Gloses mallorquines i una somereta

Gloses mallorquines · 1 de febrer de 2011

Perendengue, perendengue,
no saps es blat a quant va,
qui té puput amb sa feina
quan té talent no té pa.

Desditxat de conrador
qui no conra ses voreres,
es blat li torna porgueres
i sa farina, segó.

Atlotes, no aneu de nit,
que pensant tenir euveies
no tenguem xotets petits.

Quan vaig esser en mig de mar,
que no vaig veure cap porta,
vaig dir: Adiós Mallorca,
ditxós si puga tornar.

Es molí den Jordi Vives
està envelat i no mol;
se menjen es pa tot sol
perquè no tenen olives

La guapa de Sa Canova
a veure els Reis se’n va anar,
mes valdría hagués anada
a veure es porcs pasturar.

Un vestit llarg i estret,
igual d’anar dins un sac,
qui diu que no és desbarat
no té es cap a s’endret

Sa madona d’aquest lloc
sempre va portes obertes,
carrega sa gent d’ofertes,
promet molt i atany poc.