Relat de Roser Amills
És llibretera i ven llibres de tots colors. Molts d’eròtics, darrerament, i és curiós que aquests gairebé sempre li’ls demanen per regalar: “No és per a mi, embolica-me’l per regal” és el preàmbul preferit mentre l’observen com remunta àgil l’escaleta d’alumini per arribar a les lleixes més altes.
READ MOREVa vestida com la Sherezade perquè sap el que es fa, porta ja moltes més de mil i una nits despatxant per aquí i per això les dues peces del seu salwar kameez són de tots els colors, també, i com li llueixen les mànigues de tres quarts i els malucs arraulits sota la camisa llarga fins a mitja cuixa, quins girs concèntrics tan exactes que fan les floretes diminutes del mandala que neix al melic i s’expandeix cap al sexe i els pits encesos com una llàntia que concentra les mirades distretes, quins ulls tan alegres quan repassa títols i edicions en veu alta fins que localitza el que ha demanat el client amb barba de tres dies i ulls plens de guspires, o la tieta solitària o la noia d’ulleres de pasta que es deixa el serrell més llarg del compte per poder mirar sense que la mirin.
No hi ha pressa ni ànsia d’acabar la transacció, però cap pregunta més enllà dels quatre tòpics quotidians, volen malgrat podrien passar la resta de la tarda així; aviat entra un altre lector que ha de regalar un llibre molt semblant i la màgia tremola, i tothom sap el que voldria sense saber-ho del tot, però cal anar per feina. Hi ha clients que acostumen a parlar del temps per fer-ne, i d’altres no recuperen la parla fins que ella no talla el paper de colors i tanca amb dits agilíssims les vores al voltant del llom del volum més excitant de la llibreria.
Això sí, en un moment donat gairebé tots han d’empassar saliva per preguntar què es deu, i s’exciten secreta i discretament si ella mira als ulls i desitja molt bona lectura. Sense voler, es passen la llengua pels llavis abans de donar les gràcies i es miren les mans sobre el taulell, amb les galtes envermellides. Molts tenen una humitat o una erecció de més que fa olor de pecat lector, que és el millor de tots, i se n’alegren secretament mentre passen el pes del cos d’un peu a l’altre, i potser s’embarbussen per repetir el títol sencer o revisar en la imaginació els detalls de la coberta. Tots guarden el premi del seu atreviment, tan discret, com un tresor, i triguen més del compte a trobar totes les monedes per pagar.
COLLAPSE