Les XIV Jornades Poètiques Poesia/Sexe/Poesia van elevar la temperatura de l’Ateneu amb la participació de Luis Eduardo Aute, Concha Garcia, Válerie Tasso, Roser Amills, Unai Velasco, Maria Sevilla i Eduardo Moga, entre uns altres.

roser amills, eduardo moga, valerie tasso, matias nespolo

De la trobada o encreuament entre cossos sexuals i textuals anava la cosa “i” ja el nexe copulatiu disparava de la productiva al·literació ansietats i expectatives. Aquestes eren les coordenades implícites de les XIV Jornades Poètiques de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) que es van celebrar el passat 14 i 15 de desembre a la Sala Joan de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, sota el lema Poesia/Sexe/Poesia.lais per amants distingits roser amills

Després de la inauguració de rigor per part del President de la l’ACEC Miquel de Palol i la glossa de presentació del conferenciant a càrrec de Pura Salceda, li va tocar a Luis Eduardo Aute obrir foc –o joc, millor dit, tan poètic com a sexual–. I el poeta, músic, pintor i polifacètic artista nascut a Filipines ho va fer recorrent a l’humor, a lloms de l’al·literació, i de la reflexió seriosa, sense guió establert en una sort de col·loqui amb el públic amb la sala plena i una còmplice Pura Salceda. “Estic improvisant, es nota?”, va confessar Aute, quan les seves taules escèniques ja tenien a l’auditori rendit. “Però és que les coses del sexe són així, no es pot anar amb un manual. S’inventa amb cada persona, perquè cadascuna és un descobriment”.

uno solo por favor de roser amills portada segunda edicion
I el seu discórrer a la manera d’un sol de jazz, no només li va permetre repassar totes les variants textuals de l’explícit, sinó també sexuals, fins i tot la que es resol en completa solitud. “La masturbació és un acte d’amor perfecte: un no falla, arriba sempre on ha d’arribar”, va disparar provocador en un crear continu d’al·literacions, abans de recitar alguns dels seus poemes en major sintonia com a »Éxtasis de ángeles caidos» del llibre Templo de carne (1986) o populars cançons com Mojándolo todo.

Però també es va reservar lloc, entre els riures, per a la reflexió profunda sobre “el gran misteri de la libido”, “el gran enigma de la vida” o “la força primigènia” que encoratja en un sol moviment tant la pulsió sexual com la creació poètica, sense intentar desxifrar un misteri de profana transcendència que va sintetitzar en un enginyós i gens ingenu sil·logisme: “Creo en el sexe. El sexe és déu. Després, sóc creient”. Per acabar definint aquest “enigma de la creació” que és el sexe com a “imaginació, descobriment, enginy i somni” en una completa identificació amb el poètic “perquè la poesia és la seva màxima expressió”.

Cosa que no l’hi va posar gens fàcil a Roser Amills, Valerie Tasso i Eduardo Moga, ponents de la taula rodona “Sexe i poesia. Modalitats de l’explícit” de la segona jornada. Perquè del que es tractava era d’anar més enllà de la lícita identificació de LE Aute entre acte i paraula, per qüestionar les possibles articulacions i conflictes entre el corpus sexual i el textual. I les al·literacions seguien allí sobre la taula d’un animat i interessant debat que va encendre també al públic, per la disparitat de posicions. Entre cites de grolleres i delicioses cobles mallorquines, la poeta, escriptora i provocadora internauta Roser Amills advocava per “l’honestedat” d’una poesia eròtica que digués les coses pel seu nom i “fora una manera de despullar-se”. “A veure si entre tanta metàfora i eufemisme anem a posar fi a el sexe”, va advertir. Per la sexòloga i escriptora d’origen francès, establerta a Girona, Valérie Tasso la qüestió anava més enllà de l’implícit –fins i tot de trasgresions i tabús, imprescindibles aquests últims, segons la seva opinió, per garantir plaure– perquè “la poesia mai parla del que parla”. Tesi que va il·lustrar amb textos de Leopoldo María Panero i Cortázar, entre uns altres. I així plantejat els termes, entre la mojigateria de l’eufemisme i la pornografia de l’explícit, el crític, poeta i traductor Eduardo Moga va complicar encara més les coses en definir “el pornogràfic no per l’explícit, sinó per l’exclusiu”. “El pornogràfic deixa de ser-ho quan no parla exclusivament del sexual”, va argumentar l’autor de Seis sextinas soeces (2008).

Però en aquest oscil·lar quasi homofòbic entre el textual i sexual, les jornades no només es van quedar en el regne exclusiu de la paraula, sinó que van passar a l’acte, amb dos recitals poètics antològics, de ritmes, temperatures i emocions variades. El de la primera jornada molt més dinàmic, àgilment coordinat per Jaume C. Pons Alorda, en diverses rondes de recitació, tres poemes per autor cada vegada, per a tres poetes convocats: la cordovesa Concha García, fundadora de l’Aula de Poesia de Barcelona (en castellà) i (en català) el barceloní Lluís Urpinell i la jove poeta de Vilafranca del Penedès Anna Gual (1986). I la segona jornada també va posar l’accent en les noves veus poètiques amb un recital més reposat i reflexiu, presentat per M. Cinta Montagut, en el qual cada poeta es va prendre el seu temps per comentar i glossar cada peça abans de la seva lectura. Els joveníssims Maria Sevilla (en català) i Unai Velasco (en castellà) van llegir els seus versos davant un públic lliurat per parts iguals a la transgressió expressiva d’una i a la dolça musicalitat d’un altre. A la brava o amb tendresa. Com en el sexe, les dues opcions són bones.

Comparte y comenta esta entrada: