix amb facilitat perquè parla de la vida i de la mort —i d’això sempre en sabem gairebé massa—, però amb ella els silencis no són tensos sinó tranquils, són trens de llarga distància cap a la infància reveladora i la maduresa serena, cap a les abraçades que no vam saber fer a temps i cap a les que donarem per compensar-ho. Cap a una multitud d’emocions prodigiosament animades per la seva llengua, capaç de situar en un merescut mateix pla l’entranya i la pell eriçada, els enigmes cortesos i cortesans, la profunditat del recipient de la seva retina que tot ho veu, i el flux d’aquest riu de les emocions que sempre se li desborda.

                                      Parleu amb ella i després llegiu-la, o viceversa. El seu to —de veu i en vers— ningú no notaria la diferència. I d’això es tracta. Són molts els poetes que ho fan: cercar una veu pròpia. L’Aitana ho aconsegueix amb precisió de cartògrafa i absolut respecte per l’enigma.

                                      L’Aitana és un preciós armadillo amb el do de la loquacitat, si la deixes tranquil·la, si la llegeixes a poc a poc. Perquè si la llegeixes amb pressa voldràs tornar a llegir-la. Els seus versos volen ser escorcollats fins al fons. I d’això es tracta, deia: aquest llibre ho aconsegueix.

                                      COLAPSAR
                                      Cubierta de «Hivern»

                                      Pròleg «Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer» de Begoña Merino

                                      Cubierta de «Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 16,90 EUR
                                      ISBN: 978-84-16154-18-0
                                      Medidas: 16,00 x 23,00 cm
                                      Páginas: 176

                                      Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer. Tot el que necessites saber per sobreviure a la cerca de parella en línia (Ara Llibres, 2015), de la periodista Begoña Merino, és una guia amb humor sobre l’amor en temps d’aplicacions de cites. Duu pròleg de Roser Amills.

                                      Lligar en l'època de les aplicacions

                                      Begoña Merino, periodista especialitzada en relacions i sexualitat, explica amb humor i sentit pràctic tot el que cal saber per sobreviure a la cerca de parella en aplicacions i webs de cites. En el pròleg, Roser Amills defensa que lligar, emparellar-se per sempre o tenir sexe esporàdic són opcions igual de saludables, però que les noves regles del joc obliguen a pensar què volem, què podem oferir i què hem d'esperar.

                                      Més sobre Per tu mentiré

                                      Fitxa: Ara Llibres, 2015. 176 pàgines. ISBN 978-84-16154-18-0. Pròleg de Roser Amills.

                                      Publicación:
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Pròleg de Roser Amills

                                      “Digues que et vas obrir el perfil d’aquesta app de cites només per trobar-me a mi.”

                                      Potser l’actual discurs amorós del carrer ja inclou frases amorosament absurdes com aquesta, com ho són gairebé totes les que intercanvien els enamorats —un deliciós estat de bogeria transitòria per excés de drogues neuronals— i ja sembla d’allò més normal que esperem likes de la nostra parella o rotllo ocasional en totes les fotos que acabem de penjar, excés que alguns terapeutes estan tractant ja a les seves consultes com si els likes de més o de menys portessin tota la vida entre nosaltres, i fins i tot el meu avi sap com controlar la meva hora d’última connexió quan no aconsegueix localitzar-me.

                                      LEER MÁS

                                      I tot perquè volem que ens estimin?

                                      Diuen que és amor, o alguna cosa així.

                                      L’amor —que inclou també el sexe— estaria relacionat amb que els humans som mamífers que esperem ansiosos que algú ens acaroni el llom per sentir-nos segurs i estimats, i l’“alguna cosa així”… amb que no tot això es deu a les simples ganes que ens estimin i atenguin. No. També succeeixen aquestes coses perquè som insegurs, amb unes expectatives altíssimes i una capacitat d’acceptar la frustració cada vegada més diminuta.

                                      Les apps i webs de cites són el salvatge Oest, sí, amb confusió i anonimat, i qui més qui menys s’ha llançat a colonitzar la seva parcel·leta. Però hi ha primers colons un pèl més centrats, com l’autora d’aquest llibre, la periodista científica Begoña Merino, que ja ens porta anys d’avantatge, i està molt bé poder aprendre d’ella.

                                      Necessitem un llibre que ens expliqui com funcionen les xarxes de cites?

                                      La Begoña i l’editorial em van encarregar aquest pròleg un dilluns a la tarda, i precisament acabava de llegir en un blog el següent providencial diàleg, que exemplifica com n’és de bo estar ben informats quan ens decidim a entrar en aquestes apps d’emparellament si no volem sortir amb la sensació d’haver perdut el temps:

                                      —Hauríem de fer com les ties aquestes que demanen pizzes a Tinder.

                                      —Pizzes? A Tinder?

                                      El blog explicava que s’anomenen The Tinder Games. Consisteix en noies demanant a tipus que troben per Tinder que enviïn pizzes a casa seva. Pagades per ells, és clar. La que rep la pizza primer, guanya.

                                      Aquesta escena, que no forma part del llibre de la Begoña però podria perfectament ser-hi, és un bon exemple per a qui es creu que ho sap tot i tard o d’hora en troba un altre que en sap més que ell i…

                                      He après molt llegint les pàgines d’aquest llibre i us animo a fer-li un bon repàs a cada capítol, per molt que en sapigueu ja, si no voleu acabar pagant metafòriques pizzes com qui no vol —per exemple, escoltar durant hores una pesada, sortir plorant del pis d’un desconegut o fer de mocador d’una crisi de parella aliena—, doncs el que era simplement una app més per lligar s’ha convertit també en terreny abonat per a tota mena d’embolics, teràpies personals i frustres a canvi d’una mica d’atenció.

                                      Sí, atenció. Encara que ens agradaria que no fos així, no tot és sexe fàcil en aquestes xarxes, més o menys com en el món real, i el que menys volem és convertir-nos en preses fàcils de depredadors o, pitjor encara, de les nostres més il·luses fantasies, oi?

                                      Per descomptat, pots fer el que et doni la gana als portals i apps de lligar i ignorar per sempre aquest llibre. Però si vols ampliar la teva cultura —sexual, relacional, emocional—, continua llegint. Entrar en aquestes apps i portals de cites i no rebre satisfacció immediata és frustrant, i l’única manera d’evitar que ens afecti més del compte és tenir el seny de comprendre que no tot surt bé a la primera, que no som els únics que tenen dubtes i problemes i que la satisfacció immediata és irreal. I no ho dic només per tu: és molt propi del nostre temps confondre la possibilitat i la satisfacció, i perdre’s.

                                      El fenomen de les cites en línia se’ns pot anar de les mans precisament per aquesta confusió de base massa generalitzada. Tot va molt més de pressa que la nostra capacitat per assimilar nous codis de conducta que ningú ens va ensenyar a sortejar. Simplement t’agrada, ens agrada atreure i ser atrets, i vinga swipes a la dreta. Molts. I tan fàcil que seria llançar-se a les braves i dir sempre la veritat, sense embolics… i quin cacau portem entre tots al cap.

                                      I així, el que en principi es va inventar per augmentar les probabilitats de rotllo de milions de solters tímids, excessivament controladors o simplement mandrosos ha esclatat i s’ha expandit de tal manera que se’ns amunteguen les grates possibilitats però també els incòmodes inconvenients, un explosiu còctel d’excés de velocitat + raonables dubtes + la inevitable ansietat moderna. Els típics “¿estaré fent alguna cosa malament?”, “¿no li agrado a tothom?”, “¿i si la meva xicota també m’està posant les banyes virtuals?” formen part del nostre (virtual) cacau mental.

                                      Hi ha un bon remei, preventiu com les vacunes, que consisteix a adquirir coneixements respecte a tot això. Com més millor.

                                      Aquest raonable llibre ajuda a posar una mica de seny en tot aquest assumpte i defensa que lligar, emparellar-se per sempre o tenir sexe esporàdic és saníssim i convenient, però les regles del joc de les noves formes de lligar ens tenen fets un embolic, i aquí és on sí cal parar-se a pensar una mica: què volem, què podem oferir i què cal esperar. I també què cal fer si descobreixes el teu xicot o el teu cap a Tinder, o potser pensar com normalitzar el cas d’aquesta amiga meva que es va enamorar de l’actual pare dels seus fills fa cinc anys en una orgia acordada en línia, o de les conseqüències de la legió d’exs “d’una sola nit” que pots generar, sense gairebé adonar-te’n, en tot just dos mesos de recerca de la teva mitja taronja mitjançant el conegut “prova/error”. Com d’esgotador pot resultar mantenir deu converses alhora per a res o com evitar que t’acabin enviant fotos de la polla o dels pits per “veure què n’opines” als cinc minuts de començar a xatejar.

                                      En aquesta “terra sense llei” de les cites en línia, per la qual tard o d’hora acabarem fent tots algun tomb per veure què s’hi cou i què hi ha de cert en les promeses i polèmiques que va generant, tot s’acaba ordenant. Els humans adorem les normes, ens ajuden a sentir-nos segurs, i les anem establint sobre la marxa imperceptiblement. És inevitable: fins i tot entre els grups més alternatius i amorals hi ha decàlegs, encara que sigui el vintage “prohibit prohibir” o els codis de vestuari dels clubs BDSM que debaten entre el làtex negre o els fluor. Les normes, els codis, són un excel·lent calmant davant l’angoixa de l’excés de llibertat, i per paradoxal que sembli… la llibertat massa a granel aclapara més que les normes.

                                      Cal encetar un sucós debat, i aquest llibre és un bon material de base per iniciar-lo.

                                      Felicito la Begoña per ser la primera a oferir en un llibre tota la informació de què es disposa avui dia per afrontar la tasca de lligar en línia. Material compilat amb rigor, documentat i amb moltes ganes de no donar res per fet. A més, té una ment científica de les que m’agraden, s’ha entregat a la causa en cos i ànima —sí, ella ha estat en aquestes apps i portals donant-li al tema— amb sinceritat, estudiant-se primer a ella mateixa, i des d’aquesta intimitat ha analitzat després la d’altres testimonis fins a completar aquesta valuosa ruta per “tot el que volies saber i no t’has atrevit a preguntar”. Perfecta tant per a l’excés d’expectatives dels novells com per corregir un pelet els que ja porten temps en el tema i no ho acaben de veure clar.

                                      Les apps de cites, en definitiva, no són el món de color de rosa i va bé recordar-ho: són una vàlvula d’escapament més per a homes i dones que no han aconseguit encara el que volen, que no saben el que volen, que no saben o no volen comprometre’s quan ho troben, que porten temps trobant-se amb desconeguts i ja els està bé, que passen hores navegant entre perfils i pensant en formes creatives de trencar el gel i no s’atreveixen… En definitiva, hi ha de tot. Però cada match genera il·lusions i després cal saber encaixar-les, com encaixar també el rebuig, i tot plegat és més fàcil si sabem com funciona.

                                      La Begoña ho ha investigat amb uns matches de més i de menys per a cada situació possible, i ho ha bolcat en aquest llibre amb una base de dades prou àmplia, la seva curiositat imbatible i una més que lloable capacitat d’aprendre tant dels encerts com dels errors, que encomana als lectors. A més, ho explica amb esperit divulgatiu, amb la voluntat de millorar el nostre món virtual —que és el que aconseguirà si ens fa una miqueta més savis, més realistes i més sincers a l’hora d’enfrontar les cites en línia—, un joc modern que hauria de seguir sent un joc simpàtic i no un maldecap: tant per a relacions duradores, com per al sexe d’una nit, per trobar follamics… sense perdre de vista que tots estem igual de segurs o insegurs, satisfets o insatisfets, assenyats o bojos… en el món real i en les apps i webs de cites. I només fem bondat quan dormim. I no sempre!

                                      Roser Amills, escriptora i periodista

                                      COLAPSAR

                                      Roser Amills, proleg a "Per tu mentire sobre com ens vam coneixer", de Begoña Merino
                                      Roser Amills, pròleg a "Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer", de Begoña Merino

                                      Cubierta de «Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer»

                                      As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História (traducción al portugués)

                                      Cubierta de «As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Portuguese) - 1.ª edição: € 20,90 EUR
                                      ISBN: 978-972-23-4991-8
                                      Páginas: 349
                                      Libros

                                      As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História es la edición portuguesa de Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia, publicada por Editorial Presença (Barcarena) en 2013 con traducción de Filipe Guerra. Roser Amills reúne y clasifica, con humor y rigor, las fantasías eróticas de mil personajes célebres de distintas épocas y países, de Casanova y María Antonieta a Oscar Wilde, Marilyn Monroe, Dalí o Madonna, para ayudar a los lectores a vivir sus propias fantasías con naturalidad y sin prejuicios.

                                      Em português: Nesta obra fascinante encontramos uma coleção das mais selvagens fantasias eróticas de mil personagens célebres de várias nacionalidades e épocas históricas. São explorados, com um inteligente sentido de humor, os pontos mais altos que a imaginação pode alcançar em termos de sexualidade, sendo abordados aspetos como a linguagem e os sons sexuais, a fogosidade descontrolada, as práticas incestuosas ou o fetichismo. A autora, ao revelar as fantasias de personalidades conhecidas espera ajudar as pessoas comuns a lidarem com maior naturalidade com os seus próprios devaneios eróticos e a viverem o prazer sem preconceitos ou convenções.

                                      Os segredos mais íntimos de várias celebridades colocados "a nu", da autoria de uma autora multipremiada. Conheça as fantasias de personalidades tão díspares como Woody Allen, Isabel Allende, Fidel Castro, Ingrid Bergman, Silvio Berlusconi, Marlon Brando, Maria Callas, Naomi Campbell e muitos mais.

                                      El original y las otras traducciones

                                      As 1001 fantasias traduce al portugués Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia (Lectio, 2012). El libro también tiene edición catalana, Les 1001 fantasies, y rusa, en dos volúmenes de Eksmo (1 y 2). Más en Traducciones de Roser Amills.

                                      Publicación:
                                      Traducción:
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Edición portuguesa (Presença, 2013) de las fantasías eróticas de mil personajes célebres reunidas por Roser Amills, con traducción de Filipe Guerra.

                                      Reseñas:As histórias de Elphaba dijo en Opinião sobre «As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História» :

                                      Sinopse:
                                      Nesta obra fascinante encontramos uma coleção das mais selvagens fantasias eróticas de mil personagens célebres de várias nacionalidades e épocas históricas – Oscar Wilde, Marilyn Monroe, Casanova, Freud, Dali, Maria Antonieta, Madonna, Napoleão, entre muitos outros. São explorados, com um inteligente sentido de humor, os pontos mais altos que a imaginação pode alcançar em termos de sexualidade, sendo abordados aspetos como a linguagem e os sons sexuais, a fogosidade descontrolada, as práticas incestuosas ou o fetichismo.

                                      Tenho de começar esta minha opinião dizendo-vos que é muito difícil para mim falar a respeito do livro de Roser Amills. Um dos principais motivos será, muito possivelmente, por não se tratar de uma história, o segundo motivo, por sua vez, tem que ver principalmente com a temática abordada, sexo e erotismo, dois conceitos que considero bastante íntimos, e, por fim, o terceiro motivo assenta no facto de eu não ter conseguido fazer uma leitura continua e que me estimulasse. No entanto, não quero com isto dizer, que a obra As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História não seja interessante, porque o é, só não o será para os leitores que pretendem divagar para realidades ficcionais.

                                      Repleto de múltiplas curiosidades, escortinando profundamente ídolos comuns e apelando, intensamente, à natureza crua que domina grande parte dos animais, esta publicação é um cocktail pleno de sensações para qualquer interessando na luxuria entre pares, de diferentes géneros ou não, bem como uma leitura simples e agradável para quem deseja saber um pouco mais sobre o lado privado das muitas personalidades que marcaram a nossa história e que continuam a destacar-se nos dias de hoje.

                                      Para quem procura usufruir destas páginas de uma só vez, esta pode efectivamente tornar-se uma opção exaustiva, mas se, por outro lado, quem lê desejar ir folheando esta obra casualmente, quiçá até com a sua cara-metade, esta escolha pode tornar-se bastante atractiva e divertida, pontuada de sugestões pertinentes e, até quem sabe, capaz de apimentar um pouco a vida a dois.

                                      Da minha parte, uma mera curiosa sobre as personalidades abordadas, confesso-vos que tanto me fascinei como repudiei com algumas das particularidades abordadas. Sim, é um facto, as ostras poderão passar a fazer parte do meu menu para dois, mas incesto, escravidão e necrofilia foram temas que me passaram completamente ao lado.
                                      Em jeito de segredo… fiquei um pouco assustada com o grande senhor James Joyce, aconselharia o senhor Hugh Grant a ter juízo e Mick Jagger a ser mais contido. Mas enfim, estes foram apenas alguns dos nomes que me foram chamando mais a atenção e sobre os quais me deu mais gozo descobrir algumas singularidades.

                                      Não sei até que ponto tudo o que é explorado no livro é verdadeiro ou deve apenas ser considerado um mito, ainda assim, fica a noção perfeita de que existe muita pesquisa por detrás desta atrevida preciosidade criada por Roser Amills para leitores que sem preconceitos exploram os meandros da sexualidade nas suas infinitas variantes.
                                      A escrita apresentada é muito directa, expondo os factos sem pudor e justificando dentro dos possíveis aquilo que apresenta. Igualmente importante é o índice capitular, que nos permite debruçar sobre o tema mais apelativo no momento, e o índice onomástico que, por sua vez, possibilita a escolha da identidade sobre a qual queremos ler, indicando a página exacta onde se encontram as suas referências.

                                      Um livro diferente, libertino e sugestivo para leitores pouco convencionais, é uma das apostas Editorial Presença esta mês de Fevereiro que sugiro aos seguidores do blogue que pretendem conhecer curiosidades impensáveis sobre aqueles que idolatram.

                                      Diário de Notícias dijo en «Os génios também têm sexo» :

                                      Reportagem do Diário de Notícias sobre o livro de Roser Amills e as confissões eróticas das celebridades que reúne.


                                      As 1001 fantasias mais eróticas e selvagens da história / Roser Amills ; trad. Filipe Guerra. - 1ª ed. - Barcarena : Presença., 2013. - 349, [2] p. ; 24 cm. - Tit. orig.: Las 1001 fantasias mas eroticas y salvajes de la historia. - ISBN 978-972-23-4991-8

                                      Cubierta de «As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História»

                                      Las 1001 fantasías, Vol. 2 (traducción al ruso)

                                      Cubierta del volumen 2 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills (Eksmo, 2014)
                                      Ediciones:Tapa blanda (Russian) - 1-е издание
                                      ISBN: 978-5-699-69312-2
                                      Páginas: 192
                                      Libros

                                      Edición rusa · Eksmo, 2014 · Volumen II

                                      Самые пикантные истории и фантазии знаменитостей. Часть 2

                                      Las historias y fantasías más picantes de los famosos. Volumen II

                                      Iván el Terrible, Chopin, Leonardo da Vinci, Oscar Wilde, Coco Chanel, Woody Allen o Sharon Stone: en el segundo volumen, figuras que todos creemos conocer se muestran desde un ángulo inesperado.

                                      Иван Грозный, Фредерик Шопен, Леонардо да Винчи, Оскар Уайльд, Коко Шанель, Вуди Аллен, Шэрон Стоун… Во второй части известные всем люди открываются с неожиданной стороны.

                                      La edición forma parte de la colección «Libros para leer en la bañera… y no solo», concebida para acompañar al lector a cualquier rincón de la casa: cada ejemplar lleva un cordón para colgarlo.

                                      Серия «Книги для чтения в ванной и не только…». У каждого экземпляра есть шнурок, чтобы повесить книгу где угодно.

                                      192 páginas · 25 de marzo de 2014 · Colección «Libros para leer en la bañera… y no solo»
                                      ISBN 978-5-699-69312-2 · 18+

                                      Ficha en Eksmo

                                      Cubierta del volumen 2 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills
                                      Cubierta
                                      Contracubierta del volumen 2 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills
                                      Contracubierta

                                      Sobre la autora · Об авторе

                                      Roser Amills (Algaida, Mallorca, 1974) es escritora y periodista. Con El librero de Macondo obtuvo el XXIX Premio de Novela Ciudad de Badajoz 2025. Su obra se ha traducido al inglés, ruso, italiano, portugués y alemán. Dirige y presenta el programa cultural L’illa sense calma en Ona Mediterrània.

                                      Росер Амиллс (Алгайда, Майорка, 1974) — писательница и журналистка. В 2025 году получила XXIX премию «Сьюдад-де-Бадахос» за роман «Книготорговец из Макондо» (El librero de Macondo). Её книги переведены на английский, русский, итальянский, португальский и немецкий языки. Автор и ведущая культурной программы L’illa sense calma на радио Ona Mediterrània.

                                      La edición rusa completa

                                      El original y las otras traducciones

                                      Esta edición rusa adapta Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia (Lectio, 2012) en dos volúmenes; este es el segundo, y el otro es el primero. El libro también se ha publicado en catalán, Les 1001 fantasies, y en portugués, As 1001 fantasias. Más en Traducciones de Roser Amills y en «Las 1001 fantasías» en ruso: los dos volúmenes de Eksmo.

                                      Publicación:
                                      Editorial: Eksmo (https://eksmo.ru/)
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Edición rusa (Eksmo, 2014), volumen 2, de Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia, de Roser Amills.

                                      Cubierta del volumen 2 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills (Eksmo, 2014)

                                      Las 1001 fantasías, Vol. 1 (traducción al ruso)

                                      Cubierta del volumen 1 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills (Eksmo, 2014)
                                      Ediciones:Tapa blanda (Russian) - 1-е издание
                                      ISBN: 978-5-699-61501-8
                                      Páginas: 208
                                      Libros

                                      Edición rusa · Eksmo, 2014 · Volumen I

                                      Самые пикантные истории и фантазии знаменитостей. Часть 1

                                      Las historias y fantasías más picantes de los famosos. Volumen I

                                      Julio César, Marilyn Monroe, Freud, Dalí, Shakespeare, Picasso, Nietzsche, Napoleón, Paul McCartney, Madonna o Scarlett Johansson: el primer volumen reúne las anécdotas y fantasías más íntimas de políticos, científicos, artistas, escritores y estrellas de cine.

                                      Юлий Цезарь, Мэрилин Монро, Фрейд, Дали, Шекспир, Пикассо, Ницше, Наполеон, Пол Маккартни, Мадонна, Скарлетт Йоханссон… В первой части собраны самые откровенные истории и фантазии политиков, учёных, художников, писателей и звёзд кино.

                                      La edición forma parte de la colección «Libros para leer en la bañera… y no solo», concebida para acompañar al lector a cualquier rincón de la casa: cada ejemplar lleva un cordón para colgarlo.

                                      Серия «Книги для чтения в ванной и не только…». У каждого экземпляра есть шнурок, чтобы повесить книгу где угодно.

                                      208 páginas · 6 de marzo de 2014 · Colección «Libros para leer en la bañera… y no solo»
                                      ISBN 978-5-699-61501-8 · 18+

                                      Ficha en Eksmo

                                      Cubierta del volumen 1 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills
                                      Cubierta
                                      Contracubierta del volumen 1 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills
                                      Contracubierta

                                      Sobre la autora · Об авторе

                                      Roser Amills (Algaida, Mallorca, 1974) es escritora y periodista. Con El librero de Macondo obtuvo el XXIX Premio de Novela Ciudad de Badajoz 2025. Su obra se ha traducido al inglés, ruso, italiano, portugués y alemán. Dirige y presenta el programa cultural L’illa sense calma en Ona Mediterrània.

                                      Росер Амиллс (Алгайда, Майорка, 1974) — писательница и журналистка. В 2025 году получила XXIX премию «Сьюдад-де-Бадахос» за роман «Книготорговец из Макондо» (El librero de Macondo). Её книги переведены на английский, русский, итальянский, португальский и немецкий языки. Автор и ведущая культурной программы L’illa sense calma на радио Ona Mediterrània.

                                      La edición rusa completa

                                      El original y las otras traducciones

                                      Esta edición rusa adapta Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia (Lectio, 2012) en dos volúmenes; este es el primero, y el otro es el segundo. El libro también se ha publicado en catalán, Les 1001 fantasies, y en portugués, As 1001 fantasias. Más en Traducciones de Roser Amills y en «Las 1001 fantasías» en ruso: los dos volúmenes de Eksmo.

                                      Publicación:
                                      Editorial: Eksmo (https://eksmo.ru/)
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Edición rusa (Eksmo, 2014), volumen 1, de Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia, de Roser Amills.

                                      Cubierta del volumen 1 de la edición rusa de Las 1001 fantasías, de Roser Amills (Eksmo, 2014)

                                      Antologia «L’arbreda ebrenca»

                                      Recull de relats

                                      Cubierta de «L’arbreda ebrenca»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició
                                      ISBN: 978-84-96638-71-6
                                      Páginas: 213

                                      L’arbreda ebrenca. Recull de relats (March Editor, 2010) reuneix cinquanta-cinc textos, entre contes, poemes i haikus, escrits per autors i autores que van respondre a la crida del Serret Bloc, el blog de la Llibreria Serret de Vall-de-roures. El fil conductor són els arbres de les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya, tema de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya del 2010.

                                      Ideat per Octavi Serret, el llibre és el tercer d’una col·lecció col·lectiva que va començar amb Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs, i va continuar amb Il·lusions i incerteses, primera novel·la col·lectiva en català sorgida del mateix blog. El pròleg és del periodista Víctor M. Amela. Roser Amills és una de les autores del recull.

                                      Una col·lecció nascuda d'una llibreria

                                      La Llibreria Serret de Vall-de-roures va convertir el seu blog en un punt de trobada d'escriptors de les dues ribes de l'Ebre. D'aquella xarxa van sortir diversos llibres col·lectius, i Roser Amills va participar en més d'un: el mateix 2010 va publicar un poema a Poetes de l'Ebre i el 2011 va ser a l'antologia Poesia a la frontera.

                                      Tots els llibres de Roser Amills

                                      Fitxa: March Editor, 2010. Pròleg de Víctor M. Amela.

                                      Publicación:
                                      Editorial: March Editor
                                      Edición a cargo de:
                                      Contributors:
                                      Fragmento:

                                      Cinquanta-cinc autors escriuen sobre els arbres de les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya en aquest recull nascut al Serret Bloc. Entre ells, Roser Amills.

                                      Les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya es troben en els darrers anys en un moment força estimulant d’ebullició literària en què, a més de la nodrida publicació de llibres, s’hi donen dos elements clau: la proliferació d’esdeveniments literaris i l’lús d’internet per a l’activitat difusora i creativa. El tema de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya del 2010 ha estat els ARBRES EBRENCS i el resultat de la crida són els textos que ara teniu a les mans.

                                      Cubierta de «L’arbreda ebrenca»

                                      Antologia «Poetes de l’Ebre»

                                      Antologia 2010

                                      Cubierta de «Poetes de l'Ebre»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - Antologia 2010

                                      Antologia anual de l’Associació Poetes de l’Ebre, que reuneix poetes de les Terres de l’Ebre i d’arreu dels Països Catalans amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’edició del 2010 aplega una trentena d’autors, entre ells Glòria Fandos, presidenta de l’associació, Júlia Costa, Josep Consarnau, Teresa Silva, Carme Saura i Roser Llanes. El pròleg és de Mar Panisello, regidora de Cultura d’Amposta, i el llibre es va presentar en recitals a Tortosa, Deltebre, Masdenverge i l’Ametlla de Mar.

                                      Roser Amills hi publica el poema «Els noms que ballen».

                                      La relació de Roser Amills amb les Terres de l'Ebre

                                      Poetes de l'Ebre és una de les diverses antologies de les Terres de l'Ebre en què ha participat Roser Amills. El mateix any va escriure per al recull L'arbreda ebrenca, i el 2011 va formar part de Poesia a la frontera, la trobada d'autors del Matarranya. El seu poema «Els noms que ballen» comparteix pàgines amb veus consolidades i noves de la poesia ebrenca.

                                      Més sobre Poetes de l'Ebre

                                      Fitxa: Associació Poetes de l'Ebre, Amposta, 2010. Pròleg de Mar Panisello.

                                      Publicación:
                                      Contributors:
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Antologia 2010 de l’Associació Poetes de l’Ebre, amb una trentena de veus i pròleg de Mar Panisello. Amb el poema «Els noms que ballen», de Roser Amills.

                                      Reseñas:Associació Poetes de l’Ebre dijo en Fitxa de Roser Amills a l’Antologia 2010 :

                                      L’associació va presentar al seu blog cadascun dels poetes antologats, amb la biografia i el poema inclòs al llibre.

                                      Mar Panisello dijo en Pròleg de l’Antologia 2010 :

                                      «Sempre he pensat que escriure és una manera de sentir la vida diferent.»


                                      Cubierta de «Poetes de l'Ebre»

                                      Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història

                                      Cubierta de «Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història», de Roser Amills
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 1a edició: € 18,90 EUR
                                      ISBN: 978-84-15456-25-4
                                      Medidas: 15,50 x 23,30 cm
                                      Páginas: 320
                                      ePub (Catalan) - Llibre electrònic
                                      ISBN: 978-84-15456-89-6
                                      Libros

                                      Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història (Cossetània Edicions, 2012) és l’edició catalana del llibre en què Roser Amills recull i classifica, amb humor i minuciositat, les fantasies, anècdotes i secrets íntims de mil personatges cèlebres de totes les èpoques, de Cleòpatra i Caterina de Rússia a Borges, Hitchcock o Marilyn Monroe. Un compendi de l’imaginari eròtic de la humanitat que convida a viure les pròpies fantasies amb naturalitat.

                                      «Amb molt sentit de l’humor i meticulositat, Roser Amills dissecciona i classifica les fantasies de 1.000 personatges cèlebres. I el lector, permetin-me el consell, hauria de transcendir la inicial fascinació de l’entomòleg i deixar-se inspirar.» Susanna Griso

                                      «No seríem humans sense l’erotisme, la subtilitat no seria una propietat destacada de la nostra espècie. Segurament Plutarc tenia raó, l’erotisme és la desobediència de la raó.» Eudald Carbonell

                                      «En aquest interessant i desenfadat llibre de Roser Amills es fa evident que, en qüestions de sexualitat, la imaginació és capaç de volar més alt que la realitat. I, com diu l’autora: “com més fantasies siguem capaços de comprendre, millor ens coneixerem”.» Antoni Bolinches

                                      El que ensenyen sobre la vida en parella algunes de les grans parelles del llibre, d’Edison i Mina Miller a Hitchcock i Alma Reville, és a la guia de parella.

                                      Què hi trobaràs

                                      Les fantasies i les anècdotes íntimes de mil personatges de totes les èpoques, de Cleòpatra i Caterina de Rússia a Borges, Hitchcock o Marilyn Monroe, classificades per temes i explicades amb humor. Un compendi de l'imaginari eròtic de la humanitat que convida a viure les pròpies fantasies amb naturalitat i sense culpa.

                                      Un llibre traduït a tres llengües

                                      L'original castellà és Las 1001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia (Lectio). El llibre també s'ha publicat en portuguès, As 1001 fantasias (Presença), i en rus, en dos volums d'Eksmo (volum 1 i volum 2). Les trobaràs totes a la pàgina de traduccions.

                                      Més sobre Les 1001 fantasies

                                      Fitxa: Cossetània Edicions, col·lecció De pèl a pèl, núm. 5, març de 2012. 320 pàgines. ISBN 978-84-15456-25-4.

                                      Publicación:
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Les fantasies eròtiques de mil personatges cèlebres, recollides amb humor per Roser Amills (Cossetània Edicions, 2012).

                                      Cubierta de «Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història», de Roser Amills

                                      Morbo (2a edició, bilingüe)

                                      Cubierta de «Morbo»
                                      Ediciones:Tapa blanda (Catalan) - 2a edició, bilingüe: € 10,70 EUR
                                      ISBN: 978-84-15456-00-1
                                      Medidas: 15,50 x 23,30 cm
                                      Páginas: 88

                                      Morbo (Cossetània Edicions, col·lecció De pèl a pèl, 2012) és la segona edició, bilingüe en català i castellà, del poemari eròtic de Roser Amills. Poemes que despullen, amb valentia i sentit de l’humor, els espasmes de l’ànima, el cor i el sexe.

                                      Una edició bilingüe

                                      Aquesta segona edició recull els poemes de Morbo en català i en castellà, amb disset il·lustracions, com a número 3 de la col·lecció De pèl a pèl de Cossetània. Conserva el pròleg de Luis Racionero i l’epíleg d’Óscar Aibar de la primera edició, publicada el 2010 per March Editor. Poesia eròtica breu, juganera i sense culpa.

                                      Més sobre Morbo

                                      Fitxa: Cossetània Edicions, col·lecció De pèl a pèl, núm. 3, gener de 2012. 88 pàgines, 17 il·lustracions. Pròleg de Luis Racionero i epíleg d’Óscar Aibar. ISBN 978-84-15456-00-1.

                                      Publicación:
                                      Géneros:
                                      Fragmento:

                                      Sense pressa

                                      Instal·la’t sense por al desgast
                                      sense pressa
                                      entre les meves cames
                                      no vulguis arribar al cim encara
                                      a la gota de carn horitzontal
                                      retarda la porta
                                      espera amb espasmes
                                      amb ira i bressola
                                      cada gest
                                      regira-li l’espessa cabellera
                                      mossega la poma
                                      agrada’m
                                      mentre la Terra gira
                                      a una velocitat que deforma
                                      el meu cos
                                      imprimeix sanglots
                                      amb lletres menudes
                                      a cada mugró
                                      hissa’m com una copa de cava
                                      com un globus d’hidrogen
                                      i amb una mirada o tal vegada
                                      un somriure n’hi haurà prou
                                      per fer-me esclatar.

                                      L’ordre és definitiu

                                      LEER MÁS

                                      Si un home m’ordena els suèters
                                      en degradat com un arc de Sant Martí,
                                      apila les calces per grau de transparència
                                      dins el calaix corresponent,
                                      emboteix els abrics en aquest forat
                                      que algun dia serà un vestidor
                                      o s’ennuega quan li toco el sexe
                                      en públic traïdorament desfermada
                                      se m’entelen els ulls de l’emoció.
                                      Sé que la meva part masculina
                                      ja li hauria preguntat
                                      si vol casar-se amb mi.

                                      Tinc sabates de taló

                                      Tinc sabates de taló vermelles
                                      amb pols de creuar tots els carrers
                                      i entre les orelles amagatalls
                                      i un vestit amb ales
                                      per a que no m’atrapin massa aviat
                                      les filades dels entomòlegs
                                      que m’enamoren cada dissabte
                                      i no oblido mai bé a qui m’oblida
                                      i guardo un batec sempre sincer de natges
                                      i mil desviacions i somnis eròtics
                                      de tots colors
                                      i si em revises príncep blau les calces
                                      hi trobaràs tendresa festes i disbauxes
                                      i sempre arribo tard
                                      com les hores de recuperar petons
                                      i una abraçada o no pot baratar-me
                                      el desig
                                      i mai un gran amor dels de pel·lícula
                                      més aviat una rebregada inoblidable.

                                      Pecadores

                                      Unes dècades enrere jo no existia
                                      i en altres tantes ja no existiré
                                      i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
                                      que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
                                      escriure i llegir sexe,
                                      tenir sexe,
                                      pensar sexe,
                                      voler ser més i més sexe.
                                      Confesso que he de clavar el genoll a terra
                                      davant l’evidència que, per sort,
                                      després es van imposar raons a dojo,
                                      llibres, pel·lícules, revistes
                                      i no es poden deixar créixer
                                      teranyines de sucre entre les cames, deien,
                                      i per alegrar la cresta de l’alegria saludable
                                      podien llavors les dones però prou discretes
                                      recórrer a les mans dels pagesos amb durícies
                                      o a les de les dependentes,
                                      dels mariners de viandes
                                      o de les executives mal despullades
                                      i tot molt assenyat i ple de metàfores,
                                      això si, una comunicació exquisida
                                      del dolor i del plaer i de la nàusea
                                      en totes ses vessants que gairebé
                                      no feia soroll
                                      que no parava un instant de rajar,
                                      de moure la llengua amb lleterades,
                                      d’encendre bengales sobre els llits
                                      i els pits eixuts de la hipocresia,
                                      de buscar el tempo i la graduació
                                      capaç de calmar la sexualitat atlètica,
                                      agitada, tèrbola, masculina
                                      de les dones que en sabien massa
                                      i tot va continuar esclatant així fins avui
                                      però no
                                      sota els trets amb silenciador del què diran
                                      les dones com la meva mare i jo
                                      no trobem encara la manera d’afirmar
                                      que no va ser que a les princeses d’abans
                                      els hi hagués encès les natges un diable,
                                      que no sabem si el món camina millor o pitjor
                                      però que ja n’hi ha prou de no poder expressar
                                      què vols què desitges què et manca
                                      sense que t’assenyalin amb el dit
                                      abans de dir-te marrana.

                                      COLAPSAR

                                      Cubierta de «Morbo»