Avui em fa sol entre les cuixes (poema de Roser Amills, del llibre «Morbo», Cossetània 2012) Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra, la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se, et parlo de les petites i belles perversions de que hi ha vegades que cal aturar-nos, cal obstaculitzar el pas per a que la gent miri els núvols i es pregunti quines formes poden arribar a prendre i cal fer un solo de flauta sobre el paper per celebrar-ho, cal eixamorar l’herba amb la llengua, amorrar-se al piló per aprendre a dir-ho tot amb el nom que té i les ganes amorosides que manquen i cal dir ciclista sense calces, parrús i cony i natges i esquerda badada, amb la boca curulla de semen cal copsar els antecedents, la vigília del plaer que degoteja i distingeix a una dona entre les altres dones i d’on venen les fires de pony-girls i els polos de maduixa, les ganes d’estirar-nos per tocar una pell i l’altra amb la llengua xalesta i capaç d’assaborir el gust dolç i amargant i el salat i l’irreverent i el veritable d’un fet de profunda transcendència: eixarrancar-se.
