Morbo (2ª edición, bilingüe)

Roser Amills/ febrero 4, 2019/ / 1 comentarios

con prólogo de Luis Racionero y epílogo de Óscar Aibar

7-morbo-de-roser-amills-segona-edicio

Pròleg de Luis Racionero:

“Nena maleducada” és una denúncia, “Xat” és una pintura torrencial, “Tarda de compres a Barcelona” una deliciosa postal, “Avui em fa sol entre les cuixes” és d’una contundència formidable, “Pecadores” versió encesa de “Nena mal educada”, “Mal negoci” és la versió femenina i contemporània de “La sabata” de Palau i Fabre, “Despertador” un ritme animal, “25 cèntims…” vola alt, “Dona” és un manifest bellíssim, “Parpellejo” una auto psicoanàlisi, “El morbo” és una declaració irrebatible i el morbo màxim és a “I jo volia que volia”. Crec que els lectors no quedaran decebuts si els recomano aquests poemes que són més metafísics del que semblen”.

Epíleg d'Oscar Aibar:

“Sóc una puta, però una molt bona”. Aquesta breu sentència pronunciada per Sam Peckinpah reflecteix el caràcter suggeridor i extrem que té el seu cinema: tot és exagerat, el muntatge, les actuacions, el guió… I tot està al servei d’una fi: retratar, tant externa com internament, l’ésser humà. S’expressa més o menys així també la poeta en els seus poemes i, més concretament, en algun dels seus passatges, com també “no uso condó per a les paraules, les deixo anar a pèl”.

Això és exactament el que he sentit al deixar-me dur de la mà de Roser Amills per aquestes pàgines: que amb el lector ha estat especial, que no ha usat preservatiu amb quant expressa, que, sense conèixer-nos, ens hem llençat a la piscina nus, que hem nedat i no hem guardat la roba. “Morbo”, el poemari sencer, és per descomptat una experiència íntima i irrepetible.

Sí, d’acord, serem molts els lectors, però estic segur que tots ens sentirem especials, únics, per un instant. I fer sentir això als qui s’hi apropen és quelcom que només poden fer les bones putes i, més rarament, els bons poetes.

Luis Racionero (Seu d’Urgell, 1940) Escritor español. Se licenció en Ingeniería Industrial y en Ciencias Económicas en Barcelona. Le fue otorgada una beca Fullbright, y se doctoró en Urbanismo en Berkeley. En 1978 se estableció en el Ampurdán (Gerona) para dedicarse exclusivamente a la literatura. Ha cultivado el ensayo y la ficción, tanto en catalán como en castellano. Entre sus obras narrativas destaca: Cercamón (1982); La forja de l’exili (La forja del exilio), de 1985; Raymon o el seny fantàstic (traducido como Raymon o la alquimia de la locura), de 1985; Els àngels quàntics (Los ángeles cuánticos), de 1986; La cárcel de amor (1996), por la que obtuvo el Premio Azorín de 1996; y La sonrisa de la Gioconda (1999), Premio de Novela Fernando Lara de ese mismo año. Es autor de libros ensayísticos como Textos de estética taoísta (1975); Filosofías del underground (1977); Sistemas de ciudades y ordenación del territorio (1978); Leonardo da Vinci (1978); Del paro al ocio (1983), ganadora del Premio Anagrama de Ensayo; El Mediterráneo y los bárbaros del norte, de 1985; Arte y ciencia (1988); Florencia de los Médicis (1990); Atenas de Pericles (1993); Oriente y Occidente (1993); El arte de escribir (1994); Guía práctica para insatisfechos, valores, política, futuro (1997); El genio del lugar (1997); Tao Te Ching (1999), y El mediterráneo (1999). Racionero ha realizado además algunos cortometrajes, como La fiesta de los locos: una interpretación de H. Bosch, y Leonardo y el andrógino.

Published:
Publisher: Cossetània Edicions
Compartir esta entrada

1 Comentario

  1. Pingback: ¿Cuántos libros ha publicado Roser Amills? |

¡Puedes hacer algo genial! Comenta esta entrada: